dimecres, 27 d’agost del 2014

La col·lecció de monedes del Museu de Rubí

El Museu de Rubí comptava amb una bona col·lecció de monedes antigues i medievals.

Aquesta es va formar a conseqüència de la creació d'aquesta institució el 1924. Hi ha una primera publicació de la llista de peces que la constituïa al setmanari local "Endavant", del 29 de juny de 1927. Cal dir que eren molt poques les localitats que disposessin, no tan sols d'un museu local, sinó d'una col·lecció de monedes tan interessant com la nostra.

No obstant,  el 1939, en arribar les tropes franquistes a la nostra població, la col·lecció fou robada aprofitant el caos d'aquells dies. Actuaren amb tanta precipitació que els monedes, embolicades en un paper de diari, foren extraviades en part, ja que moltes caigueren al terra i a les escales de la masia de ca n'Oriol, on eren guardades les peces del Museu de manera provisional.

Denari ibèric de Kesse (Tarragona)

Durant la postguerra es va formar una altra col·lecció, molt més petita, i no tan important com la primera, de manera que l'actual està formada per les antigues monedes d'abans de la guerra juntament amb les donades al museu amb posterioritat.

La referència més important d'aquesta antiga col·lecció està als apunts de l'historiador local Josep Serra. Les monedes procedien de llocs arqueològics de Rubí o bé eren fruit de donacions de rubinencs.

Dracma d'Empúries.

Cal destacar-ne diverses monedes ibèriques i romanes (denaris, asos, sextercis, dupondis...) que abracen des del s. II aC fins als finals de l'imperi, al s. V dC., més algunes, molt poques d'època medieval.

A la col·lecció actual del Museu també tobem moltes peces dels segles XIX i XX procedents de diversos països del món.




dimecres, 20 d’agost del 2014

Com va nèixer el Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí

El Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí va nèixer oficialment el 1980, però ja feia anys que es gestava en les ments de persones com Francesc Margenat o Pere Roura, vocals del patronat del Museu-Biblioteca de Rubí.

La idea era divulgar els fons del Museu entre la població i captar gent que vulgués col·laborar en la investigació de la història de Rubí i en la preservació del patrimoni en una època, la transició, en la qual moltes entitats varen nèixer aprofitant les noves llibertats. La cultura ja no havia de pertànyer a una petita elit, sinó que devia estendre's a tota la població, molta de la qual, per cert, d'origen immigrant.

Bé, doncs F. Margenat i P. Roura, ajudats per altres persones interessades en aquests objectius, com Màrius Casanovas, Pere Bel i F. Xavier Arís, varen organitzar aquell any l'exposició i la conferència "Rubí, 2200 anys d'antiguitat", que fou el punt de partida de l'esclat d'activitats que conformaria la trajectòria del Grup.

Es va començar a redactar un reglament, ja que la nova entitat era una secció autònoma del patronat del Museu, i no es legalitzaria definitivament fins 1993. El lloc de reunions, els matins dels diumenges, era la saleta on s'ubica encara ara l'Arxiu Parroquial, a l'últim pis de l'edifici de la rectoria de Sant Pere (cal tenir en compte que el president del Museu-Biblioteca és sempre el rector de la parròquia).

Excavacions a l'antic castell de Rubí, prop de Sant Genís

En aquests reunions es programaven activitats, moltes relacionades amb el salvament arqueològic, en una època en que encara no hi havia la moderna legislació al respecte. Hem de ressenyar especialment les excavacions al turonet on s'ubicava l'antic castell de Rubí, el mateix 1980.

En aquestes activitats, anaven venint noves persones, moltes d'elles joves, que s'interssaven pels nostres objectius, i varen configurar ja una incipient massa social.

El 1981 va aparèixer el primer número del Butlletí, publicació de petit format, trimestral. òrgan d'expressió del Grup i també lloc on es recollien les investigacions sobre història local per part dels socis de l'entitat, i també per persones alienes, però versades en la matèria (així, en el primer número trobem un article del prestigiós arqueòleg Josep Barberà)

I també destaquem la primera exposició muntada: una dedicada a l'epigrafia romana de Rubí, amb audiovisual inclós, al segon pis de l'antic edifici de la Biblioteca Mestre Martí Tauler, ara enderrocat. A ran d'aquesta mostra, l'Ajuntament ens va concedir l'ús d'aquest espai per desenvolupar les nostres activitats.


Edifici on trobava el Museu i el local del Grup, anys 80.

Una altra de les accions era obrir el Museu de Rubí, que es trobava en aquest mateix edifici, i mostrar a hores determinades, els fons museístics a les persones que el volien visitar. Malauradament, com ja hem repetit en altres ocasions, va ser tancat el 1982 per problems d'infrastructura.

