tag:blogger.com,1999:blog-17524948023928414122024-03-18T19:19:58.114+01:00EL BLOG DE LA HISTÒRIA I EL PATRIMONI DE RUBÍ - GCMR-CERJordihttp://www.blogger.com/profile/05260223035539416246noreply@blogger.comBlogger414125tag:blogger.com,1999:blog-1752494802392841412.post-24446852368652402792024-02-19T11:51:00.006+01:002024-02-19T11:53:29.579+01:00La plaça del Clavé: un espai emblemàtic de Rubí<p>La plaça d'Anselm Clavé, o "plaça del Clavé", destacada pel seu monument al cèlebre compositor i escriptor català del qual rep el nom, té una història molt interessant al seu darrera. Es troba al casc antic de Rubí, encara que una mica apartada del centre neuràlgic, limitada a la part sud pel local de la CGT; a est per diversos restaurants però on havia estat "cal Manel dels Carros", i al nord, entre altres cases, per la bonica casa Xirinacs (o Vilaró, com es diu en alguns llocs).</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJFAvVHkdJ7tuQy415fW17yByCAZoQR4JGmPneC94i9o-VsesrLIjlrGrH8pVCVkQiqL00Wxxw-4RopM1C0jRNCV_9_-6NuizuoyIBncTAVGzJLavIxaoE3smEEHZt0vJWfA5qzQcUzEM36_yrZfxRuKRnfOfQASh85HxdzouBvJeMk8esJ9U5JfvFJA8/s3264/Pl%C3%A7a%20Clav%C3%A9,%20agost%202010.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJFAvVHkdJ7tuQy415fW17yByCAZoQR4JGmPneC94i9o-VsesrLIjlrGrH8pVCVkQiqL00Wxxw-4RopM1C0jRNCV_9_-6NuizuoyIBncTAVGzJLavIxaoE3smEEHZt0vJWfA5qzQcUzEM36_yrZfxRuKRnfOfQASh85HxdzouBvJeMk8esJ9U5JfvFJA8/w400-h300/Pl%C3%A7a%20Clav%C3%A9,%20agost%202010.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La plaça d'Anselm Clavé l'agost de 2010. Foto: Jordi Vilalta</td></tr></tbody></table><div>Encara que el seu nom és el d'Anselm Clavé, ja des d'èpoques reculades rebia el nom de "plaça de l'Aurora", que també compta amb l'Espai Sòcio-Cultural L'Aurora, vinculat a la CGT. Una mica més avall expliquem el per què.<p>La part meridional del casc urbà de Rubí, a partir del carrer de Sant Cugat i de Torrijos, pertanyia des de feia molt de temps al municipi de Sant Cugat del Vallès i va passar a pertànyer al nostre terme a ran de la Reial Ordre de 24 d'octubre de 1855, que reolvia un litigi territorial entre Rubí i Sant Cugat a favor del primer.</p><p>En aquest any encara no existia la plaça, però sí que apareix en el planell del projecte de reforma urbanística de 1875 fet per Jaume Sagalés anomenat "Proyecto de Reforma, Mejora y Ensanche del Pueblo de Rubí" com a "plaça de l'Aurora", cosa que evidencia que fou el primer nom que va tenir, però no sabem si de manera oficial (de fet és el nom que figura al mapa) i que després, potser a partir de principis del segle XX, estaria dedicada a Josep Anselm Clavé, ja que en un planell de 1918 ja figura amb aquest nom.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX9_h4QyLyPG4q5YqLq0urXSKf55bJTq0M4eyyw8My0_dYlUcYNpbkixn105IdBbnfodNaOd1zHRBlbRpHAO6LDVemKdbtZJcGoFkCsIDRW9m75EFFb7elAaX9U2T5qUj7MdcAREBI7g3n1pYc1gjag73PeXriW2ZOnpATQQw2jr9oD5MgfflGbXCWfxk/s776/3.%20Projecte%20de%20Mejora,%20reforma%20y%20ensanche,%201875..1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="558" data-original-width="776" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX9_h4QyLyPG4q5YqLq0urXSKf55bJTq0M4eyyw8My0_dYlUcYNpbkixn105IdBbnfodNaOd1zHRBlbRpHAO6LDVemKdbtZJcGoFkCsIDRW9m75EFFb7elAaX9U2T5qUj7MdcAREBI7g3n1pYc1gjag73PeXriW2ZOnpATQQw2jr9oD5MgfflGbXCWfxk/w400-h288/3.%20Projecte%20de%20Mejora,%20reforma%20y%20ensanche,%201875..1.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Detall del planell del projecte urbanístic de 1875 on es pot veure,<br />encerclada, la plaça de l'Aurora. Arxiu Municipal de Rubí</td></tr></tbody></table><p>Per què era anomenada "plaça de l'Aurora"? Sembla ser que el lloc era un terreny propietat de la masia de can Fatjó que va ser donat al municipi per una tal senyora Aurora, que era la mestressa de la casa pairal, pertanyent en aquell temps a la família Brugarol, a ran dels plans de reforma.</p><p>A la segona meitat del segle XIX la població comptava quatre places: la Major (al costat del temple parroquial de Sant Pere), la de la Marquesa, la Nova (aquestes dues actualment formen la plaça de Catalunya) i la de l'Aurora, la més gran, amb una extensió de 980,88 m2. A principis del segle XX en sorgiran algunes més.</p><p>Era, doncs, un lloc important. Això va fer, per exemple, que en aquest espai el 1894 Martí Solsona, procedent de Maldà (l'Urgell), instal·lés la seva serralleria, després s'haver estat un any al carrer de Sant Josep de la nostra localitat, i que el 1918 hi tingués lloc, amb motiu de l'arribada del tren, un concert de la "Banda Andresense".</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNSTa5opPX3isOrSLUN9o8ck428_KRC1H-m-j8hq8bCGkm6KgbJCvUPi6KgMRWhzokx3W7b4Yyerd9nd7vu01xrJbnU3TrYPd6WARePmgMT9ZvEc8_iV50FwagkOtVDPjvpiToMEaUny72x0YHrImGlsrBZGz8Tr4UgG4NgRuPEc569gQWuMF62lPAZBo/s1877/0.%20pla%C3%A7a%20de%20l'aurora%20foto%20roset12112018.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1291" data-original-width="1877" height="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNSTa5opPX3isOrSLUN9o8ck428_KRC1H-m-j8hq8bCGkm6KgbJCvUPi6KgMRWhzokx3W7b4Yyerd9nd7vu01xrJbnU3TrYPd6WARePmgMT9ZvEc8_iV50FwagkOtVDPjvpiToMEaUny72x0YHrImGlsrBZGz8Tr4UgG4NgRuPEc569gQWuMF62lPAZBo/w400-h275/0.%20pla%C3%A7a%20de%20l'aurora%20foto%20roset12112018.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La plaça de l'Aurora a principis del segle passat. Foto: autoria<br />desconeguda. Arxiu Foto Roset</td></tr></tbody></table><p>Una mica més tard, entre 1923 i 1924, es va edificar a la cantonada entre el carrer de Llobateras, que creua la plaça per la part sud, i l'actual de Ramon Turró (abans de Pestalozzi), la bella casa modernista que va pertànyer com a residència estival a la família Xirinacs, a càrrec de l'arquitecte Josep Maria Pujol.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMlr_acLsHT2hMbOO4kxCcFD1wE3_LwK8LLA7JGvALKKXRlfIaaXNC5yEYNYXHynnQJOCMk21p02CJQPoJs8gqC90Nvj_e06nwxNBzk0JHIT8goYzOeV243hMfya7jeC7iweyc70O6ZFY2UNB2cCxokAMlSVel1UWXO8DKQzWzzkMrVNahcBG6eymMZIM/s939/casa%20Xirinacs,%20juliol%202019....1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="702" data-original-width="939" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMlr_acLsHT2hMbOO4kxCcFD1wE3_LwK8LLA7JGvALKKXRlfIaaXNC5yEYNYXHynnQJOCMk21p02CJQPoJs8gqC90Nvj_e06nwxNBzk0JHIT8goYzOeV243hMfya7jeC7iweyc70O6ZFY2UNB2cCxokAMlSVel1UWXO8DKQzWzzkMrVNahcBG6eymMZIM/s320/casa%20Xirinacs,%20juliol%202019....1.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Casa Xirinacs, juliol de 2019. Foto: Jordi Vilalta</td></tr></tbody></table><p>Per aquella època i també durant els anys 30 l'encarregat del manteniment de la plaça era Miquel Martínez (de cal Ros), que treballava com a jardiner municipal de Rubí; hem de dir que els seus descendents són el qui regenten la coneguda Floristería Martínez.</p><p>El 1932 la CNT (el sindicat anarcosindicalista) va comprar el vell casalot que es situava a la part meridional de la plaça del Clavé per tal d'allotjar-hi el Grup Pro-Escola Racionalista i del Sindicat Únic. Després de la guerra civil fou incautat per les noves autoritats i passà a ser seu de l'Auxilio Social de Falange, per arribar a ser, ja als anys 50, Escola Municipal de Belles Arts, fins que el 1978 els descendents de l'antiga CNT (actualment, CGT), ocuparen les dependències, però no fou fins el 2011 en què s'instal·là l'Associació Espai Sòcio-Cultural L'Aurora, vinculada a aquest sindicat.</p><p>Tornem a recular una mica en el temps i situem-nos en el 1939, quan el nou ajuntament franquista va impulsar un projecte a fi d'ubicar a la plaça, molt a la vora, per cert de l'Auxilio Social, una casa-quarter de la Guàrdia Civil, que no va arribar a materialitzar-se. </p><p>Hauriém de ressenyar que, abans que fins el 1951, existia al centre de la plaça (com es pot veure a fotografies antigues i en un quadre de Salvador Arís) una font sobre la qual s'alçava un gran fanal.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvf4mtW1K4Bhfb3xxGHCHiNPHerR5xYWapdXPT36s6OKZDC1TQX4JJmPz5-0DHUm1XkgCtVOAITc5WG26E0vaYld_wDwtF7K4tOYMe6n7cwNQLh43tpWWwQqR_qOkneVWQAExH5vcZZXpfIQnGlHHfoBqt613jeHLedb0ZRUUCSDSRnvtXFSbQIm1TLfg/s2592/1%20bis%20Pl.%20del%20Clav%C3%A9,%20pintura%20Salvador%20ar%C3%ADs.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1944" data-original-width="2592" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvf4mtW1K4Bhfb3xxGHCHiNPHerR5xYWapdXPT36s6OKZDC1TQX4JJmPz5-0DHUm1XkgCtVOAITc5WG26E0vaYld_wDwtF7K4tOYMe6n7cwNQLh43tpWWwQqR_qOkneVWQAExH5vcZZXpfIQnGlHHfoBqt613jeHLedb0ZRUUCSDSRnvtXFSbQIm1TLfg/w400-h300/1%20bis%20Pl.%20del%20Clav%C3%A9,%20pintura%20Salvador%20ar%C3%ADs.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pintura de Salvador Arís, on es pot veure la plaça abans de 1951,<br />amb la font i el fanal</td></tr></tbody></table><p>La gran reforma va esdevenir aquell any 1951, amb la instal·lació i inauguració, el dia 7 d'octubre, del monument a Josep Anselm Clave, obra de l'escultor Miquel Gomita, amb un nou ajardinament d'aquest espai públic. En aquella ocasió hi va tenir lloc una gran concentració de corals claverianes (unes 46 en total, de tota Catalunya i alguna fins i tot de la província de Castelló).</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4ni5lH9pEbegq_FZpiKeu3Ill0t8XGSkg3rwLV3YT3y2Ed4G08raRPtgJUA6RMXaZ44T7V-6OqgunPomFI1qfiZrPKKtTrNpanqnzKvjQzjctP0bgv8jRrSBhFC5kNue2uQMAegKR2iiggHYnW1ILl7E-2wttwU6ye_yyPt1S40GNwwe0k6w4Q7ijTHU/s1978/3%20pla%C3%A7a%20alsem%20clav%C3%A9%20recentment%20inaugurada,%20Foto%20marroyo12112018...t.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1358" data-original-width="1978" height="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4ni5lH9pEbegq_FZpiKeu3Ill0t8XGSkg3rwLV3YT3y2Ed4G08raRPtgJUA6RMXaZ44T7V-6OqgunPomFI1qfiZrPKKtTrNpanqnzKvjQzjctP0bgv8jRrSBhFC5kNue2uQMAegKR2iiggHYnW1ILl7E-2wttwU6ye_yyPt1S40GNwwe0k6w4Q7ijTHU/w400-h275/3%20pla%C3%A7a%20alsem%20clav%C3%A9%20recentment%20inaugurada,%20Foto%20marroyo12112018...t.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La plaça, poc després de la inauguració del monument a Clavé, <br />l'octubre de 1951. Al fons, es pot veure l'Escola Municipal de BellesArts. <br />Foto: autoria desconeguda. Arxiu Fons Marroyo</td></tr></tbody></table><p>A partir d'aquella data la plaça no ha sofert molts canvis, només alguns quant a disseny de la jardineria i altres elements. Recalquem que el 2010, amb motiu del 150è aniversari del naixement de la primera coral claveriana a Rubí, l'alcaldessa Carme García va descobrir una placa commemorativa referent a aquesta efemèride, encastada a l'estàtua d'en Clavé.</p><p>I és que cada plaça, cada carrer, cada racó de l'espai urbà de Rubí té la seva pròpia història...</p><p><b>Bibliografia</b></p><p>-Bencomo, C., 1998: "L'expansió urbana. Rubí creixent", <i>Butlletí</i>, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Nadal de 1998, p. 3-19.</p><p>- Cornadó, P., 1988: "Història de l'agrupació coral "La Lira Rubinense", <i>Butlletí</i>, 31, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, desembre de 1988, p. 8-21.</p><p>- Parras, J., 2023: "Jaume Sagalés, el mestre d'obres santcugatenc que va projectar el Rubí dels segles XIX i XX", <i>L'esquitx</i>, 5, tardor de 2023, p. 40-44.</p><p>- Sutrias, J., 2010: "Apèndix especial: La inauguració del monument al mestre Clavé (1951)", <i>Butlletí</i>, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, maig de 2010, p. 50-53.</p><p>- Torné, M., 2002: <i>L'Abans. Rubí. Recull gràfic 1872-1965</i>, ed. Efadós, el Papiol.</p><p>- Vilalta, J., 2009: "La plaça Clavé", <i>Rubí Notícies</i>, 30 de gener de 2009.</p><p>- Vilalta, J., <span style="font-family: Symbol;">2010: </span>”La plaça d’Anselm Clavé”, <i>Butlletí</i>, 55, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, desembre de 2010 (contraportada
