dilluns, 19 de febrer del 2024

La plaça del Clavé: un espai emblemàtic de Rubí

La plaça d'Anselm Clavé, o "plaça del Clavé", destacada pel seu monument al cèlebre compositor i escriptor català del qual rep el nom, té una història molt interessant al seu darrera. Es troba al casc antic de Rubí, encara que una mica apartada del centre neuràlgic, limitada a la part sud pel local de la CGT; a est per diversos restaurants però on havia estat "cal Manel dels Carros", i al nord, entre altres cases, per la bonica casa Xirinacs (o Vilaró, com es diu en alguns llocs).

La plaça d'Anselm Clavé l'agost de 2010. Foto: Jordi Vilalta
Encara que el seu nom és el d'Anselm Clavé, ja des d'èpoques reculades rebia el nom de "plaça de l'Aurora", que també compta amb l'Espai Sòcio-Cultural L'Aurora, vinculat a la CGT. Una mica més avall expliquem el per què.

La part meridional del casc urbà de Rubí, a partir del carrer de Sant Cugat i de Torrijos, pertanyia des de feia molt de temps al municipi de Sant Cugat del Vallès i va passar a pertànyer al nostre terme a ran de la Reial Ordre de 24 d'octubre de 1855, que reolvia un litigi territorial entre Rubí i Sant Cugat a favor del primer.

En aquest any encara no existia la plaça, però sí que apareix en el planell del projecte de reforma urbanística de 1875 fet per Jaume Sagalés anomenat "Proyecto de Reforma, Mejora y Ensanche del Pueblo de Rubí" com a "plaça de l'Aurora", cosa que evidencia que fou el primer nom que va tenir, però no sabem si de manera oficial (de fet  és el nom que figura al mapa) i que després, potser a partir de principis del segle XX, estaria dedicada a Josep Anselm Clavé, ja que en un planell de 1918 ja figura amb aquest nom.

Detall del planell del projecte urbanístic de 1875 on es pot veure,
encerclada, la plaça de l'Aurora. Arxiu Municipal de Rubí

Per què era anomenada "plaça de l'Aurora"? Sembla ser que el lloc era un terreny propietat de la masia de can Fatjó que va ser donat al municipi per una tal senyora Aurora, que era la mestressa de la casa pairal, pertanyent en aquell temps a la família Brugarol, a ran dels plans de reforma.

A la segona meitat del segle XIX la població comptava quatre places: la Major (al costat del temple parroquial de Sant Pere), la de la Marquesa, la Nova (aquestes dues actualment formen la plaça de Catalunya) i la de l'Aurora, la més gran, amb una extensió de 980,88 m2. A principis del segle XX en sorgiran algunes més.

Era, doncs, un lloc important. Això va fer, per exemple, que en aquest espai el 1894 Martí Solsona, procedent de Maldà (l'Urgell), instal·lés la seva serralleria, després s'haver estat un any al carrer de Sant Josep de la nostra localitat, i que el 1918 hi tingués lloc, amb motiu de l'arribada del tren, un concert de la "Banda Andresense".

La plaça de l'Aurora a principis del segle passat. Foto: autoria
desconeguda. Arxiu Foto Roset

Una mica més tard, entre 1923 i 1924, es va edificar a la cantonada entre el carrer de Llobateras, que creua la plaça per la part sud, i l'actual de Ramon Turró (abans de Pestalozzi), la bella casa modernista que va pertànyer com a residència estival a la família Xirinacs, a càrrec de l'arquitecte Josep Maria Pujol.

Casa Xirinacs, juliol de 2019. Foto: Jordi Vilalta

Per aquella època i també durant els anys 30 l'encarregat del manteniment de la plaça era Miquel Martínez (de cal Ros), que treballava com a jardiner municipal de Rubí; hem de dir que els seus descendents són el qui regenten la coneguda Floristería Martínez.