Des d'aquells primers anys, que ara rememorem amb la lògica nostàlgia, hem anat creixent i superant infinitat de problemes, però sempre hem tingut a la ment la reobertura del Museu de Rubí.


diumenge, 17 d’agost del 2014

Els socis i sòcies de les nostres entitats

Les nostres dues entitats, el Centre d'Estudis Rubinencs i el Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, comparteixen socis i sòcies, quasi en la seva totalitat.

En el moment d'ara som 76, 52 homes i 24 dones. Tots són de diferents edats i nivells educatius. Comptem amb llicenciats en història i doctors en aquesta matèria, però també amb jubilats/des que ens ajuden, per exemple, en l'atenció al local, i moltes persones de mitjana edat que també recolzen, amb la mòdica, però necessària per nosaltres, quota anual, les nostres activitats.

Assemblea del Centre d'Estudis a l'auditori de la Bibilioteca

Trobem a faltar, però, un sector que ens agradaria tenir com a element fonamental en la nostra massa social, i són els joves i, en particular, els estudiants d'història. Si bé durant els inicis de la nostra activitat, als anys 80, era un grup força interessat en els objectius que ens vàrem marcar, al llarg del temps ha anat minvant la presència d'aquest col·lectiu.

La nostra, a l'igual que moltes altres entitats d'origen reculat (portem donant batalla des del 1980), ha anat veient com els socis i sócies originals, com és obvi, s'han fet grans i de vegades s'ha perdut una mica el vigor i la il·lusió juvenils, si bé les ganes de treballar i la disciplina en continuar portant a terme les activitats anuals de les nostres entitats es mantenen.

Dinar de germanor el març de 2013

Per tant, caldria fer algun gest, estudiar els mecanismes, per tal d'integrar a les nostres entitats aquest grup de persones més joves que mostren interès per conèixer la història de Rubí, i que fins i tot cursen estudis universitaris relacionats amb aquesta temàtica.

Així, estaria assegurada la continuïtat del Grup i el Centre en el temps, i noves idees contribuïrien a fer més efectiva la consecució dels nostres objectius.


divendres, 15 d’agost del 2014

La difusió del nostre llegat patrimonial, una eina bàsica

La divulgació del patrimoni cultural de Rubí és un aspecte importantíssim per tal de conscienciar el gran públic de la necessitat de preservar el nostre llegat cultural.

Per tal de fer efectiva aquesta difusió, les nostres entitats, des del seu mateix naixement, hem implementat diverses activitats.

Per una banda, la nostra publicació, el Butlletí, que des de 1981 porta divulgant els resultats de les nostres investigacions.

També, tot un reguitzell d'exposicions que cada any hem anat oferint a tothom interessant per la cultura i la història de Rubí, i on hem abraçat molts temes, des dels fòssils fins a la guerra civil.

Exposició sobre minerals de Rubí al local del CER

Les conferències també han tingut el seu lloc en aquesta tasca de donar a conèixer aspectes del nostre passat. Fins i tot, hem convidat persones que han explicat temàtiques no relacionades amb Rubí, però igualment interessents.

No hem de  deixar de ressenyar les nostres activitats de carrer a la Festa Major, mostrant al públic els oficis dels nostres avantapassats.

La col·laboració amb altres entitats també ha estat un factor bàsic, Esmentem, a tall d'exemple, la nostra aportació a les caminades nocturnes o les passejades literàries-musicals.

Caminada nocturna

I últimament, la nostra pàgina de Facebook, on continuament fem esment de notícies i aspectes relacionats amb els elements patrimonials i els petits detalls de la nostra història.

Però encara manca molt més, ja que el públic en general es mostra cada vegada més exigent, i cal cercar noves fórmules, perquè la nostra temàtica deixi de ser un àmbit massa restringit a uns pocs i cada vegada estigui més oberta. D'aixó, i també d'altres factors, com és obvi, depèn la continuïtat del nostre llegat i del coneixement de les nostres arrels.

dimecres, 13 d’agost del 2014

Els fons del Museu de Rubi (i III)

En aquesta tercera i última entrada sobre els fons del Museu de Rubì, descriurem de manera succinta els materials relatius a la indústria local i el fons de pintures i imatges, a part de la col·lecció fotogràfica.

Els objectes relatius a la indústria de Rubí tenen una cronologia situada entre els segles XVIII i XIX i mostren l'evolució de les manufactures local, especialment la tèxtil, de tanta importància al nostre país.