interior).</p><p><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;"> Vilalta, J., </span><span lang="CA" style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Symbol;">2020: </span></span><span lang="CA" style="text-indent: -18pt;">“La plaça de l’Aurora, al llarg del temps”, <i>Diari de Rubí</i>, 27 de novembre de 2020, p. 11.</span></p><p>- Vilalta, J., 2023: "El monument a Anselm Clavé", <i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: AR-SA;">Butlletí Associació de la Gent Gran de Rubí</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">, època II, 14, juny de 2023, p., 10.</span></p><p></p></div>Jordihttp://www.blogger.com/profile/05260223035539416246noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1752494802392841412.post-78866061016371533742024-02-08T16:31:00.004+01:002024-02-08T16:38:57.839+01:00Els orígens del Museu de Rubí<p>Aquest any 2024 celebrem el centenari d'aquesta institució rubinenca, una de tantes creades pel Dr. Josep Guardiet en aquells anys 20 del segle passat on tantes entitats veierem la llum de la mà de l'actiu sacerdot. No obstant, des de fa més de quaranta anys el públic no pot gaudir de la visita del que havia estat un dels primers museus locals del país. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicAIzNdfzRtOz1H7fRsUFshSfjBzl5nIOEN80YEd5cqg_E8scbLg6Uq5ZR7h2aT0KXcxftYAf-_gtAi6o3SpIeASBrTk6bDjPsoNNeUIjY02_O_ig8yvg0La9MVQCuewzAUFmbp3-z4wvjP7BoxGiKX3Iz_TMUl_keJeCUaZfCmAZ9zGDYL43VEAz1r6E/s4184/5.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="4096" data-original-width="4184" height="391" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicAIzNdfzRtOz1H7fRsUFshSfjBzl5nIOEN80YEd5cqg_E8scbLg6Uq5ZR7h2aT0KXcxftYAf-_gtAi6o3SpIeASBrTk6bDjPsoNNeUIjY02_O_ig8yvg0La9MVQCuewzAUFmbp3-z4wvjP7BoxGiKX3Iz_TMUl_keJeCUaZfCmAZ9zGDYL43VEAz1r6E/w400-h391/5.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sala del primer Museu de Rubí. Foto de Francesc Blasi, 1926. <br />Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionistade Catalunya (AFCEC). <br />Acolorida per Josep Cornella<br /><br /></td></tr></tbody></table>Però en aquesta entrada, que amplia la publicada en aquest blog el 4 d'agost de 2016, ens centrarem en els orígens del Museu. L'any 1923 l'aleshores vicari de la parròquia de Sant Pere, mossèn Antoni Malats, va publicar al setmanari <i>Endavant</i> un article titolat "El futur Museu de Rubí" on anunciava la decisió del rector Guardiet d'arranjar una de les sales del Casal Popular a fi d'instal·lar-hi un museu de caire local. Com molts sabreu el Casal era un centre vinculat a la parròquia de Sant Pere i des del 1922 estava allotjat a l'edifici de l'actual Escola Mare de Déu de Montserrat. Josep Guardiet seria l'ànima de la creació del primer Museu de Rubí i de seguida va començar-ne els preparatius. La idea era fer-hi quatre seccions: artística, etnogràfica-folclòrica, d'història natual i d'història de la indústria.<div><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp1mvQar4JMfaPbibwPwr8nLLPFfdaJtXC0pksrxw0BJzDlaS7VTkQgCEuAuMKqnDeoq28UQ5__nZ2Sn41BTZNONhVu3HspDDIjmK25j0pKh21ychTTGVez9ZzJ5AOtkZ0wRhAkDWPE6WM9C3VlkU-08hjBYXrUDPLiM1rRmWWvDhEYOD5cySKucZmx9Y/s2592/antic%20museu%20rub%C3%AD..1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1944" data-original-width="2592" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp1mvQar4JMfaPbibwPwr8nLLPFfdaJtXC0pksrxw0BJzDlaS7VTkQgCEuAuMKqnDeoq28UQ5__nZ2Sn41BTZNONhVu3HspDDIjmK25j0pKh21ychTTGVez9ZzJ5AOtkZ0wRhAkDWPE6WM9C3VlkU-08hjBYXrUDPLiM1rRmWWvDhEYOD5cySKucZmx9Y/s320/antic%20museu%20rub%C3%AD..1.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Casal Popular als anys 20, on ara es troba l'Escola<br />Mare de Déu de Montserrat, i que allotjava el primer <br />Museu de Rubí. Foto: arxiu CER-GCMR</td></tr></tbody></table><div><p>El material que es disposava consistia en:</p><p>- Peces arqueológiques procedents de les excavacions realitzades a partir de 1918 al turó de can Fatjó, recollides per l'aficionat rubinenc Joan Roura, el qual posseïa també una col·lecció de material arqueològic, de la qual moltes peces en desconeixem la procedència, atès que havia co·laborat a moltes excavacions de l'Insitut d'Estudis Catalans arreu del país. També cal dir que algunes peces eren falses i altres venien d'indrets de fora de Catalunya.</p><p>- Objectes vells de les golfes de la rectoria, propietat de la parròquia i que en aquel moment es trobaven retirats del culte: retaules, imatges, quadres, creus, butlles, material pertanyent a antigues confraries i algunes bacines de coure.</p><p>- D'acord amb les crides de la parròquia a través del setmanari <i>Endavant</i>, durant el 1924 van sovintejar les aportacions populars consistents bàsicament en ceràmica i vidre catalans, mobiliari (llits, caixes de núvia) i material religiós procedent de l'àmbit privat.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhylSUcjttdO3RhZXVeJaM4Z1iMmiTfwNbV7SfgI66ljAg5oUvFaOAP0TB9lDsyZ_lXitHAdqGkwwb4dgvJYcyN61HM3_PT1fCaxJOdQ3g6JKG0BXbVe8zns69-nap2UU8JzoWIHQ0hxGQw8WesljyeZ5fRZ_X402Yrz-DFgeh8rMoPWq1S81pBHsFBrC0/s1002/Foto%20de%20l'antic%20Museu%20de%20Rub%C3%AD,%20anys%2030.%20clix%C3%A9%20arxiu%20Casa%C3%B1as..1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="552" data-original-width="1002" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhylSUcjttdO3RhZXVeJaM4Z1iMmiTfwNbV7SfgI66ljAg5oUvFaOAP0TB9lDsyZ_lXitHAdqGkwwb4dgvJYcyN61HM3_PT1fCaxJOdQ3g6JKG0BXbVe8zns69-nap2UU8JzoWIHQ0hxGQw8WesljyeZ5fRZ_X402Yrz-DFgeh8rMoPWq1S81pBHsFBrC0/w400-h220/Foto%20de%20l'antic%20Museu%20de%20Rub%C3%AD,%20anys%2030.%20clix%C3%A9%20arxiu%20Casa%C3%B1as..1.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sala de l'antic Museu on es por veure material religiós i arqueològic. <br />Postal de l'Arxiu Francesc Casañas</td></tr></tbody></table></div><div>Durant el juny de 1924 varen restar ultimats els preparatius del local destinat a Museu. La inauguració va ser el 29 d'aquell mes, dia de la Festa Major de Sant Pere.<p>Es va constituir un primer patronat format per mossèn Antoni Malats, Joan Roura, Josep Vilanova (mestre de les Escoles Ribas i dibuixant) i el pare Basili de Rubí.</p><p>Ja en aquell temps tenia, com disposen molts museus actualment, d'una sala per fer exposicions temporals, que sovint eren inaugurades a la Festa Major i per Sant Roc i versaven sobre art local. Precisament el primer acte com a museu va ser la inauguració d'una exposició artística a cura de Caterina Narváez complementada amb una altra d'objectes de ferro de un cert Torra.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8MeMsBTLzu_EfRM59vXrgYdxk9TjTrhZKIOLrmgykAMOGC0syMLJn0jUU4N1IlnCIRl74HMh-u9RXmEE0TNM5oj17uPFfm393IXIVH-jvdPg23Xgxf6M2DNhFhIJZWQlw3XMhgYDs6VMRnDmRKqgHBEe5U7Bl2WCfUbp-Kvvcs1iJsHWU5a-KghyphenhyphenzQL0/s930/Exposicio%20llibre%20al%20Museu%20d%20eRub%C3%AD,%201926.%20F.%20Casa%C3%B1as,%20Arxiu%20Hist%C3%B2ric%20de%20Sabadell....1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="639" data-original-width="930" height="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8MeMsBTLzu_EfRM59vXrgYdxk9TjTrhZKIOLrmgykAMOGC0syMLJn0jUU4N1IlnCIRl74HMh-u9RXmEE0TNM5oj17uPFfm393IXIVH-jvdPg23Xgxf6M2DNhFhIJZWQlw3XMhgYDs6VMRnDmRKqgHBEe5U7Bl2WCfUbp-Kvvcs1iJsHWU5a-KghyphenhyphenzQL0/w400-h275/Exposicio%20llibre%20al%20Museu%20d%20eRub%C3%AD,%201926.%20F.%20Casa%C3%B1as,%20Arxiu%20Hist%C3%B2ric%20de%20Sabadell....1.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Exposició temporal de llibres a una de les dues sales del Museu,1926. <br />Foto: Francesc Casañas. Arxiu Històric de Sabadell</td></tr></tbody></table><p>Els primers elements exposats a la sala que podriem dir "permanent", a part de les obres d'art religioses apartades del culte, eren unes rajoles i diferents peces arqueològiques que en Joan Roura, una de les ànimes del primer museu com hem dit, havia obtingut a la zona de can Fatjó, a més de la seva col·lecció particular, de la qual ja hem parlat abans.</p><p>L'agost de 1924 va ser nomenat conservador del museu Josep Serra i Roselló, qui estava assessorat per un grup de col·laboradors: els ja esmentats Josep Vilanova i Joan Roura, als quals s'hi afegí Joan Baptista Baró, advocat i jutge de pau. També es va disposar de l'assessorament científic de l'arqueòleg Josep Colominas, de l'Institut d'Estudis Catalans, qui havia portat a terme les primeres excavacions a la zona de can Fatjó.</p><p>Hi sovintejaren aquests primers anys les visites de personalitats i també les donacions d'objectes artístics i elements curiosos de fora de Rubí.</p><p>El fet és que a finals de 1925 es troben ja ben ordenades les seccions de Numismàtica, Ceràmica i Escultura. Un article d'<i>Endavant</i> (núm. 117, de l'11 de gener de 1925) ens diu al respecte:</p><p>"<i>La finalitat d'aquest Museu, essent com és de Rubí, el portarà a admetre en les seves diverses col·leccions objectes que, si no tenen tota la valor artística o arqueològica que fóra de desitjar, tindran una ben estimable valor local. Peró malgrat que a molts objectes aquesta sola valor local els doni dret suficient a formar part del Museu, per a fer més raonable la llur admissió, es farà necessari crear les secions Etnogràfica i Folklòrica que's destriin dintre la germanor que amb ella deuen conservar, de la secció Arqueològica pròpiament dita.