El 1932 la CNT (el sindicat anarcosindicalista) va comprar el vell casalot que es situava a la part meridional de la plaça del Clavé per tal d'allotjar-hi el Grup Pro-Escola Racionalista i del Sindicat Únic. Després de la guerra civil fou incautat per les noves autoritats i passà a ser seu de l'Auxilio Social de Falange, per arribar a ser, ja als anys 50, Escola Municipal de Belles Arts, fins que el 1978 els descendents de l'antiga CNT (actualment, CGT), ocuparen les dependències, però no fou fins el 2011 en què s'instal·là l'Associació Espai Sòcio-Cultural L'Aurora, vinculada a aquest sindicat.

Tornem a recular una mica en el temps i situem-nos en el 1939, quan el nou ajuntament franquista va impulsar un projecte a fi d'ubicar a la plaça, molt a la vora, per cert de l'Auxilio Social, una casa-quarter de la Guàrdia Civil, que no va arribar a materialitzar-se. 

Hauriém de ressenyar que, abans que fins el 1951, existia al centre de la plaça (com es pot veure a fotografies antigues i en un quadre de Salvador Arís) una font sobre la qual s'alçava un gran fanal.

Pintura de Salvador Arís, on es pot veure la plaça abans de 1951,
amb la font i el fanal

La gran reforma va esdevenir aquell any 1951, amb la instal·lació  i inauguració, el dia 7 d'octubre, del monument a Josep Anselm Clave, obra de l'escultor Miquel Gomita, amb un nou ajardinament d'aquest espai públic. En aquella ocasió hi va tenir lloc una gran concentració de corals claverianes (unes 46 en total, de tota Catalunya i alguna fins i tot de la província de Castelló).

La plaça, poc després de la inauguració del monument a Clavé,
l'octubre de 1951. Al fons, es pot veure l'Escola Municipal de BellesArts.
Foto: autoria desconeguda. Arxiu Fons Marroyo

A partir d'aquella data la plaça no ha sofert molts canvis, només alguns quant a disseny de la jardineria i altres elements. Recalquem que el 2010, amb motiu del 150è aniversari del naixement de la primera coral claveriana a Rubí, l'alcaldessa Carme García va descobrir una placa commemorativa referent a aquesta efemèride, encastada a l'estàtua d'en Clavé.

I és que cada plaça, cada carrer, cada racó de l'espai urbà de Rubí té la seva pròpia història...

Bibliografia

-Bencomo, C., 1998: "L'expansió urbana. Rubí creixent", Butlletí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Nadal de 1998, p. 3-19.

- Cornadó, P., 1988: "Història de l'agrupació coral "La Lira Rubinense", Butlletí, 31, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, desembre de 1988, p. 8-21.

- Parras, J., 2023: "Jaume Sagalés, el mestre d'obres santcugatenc que va projectar el Rubí dels segles XIX i XX", L'esquitx, 5, tardor de 2023, p. 40-44.

- Sutrias, J., 2010: "Apèndix especial: La inauguració del monument al mestre Clavé (1951)", Butlletí, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, maig de 2010, p. 50-53.

- Torné, M., 2002: L'Abans. Rubí. Recull gràfic 1872-1965, ed. Efadós, el Papiol.

- Vilalta, J., 2009: "La plaça Clavé", Rubí Notícies, 30 de gener de 2009.

- Vilalta, J., 2010: ”La plaça d’Anselm Clavé”, Butlletí, 55, Grup de  Col·laboradors del Museu de Rubí, desembre de 2010 (contraportada interior).

 Vilalta, J., 2020: “La plaça de l’Aurora, al llarg del temps”, Diari de Rubí, 27 de novembre de 2020, p. 11.