En destaquem unes filoses de fusta, tres rodes de filar, un gran teler de finals del segle XVIII procedent de cal Basses, una tricotosa de finals del segle XIX i principis del XX... El seu estat de conservació és dolent en la majoria dels casos, encara que algunes han estat restaurades en virtud del conveni subscrit amb l'Ajuntament.

Teler de cal Basses, al Museu de Rubí antic

Pel que fa a quadres podem comptar amb moltes imatges religioses, vistes fotogràfiques del Rubí de principis del segle passat, i alguna del segle XIX; retrats de diverses personalitats, com Mn, Joan Malet, Ferran VII, Mn. Cinto Verdaguer, la família Malet, i altres persones del segle XIX que ens són malauradament desconegudes; quadres de temes diversos (com una litografia de Piranesi que representa el Coliseu); un plànol del segle XIX realitzat per Mn. Joan Malet amb la indicació de totes les propietats rurals de Rubí; una butlla policromada de 1571, de la Confraria del Roser; la taula de la processó dels xatos; exvots de Sant Muç, i plànols que representen l'evolució de la planta de l'església de Sant Pere de Rubí, i d'altres ermites properes.

Taula pintada de la processó dels Xatos a Sant Muç

Per altra banda també hem de ressenyar altres elements museístics com estendards d'agrupacions corals locals, la bandera dels xatos (segle XIX), la de la germandat de Sant Roc, una figura de bronze dedicada a Josep Sentís, dues reixes de ferro de l'antiga presó de Rubí, una aparell de televisor fabricat a la nostra població (de la Supersond), un harmònium de l'antiga església evangèlica, aparells de cansalader... i material bèl·lic de la guerra civil.

Estendard del Parnaso Rubinense, s. XIX

No podem acabar aquesta somera descripció sense fer esment dels elements museogràfics com peanes de fusta i les antigues vitrines, que foren dissenyades per Puig i Cadafalch. De fet, el Museu de Rubí, va ser un dels primers museus locals del nostre país, i avui resta malauradament tancat.


dilluns, 11 d’agost del 2014

Els fons del Museu de Rubí (II)

Quant a ceràmica i vidre catalans, posseeix el Museu de Rubí una extensa col·lecció datada entre els segles XVII i XIX. Pertanyen als fons antics del Museu i són producte de donacions populars i del Dr. Guardiet mateix (fundador del Museu).

Destaquem les porecellanes valencianes i catalanes (plats soperes, jocs de cafè i de te...), peces de vidre català (porrons, alomorratxes, gerres, un bastó de vidre verd...), càntirs, gibrelles, piques, rajoles catalanes...

Quant a material etnogràfic, és el fons més important del Museu, quantitativament parlant. Es tracta de peces datades entre el s. XVII i el XX. En ressenyem una caixa de música del segle XIX, diversos morters de ceràmica i de ferro, mesures de cereals, un molí per fer xocolata de pedra, un rellotge de paret, mobles diversos (un escriptori del segle XIX, un armari de notari pintat del segle XVIII, una cónsola amb mirall d'època d'Isabel II, caixes de núvia, un bressol amb gibrella...). xocolateres, màquines antigues de cosir, un banc d'espardanyer, pasteres, instrument agrícola....

Una de les col·leccions més vistoses i valuoses del Museu és la que correspon a art religiós. Procedeix de la parróquia de Sant Pere es tracta de material que era fora d'ús litúrgic i fou donat al Museu. Moltes foren restaurades a principis del present segle en virtud d'un conveni entre la Fundació i l'Ajuntament.

En destaquem els vuit retaules de fusta del s. XVII (ara a la Capella del Santíssim, a l'església de Sant Pere), una talla de fusta policromada de Sant Pere datada al s. XVIII, una de Sant Cristòfol amb el nen Jesús, una de Sant Joan Evangelista, una de Sant Llop, una taula trobada a l'ermita de Sant Genís que representa la Circumcisió del Senyor, una imatge del misteri de la Santíssima Trinitat, una creu processional de fusta, diverses imatges de sants, verges i àngels, quadres que representen sants d devoció popular (com Sant Muç, Sant Andreu...), una notable col·lecció de creuetes...

Taula del retaule barroc de Sant Pere


divendres, 8 d’agost del 2014

Els fons del Museu de Rubí (I)

El Museu de Rubi compta amb una bona sèrie de materials que poden donar una imatge global de l'evolució del poblament de la nostra comunitat a tavés dels segles.

En primer lloc, pel que fa a l'aspecte de la geologia, comptem amb minerals, procedents de les recerques dels membres del Grup i per donacions. Molts d'elles procedeixen de la pedrera Berta (el Papiol), encara que també n'hi ha d'altres llocs d'arreu de Catalunya.

Cerussita de la pedrera Berta

Quant a fòssils, molts són el resultat de troballes efectuades pel Grup, moltes d'elles al "Llac dels Fòssils" (actual polígon industrial de Can Sant Joan), i també fora de Rubí.

La Prehistòria està representada per restes del paleolític inferior trobades al Pinar, Ca n'Amat (Les Fonts) i altres llocs; del paleolìtic mitjà (troballes entre Rubí, Sant Quirze i Terrassa); un conjunt de destrals polimentades i restes d'un sepulcre de fossa trobat a can corbera, del Neolític, i els materials trobats a una sitja del s. VII aC apareguda a la zona de Can Fatjó.

Eines del paleolític mig

D'època ibèrica i romana hi ha una gran quantitat de materials. El principal jaciment és Can Fatjó, d'on procedeixen les troballes efectuades al llarg del temps en aquesta zona (encara que molts materials, malauradament, es troben al Museu Arqueològic de Catalunya). Als amagatzems del Museu, pel que fa a l'època ibèrica i iberoromana, tenim diverses reproduccions, com la de l'estela ibèrica, la del pebeter o cremador de perfums, diverses rodes de molí, ceràmica d'importació i autòctona....

La romanitat a Rubí també ha deixat una gran petjada quant a elements representatius. Procedeixen de Can Fatjó, el casc urbà de Rubí, i els assentament rurals. També hi ha material procedent de les vil·les romanes de can Tintorer (el Papiol) i can Pedrerol de Baix (Castellbisbal). Peces importants d'aquesta època que conservem als magatzems del Museu són les incscripcions romanes aparegudes a diferents llocs del terma, moltes restes ceràmiques, especialment de terrissa fina romana, àmfores, dolia (grans gerres contenidores d'aliments), elements de tipus artístic com els fragments de cornisa romana de marbre de Carrara, un capet del déu Bacus trobat a can Feliu, la font romana en forma de cap de lleó, ares votives, un banc de pedra amb inscripció... No hem d'oblidar tampoc la col·lecció de monedes ibèriques i romanes.També l'època tardoromana hi està representada amb un fragment de columna helicoidal trobat a la plaça del Dr. Guardiet, entre altres interessants elements.

Banc romà amb inscripció

Aquests elements, al menys els que estan trobats al nostre terme municipal, estan inventariats i guardats en capses.

Pel que fa a la part arqueològica també hem de fer esment de la col·lecció Roura, que, encara que presenta objectes prou importants, no té valor historiogràfic, ja que moltes de les peces són falses i altres són de procedència desconeguda.

En properes entrades anirem fent una descripció solt somera dels fons del nostre Museu.

dimarts, 5 d’agost del 2014

Donacions d'arxius particulars a institucions públiques: Sans, Fosas i Marroyo

Fa pocs dies, Albert Sants, coreògraf rubinenc estretament vincular a l'Esbart Dansaire de Rubí, va fer acte de donació del seu arxiu particular a l'Ajuntament de Rubí, mitjançant un conveni que va signar amb l'alcaldessa.

Es tracta de 40 capses amb material com notes de premsa, crítiques, pòsters, programes, etc. bàsicament relatius a l'esbart rubinenc, però també n'hi ha d'altres entitats dansaires de l'entorn.

Donació Albert Sans. Font: Rubi TV

Es dipositarà a la Biblioteca Mestre Martí Tauler, a fi que estigui a disposició dels públic i dels investigadors en la matèria. Posteriorment, possiblment es digitalitzi.

Fa poques setmanes, altres fons privats pertanyents a personalitats de la cultura local ingressaren en institucions públiques. En primer lloc, el passat març la família del famós coreògraf i ballarí Joan Fosas, recentment traspassat, va fer acte de donació del seu arxiu particular, composat de discos, CD, programes, fotografies i altres documente, a la Biblioteca de Catalunya.

Donació arxiu Fosas. Font: Rubí TV

I el febrer d'aquest any, l'extensíssim fons fotogràfic del nostre soci honorari Ignasi Marroyo (unes 75.000 imatges) era donat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, amb la promesa de fer-ne una exposició i un catàleg abans de 2024. Ja vam parlar-ne en una entrada en aquest blog fa setmanes.

Donació arxiu Marroyo, Font: Premsa SantCugat

Tot aixó ens fa veure com els fons privats pertanyents a diverses personalitats rubinenques han passat a ser públics. En un gest de generositat (no exempt, potser de cert orgull propi) Sans, Marroyo i la família d'en Fosas han posat a disposició dels investigadors i del públic general allò que, potser per estar en mans familiars, hagués estat una mica difícil d'accedir. Agraïm, per tant, des d'aquest blog aquesta lloable actitud d'aquests prohoms de la nostra cultura local.