</i>"</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8e350RWmknelY3BNFFrBmOiiAqhTBRzMqejjzcDccP6FhhCecJ3Fjy7Jkz5pya7kvqDwIBqfbMovycWCWp_n_sVz9eRU6ojXdrz8xjR1ER5WjwN4uvtnQFoJ5spPHhds3iJuRBnTkF4TKoe50U7E6I-eFGSdrd8wL3_qsorBQBGSvlvzDl4BD3K5D2sQ/s714/Foto%20Francesc%20Blasi,%201926%20AFCEC...1.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="713" data-original-width="714" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8e350RWmknelY3BNFFrBmOiiAqhTBRzMqejjzcDccP6FhhCecJ3Fjy7Jkz5pya7kvqDwIBqfbMovycWCWp_n_sVz9eRU6ojXdrz8xjR1ER5WjwN4uvtnQFoJ5spPHhds3iJuRBnTkF4TKoe50U7E6I-eFGSdrd8wL3_qsorBQBGSvlvzDl4BD3K5D2sQ/w400-h400/Foto%20Francesc%20Blasi,%201926%20AFCEC...1.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un altre aspecte del primer Museu de Rubí, 1926.<br />Foto: Francesc Blasi. AFCEC</td></tr></tbody></table><p>Per tant es configurà un dels primers museus locals del país amb seccions fixes: Numismàtica, Escultura, Ceràmica, Etnografia, Folklore, i també es tenia pensat crear una secció dedicada a la indústria, com diu el mateix article més avall.</p><p>El Museu de Rubí és una entitat totalment vinculada a la parròquia de Sant Pere. En un altre article aparegut a <i>Endavant</i> (núm. 141, de 28 de juny de 1925), mossèn Guardiet justificava aquest fet envers certes veus que consideraven millor una gestió pública, afirmant que la idea de crear el museu sempre havia procedit de personalitats vinculades a la parròquia i que les altres institucions no eren segures.</p><p>Mentrestant les donacions anaven incrementant-se, de tal manera que en aquell mateix número d'<i>Endavant</i> es comentava que era difícil d'encabir tants elements aportats per la població i que, per tant, hi havia la idea d'adequar la sala de la biblioteca del Casal Popular per a la secció etnogràfica.</p><p>Un altre aspecte que la publicació ressenyava és que el Museu havia de tenir la iniciativa de la política local d'excavacions arqueològiques.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnr61FRaivebcy9v_RSMP8hyphenhyphennGX4LjLX7uBCZE0dkVldUruxzq68C-fuGdMV9JTBVF7Ri2fDAMVqIzjgLLRJmWeMgOHeZTFb20f5Uz7hzb4TG8ES5U_QY5E0z09jNKinhZnVvqnVHSRKiszJsWN_i86v_ZJ69IjmsO7mmJwHiSxGUPG8hBX7-xxj5RM2k/s960/Dr.%20Guardiet%20a%20l'antic%20Museu%20de%20Rub%C3%AD,%201928,%20Foto%20Francesc%20Casa%C3%B1as.%20Es%20veuen%20F.%20Casa%C3%B1is.%20Enric%20Serradell,%20Mn.%20Guardiet...1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="655" data-original-width="960" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnr61FRaivebcy9v_RSMP8hyphenhyphennGX4LjLX7uBCZE0dkVldUruxzq68C-fuGdMV9JTBVF7Ri2fDAMVqIzjgLLRJmWeMgOHeZTFb20f5Uz7hzb4TG8ES5U_QY5E0z09jNKinhZnVvqnVHSRKiszJsWN_i86v_ZJ69IjmsO7mmJwHiSxGUPG8hBX7-xxj5RM2k/w400-h272/Dr.%20Guardiet%20a%20l'antic%20Museu%20de%20Rub%C3%AD,%201928,%20Foto%20Francesc%20Casa%C3%B1as.%20Es%20veuen%20F.%20Casa%C3%B1is.%20Enric%20Serradell,%20Mn.%20Guardiet...1.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span face=""Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; font-size: 15px;">El Dr. Guardiet (amb sotana al mig) acompanayat d'altres </span><br style="background-color: white; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px;" /><span face=""Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; font-size: 15px;">personalitats sense identificar a una de les sales del Museu, </span><br style="background-color: white; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px;" /><span face=""Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; font-size: 15px;">1928. Arxiu Francesc Casañas. </span></td></tr></tbody></table><p><span style="color: #050505; font-family: inherit; white-space-collapse: preserve;">El 1930 es varen produir dos esdeveniments importants: es va traslladar part del Museu a un local del carrer de Coello, ja que les sales del Casal s'havien quedat petites (ja hem comentat l'augment de les donacions), i es va fundar, concretament el 22 de novembre un patronat de manera oficial com a òrgan rector de la institució, el principal objectiu del qual seria perpetuar la institució del museu i "</span><i style="color: #050505; font-family: inherit; white-space-collapse: preserve;">recollir, guardar i exposar coses així com objectes notables per la seva antiguitat, qualitat artística, científica o històrica, i contribuir a l'enaltiment de les lletres, de les arts i de la cultura, en l'àmbit local i comarcal en benefici dels rubinencs i de tothom en general.</i><span style="color: #050505; font-family: inherit; white-space-collapse: preserve;">" En aquest patronat s'aplegaven les personalitats més importants vinculades al Museu i els primers col·laboradors, a part del conservador Josep Serra. El president era el rector de la parròquia de Sant Pere i els membres havien de tenir-ne la seva confiança. </span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT1aeTsD0z-5vYcVnRXGGharaaaoFMhjiM7Y9WjSwHpkfhm4gvVLgmbagPju4ip_pMW61vZvXW2-5WFiDEFcaBBjnUMym8Ik-7tVGiMfAcWqeFXRJxIy1QuPWKRF5Ivf0ajGbiDqWgyYnXU_1cqy0N44OJYi0UVf0bbrXRwaKTKB9mXBhD_Y5BNwSwOmU/s676/LOGO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="676" data-original-width="361" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT1aeTsD0z-5vYcVnRXGGharaaaoFMhjiM7Y9WjSwHpkfhm4gvVLgmbagPju4ip_pMW61vZvXW2-5WFiDEFcaBBjnUMym8Ik-7tVGiMfAcWqeFXRJxIy1QuPWKRF5Ivf0ajGbiDqWgyYnXU_1cqy0N44OJYi0UVf0bbrXRwaKTKB9mXBhD_Y5BNwSwOmU/s320/LOGO.jpg" width="171" /></a></div><span style="color: #050505; font-family: inherit; white-space-collapse: preserve;"><p><span style="font-family: inherit;">Aquests són, doncs, els orígens del Museu de Rubí, una institució sempre vinculada a la parròquia, i que en els temps actuals caldria potser reformar per tal de poder col·laborar amb l'administració pública i portar a terme l'ansiada reobertura, deixant de banda desconfiances i recels.</span></p></span><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div>Jordihttp://www.blogger.com/profile/05260223035539416246noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1752494802392841412.post-22318063981898053572024-01-13T18:02:00.003+01:002024-01-20T10:46:59.905+01:00Rubí durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)<p>El 13 de setembre de 1923, amb l'aquiescència del rei d'Espanya Alfons XIII, el capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera Orbaneja va fer un "pronunciamiento" militar que va provocar la disolució del govern espanyol, del Congrés dels Diputats i del Senat i la suspensió de la Constitució de 1876 i va implantar un règim de tipus autoritari a l'estat espanyol, regit per un Directori Militar, que ha estat anomenat la Dictadura de Primo de Rivera. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiqD-1MTOU3WF-7j1ZHFY2JuEzxUmaIBCc0uNnwqwN7AkTfWmyNuNCOItf2aDodb7ay0KVNDdaYzDmtVaWJkUQOOWtXTYny9ZYlwvzMGgKx8-qDuqzX5SQJBZ16BK8VhBJgbl-9ygGE5pfNGgnGlSKLdiASlAiTf1X656FYUwRwqU0i6zIAA2PM7bsB80/s1706/708190088_227722368_1706x960.webp" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1706" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiqD-1MTOU3WF-7j1ZHFY2JuEzxUmaIBCc0uNnwqwN7AkTfWmyNuNCOItf2aDodb7ay0KVNDdaYzDmtVaWJkUQOOWtXTYny9ZYlwvzMGgKx8-qDuqzX5SQJBZ16BK8VhBJgbl-9ygGE5pfNGgnGlSKLdiASlAiTf1X656FYUwRwqU0i6zIAA2PM7bsB80/w400-h225/708190088_227722368_1706x960.webp" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El general Primo de Rivera. Font: elespanol.com</td></tr></tbody></table><p>En un principi seria tímidament recolzat per la Lliga Regionalista, un partit catalanista i conservador que aspirava a recuperar el depauperat ordre social de l'època. Però aviat el nou govern, que el 1924 va crear un partit únic, la Unión Patriótica, va implantar mesures contra tot allò que consideraven "separatista". Així, es va prohibir la bandera catalana i l'ús de l'idioma català en tots els actes oficials. </p><p>El president de la Mancomunitat de Catalunya, que acabaria dissolta el 1925, seria Alfons Sala, un monàrquic conservador que pertanyia a la Unión Monárquica Nacional.</p><p>A finals de setembre de 1923 els ajuntaments del país serien dissolts i substituïts per juntes d'associats sota l'autoritat militar. Pel que fa a Rubí, en aquell moment el consistori estava regit per un consistori presidit pel monàrquic Joan Monmany, adherit al manifest que Primo de Rivera va efectuar després del seu cop d'estat, i estava format per 4 regidors membres de la <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2016/06/el-casino-espanyol-un-edifici.html">Cambra Agrícola</a>, 2 de la Lliga Regionalista i 5 del <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2019/03/qie-va-ser-el-centre-democratic.html">Centre Democràtic Republicà</a> (d'esquerres). La Cambra estava formada pels sectors més conservadors de la població i seria el lloc d'on previndrien els nous jerarques de la política municipal rubinenca. De fer el president n'era Martí Rodó, propietari de la masia de can Rosés i també cap local del Partido de la Unión Patriótica.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2JkYqw1tzqvxIS5MM2mCSex6SDU-n4lki79SzWYgM40WePWJJUcGqrxmMpSlGf9HEdkvt2CunuaEtaMJ0oRgiwb3aoamZ-lWExpP2I78ZN4B9E32rvEAeYIqupQlNenZ8XkPnjeJy5A7av63OzxRWnEaUNAOFoZzZqb1nAzsFKWy9vq-v-vM-bZRv6m0/s427/casino_espanyol_1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="290" data-original-width="427" height="271" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2JkYqw1tzqvxIS5MM2mCSex6SDU-n4lki79SzWYgM40WePWJJUcGqrxmMpSlGf9HEdkvt2CunuaEtaMJ0oRgiwb3aoamZ-lWExpP2I78ZN4B9E32rvEAeYIqupQlNenZ8XkPnjeJy5A7av63OzxRWnEaUNAOFoZzZqb1nAzsFKWy9vq-v-vM-bZRv6m0/w400-h271/casino_espanyol_1.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'edifici del Casino Espanyol als anys 20. <br />Arxiu Fotogràfic Museu de Rubí</td></tr></tbody></table><p>El 30 de setembre va ser dissolt el consistori i el 3 d'octubre es conformaria un altre que era addicte totalment als postulats del Directori. El nou ajuntament de la Dictadura va tenir com a alcalde Josep Aguilera, president del <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2020/03/cent-anys-del-celler-cooperatiu-de-rubi.html">Celler Cooperatiu</a>, òrgan que, com la Cambra Agrícola, de caràcter més recreatiu, aglutinava els propietaris de vinyes. Els tinents d'alcalde foren Pere Gaju (l'indiano propietari de l'actual torre Marbà) i Jaume Ramoneda (de la <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2021/04/la-masia-i-la-nissaga-dels-ramoneda.html">masia de can Ramoneda</a>), i els síndics eren Josep Martret i Francesc Molins. La resta de regidors eren Joan Oller, Josep Perich, Enric Rosés, Julià Solanas, Miquel Rosés, Jaume Codol i Josep Grau.</p><p>En aquest nou consistori, 6 regidors eren de la Cambra Agrícola Oficial i la resta hi estaven relacionats estretament. El fet és que aquesta institució, l'actual Casino Espanyol, era la més identificada de Rubí amb el nou règim. Fins i tot entre el 1927 i el 1928 es va fer un nou edifici dissenyat per l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt, que és el que ara s'ha rehabilitat, on sempre onejava una bandera espanyola al capdamunt. El fet és que el patriotisme espanyolista també s'estengué a les escoles, on era obligatori cantar el "Salve Bandera".</p><p>El 1924, Joan Monmany va tornar a ocupar l'alcaldia i l'any següent es va inaugurar la nova casa de la vila, l'actual seu central de l'Ajuntament, un edifici que havia estat la casa de la família Rufé i que l'arquitecte Muncunill rehabilità per convertir-la en seu consistorial.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxSGalgrR7cM2v6biJPjwg0_cQxPDQqelSm8kGqHc32fitT4yYo6bYcIjbpu1eIBkPghZFewNJ12M320gT2QZZkJyrp9cUiJr3mzlp9qIfwQwBEy8RqfEkLvQhIR0YoIUKQXwEqgGUw2ZrUPIbZ3KZ-L6lyuRfR4fGmSabzNObgOzSabO3n3wi8PWRjik/s820/1925.%20Inauguraci%C3%ADo%20ajuntament...1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="524" data-original-width="820" height="255" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxSGalgrR7cM2v6biJPjwg0_cQxPDQqelSm8kGqHc32fitT4yYo6bYcIjbpu1eIBkPghZFewNJ12M320gT2QZZkJyrp9cUiJr3mzlp9qIfwQwBEy8RqfEkLvQhIR0YoIUKQXwEqgGUw2ZrUPIbZ3KZ-L6lyuRfR4fGmSabzNObgOzSabO3n3wi8PWRjik/w400-h255/1925.%20Inauguraci%C3%ADo%20ajuntament...1.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Inauguració del nou Ajuntment, el 1925. Arxiu CER-GCMR</td></tr></tbody></table><p>També es va canviar el nom del carrer de Rafael Casanova (actual passeig de Francesc Macià) pel del diputat monàrquic Alfons Sala. </p><p>Quant a l'aspecte de la vida religiosa, va ser totalment respectada, sempre que no incorregués en pretensions de caire catalanista, com els va passar als pobres Pomells de Joventut. El mateix 1923 es va estrenar la bandera de la Germandat de Sant Roc, del <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2020/07/el-sometent-de-rubi-una-aproximacio.html">Sometent</a> local. El 1927 es varen fer obres d'embelliment i reparació de l'església de Sant Pere i el mateix any el Dr. <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2014/12/per-que-un-homenatge-al-dr.html">Josep Guardiet</a>, rector de la parròquia, va crear la Institució de Cultura Femenina, dedicada a la formació de la dona cristiana. Dos anys després, el 1929, es constituïa la Confraria de Nostra Dona de Montserrat.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFHjT6BdCcCGFG0mAp-bmUe-YtLL2UpQVv_fEnElxc6Jf2RYqXtjkn5Pi8NVOfzIILu9MakbRAsJvz0fT1HB9zmpa7AE0MAYlyY67iJsHgf6j2cq1IwEmBfe1roD1lmj5x7BKVXKl7amG5Ji5Ud3-ba3rdzpL3U4JfA5_LGWVnUygaD7bHw9iEu9sxDfc/s2592/rESTAURACI%C3%93%20C%C3%9APULA,%201927.%20ARXIU%20FOTOGR%C3%80FIC%20MUSEU%20RUB%C3%8D..1-t.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1944" data-original-width="2592" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFHjT6BdCcCGFG0mAp-bmUe-YtLL2UpQVv_fEnElxc6Jf2RYqXtjkn5Pi8NVOfzIILu9MakbRAsJvz0fT1HB9zmpa7AE0MAYlyY67iJsHgf6j2cq1IwEmBfe1roD1lmj5x7BKVXKl7amG5Ji5Ud3-ba3rdzpL3U4JfA5_LGWVnUygaD7bHw9iEu9sxDfc/w400-h300/rESTAURACI%C3%93%20C%C3%9APULA,%201927.%20ARXIU%20FOTOGR%C3%80FIC%20MUSEU%20RUB%C3%8D..1-t.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Obres de restauració de la cúpula de Sant Pere. <br />Arxiu Fotogràfic del Museu de Rubí</td></tr></tbody></table><p>En canvi, el nou Ajuntament seguí les directrius del règim de reprimir les organitzacions considerades subversives o bé separatistes. No obstant, se sap que la Unió de Rabassaires, que curiosament no va patir repressió per part del règim, va intentar negociar amb aquest per asonseguir solucions faborables als pagesos catalans, atès que Primo de Rivera tenia entre els seus projectes fer una reforma agrària, al menys en teoria. Fins i tot una delegació de la Unió (que a Rubí va rebre el nom des de 1924 de Societat de Rabassaires de Rubí, liderada per Pere Aguilera) es desplaçaria a Madrid el març d'aquell mateix any per presentar les petions dels rabassaires. Tot quedaria en paper mullat.</p><p>El 1923 fou clausurat el local de la <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2016/09/el-primer-partit-catalanista-de-rubi.html">Joventut Nacionalista</a>, que es va haver de reconvertir en Centre Excursionista, però el 1928 seria definitivament abolit. A més, la seva publicació <i>Saba Nova, </i>fou estretament vigilada, de tal manera que l'octubre d'aquell mateix es va suspendre per un mes.</p><p>Però de la vigilància del règim no es va escpar ni l'església. <i>Endavant</i>, òrgan d'expressió de la parròquia de Sant Pere, fou controlat per evitar qualsevol ínfula catalanista. A tall d'anècdota direm que fins a tal punt va arribar la mania persecutòria del catalanisme que alguns botiguers van haver de veure la incautació de caramels embolicats amb paper on es veien les quatre barres. Una de les accions més notables va ser la supressió el 21 de setembre de 2023, és a dir, poquíssims dies després d'instaurar-se el Directori, dels catòlics Pomells de Joventut, creats a Rubí pel Dr. Guardiet, i que foren acusats de separatistes i antiespanyols. El setmanari <i>Endavant </i>ja no va poder presentar-se com a publicació ressó d'aquella organització juvenil, sinó com a portaveu del Casal Popular, que sí va continuar sense cap problema amb les seves activitats sempre que no s'ncorregués en el pecat catalanista. Aixó va fer que sorgissin noves entitats: a tall d'exemple és el 1923 mateix quan apareix l'<a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2019/04/els-origens-de-lesbart-dansaire-de-rubi.html">Esbart Dansaire de Rubí</a>, i el 1924 sorgeix el Museu de Rubí, de la mà del Dr. Guardiet, un dels primers museus locals del país. Això no vol dir que en algunes ocasions el Casal Popular ostentés alguna crítica amb l'Ajuntament de la Dictadura.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-BqMoGPy0z7GWOhFmLnAgpCyMK6RpfiQozvdocdaUyeXsm_y9WhLsz3oQwsV8t4FtAEj1IFW71zFS69lcoBF5RcCPXA7IHrqzOPqSwL8pzvLpaAlyAOdmDrT8GeVji0I2kaQ00e2b_dyfozr8uqc_La3TlIPhF0lOcrP1nbXojlzX5pGxJ2Qg6yWKke8/s687/Francesc%20Blasi,%201924...1..png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="665" data-original-width="687" height="310" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-BqMoGPy0z7GWOhFmLnAgpCyMK6RpfiQozvdocdaUyeXsm_y9WhLsz3oQwsV8t4FtAEj1IFW71zFS69lcoBF5RcCPXA7IHrqzOPqSwL8pzvLpaAlyAOdmDrT8GeVji0I2kaQ00e2b_dyfozr8uqc_La3TlIPhF0lOcrP1nbXojlzX5pGxJ2Qg6yWKke8/s320/Francesc%20Blasi,%201924...1..png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Detall d'una de les primeres sales del Museu de Rubí.<br />Foto: Francesc Blasi. Arxiu Fotogràfic del <br />Centre Excursionista de Catalunya</td></tr></tbody></table><p>Pel que fa a la repressió de moviments d'esquerres, la CNT, de caire anarco-sindicalista, fou clausurada el 1924 i es va tancar el local situat a la plaça d'Anselm Clavé (seu del Sindicat Únic de Treballadors de Rubí). Aquest sindicat, tan radicat a la població, seria substituït pel dretà Sindicat Lliure, de caire totalment contrari a l'anarcosindicalisme, del qual hi ha constància que el 1929 va organitzar un míting a Rubí.</p><p>Però els principals opositors a Rubí al règim de la Dictadura, a part dels anarcosindicalistes, eren els integrants del Centre Democràtic Republicà, clausurat dues vegades durant aquest règim. El seu òrgan d'expressió, <i>La Lluita </i>patiria moltes multes i accions de censura, com la suspensió que va patir entre l'inici de la Dictadura i gener de 1924. Aixó va fer que entre 1926 i 1929 decidissin publicar les seves notícies al setmanari terrassenc <i>La Acción</i>, del mateix signe ideològic. <i>La Lluita</i> no va aconseguir sortir amb periodicitat normal fins el 1930. No obstant, l'Agrupació Dramàtica Santiago Rusiñol, també vinculada al CDR, va continuar amb les seves actuacions i fins i tot en aquests anys s'hi crearen noves seccions com un grup excursionista i un altre esperantista; ara bé, algunes conferències s'havien d'impartir en castellà. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWSwPZ3j7_g_b5ct8Bnwc_H9PYN1LOM_X4W_b1XQi7idj71p8yKpnljANsa4ngYYsm4gtEn46eoa1sPs6wnqvr0jWIOOdggPGzFtTblfUdd2qEmsu5NQiQh1jNnllMpffHz251gKadcC_WEm6R8_CNfL6XdJvf9laPl3eEOqdqGtPjffQOmgwAhQsv5XU/s530/centre%20democratic%20republica_530-rubc3ad..1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="398" data-original-width="530" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWSwPZ3j7_g_b5ct8Bnwc_H9PYN1LOM_X4W_b1XQi7idj71p8yKpnljANsa4ngYYsm4gtEn46eoa1sPs6wnqvr0jWIOOdggPGzFtTblfUdd2qEmsu5NQiQh1jNnllMpffHz251gKadcC_WEm6R8_CNfL6XdJvf9laPl3eEOqdqGtPjffQOmgwAhQsv5XU/w400-h300/centre%20democratic%20republica_530-rubc3ad..1.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Local del Centre Democràtic Republicà. Arxiu CER-GCMR</td></tr></tbody></table><p>També es practicaren escorcolls a persones individuals com el que es va fer al maçó <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2019/03/ramon-rates-un-curios-personatge-del.html">Ramon Ratés</a>, que fou condemnat diverses vegades per "injúries" o fins i tot per detalls com posar sacarines a les gasoses que fabricava (en aquest cas la pena fou d'un any i un dia de presó).</p><p>Hem de ressenyar, en plena Dictadura, la participació de dos rubinencs de la Joventut Nacionalista, Josep Rovira (que es distingiria posteriorment com a comandament militar del POUM a la guerra civil) i Joan Boladeras, en la frustrada marxa encapçalada per Francesc Macià el 1926 que des de Prats de Molló, amb l'ajuda de la CNT, que proclamaria una vaga general segons el projecte, pretenia arribar a Barcelona i proclamar una República Catalana. En fracassar aquest intent, Rovira i Boladeres serien empresonats i expulsats a Bèlgica.</p><p>El gener de1930 va dimitir Primo de Rivera i el rei Alfons XIII va nomenar el general Dámaso Berenguer com a cap del Directori Militar. Es va iniciar l'anomenada "Dictablanda", és a dir, un procés de suavització de les mesures repressives que comportaria, per exemple, la legalització de partits polítics i sindicats que havien estat prohibits fins aleshores. </p><p>Ja des de 1926 s'havia creat al municipi una aliança republicana formada per totes les institucions contràries al règim que el 1930 es transformà en una comissió aglutinada pel Centre Democràtic Republicà (en formava part el Centre Excursionista, el Casal Popular i les revistes <i>Saba Nova</i>, <i>Endavant </i>i <i>La Lluita, </i>òrgans d'expressió d'aquestes entitats) que va fer una petició al governador civil per evitar que l'Ajuntament tornés a mans de la Unión Patriótica i que els homes procedents de la Cambra tornessin a ocupar els principals llocs de poder consistorial. També es va organitzar una manifestació el dia 10 de febrer d'aquell any.</p><p>A Rubí, en substitució de Monmany, es va nomenar alcalde Bonaventura Plaja, de la Lliga Regionalista i els regidors del nou Ajuntament foren els candidats més votats a les eleccions de 1917, 1920 i 1922 més els majors contribuents de Rubí. El nou alcalde, que no era precisament d'esquerres, no obstant va demanar l'amnistia per diversos presos polítics del règim, així com el restabliment de la Mancomunitat catalana.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAkfPHD7vnhhRIDr8c_chNLNArpytRTAe3ieTRziipNHC_j0hxjVDFQK8OjYYDQovaxR3MgLG4nFYIbtDtDjr5wlwXj2JHqeNphg0qukSTbKy00aStMyXwl5aT1dlvaw9ODzm8G0cZrQbfTiL_vPWc5MXowQPWHYaoPW4PlMj_x8KQI1ddUAX6n4tnm6A/s973/Bonaventura%20Plaja.%20Llibre%20Rubinencs%20segle%20xx...1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="973" data-original-width="751" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAkfPHD7vnhhRIDr8c_chNLNArpytRTAe3ieTRziipNHC_j0hxjVDFQK8OjYYDQovaxR3MgLG4nFYIbtDtDjr5wlwXj2JHqeNphg0qukSTbKy00aStMyXwl5aT1dlvaw9ODzm8G0cZrQbfTiL_vPWc5MXowQPWHYaoPW4PlMj_x8KQI1ddUAX6n4tnm6A/s320/Bonaventura%20Plaja.%20Llibre%20Rubinencs%20segle%20xx...1.jpg" width="247" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bonaventura Plaja. Fons Marroyo.</td></tr></tbody></table><p>Però les eleccions municipals del 1931 ho canviarien tot...</p><p><b>Bibliografia</b></p><p>- AAVV, 1993: <i>Rubí a l'abast. Ciències socials</i>, Ajuntament de Rubí, Diputació de Barcelona i Consell Comarcal del Vallès Occidental.</p><p><b>- </b>AAVV, 2001: <i>Rubinencs del segle XX</i>, Grup Fotogràfic "El Gra", Rubí.</p><p>- Batalla, R., 1991: "El moviment rabassaire rubinenc entre 1922 i 1931", <i>Butlletí</i>, 34, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, p.148-156</p><p>- Batalla, R., 2021: <i>Pere Aguilera. Alcalde republicà de Rubí</i>, Fundació Josep Irla.</p><p>- Escofet, E., 2021: <i>El Casal Popular. 100 anys de cultura a Rubí. 1921-2021</i>, Efadós, el Papiol.</p><p>- Freixes, J. M., 2000: "Rubí (1918-1930): una vila en creixement", <i>Butlletí</i>, 44, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, desembre de 2000, p. 17-31.</p><p>- Giménez, N., 2021: "El Casino Espanyol de Rubí", <i>Butlletí</i>, 82, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, p. 15-29.</p><p>- Molinero, C., i Ysàs, P., 1986: "Rubí al segle XX: Una vila en transformació", <i>Aproximació a la Història de Rubí</i>, Ajuntament de Rubí, p. 220-280.</p><p>- Rufé, M., 1987: <i>Sant Pere de Rubí els darrers 200 anys</i>, Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí.</p><p>- Sánchez, M., i Torrent, M., 2003:<i> Estudi, diagnosi i proposta d'intervenció de l'edifici "Casino Espanyol" de Rubí</i>, treball final de carrera d'Arquitectura Tècnica, Univrsitat Politècnica de Catalunya -EUPB.</p><p>- Torné, M., 2002: <i>L'Abans. Rubí. Recull gràfic 1872-1965</i>, Efadós, el Papiol.</p><p><br /></p>Jordihttp://www.blogger.com/profile/05260223035539416246noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1752494802392841412.post-45825131620810439772023-10-12T12:20:00.004+02:002023-10-12T12:27:12.603+02:00Fàbriques d'electricitat i aparells elèctrics de Rubí al segle XX: d'Electricidad Rubinense a la Josa<p>Hem d'esperar fins a finals del segle XIX per veure com la població de Rubí va poder fruir de l'energia elèctrica, tant imprescindible avui en dia. De fet la nostra vila va ser un dels primers llocs del país on l'enllumenat públic fou instal·lat, concretament el 1897.</p><p>Coincidint amb l'exposició que el Centre d'Estudis Rubinencs presenta des del setembre passat al local de la Biblioteca Mestre Martí i Tauler, farem una somera exposició de les principals fàbriques productores d'electricitat i material elèctric a Rubí fins a l'arribada de la Josa, a mitjans segle passat.</p><p><b>Electricidad Rubinense</b></p><p>El 26 de desembre de 1896 l'Ajuntament de Rubí va acordar fer un Plec de Condicions d'una subhasta per a la instal·lació de l'enllumenat públic. Un projecte basat en el gas no va arribar a bon port i es tractava s'apostar per l'energia elèctrica. Els germans Salsas (Manuel, Josep i Francesc) foren qui varen oferir al consistori la possibilitat de muntar una xarxa d'enllumenat i fer una central amb dos generadors situada al carrer de Sant Pere (davant de cal Met Lleó, on ara es troba el carrer de Montserrat). Aquesta subhasta, on només es varen presentar els Salsas (que formaven la companyia Electricidad Rubinense), va trenir lloc el 10 de febrer de 1897. Finalment, el 12 de setembre d'aquell any es va ianugurar la xarxa d'enllumenat públic amb 136 bombetes, que només eren enceses determinades hores de la nit. La fàbrica posseïa dos motors de gas tipus V de 25 cavalls de vapor.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0WiBEosfY6yHEcVJsa1Sg1nis2-h3r2AXM2TAF8AAVM2u170IGck-yvxHem-g7mQRxkFD_7ObNxr6WgEl7jKnDSsRhKruG583DZ6rTRkdEn3PQVq4I-D-Q0HvG7hEvXIibeOeB5WhNukJ-B49Eq6XEQoSFBRzTzMWbShUTP4i3DH29rfPhL16gWc6b-E/s1342/manuel%20salsas.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1342" data-original-width="927" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0WiBEosfY6yHEcVJsa1Sg1nis2-h3r2AXM2TAF8AAVM2u170IGck-yvxHem-g7mQRxkFD_7ObNxr6WgEl7jKnDSsRhKruG583DZ6rTRkdEn3PQVq4I-D-Q0HvG7hEvXIibeOeB5WhNukJ-B49Eq6XEQoSFBRzTzMWbShUTP4i3DH29rfPhL16gWc6b-E/s320/manuel%20salsas.jpg" width="221" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Manuel Salsas. Arxiu Foto Roset</td></tr></tbody></table><p>Al cap de pocs anys molts llocs de la població, com l'escorxador públic, la secretaria de l'Ajuntament, el jutjat o la caserna ja tenien il·luminació elèctrica, fins al punt que el 1902 a Rubí ja hi havia 159 fanals pels nostres carrers, L'1d'agost de 1907 es va renovar el contracte de l'Ajuntament amb els germans Salsas, però el 1911 la Companyia Electricidad Rubinense va ser adquirida per Riegos y Fuerzas del Ebro, per la qual cosa va canviar el seu nom pel d'Electricista del Vallès, SA.</p><p>Malgrat que el 1912 es presentà un projecte de la Societat Autònoma Energia d'Energia Elèctrica de Catalunya per fer una línia des de can Barata fina a Rubí, la concessió es va atorgar finalment el 1917 a Electricista del Vallès, integrada, com hem dit, a Riegos y Fuerzas del Ebro. Hem de dir que fins al 1930, malgrat aquesta absorció, la companyia seguia teninr el nom antic d'Electricista del Vallès. </p><p>Va sorgir també una companyia que feia la competència a Riegos y Fuerzas del Ebro, anomenada Cooperativa de Fluido Eléctrico, que subministrava corrent, durant els anys 30, a fàbriques com el Vapor Nou i Can Sedó. No obstant, moltes empreses tenien la seva pròpia instal·lació de generació d'energia elèctrica (Pich Aguilera, cal Serrat...).</p><p>A Rubí, durant la dècada dels 30 es va instal·lar el corrent elèctric a llocs com el mercat municipal, les escoles públiques o la casa dels mossos (al carrer de mossèn Jacint Verdaguer).</p><p>A partir dels anys 20 començaren també a aparèixer els primers electrodomèstics (planxes. estufes, neveres...) connectats a la xarxa elèctrica, que ja abastia la major part dels habitatges. Però en aquell temps només eren a l'abast de butxaques més riques. Hem de dir, no obstant, que no seria fins al 1930 que es crearia la primera fàbrica d'aparells elèctrics a Rubí, com veurem tot seguit.</p><p><b>Elèctrica Rubí, SA</b></p><p>Seria popularment coneguda com a "Els Timbres". Era situada a l'altra banda de la riera, on ara es troba la plaça del Marquès de Barberà. Concretament durant la República, era situada entre el passeig de García Hernández, 10 i el carrer de Concepción Arenal, 21. Consta que el 1932 donava feina a 60 obrers, que elaboraven aparells de ràdio, gramoles, transformadors, timbres, interruptors, polsadors, planxes, elevadors, resistències, carrgadors de bateries, ventiladors, bobines de motor, etc. </p><p>Després d'haver-se col·lectivitzat durant la guerra civil, on produïa material bèl·lic les 24 hores del dia, el 1941 va entrar a formar part de la multinacional alemanya AEG. Tenia un economat, un taller de fusteria a la mateixa plaça i el 1948 va poder comptar amb un generador d'electricitat propi.</p><p>Durant els anys 50 van ampliar i modernitzar les seves instal·lacions, com també van fer moltes indústries rubinenques de l'època.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4RTqKQCxe-7YwjQTr6J6vA9IRGURl5G1CWkYKiiplE_0kxkFDeaJUlBsMjFFlkBUwFoi79VsiDEPvFzDMnuHgWhp0LOjJdEQIuvlXLw5SfzYufsFBtCSoUH9r9vJLoIEDNTGPOwsey3El4361dYyQEBBTF8lkvS_1cmD-DbId93TNuiBenDVpl0zjvIQ/s417/AEG%20abans%20de%20la%20rierada.%20Andres%20Mendez...1%20-%20copia.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="297" data-original-width="417" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4RTqKQCxe-7YwjQTr6J6vA9IRGURl5G1CWkYKiiplE_0kxkFDeaJUlBsMjFFlkBUwFoi79VsiDEPvFzDMnuHgWhp0LOjJdEQIuvlXLw5SfzYufsFBtCSoUH9r9vJLoIEDNTGPOwsey3El4361dYyQEBBTF8lkvS_1cmD-DbId93TNuiBenDVpl0zjvIQ/w400-h285/AEG%20abans%20de%20la%20rierada.%20Andres%20Mendez...1%20-%20copia.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fàbrica d'"els Timbres" els anys 50. Arxiu Nacional de Catalunya</td></tr></tbody></table><p>El 1962 va ser afectada per la rierada, però se seguida va reanudar la seva activtat mercés bàsicament als ajuts estatals, fins el punt que el 1971, quan es va cremar, era la tercera fàbrica de Rubí quant a nombre de persones que hi treballaven, només superada per la Josa i Relampago Zipp. </p><p><b>Tymesa (Timbres y Material Eléctrico, SA)</b></p><p>El 1940 Ramon Farran, persona vinculada a l'Ajuntament de l'època, i Joan Gaju, varen crear aquesta empresa que s'ubicaria en un primer moment al carrer de Sant Joan. El 1948 va entrar en funcionament una nova fàbrica al carrer del 18 de Julio (actual del carrer del Dr. Gimbernat). La seva principal producció eren els timbres, però a partir de 1952 es van dedicar també a elaborar ventiladors, estufes i extractors. El 1964, quan comptava amb una plantilla de 80 persones quue hi treballaven, es van traslladar a l'actual carrer de Sant Jordi, al lloc que posteriorment seria ocupat per IPAGSA, actualment enderrocada. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDK6pp8qzg4zf3TPeX1VjLpipyE-eJzS1220IYFwxwHcyLWHhkiZ_Ji3e0-FstLlUgedzckBr9hF6DALvkRjZUzN726E-_6-vKJ2iWlyo_q5mRBqH_ZR__FiZ2jhDcDYdMC6jFoNOCy20hDj4FGk3ZcbvwFwpAimCmtUI0Z_5uJnRlChVGzlEocl5eEB4/s502/Timesa,%20anys%2060-70..1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="374" data-original-width="502" height="297" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDK6pp8qzg4zf3TPeX1VjLpipyE-eJzS1220IYFwxwHcyLWHhkiZ_Ji3e0-FstLlUgedzckBr9hF6DALvkRjZUzN726E-_6-vKJ2iWlyo_q5mRBqH_ZR__FiZ2jhDcDYdMC6jFoNOCy20hDj4FGk3ZcbvwFwpAimCmtUI0Z_5uJnRlChVGzlEocl5eEB4/w400-h297/Timesa,%20anys%2060-70..1.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fàbrica Tymesa als anys 60-70. Arxiu Nacional de Catalunya</td></tr></tbody></table><p>Posrteriorment, als 80, va esdevenir una cooperativa, situada a la carretera de Terrassa, als afores del casc urbà, per finalment desaparèixer.</p><p>Era una indústria força important, encara que a partir dels 50 seria eclipsada per la Josa quant a importàcia i nombre d'obrers/es.</p><p><b>Supersond</b></p><p>Hem de remetre el lector/a a <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2019/01/la-fabrica-de-televisors-supersond.html">l'entrada corresponent a aquesta empresa al nostre blog</a>. Direm, per resumir, que a mitjans anys 50 Hug Teixidó va instal·lar a la cantonada entre els carrers del Castell i del Pont una fàbrica d'elements elèctrics de la marca Supersond (la central era a Barcelona), on en un principi s'elaboraven màquines de cinema, tocadiscos, receptors de ràdio, altaveus, per passar a finals de la dècada a fabricar televisors en blanc i negre de molt bona qualitat, exportats fins i tot a països estrangers. De fet va ser una de les últimes indústries de televisors de l'estat espanyol en tancar als anys 70, a causa de la gran competència dels aparells que procedien d'altres nacions.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJJxwLooqcn_wSD9550FAb71oo1t1m_SB5pxm0BogHyJz544F9DxCvVKhN-BLx6wiIWGrvK_Ha3CTXMOLowAVdEHWnQdAGHjhRuEehy085G5eb_gPC2-zvGyCO19vz0MxOLET00fu45HF-r8tWm9ZPcaB8Pk8GhapjwDK4otnwkuIaVkKkK7tRWvN7wQs/s3264/F%C3%A0brica%20Supersond,%20febrer%202013..1.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJJxwLooqcn_wSD9550FAb71oo1t1m_SB5pxm0BogHyJz544F9DxCvVKhN-BLx6wiIWGrvK_Ha3CTXMOLowAVdEHWnQdAGHjhRuEehy085G5eb_gPC2-zvGyCO19vz0MxOLET00fu45HF-r8tWm9ZPcaB8Pk8GhapjwDK4otnwkuIaVkKkK7tRWvN7wQs/s320/F%C3%A0brica%20Supersond,%20febrer%202013..1.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La fàbrica de la Supersond a Rubí. Foto: Jordi Vilalta</td></tr></tbody></table><p><b>Electrotècnica Josa, SA</b></p><p>Encara que ja existia a la ciutat comtal des de 1928 fundada per Bonaventura Josa Camarasa (d'aquí les sigles BJC amb la qual es coneix actualment), la planta de Rubí va néixer el 1952. A la nostra població va ser en principi un taller situat al galliner de la finca que Josa posseïa a Rubí, dirigit pels seus fills. Fabricaven cargols en els primers moments, però el 1954 la fàbrica es va engrandir notablement i va passar a partir de 1956 a la producció de material elèctric com interruptors i timbres. En aquells temps tenien unes 500 persones treballant-hi. El 1957 varen introduir nova maquinària i l'any següent demanaren autorització per ampliar novament les instal·lacions. Entre el 1961 i el 1963, a càrrec de l'arquitecte Francisco Portillo, es varen aixecar les noves naus. Durant les dècades dels 60 i els 70 va ser la fàbrica més important de la població i va arribar a tenir 1.800 treballadors/es. No detallarem en aquesta entrada els conflictes laborals dels anys 70, que tanta incidència tingueren a Rubí, ja que és tema per una altra entrada. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrb8rwl8fBjyIi5Uel4NIMgLR7HzvsXH1QyRG8d6IXtbFG2C75etZQkJG2UNRsL4d3Wm6OhaK8S4M3CD7Q2c_AlqdFJlPUtS4sxj1SQfWQUuJj1eHj2EV1JPMkkHqa_fcoPi_4NynTBox77u4BWkBWg4bev8S51nphSK9kG8hLP5Fn6MWR208xQckEj4s/s512/el%201962%20cartotecadigital.icc.cat...1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="512" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrb8rwl8fBjyIi5Uel4NIMgLR7HzvsXH1QyRG8d6IXtbFG2C75etZQkJG2UNRsL4d3Wm6OhaK8S4M3CD7Q2c_AlqdFJlPUtS4sxj1SQfWQUuJj1eHj2EV1JPMkkHqa_fcoPi_4NynTBox77u4BWkBWg4bev8S51nphSK9kG8hLP5Fn6MWR208xQckEj4s/w400-h400/el%201962%20cartotecadigital.icc.cat...1.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista aèria de les instal·lacions de la Josa el 1962. <br />Foto: Institut Cartrogràfic de Catalunya</td></tr></tbody></table><p>El 2002 les instal·lacions es varen traslladar al Polígon Industrial La Llana (la seu social és troba concretament al número 95 de l'avinguda de la Llana) i el 2008 l'empres va ser adquirida per Siemens. Les naus situades al centre de Rubí han estat enderrocades, llevat d'una que allotja actualment la Biblioteca Mestre Martí Tauler.</p><p><b>Els polígons industrials. Industrias Vicente Campos</b></p><p>Els anys 60 i 70, quan la Josa estava en el seu esplendor, tingué lloc el fenomen de l'aparició dels <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2016/08/el-naixement-dels-poligons-industrials.html">polígons industrials</a>, amb l'objectiu de traslladar i agrupar les diverses empreses a zones situades a la perifèria de Rubí, ocupant antics camps agrícoles. D'aquesta manera la producció es va diversificar i sorgiren noves empreses, entre les quals hem de destacar Industrias Vicente Campos, la primera que es va edificar al polígon industrial de Can Jardí, concretament entre 1965 i 1966, i que fabricava electrodomèstics.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk0SBwhos_PkEuLWFS8WXKNIc-r5ZsDMNL5SQAZSj7o36SYf209P0bRK-02ymRMlbp8mtH2hP6CB0tXMmPUzK3iQSmUfMcx0fcDFdOkzFfz0hAE_YvW7Mh2jjTIts0pylzhyZ2RtGmRBExUsJxJ_laTN4U6ViSnPxCXJiCrgFE3jSCjHCOWJKSPSIA5Fk/s717/Industrias%20Vicente%20Campo..1.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="462" data-original-width="717" height="258" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk0SBwhos_PkEuLWFS8WXKNIc-r5ZsDMNL5SQAZSj7o36SYf209P0bRK-02ymRMlbp8mtH2hP6CB0tXMmPUzK3iQSmUfMcx0fcDFdOkzFfz0hAE_YvW7Mh2jjTIts0pylzhyZ2RtGmRBExUsJxJ_laTN4U6ViSnPxCXJiCrgFE3jSCjHCOWJKSPSIA5Fk/w400-h258/Industrias%20Vicente%20Campo..1.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista aèria de la fàbrica de Vicente Campos. <br />Institut Cartogràfic de Catalunya</td></tr></tbody></table><p><b>Bibliografia</b></p><p>- Batalla, R., 2015: "Rubí: creixement i transformació de la ciutat industrial durant el franquisme-2, <i>Butlletí</i>, 64, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, juny de 2015, p. 2- 38.</p><p>- Bel, 1996: <i>El carrer Sant Pere</i>, edició de l'autor.</p><p>- Bel, P., 2007: "Comerços que han fet història", Butlletí, 51, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, p. 10-44.</p><p>- Bel, P., 2023: "Bonaventura Josa Camarasa", en premsa.</p><p>- Giménez, N., 2023: "Francisco Portillo, arquitecte municipal durant la República i el franquisme a Rubí", en premsa.</p><p>- Molinero, C., i Ysàs, P., 1986: "Rubí al segle XX: una vila en transformació", a <i>Aproximació a la Història de Rubí</i>, Ajuntament de Rubí, p. 221-280.</p><p>- Parras, J., 1997: "1897-1997. Un segle d'electricitat a Rubí", Butlletí, 41, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Nadal de 1997, p. 40-64.</p><p>- Rufé, M., 1997: "Centenari de la llum a Rubí", <i>Butlletí</i>, 41, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Nadal de 1997, p. 39.</p><p>- Torné, M., 2002: <i>L'Abans. Rubí. Recull gràfic 1872-1965</i>, ed. Efadós, el Papiol.</p><p>- Vilalta, J., 2017: "Els Timbres", Butlletí, 69, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, planes de publicitat.</p><p><b>Webgrafia</b></p><p><a href="https://www.proinstalaciones.com/entrevistas/1677-ignacio-martin-director-general-de-fabrica-electrotecnica-josa-bjc">Ignacio Martin - Director General de Fábrica Electrotécnica Josa (BJC) (proinstalaciones.com)</a></p><p><a href="https://www.elconfidencial.com/mercados/2008-06-16/siemens-compra-la-empresa-de-material-electrico-bjc-a-ahorro-corporacion_1079189/">Siemens compra la empresa de material eléctrico BJC a Ahorro Corporación (elconfidencial.com)</a></p><p><br /></p>Jordihttp://www.blogger.com/profile/05260223035539416246noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1752494802392841412.post-65133153470037750772023-08-23T19:26:00.008+02:002023-08-26T08:26:22.597+02:00La campanya electoral de les primeres eleccions municipals (1979)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Primer de tot cal dir que les campanyes electorals dels primers temps del règim democràtic res tenien a veure amb les d'avui en dia. En aquells temps, finals dels 70, no existia ni Internet ni les xarxes socials, i la publicitat es feia amb els medis de comunicació disponibles, que, en el pla local eren bàsicament els cartells electorals i els mítings.<p></p><p>Els diversos partits que es presentaven a les primeres eleccions municipals de la democràcia, que tindrien lloc el 3 d'abril de 1979, empastifaren literalment els carrers i les places de Rubí amb els seus pasquins. Fins i tot no se salvaven ni les cabines telefòniques ni alguns parabrises de vehicles (Parras, 2004 i 2019). Els llocs més cobejats, com apunta Parras, dels escrits del qual hem extret quasi tota la informació que oferim en aquesta entrada, eren la <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2017/02/la-placa-del-domenech-un-espai-molt.html" target="_blank">plaça "del Domènech"</a> (plaça del Dr. Pearson), la de Catalunya i la del Dr. Guardiet. A més, tot es feia de manera completament altruïsta i no existien empreses de màrqueting i de publicitat pagada. Va ser un exercici de voluntariat que possiblement seria molt difícil que es repetís en els moments actuals, també afegit a la gran decepció ciutadana d'avui en dia per l'acció dels polítics/ques.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVPiSDP4vhT46Yeq0aTU9lTOQlFyG7bgtFTjFSYJcRJy1VJPL9M6j4N_J0sfI8VWZbUrsyp5SGwZj5jz322iPE0rlDHlOneDutrS3argKLB0yUECObQ6e9gQI_jE82qArG_Rzj3Dx5bNbX1fyrwdZKruQi-e7s-5qmOe_8y3d6un9tL6wjZKGoknWMqos/s997/MITING%20psuc%20ELECCIONS%201979.%20Foto%20Roset.%20Llibre%20expo%20transici%C3%B3.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="646" data-original-width="997" height="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVPiSDP4vhT46Yeq0aTU9lTOQlFyG7bgtFTjFSYJcRJy1VJPL9M6j4N_J0sfI8VWZbUrsyp5SGwZj5jz322iPE0rlDHlOneDutrS3argKLB0yUECObQ6e9gQI_jE82qArG_Rzj3Dx5bNbX1fyrwdZKruQi-e7s-5qmOe_8y3d6un9tL6wjZKGoknWMqos/w400-h259/MITING%20psuc%20ELECCIONS%201979.%20Foto%20Roset.%20Llibre%20expo%20transici%C3%B3.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Míting del PSUC a la campanya d'abril de 1979. Foto Roset</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;">Però en aquells dies hi havia per part d'una majoria de la població un desig de canvi. Feia quasi 4 anys que havia mort Francisco Franco i ja al govern central de Madrid d'havia establert un règim democràtic en el què la UCD era el partit majoritari. No obstant, encara mancava fer eleccions als municipis, on leslegislatures franquistes encara estaven instal·lades, si bé, en alguns casos com a Rubí, s'hi constiuiria una mena de govern "frontissa" entre l'anterior règim i el que vindria després de les eleccions de 1979.</span></div><p>Analitzem tot seguit, de manera resumida, les principals formacions polítiques que pugnaren per ternir representació municipal als comicis del 3 d'abril de 1979 a Rubí, seguint l'ordre basat en el nombre de regidors/es electes a l'Ajuntament constituït aquella jornada. Hem de tenir en compte que 29 partits presentaren candidatures, des de Falange Española de las JONS o Falange Española-Unidad Falangista, fins a l'esquerra més extrema, com la gran quantitat de formacions comunistes que eren incloses a la llista, algunes de les quals comentarem a finals d'aquesta entrada, passant per alguna formació independentista (molt minoritàries en aquell temps) com Estat Català.</p><p><b>Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)</b></p><p>El seu lema era "Fem un Rubí nostre. Hagamos el Rubí de todos", i la candidatura era encapçalda per l'arquitecte Miquel Llugany, amb Fernando Moreno, de Comisions Obreres, de segon en la llista. La seva ideologia era comunista i havien fet una gran labor infintrant-se en els moviments veïnals i reivindicatius en general del Rubí dels anys 70. Havien jugat, com apunta Parras, un paper destacat en diverses lluites obreres. Ja en una entrada anterior analitzàvem el paper que havia tingut aquest partit en la Transició a la nostra localitat. De fet, segons apuntava el seu líder rubinenc Miquel Llugany en una entrevista publicada al Butlletí núm. 68 del CER i del GCMR (2017), el candidat havia de ser en Pere Ysàs, peró en renunciar, les regnes van ser agafades pel jove arquitecte. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEG7Anw_oKacacywg56opjtDLinK8XMQ3K1q_62DNvgJ6tTF7ujf-EfLVHKnhp6lDirPFKpNDdBci7QCifkNHMqc0gq-KmQgJyFQb3VRNgLJh9jyC3LaikNgw1CKp2BIjdXEyZvmljv_gbV7NXlRUY8epZ9QIxO0in3BmMajQuV-NzfiARpcHl3m0PxH8/s5310/_EDU1533...1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2418" data-original-width="5310" height="146" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEG7Anw_oKacacywg56opjtDLinK8XMQ3K1q_62DNvgJ6tTF7ujf-EfLVHKnhp6lDirPFKpNDdBci7QCifkNHMqc0gq-KmQgJyFQb3VRNgLJh9jyC3LaikNgw1CKp2BIjdXEyZvmljv_gbV7NXlRUY8epZ9QIxO0in3BmMajQuV-NzfiARpcHl3m0PxH8/s320/_EDU1533...1.jpg" width="320" /></a></div><p>S'erigien en defensors dels interessos de les classes treballadores i, entre altres promeses electorals, estava la realització d'un cens escolar i la compra de terrenys per edificar nous centres educatius </p><p>Donaven una imatge de gran unitat i solidesa i, contra quasi tot pronòstic, van guanyar les eleccions municipals (es creia que els vencedors serien la gent del PSC) com a fruit de tota aquella activitat desenvolupada al moviment obrer i veïnal prèvia als comicis.</p><p><b>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</b></p><p>El lema electoral era "Entra amb nosaltres a l'Ajuntament" i el cap de llista era Josep Maria Marfà, amb Miquel Raso, vinculat a UGT, de segon. Era la formació favorita a guanyar les eleccions, ja que havien tingut un gran nombre de vots a Rubí als anteriors comicis generals, però aquest fet no va tenir lloc. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqogsSS0tdc4NQYwG2zbll5kZibbH3bPO6tDaYQCR0hTKHh-AI_ffqA263q_mLYq-6PFm9vjxrZi4QN89qltWlR09YaRjNn_4sEVjZ71494X_zOloagkui0q3pWrVEVv9j9VF960ZaJdMyK9UM5PmZ8dd5a3Psgb3mtXEgTh4WVpFArePLgJ3HBuA9T7Y/s1013/miting%20PSC%20eleccions%201979%20llibre%20expo%20transici%C3%B3.%20Arxiu%20Roset.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="646" data-original-width="1013" height="255" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqogsSS0tdc4NQYwG2zbll5kZibbH3bPO6tDaYQCR0hTKHh-AI_ffqA263q_mLYq-6PFm9vjxrZi4QN89qltWlR09YaRjNn_4sEVjZ71494X_zOloagkui0q3pWrVEVv9j9VF960ZaJdMyK9UM5PmZ8dd5a3Psgb3mtXEgTh4WVpFArePLgJ3HBuA9T7Y/w400-h255/miting%20PSC%20eleccions%201979%20llibre%20expo%20transici%C3%B3.%20Arxiu%20Roset.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Míting del PSC a la campanya. D'esquerra a dreta, Martí Pujol, <br />Joan Raventós, Josep Maria Marfà i Miquel Raso. Foto Roset</td></tr></tbody></table><p>Marfà i els seus propugnaven un sanejament de les arques municipals i un sistema tributari equitatiu.</p><p>Hem de dir, com apunta Parras en els seus escrits, que tant PSC com PSUC estaven integrats per persones sindicalistes, però també petits comerciants, membres d'associacions de veïns, gent vinculada al món cultural i a l'esport, o bé també a l'ensenyament. És a dir, formaven part del que podríem dir classe baixa o mitjana-baixa.</p><p><b>Convergència i Unió (CiU)</b></p><p>Es tractava d'una coalició formada per Covergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya, de caire catalanista i de centre (una mica més conservador en el cas d'UDC). El seu lema va ser "Al servei del nostre poble" i el cap de llista era Miquel Sugranyes, seguit de <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2019/06/ramon-rusinol-1916-1996-una-persona-al.html" target="_blank">Ramon Rusiñol</a>, un home vinculat a la <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2019/11/una-petita-historia-de-la-cooperativa.html" target="_blank">Cooperativa La Rubinense</a> i aficionat a la Història local. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNsemYijUa6B1SJsDxuwDQ7P3JAl4BsRVyxldYPrTXYDRZoe50Wu42NkVHzbiGtaGQhGcxcVKoJAkbwgzown8DdfH8QZhhdw4cMEBgm0JLKxRNVC2rZMyUElbOKhAbQqjj2og_NVzcK7GDqN-5XI6AxHoBGLSKZiX1cd0VpAy_nUmZ3VHlKdZDWaEJQpw/s963/cooperativa%20rubinense%20-%20copia%20-%20copia.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="663" data-original-width="963" height="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNsemYijUa6B1SJsDxuwDQ7P3JAl4BsRVyxldYPrTXYDRZoe50Wu42NkVHzbiGtaGQhGcxcVKoJAkbwgzown8DdfH8QZhhdw4cMEBgm0JLKxRNVC2rZMyUElbOKhAbQqjj2og_NVzcK7GDqN-5XI6AxHoBGLSKZiX1cd0VpAy_nUmZ3VHlKdZDWaEJQpw/w400-h275/cooperativa%20rubinense%20-%20copia%20-%20copia.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Míting de Covergéncia Democràtica de Catalunya durant la <br />campanya. S'hi pot veure Jordi Pujol presidint la taula entre Miquel <br />Sugranyes a l'esquerra i Àngel Perera a la dreta. Foto Roset</td></tr></tbody></table><p>Els principals objectius que propugnaven en la seva campanya era establir un pla d'ordenació i una bona xarxa viària.</p><p><b>Centristes de Catalunya-UCD </b></p><p>Aquesta formació no era de caire tan catalanista com l'anterior i abraçava persones que se sentien més de dretes en l'especte polític, malgrat el nom del partit. El cap de llista era l'empresari i amo de can Rosés Josep Viladiu i el segon de llista era Víctor Cucurull, actiu col·laborador de la publicació <i>Rubricata</i>.</p><p>Segons ens comenta l'amic Xavier Arís, es tractava de l'únic partit que no va enganxar cartells a les parets, sinó que els penjava sobre els carrers transversalment (de manera similar a les llums de Nadal).</p><p>Volien, tal com es propugnava en la seva campanya, introduir i practicar el referèndum municipal així com instaurar la figura del Síndic de Greuges. També defensaven la reducció radical dels excessos de velocitat als carrers.</p><p><b>Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)</b></p><p>El cap de llista era <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2018/05/qui-va-ser-pere-aguilera-i-garriga.html">Pere Aguilera</a>, de 79 anys d'edat, que havia estat diverses vegades acalde de Rubí en època de la II República i la guerra civil, és a dir una figura de prestigi dins els àmbits de la ruptura amb el règim franquista. No obstant, els temps havien canviat molt, i només obtindrien un regidor, Aguilera mateix. Els lemes de la seva campanua eren "Honradesa i treball a l'Ajuntament", que reflectia ben bé la idiosincràsia del "Torrelleta" (com es coneixia popularment l'Aguilera), i "Per un Ajuntament al servei de tots". Un dels temes bàsics que defensaven era la inclusió dels immigrants procedents d'altres terres d'Espanya dins un projecte català de caire progresista. Altres qüestions amb les quals foren particularment sensibles foren l'urbanisme, l'ensenyament, la cultura i la sanitat. Finalment hem de dir que en aquells temps no es consideraven independentistes.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1R5ZbEehvJFUcEF-_O0feFvfyCuLs3IMulFt3v4xvjiA39ls1B0wenupZ-yUlboQImv7hfqG2_58-lgckjkC-3xfxLOtkYw4OHfzGdWfe0XTS36NnT-vBuyD3kDMTLEMq2_QuWdVAMBPe2Y4PPmwv81DkExKKb9mb2-3rtsFVXuO7KPuJ0SXX0oLUlyg/s1335/cooperativa%20rubinense.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1335" data-original-width="934" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1R5ZbEehvJFUcEF-_O0feFvfyCuLs3IMulFt3v4xvjiA39ls1B0wenupZ-yUlboQImv7hfqG2_58-lgckjkC-3xfxLOtkYw4OHfzGdWfe0XTS36NnT-vBuyD3kDMTLEMq2_QuWdVAMBPe2Y4PPmwv81DkExKKb9mb2-3rtsFVXuO7KPuJ0SXX0oLUlyg/s320/cooperativa%20rubinense.jpg" width="224" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pertada del programa electoral d'ERC. <br />Podem veure d'esquerra a dreta Albert Roma, <br />Màrius Claveria, Pere Aguilera i Antoni Nicolau. <br />Arxiu ERC Rubí</td></tr></tbody></table><p> </p><p>Aquests són els partits que aconseguirien representació en el consistori format a ran de les eleccions del 3 d'abril de 1979. Parras, en els seus dos escrits que esmentem a la bibliografia, també ens destaca Comunistes de Catalunya (amb Josep Maria Pijuan com a cap de llista, un actiu combatent d'extrema esquerra), amb el lema "Anem a la casa de la Vila", i la Lliga Comunista Revolucionària, amb Miguel Molina, vinculat a la UGT, com a primer en la candidatura, que tenia com a slogan "Rubí para los trabajadores" (a propòsit, observeu com encara no havia aparegut en aquell temps, fins i tot en les formacions més esquerranes, el llenguatge inclusiu actual). Als resultats electorals aquestes dues formacions comunistes es situaren per sota ERC i no aconseguiren cap regidor. De caire fortament rafical, volien la liquidació del règim franquista i impulsar la lluita ciutadana i consideravem el PSUC i el PSC com a reformistes. La seva simpatia pels règims soviètic o maoista es mostra en una de les mesures que propugnava un dels dos parits concretament, la LCR, que era acabar amb l'atur mitjançant la realització d'obres públiques (a la manera dels règims comunistes de Xina o la URSS).