- Vilalta, J., 2023: "El monument a Anselm Clavé", Butlletí Associació de la Gent Gran de Rubí, època II, 14, juny de 2023, p., 10.

dijous, 8 de febrer del 2024

Els orígens del Museu de Rubí

Aquest any 2024 celebrem el centenari d'aquesta institució rubinenca, una de tantes creades pel Dr. Josep Guardiet en aquells anys 20 del segle passat on tantes entitats veierem la llum de la mà de l'actiu sacerdot. No obstant, des de fa més de quaranta anys el públic no pot gaudir de la visita del que havia estat un dels primers museus locals del país. 

Sala del primer Museu de Rubí. Foto de Francesc Blasi, 1926.
Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionistade Catalunya (AFCEC).
Acolorida per Josep Cornella

Però en aquesta entrada, que amplia la publicada en aquest blog el 4 d'agost de 2016, ens centrarem en els orígens del Museu. L'any 1923 l'aleshores vicari de la parròquia de Sant Pere, mossèn Antoni Malats, va publicar al setmanari Endavant un article titolat "El futur Museu de Rubí" on anunciava la decisió del rector Guardiet d'arranjar una de les sales del Casal Popular a fi d'instal·lar-hi un museu de caire local. Com molts sabreu el Casal era un centre vinculat a la parròquia de Sant Pere i des del 1922 estava allotjat a l'edifici de l'actual Escola Mare de Déu de Montserrat. Josep Guardiet seria l'ànima de la creació del primer Museu de Rubí i de seguida va començar-ne els preparatius. La idea era fer-hi quatre seccions: artística, etnogràfica-folclòrica, d'història natual i d'història de la indústria.

El Casal Popular als anys 20, on ara es troba l'Escola
Mare de Déu de Montserrat, i que allotjava el primer 
Museu de Rubí. Foto: arxiu CER-GCMR

El material que es disposava consistia en:

- Peces arqueológiques procedents de les excavacions realitzades a partir de 1918 al turó de can Fatjó, recollides per l'aficionat rubinenc Joan Roura, el qual posseïa també una col·lecció de material arqueològic, de la qual moltes peces en desconeixem la procedència, atès que havia co·laborat a moltes excavacions de l'Insitut d'Estudis Catalans arreu del país. També cal dir que algunes peces eren falses i altres venien d'indrets de fora de Catalunya.

- Objectes vells de les golfes de la rectoria, propietat de la parròquia i que en aquel moment es trobaven retirats del culte: retaules, imatges, quadres, creus, butlles, material pertanyent a antigues confraries i algunes bacines de coure.

- D'acord amb les crides de la parròquia a través del setmanari Endavant, durant el 1924 van sovintejar les aportacions populars consistents bàsicament en ceràmica i vidre catalans, mobiliari (llits, caixes de núvia) i material religiós procedent de l'àmbit privat.

Sala de l'antic Museu on es por veure material religiós i arqueològic.
Postal de l'Arxiu Francesc Casañas
Durant el juny de 1924 varen restar ultimats els preparatius del local destinat a Museu. La inauguració va ser el 29 d'aquell mes, dia de la Festa Major de Sant Pere.

Es va constituir un primer patronat format per mossèn Antoni Malats, Joan Roura, Josep Vilanova (mestre de les Escoles Ribas i dibuixant) i el pare Basili de Rubí.

Ja en aquell temps tenia, com disposen molts museus actualment, d'una sala per fer exposicions temporals, que sovint eren inaugurades a la Festa Major i per Sant Roc i versaven sobre art local. Precisament el primer acte com a museu va ser la inauguració d'una exposició artística a cura de Caterina Narváez complementada amb una altra d'objectes de ferro de un cert Torra.

Exposició temporal de llibres a una de les dues sales del Museu,1926.
Foto: Francesc Casañas. Arxiu Històric de Sabadell

Els primers elements exposats a la sala que podriem dir "permanent", a part de les obres d'art religioses apartades del culte, eren unes rajoles i diferents peces arqueològiques que en Joan Roura, una de les ànimes del primer museu com hem dit, havia obtingut a la zona de can Fatjó, a més de la seva col·lecció particular, de la qual ja hem parlat abans.

L'agost de 1924 va ser nomenat conservador del museu Josep Serra i Roselló, qui estava assessorat per un grup de col·laboradors: els ja esmentats Josep Vilanova i Joan Roura, als quals s'hi afegí Joan Baptista Baró, advocat i jutge de pau. També es va disposar de l'assessorament científic de l'arqueòleg Josep Colominas, de l'Institut d'Estudis Catalans, qui havia portat a terme les primeres excavacions a la zona de can Fatjó.

Hi sovintejaren aquests primers anys les visites de personalitats i també les donacions d'objectes artístics i elements curiosos de fora de Rubí.

El fet és que a finals de 1925 es troben ja ben ordenades les seccions de Numismàtica, Ceràmica i Escultura. Un article d'Endavant (núm. 117, de l'11 de gener de 1925) ens diu al respecte:

"La finalitat d'aquest Museu, essent com és de Rubí, el portarà a admetre en les seves diverses col·leccions objectes que, si no tenen tota la valor artística o arqueològica que fóra de desitjar, tindran una ben estimable valor local. Peró malgrat que a molts objectes aquesta sola valor local els doni dret suficient a formar part del Museu, per a fer més raonable la llur admissió, es farà necessari crear les secions Etnogràfica i Folklòrica que's destriin dintre la germanor que amb ella deuen conservar, de la secció Arqueològica pròpiament dita."

Un altre aspecte del primer Museu de Rubí, 1926.
Foto: Francesc Blasi. AFCEC

Per tant es configurà un dels primers museus locals del país amb seccions fixes: Numismàtica, Escultura, Ceràmica, Etnografia, Folklore, i també es tenia pensat crear una secció dedicada a la indústria, com diu el mateix article més avall.

El Museu de Rubí és una entitat totalment vinculada a la parròquia de Sant Pere. En un altre article aparegut a Endavant (núm. 141, de 28 de juny de 1925), mossèn Guardiet justificava aquest fet envers certes veus que consideraven millor una gestió pública, afirmant que la idea de crear el museu sempre havia procedit de personalitats vinculades a la parròquia i que les altres institucions no eren segures.

Mentrestant les donacions anaven incrementant-se, de tal manera que en aquell mateix número d'Endavant es comentava que era difícil d'encabir tants elements aportats per la població i que, per tant, hi havia la idea d'adequar la sala de la biblioteca del Casal Popular per a la secció etnogràfica.

Un altre aspecte que la publicació ressenyava és que el Museu havia de tenir la iniciativa de la política local d'excavacions arqueològiques.

El Dr. Guardiet (amb sotana al mig) acompanayat d'altres 
personalitats sense identificar a una de les sales del Museu, 
1928. Arxiu Francesc Casañas. 

El 1930 es varen produir dos esdeveniments importants: es va traslladar part del Museu a un local del carrer de Coello, ja que les sales del Casal s'havien quedat petites (ja hem comentat l'augment de les donacions), i es va fundar, concretament el 22 de novembre un patronat de manera oficial com a òrgan rector de la institució, el principal objectiu del qual seria perpetuar la institució del museu i "recollir, guardar i exposar coses així com objectes notables per la seva antiguitat, qualitat artística, científica o històrica, i contribuir a l'enaltiment de les lletres, de les arts i de la cultura, en l'àmbit local i comarcal en benefici dels rubinencs i de tothom en general." En aquest patronat s'aplegaven les personalitats més importants vinculades al Museu i els primers col·laboradors, a part del conservador Josep Serra. El president era el rector de la parròquia de Sant Pere i els membres havien de tenir-ne la seva confiança. 

Aquests són, doncs, els orígens del Museu de Rubí, una institució sempre vinculada a la parròquia, i que en els temps actuals caldria potser reformar per tal de poder col·laborar amb l'administració pública i portar a terme l'ansiada reobertura, deixant de banda desconfiances i recels.