diumenge, 21 de juny de 2020

El carrer de Virgili i la seva petita història

Avui parlarem d'un carrer del centre històric de la ciutat que no molt transitat i allunyat del soroll de l'avinguda de Barcelona o del passeig de Francesc Macià. Ens referim al dedicat al poeta llatí Virgili. Va néixer, com altres carrers immediats, a causa de l'ampliació cap al sud que va tenir lloc a partir del Pla General d'urbanització de Rubí, de 1871, en què l'Ajuntament de Rubí va aprovar parcel·lar una part important de la plana de can Cabanyes (entre altres llocs pertanyents a diverses masies molt properes a la població). Aquesta zona, fins el 1855, havia pertangut al terme de Sant Cugat del Vallès i era propietat de la família Llobateras, de la masia de can Cabanyes. Així, sembla que el 1873 ja està constatada l'existència del carrer. En aquests mateixos anys d'expansió urbana també van néixer els de Cervantes, Llobateras, Santa Llúcia, Murillo i Colom (vegeu un recent article sobre aquesta via al Tot Rubí).

Postal de principis del segle passat que ens mostra el
carrer de Virgili. A la dreta, les Escoles Evangèliques

Sabem també que a les noves cases de cos que començaren a aixecar-se al carrer, típiques de la comarca, s'hi van instal·lar diverses famílies com els Malet, els Malla, els Tugues, els Closa o els Úrsul. Sobre aquesta última família, hem de dir que va comptar amb membres destacats per la seva militància catalanista que van haver d'exiliar-se a Mèxic després de la nostra guerra civil. Ens referim als germans Francesc i Josep Úrsul.

L'element més important del carrer de Virgili, tant per l'aspecte patrimonial com per històric, és l'edifici de les Escoles Evangèliques, al número 8. Malgrat que les escoles protestants ja existien des de 1881, de la mà de Francesc Albricias, el 1908 es va rehabilitar el casal segons plànols de l'arquitecte Francesc Portillo amb un moderat estil modernista: presenta una façana amb arcs de maó vist i finestres allargades a la planta superior amb persiana de llibret. A Francesc Albricias va succeir el 1915 com a pastor de la comunitat protestant de Rubí Joan Capó. Les escoles varen tenir un gran èxit a la població i podem dir que moltes famílies no vinculades al món evangelista o fins i tot no creients inscrivien els seus infants a aquest centre, atesa la gran qualitat del seu ensenyament.

Façana de les Escoles Evangèliques. Font: Viquipèdia.

Un altre aspecte important del carrer de Virgili i que fa referència també a la nostra història local és que a les portes de la guerra civil, el 1936, al número 18 es trobava la seu principal de la publicació catalanista Saba Nova (l'altra seu era situada al carrer de Salvador Segui, ara Sant Cugat, número 8). Abans, la redacció d'aquesta revista local s'havia trobat al passeig d'Alfons Sala, 75, concretament entre els anys 1918 i 1923, per passar posteriorment a l'estatge ubicat al número 19 del carrer de Llobateras.



Així, doncs, com cada carrer i carreró de la ciutat, aquest també té la seva història particular.

1 comentari: