dimecres, 29 d’agost del 2018

La Visita Domiciliària, un costum religiós que encara es manté

Tractarem en aquesta entrada d'una devoció religiosa popular que encara es manté als nostres dies. Parlem de la Visita Domiciliària de la Sagrada Família, instaurada pel pare Josep Manyanet al segle XIX. A Rubí va aparèixer el 1890, quan era rector de Sant Pere Mn. Josep Baltà, l'Associació de la Visita Domiciliària de la Sagrada Família.

Capelleta que es conserva al Museu de Rubí

Aquesta entitat religiosa estava composada per una sèrie de cors de 30 famílies cadascú, que designaven una zeladora que recollia les almoines dipositades a les capelletes que es distribuïen. El director de tots els cors era el rector de Sant Pere. Un dia al mes una família de feligresos rebia una capelleta amb la imatge de la Sagrada Família que la col·locava en un lloc digne de la casa i la custodia durant 24 hores. Shi dipositava una almoina que serviria per pagar la capelleta i també per les obres de reconstrucció de l'església, i al capvespre s'hi resava el rosari davant d'ella. Al dia següent era portada cap a una altra llar.

Aquestes estructures eren de fusta amb el frontal obert i un timpà abatible, la majoria de les vegades d'estil neogòtic, i darrera d'un vidre estaven les imatges del Nen Jesús, de la Verge i de Sant Josep. 

Després de la guerra civil, Mn. Pere Brugal va restablir la tradició, interrompuda durant el conflicte.  Se sap, segons Miquel Rufé, que el 1962 hi havia a Rubí 26 capelletes de la Visita Domiciliària, acollides per 600 famílies. I a finals dels anys 80 encara es comptaven 16 capelletes que recorrien 240 cases de feligresos, amb la presència de 14 zeladores (Nadala de Miquel Rufé, 1989).

Amb la laicització progressiva de la societat, aquest costum es troba en perill de desaparèixer. No obstant, encara hi ha famílies que acullen la Sagrada Família a Rubí.

Nadala de M. Rufé, 1989

Per a més informació consulteu la Nadala Sagrada Família, de Miquel Rufé, 1989.


dissabte, 25 d’agost del 2018

La lluita ecologista a Rubí

Des dels anys 80 han sorgit a la ciutat diverses entitats i plataformes que han tingut com a objectiu primordial la defensa del nostre medi ambient.

Ja el 1985 va néixer el Centre d'Estudis i Protecció de la Natura (CEPNA), amb gent vinculada al Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí: Falet Bosch, José Moreno, Carles Gallart, Xavier Arís. Francisco Javier Rueda, Joan Sendra, etc., que pertanyien a la secció de Mineralogia i Paleontologia de la nostra entitat.  Cal dir que en aquella època també existia un Grup Ecologista de Rubí, però sembla que fou bastant inactiu.



El 1989 CEPNA es va legalitzar i van començar amb la tasca de realitzar exposicions, sortides per l'entorn de Rubí, estudis sobre el nostre medie ambient... Fins i tot van arribar a editat una publicació periòdica el 1990 que malauradament durà molt poc. Esmentem també accions com la campanya que feren el 1996 per donar a conèixer el connector ecològic de Rubí (entre Sant Llorenç del Munt i la serra de Collserola); l'edició el 2002 d'un magnífic CD-ROM, del qual es va fer una edició de 2.000 exemplars distribuïts gratuitament, anomenat "El Rubí Natural i Rural del Segle XXI", i el 2009 la campanya per preservar el rierol de Can Xercavins, dirigida per Jordi Simó. No hem d'oblidar tampoc les lluites contra les extractives i abocadors del terme municipal de Rubí i la defensa que el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal sigui respectuós amb el medi ambient.


També col·labora cada any en la popular caminada nocturna, on té cura del guiatge dels punts d'interès relatius a patrimoni natural.

El 2012 es va formar l'entitat Rubí d'Arrel, que ha continuat la tasca iniciada per CEPNA, però eixamplant-la al patrimoni rural en general i amb especial cura per la integració social dels col·lectius més desfavorits. De fet, CEPNA va ser una de les associacions que contribuïren a formar-la, conjuntament amb el Centre Excursionista de Rubí, l'AMPA de l'Escola d'Educació Especial de Ca n'Oriol i la Unió de Pagesos de Catalunya. L'objectiu és recuperar, conservar i dinamitzar el lelgat natural i rural de la ciutat, però amb una clara senseubilitat social. En el seu haver compta cicles de xerrades (com el dedicat a l'aigua a Rubí), la recuperació de les font de Sant Muç i la de Can Moritz, itineraris guiats per als alumnes de les escoles de Rubí...

Itinerari per a les escoles. Font: RubiTV

A part d'aquestes entitats, no hem d'oblidar l'aparició de diverses plataformes veïnals als últims anys, on també hi participen les associacions ecologistes, destinades a lluitar contra els abocadors ("No a l'abocador de Can Blasch" o "Rubí sense abocadors") o bé a preservar l'important ecosistema de l'estany dels Alous, com la Plataforma Alous, creada el 2012, si bé des de 1995 ja s'havien fet diverses campanyes al respecte.

Estany o bassa dels Alous. Foto Jordi Vilalta

I no volem acabar aquesta entrada sense esmentar la gran tasca que fa el Javi Ruiz, amb l'entitat "Caçadors de Trastets", l'objectiu de la qual és conscienciar la població de la neteja dels boscos i paratges de Rubí de les escombreries que llencen molts desaprensius, i que té un gran èxit d'assistència en les seves campanyes.

Els "caçadors de trastets" en acció. Font: RubiTV

El medi ambient de Rubí agraeix la voluntat i treball d'aquestes persones, plataformes i entitats. Sense ells, potser no hi hauria una conscienciació tan elevada dels problemes que comporta no respectar el nostre entorn.



dijous, 23 d’agost del 2018

La vegetació de Rubí

Rubí, encara que molt propera a l'àrea metropolitana de Barcelona, compta amb un ric patrimoni natural que hem de respectar.

El nostre municipi es troba dins el corredor ecològic que va del parc de Sant Llorenç del Munt al nord fins a la serra de Collserola al sud i presenta una gran diversistat d'ecosistemes naturals.

Caminet prop de la font de Can Tiraïres, ab vegetació de pins

En primer lloc, comptem amb roures i alzines, a les parts més seques i muntanyoses, que són arbres autòctons, envaïts en èpoques posteriors pel pi blanc. Les pinedes de pi blanc i pi pinyoner són àmpliament presents a les serres de Can Pòlit, de Can Fonollet, de Penjallops o al bosc proper a l'ermita de Sant Genís. Al voltant d'aquestes arbredes hi ha un sotabosc ric en plantes aromàtiques com la farigola, el romaní, el fonoll, la gatosa, i altres com la ginesta, l'estepa blanca o l'estepa negra. Podem veure molta d'aquesta brolla o vegetació arbustiva a llocs com les serres de l'Oleguera i de Can Riquer Vell (entre Rubí i Castellbisbal), i també a la zona de la serra de Penjallops (prop del camp de golf).

Ginesta.

Un altre ecosistema és el de les bardisses que voregen alguns torrents i camps de conreu, on podem trobar una vegetació composta d'esbarzers o englantines, entre altres espècies.

 Per altra banda, tenim el Rubí humit, el de la riera i el dels nombrosos torrents que hi desguassen. Per tota la xarxa hidrogràfica del terme trobem boscos de ribera i torrenteres: al rierol de Can Xercavins, al torrent Fondo, als marges de la riera... Es tracta d'àlbers, pollancres, oms, salzes, plàtans, cues de cavall, roures de fulla petita, avellaners, lledoners.... A la riera podem veure espècies com l'artemísia, la canya, el canyís, la camamilla, el fenoll, l'ortiga... juntament amb alguns arbres de ribera.

La riera i la seva vegetació de ribera

Pel que fa als conreus, marges i erms que podem trobar a llocs com la plana de Can Xercavins, Can Serrafossà (fruiters) i Can Ramoneda, parlarem de cultius de blat, ordi, vinya (només en alguns llocs puntuals com a Can Xercavins o la vinya de Can Patillas, a Ximelis) i alguns arbres fruiters com ametllers o figueres. Tots els horts que se situaven al costat de la riera han desaparegut pràcticament.

Camp de cereals.

Finalment esmentarem alguns penyassegats com el de Can Calopa, amb plantes com la ginesta, l'heura, els líquens o el pi blanc.

Penyassegat de Can Calopa

 Creiem que és un deure, tant de la ciutadania com de l'administració pública, vetllar per la conservació d'aquests ecosistemes naturals, que són un dels altres trets de la nostra identitat i també garantia de la nostra salut física i mental.


dijous, 16 d’agost del 2018

El Museu Municipal Castell

El 1987 l'Ajuntament de Rubí va iniciar les obres de rehabilitació del vell castell, que acabaren a principis dels 90. Mentres tant ja es pensava en destinar-lo com a museu local. Això engrescà el Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, que va pensar que finalment el problema del tancament del Museu des de principis dels 80 veuria la seva solució.



No obstant, el 1996 l'edifici es va inaugurar amb el nom de "Castell. Ecomuseu urbà" i la seva gestió fou encomenada a una empresa de fora de Rubí finançada per la Unió Europea anomenada Centre Europeu del Patrimoni. El castell es va constituir com a "un espai de reflexió i de diàleg, que treballa sobre les històries i la memòria de tots els ciutadans que viuen i conviuen a Rubí". La primera persona que dirigí l'equipament fou Montserrat Mallol.



També es va obrir al públic la primera exposició permanent, "Rubí, riera d'identitats. Un passeig per la història de la ciutat", amb materials cedits bàsicament per la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí. La mostra constituïa un resum sobre la història de la població amb el fil conductor de la riera.

Una vista de la primera exposició permanent

Després d'uns anys de no massa bones relacions amb les entitats vinculades tradicionalment al Museu de Rubí, l'empresa que gestionava l'equipament va fer fallida i el 2000 l'Ajuntament es va fer càrrec directament del castell. Mitjançant un concurs, la direcció va ser atorgada a Teresa Blanch, que, a diferència de l'anterior gestora, practicà una política d'apropament a les entitats vinculades al vell Museu per organitzar les diferents activitats.

Aquestes, per nomenar unes quantes, eren les Beques per a la Recerca", de caràcter bianual, que es concretaven en l'edició d'un llibre; la revista Identitats de Rubí (anual, però que malauradament va deixar d'editar-se des de 2008); els dossiers didàctics per a les escoles (fets amb la col·laboracio del GCMR), i les exposicions temporals, també amb la participació de les entitats ciutadanes. Actualment, moltes mostres són itinerants, encara que tampoc falten les fetes d'acord amb les associacions locals.

Primer número d'Identitats de Rubí

Tampoc podien mancar les activitats lúdiques (que encara es mantenen), les conferències i la confecció d'itineraris urbans i de patrimoni natural.

El 2008 es va produir un canvi en la direcció del museu, que va passar a mans de l'actual gestor, Joan Gallisà. El nou director de l'equipament es va preocupar d'adequar-lo a la normativa museística i també, el 2009, de la renovació de l'exposició permanent, amb el nou títol de "Rubí. L'evolució d'un poble", que seguí versant sobre la nostra història, peró amb un espai reservat a artistes locals.

Una vista de l'exposició permanent actual

A partir de 2011, el Castell. Ecomuseu urbà va canviar de nom. Seria el Museu d'Història Local, que té per objecte "exposar i difondre la història de la ciutat com a patrimoni col·lectiu, conservar i difondre els objectes que s'hi exposen i, per últim, refermar la identificació de la ciutadania amb la seva història local." Formava part del Museu Municipal Castell, que, a part del Museu d'Història, la seva seu central, també abraça tres espais expositius més: l'Espai Expositiu Antiga Estació, destinat a mostres d'artistes locals; l'Espai Expositiu Aula Cultural des de 2012 (que és el de l'antiga sucursal de la Caixa de Terrassa), destinat a la difusió de l'art contemporani, i, des que es va inaugurar la nova Biblioteca Mestre Marti Tauler, el 2010, l'Espai Expositiu Jaume Pla, que difon les obres d'aquest gravador rubinenc, però que fonamentalment està destinat a a llotjar exposicions de temàtica variada.

L'Espai Expositiu Antiga Estació el 2009.

El 2013, mercès als esforços efectuats per l'equip de Joan Gallisà, el MMUC va entrar a formar part del Consell Internacional de Museus (ICOM) i es va acabar d'adaptar a tota la normativa jurídica relativa a equipaments museals.

Creiem, des del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí i el Centre d'Estudis Rubinencs que caldria curar les velles ferides que va causar l'aparició d'aquest equipament, que es va veure des de les entitats vinculades al vell Museu com a un intent de municipalitzar el vell Museu de Rubí. Cal que ens posem d'acord entre tots i establir mecanismes de cooperació, ja que l'interès que ha de prevaldre és el de la conservació, l'estudi i la divulgació del patrimoni local.

divendres, 10 d’agost del 2018

Albert Sans i el món de la dansa

Fins al 29 de setembre es pot veure a la Biblioteca Mestre Martí Tauler i a la llibreria Lectors al Tren l'exposició "Marina 50 anys. Albert Sans, l'Esbart i el Liceu". "Marina", del 1968, és una de les tantes coreografies que el nostre convilatà Albert Sans, tot un referent de la dansa catalana, ha creat durant la seva fructífera vida.

Coreografia "Marina". Font: www.esbarts.cat

Nascut el 1932 i rubinenc de tota la vida, va entrar a l'Esbart de Rubí el 1940, amb només 8 anys. Posteriorment, quan ja va esdevenir director artístic d'aquestat entitat, entre 1955 i 1990, va aconseguir com bé es mostra a l'exposició, que l'Esbart ballés al Gran Teatre del Liceu i aparegués a Radio Televisió Espanyola i a TV3, amb espectacles de M. Aurèlia Capmany, Enric Majó... El 1964 es va efectuar la primera sortida de l'Esbart Dansaire a un país estranger, a Alemanya, concretament a la ciutat de Stuttgart. Això només va ser el punt de partida de les nombroses gires internacionals del prestigiós grup de Rubí.


L'Albert Sans rodejat de dansaires. Font: www.rubricaeditorial.cat

A part de "Marina", esmentem algunes de les més de 60 coreografies producte del talent de l'Albert: les danses del Llibre Vermell de Montserrat (amb una estelar actuació al Liceu), el 1979, "El Carnestoltes", "El Mortitxol" (amb la veu cantant d'en Pere Burés), "Rapsòdia per a piano i cobla"... Per a l'Esbart Dansaire de Mollet, que va dirigir als anys 90, també va elaborar algunes altres com "Cant Espiritual" o "Valsos poètics 1 i 2".

Danses del Llibre Vermell de Montserrat. Font: NacióDigital

L'Albert, per la seva tasca, ha tingut diversos reconeixements. El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1993 la Medalla d'Or del Mèrit de les Arts del Ministeri de Cultura. El mateix any va aparèixer un llibre, de Joaquim Vilà, dedicat a la seva trajectòria. Posteriorment, ja a nivell local, el 2010 va ser pregoner de la Festa Major de Rubí; el 2012 va rebre un homenatge al Teatre Municipal la Sala en ocasió del seu 80è aniversari, i el 2014 fou un dels protagonistes de la sèrie d'entrevistes anomenada "Rubí. Una vida d'història" que la televisió local de Rubí efectuà a diversos prohoms destacats de la ciutat. Aquest mateix any també va cedir el seu fons documental (que ocupa res menys que 40 capses) a la ciutat de Rubí, concretament a la Biblioteca Mestre Martí Tauler. Amb aquest material s'ha pogut elaborar l'exposició que comentàvem al principi de l'entrada.


L'Albert Sans, com l'Esbart Dansaire, com Joan Foses, i com tots els que fan que la dansa tradicional catalana sigui un dels punts més forts de l'aportació rubinenca al món cultural del nostre país, mereixen tota la nostra admiració.

dissabte, 4 d’agost del 2018

Les Creus de Sant Jordi de Rubí

Són ja set les persones i entitats de Rubí que fins a la data han rebut la Creu de Sant Jordi de mans del MH president de la Generalitat de Catalunya. Recordem que aquesta distinció, de caire anual, l'atorga el nostre govern a homes, dones i associacions que hagin prestat serveis destacats en el pla cívic i cultural a la nostra nació en la defensa de la seva identitat.


Albert Sans (1992)

El primer guardonat fou Albert Sans i Arís, director artístic durant un temps del nostre Esbart Dansaire, que ha treballat també al Gran Teatre del Liceu i ha col·laborat activament amb espectacles de grans ballarins internacionals. També ha estat codirector de l'Esbart Dansaire de Mollet del Vallès.

Va rebre la distinció de mans del MHP Jordi Pujol.


Jaume Pla (1993)

Jaume Pla i Pallejà, que ens va deixar el 1995, va ser un artista de la tècnica del gravat i membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Té una plaça dedicada a ell a la nostra ciutat.

El guardó li va ser lliurat pel MHP Jordi Pujol.


Esbart Dansaire de Rubí (1997)

Què dir d'aquesta entitat que passeja el nom de Rubí per tot el món quant a la dansa tradicional catalana? Nascuda el 1923 de la mà del Dr. Josep Guardiet, ha brillat en totes les seves actuacions en països estrangers i també a la televisió (l'anglesa BBC). Format per un cos de dansa de voluntaris i voluntàries, també participa en el manteniment de les tradicions populars de Rubí (aplec de Sant Muç, Festa Major, els Xatos...) i en l'organització del festival Rubífolk.

Va ser el MH president Jordi Pujol qui els va lliurar la Creu.


Joan Fosas (2002)

Joan Fosas i Carreras,un referent de la dansa tradicional catalana, ha estat un gran ballarí i coreògraf, mestre de dansa i castanyoles, que va deixar aquest món el 2013. Es va vincular amb l'Esbart Dansaire de Rubí i després va dirigir l'Esbart Santa Anna (Andorra). El seu fons sonor i audiovisual va ser donat a la Biblioteca de Catalunya.

Una vegada més fou el MHP Jordi Pujol qui li va atorgar el preuat guardó.


Neus Català (2005)

Ja fora de l'àmbit artístic, esmentem la senyora Neus Català i Pallejà, nascuda el 1915 als Guiamets (el Priorat) i que encara viu. Resident els últims anys a Rubí, a la guerra civil fou activa militant del PSUC i es destaca per ser l'única supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück.

A més de la Creu de Sant Jordi, que li fou lliurada pel MHP Pasqual Maragall, també està guardonada amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, un guardó encara més important que la Creu.


Ignasi Marroyo (2015)

El 2017 va morir Ignasi Marroyo Rodríguez, nascut a Madrid però rubinenc des dels anys 60. Ha estat, com molts sabeu, un gran fotògraf que ha format part del moviment Nova Avantguarda Catalana i que va participar en crear el grup El Mussol, adscrit a aquesta corrent. A Rubí va contribuir a la formació del Grup Fotogràfic El Gra.

La Creu li fou atorgada pel MHP Artur Mas.


Josep Maria Roset (2018)

Finalment, aquest any, el rubinenc guardonat ha estat Josep Maria Roset i Camps, referent de la fotografia catalana, que va obrir un estudi de ben jove a Rubí, però que marxà a Madrid a teballar a l'agència Europa Press. Va fer excel·lents reportatges fotogràfics de la boda del xa de Pèrsia i de la mort del doctor Gregorio Marañón abans de tornar a la nostra vila, on s'establí definitivament després de marxar una petita temporada a França.

El MHP Joaquim Torra ha estat qui li ha lliurat la distinció.


Així doncs, tots els guardonats rubinencs són persones i entitats vinculades al món de l'art (un coreògraf, un ballarí, un artista gravador, un esbart dansaire i dos fotògrafs), llevat de Neus Català, que ha estat una activa política.