</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh3Uw21IieobGmsj1AgYh37Pph93Q5s_5Lxr-TyVYCJkQubuiPNqUT7fmdcSvyJsBT5WXuVYYV7v4xQVwjI-1JICmo361Fdzycm79hSD41-kN80sQXJTqCsqm0ct8vegS9nKuEgO528MLafeK9OQNte1YeK4uu9LEjfDoTbC0DeoHRkxTF5ji7kvfqAPBg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="320" data-original-width="223" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh3Uw21IieobGmsj1AgYh37Pph93Q5s_5Lxr-TyVYCJkQubuiPNqUT7fmdcSvyJsBT5WXuVYYV7v4xQVwjI-1JICmo361Fdzycm79hSD41-kN80sQXJTqCsqm0ct8vegS9nKuEgO528MLafeK9OQNte1YeK4uu9LEjfDoTbC0DeoHRkxTF5ji7kvfqAPBg" width="167" /></a></div><p>Altres formacions presents a la contesa electoral i que no aconseguiren representacio, varen ser el Moviment Comunista de Catalunya, amb Mercé Guinart com a cap de llista, i el Partit del Treball de Catalunya, amb Jordi Bonell, aquest segon perquè acabaria retirant-se a última hora de la campanya.</p><p>Com tothom sabem, aquella apassionada lluita electoral acabà amb la formació d'un nou Ajuntament encapçalat per Miquel Llugany, que aconseguiria mantenir el seu poder i liderat a l'àmbit municipal fins el 1994.</p><p><b>Bibliografia</b></p><p>- Anònim, 1979: "Encuesta sobre las elecciones municipales", <i>Endavant</i>, 13, Rubí, abril de 1979, p. 13-22.</p><p>- Batalla, R., 2021: <i>Pere Aguilera. Alcalde republicà de Rubí</i>, Fundació Josep Irla.</p><p>- Lloses, G., 2017: "Conversa amb Miquel Llugany, primer alcalde de la democràcia a Rubí", <i>Butlletí</i>, 68, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu, juny de 2017, p. 30-37.</p><p>- Parras, J., 2004: <i>La Transició a Rubí. Retalls d'història d'uns anys viscuts acceleradament</i>, Beques per a la Recerca, 4, El Castell-Ecomuseu Urba, Ajuntament de Rubí.</p><p>- Parras, J., 2019: "Les primeres eleccions municipals després de la mort del dictador. 3 d'abril de 1979", <i>Butlletí</i>, 76, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu, p. 20-31.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Jordihttp://www.blogger.com/profile/05260223035539416246noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1752494802392841412.post-52128202448927673252023-07-19T18:31:00.004+02:002023-07-22T14:30:58.545+02:00Josep Fortino, un alcalde "catalanista" del Rubí del franquisme<p>Mostrarem en aquesta entrada de manera somera diversos trets de la vida personal de Josep Fortino Milà, qui fou alcalde de Rubí entre 1949 i 1962, així com de la seva actuació al front del consistori en aquells anys, de plena dictadura franquista, però caracteritzats així mateix, per una reobertura gradual del règim i una tímida potenciació de la cultura catalana. Aixó fa que, com apunten diversos historiadors locals, s'hagi considerat Fortino i el seu successor <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2018/05/miquel-rufe-politic-i-erudit-local.html">Rufé</a> com als "alcaldes catalanistes" del franquisme, en contraposicio a l'exacerbat falangisme d'un Iglesias o un <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2016/07/manuel-murillo-lultim-alcalde.html">Murillo</a>.</p><p>Tindrem molt en compte, en les línies que segueixen, l'exposició que ens va presentar Ramon Batalla en els eu article sobre els alcaldes Fortino i Rufé publicat al Butlletí del CER i del GCMR núm. 68 (juny de 2017) i que figura a la bibliografia de la present entrada, a més d'altres treballs generalistes publicats.</p><p>Josep Fortino i Milà va nèixer a Rubí el 1911 en el si d'una família catòlica i conservadora de botiguers. Va estudiar comerç als salesians de Sarrià i després a un centre de Terrassa. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFv4tk4P40DbiVgdgaSKubuaqJkhpqpa0k-fVwq7jT_5WZrROnAb9I6QTDH7oHrhSA9-Al8mBf2ZgTCo28R2C56Mz_7E7lfyN3tyT6H-LtAdZhXloArfQLpMTXEQZSm3o3O4V8L1eIypXIeNJjMRsE6HkLW0LmYZ5wJMPmisHoGLVQP_gPLlzls-412Gs/s1535/fortino..1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1535" data-original-width="1181" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFv4tk4P40DbiVgdgaSKubuaqJkhpqpa0k-fVwq7jT_5WZrROnAb9I6QTDH7oHrhSA9-Al8mBf2ZgTCo28R2C56Mz_7E7lfyN3tyT6H-LtAdZhXloArfQLpMTXEQZSm3o3O4V8L1eIypXIeNJjMRsE6HkLW0LmYZ5wJMPmisHoGLVQP_gPLlzls-412Gs/s320/fortino..1.jpg" width="246" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Josep Fortino, alcalde de Rubí. <br />Foto: Xavier Fortino</td></tr></tbody></table><p>No és d'estranyar que la seva vida social d'infantesa i joventut girés a l'entorn de la parròquia de Sant Pere de Rubí, on destacà la figura del <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2014/12/per-que-un-homenatge-al-dr.html">Dr. Guardiet</a> com a gran animador cultural d'aquesta institució eclesiàstica. Va crèixer, doncs, dins un ambient catòlic, <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2019/07/el-catalanisme-conservador-rubi-abans.html">catalanista i conservador</a>. </p><p>El 1929 entraria a treballar a l'oficina de Rubí del Banc Comercial de Terrassa, el qual posteriorment seria absorbit pel Comercial Transatlàntic. Arribaria el 1941 a ser director de la sucursal de Rubí d'aquesta important entitat bancària, cosa que compaginaria després amb la seva feina com a cap del consistori local.</p><p>Va ser el 1948, en època de l'alcalde Luis Iglesias, quan va esdevenir regidor de l'Ajuntament. Iglesias, aquell any, havia caigut en desgràcia respecte al governador civil de Barcelona (qui anomenava els batlles de la província) i seria apartat del poder local en benefici d'en Fortino. Cal que diem que el nou alcalde, en principi, va ser reticent al seu nomenament, com havia passat amb <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/search?q=armengol">Lluís Armengol</a> nou anys abans, peró acabà prenent possessió del càrrec el 10 de febrer d'aquell 1949. Miquel Rufé, també de caire catòlic i conservador com Fortino, seria així mateix, designat cap de la Falange de Rubí, encara que el nou home de confiança de l'alcaldia seria Ramon Farran, amb el qual crearia el mateix 1949 la publicació <i>Rubricata</i>, lligada al partit del règim.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-RNBM4tkppXZ0qXfisdfHDnZVrBd5Gh7VExYfA_xWfAcR_0J1CqpdeSgCiLtQ3GAk-XcnWe9K5zIT2u2WhhSHB9nPyPrPMvcy0BlnnUqLF0ja3JFKMstd8_I3Qyz3t4ydUQKnIV8sMNCl52vB573cIa10Y2g8gUBmRIwWcpAusZkple9NB-qqAR1GJ6A/s2451/14...1...t.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1829" data-original-width="2451" height="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-RNBM4tkppXZ0qXfisdfHDnZVrBd5Gh7VExYfA_xWfAcR_0J1CqpdeSgCiLtQ3GAk-XcnWe9K5zIT2u2WhhSHB9nPyPrPMvcy0BlnnUqLF0ja3JFKMstd8_I3Qyz3t4ydUQKnIV8sMNCl52vB573cIa10Y2g8gUBmRIwWcpAusZkple9NB-qqAR1GJ6A/w400-h299/14...1...t.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">D'esquerra a dreta, Manuel Murillo, Ramon Farran i Josep Fortino.<br />Foto famíliaTorra Muñoz-Farran</td></tr></tbody></table><p>Altres regidors del nou consistori serien Joan Torra i Joan Vila, els quals havien estat abans de la guerra civil, catalanistes i conservadors, lligats al moviment parroquial liderat pel Dr. Guardiet, i pertanyents a la classe mitjana (igual que Ramon Farran, eren propietaris de tallers o petites indústries). Un altre membre de la corporació era Manuel Murillo, molt més polititzat i addicte a les directrius del règim. Veiem, doncs de nou la contraposició entre les dues tendències (la conservadora d'origen catalanista i la falangista més recalcitrant). Murillo era el delegat local del Frente de Juventudes des de 1952 i de la Central Nacional Sindicalista entre 1953 i 1963.</p><p>El govern municipal encapçalat per Fortino fou fructífer en l'aspecte cultural i econòmic, però no tant en solucionar algunes problemàtiques socials derivades dels canvis que ja s'estaven produint al Rubí del snays 50, com la necessitat d'habitatge producte de la creixent immigració i conseqüent augment poblacional, la manda d'escoles públiques i l'absència de centres d'assistència sanitària, aspectes que curiosament sí abordaria amb més intensitat Manuel Murillo.</p><p>Així doncs, podem considerar que el balanç fou positiu si ens atenem a les múltiples actuacions fetes en els primers camps que hem esmentat al paràgraf anterior. Destaquem-ne les més importants:</p><p>- en el terreny urbanístic es va reformar la <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2016/08/la-placa-del-sortidor-o-del-casino-avui.html">plaça de Primo de Rivera (actual de Catalunya)</a> amb la instal·lació d'una font lluminosa (1954) i la del Dr. Guardiet amb un nou sortidor (1950), i es va ampliar el 1957 el vell mercat municipal dels anys 30, al costat de l'església de Sant Pere; també es va preocupar per solucionar l'estat deficient d'algunes infraestructures com el clavugueram, els centres sanitaris i la pavimentació dels carrers; </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijTtfQQ47DBzceyDIa3djPqWZZcle5oXsi0yL6fVicvvzlZz-ubLl8CEQUV4Xt-x3HyjOVKZniR2-QRLNr-zygD09g9O6iu8d7-T7LZJfCTQfw8DTu0PLotjvwWtNmTrNEiu0Kta8IYD43NfSmWo3FXNlKj6P6GXKpeZk0fxWYAe242UGOcK5Rgznqh58/s4258/mercat%20municipal%20inaugurat%20el%201957.%20Foto%20Xavier%20Fortino..1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2876" data-original-width="4258" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijTtfQQ47DBzceyDIa3djPqWZZcle5oXsi0yL6fVicvvzlZz-ubLl8CEQUV4Xt-x3HyjOVKZniR2-QRLNr-zygD09g9O6iu8d7-T7LZJfCTQfw8DTu0PLotjvwWtNmTrNEiu0Kta8IYD43NfSmWo3FXNlKj6P6GXKpeZk0fxWYAe242UGOcK5Rgznqh58/w400-h270/mercat%20municipal%20inaugurat%20el%201957.%20Foto%20Xavier%20Fortino..1.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El nou mercat municipal inaugurat el 1957. Foto Xavier Fortino</td></tr></tbody></table><p>- pel que fa a l'expansió industrial, durant els anys 50 es van ampliar i modernitzar nombroses instal·lacions fabrils i en van nèixer moltes de noves; a aquest respecte ens remitim a la nostra entrada sobre aquest tema;</p><p>- culturalment va promoure concursos de caramelles, la inauguració del monument a Anselm Clavé, la de la nova biblioteca popular, els III Jocs Florals de Rubí, l'adquisició d'una parella de gegants, la renovació del <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2017/05/el-museu-de-rubi-durant-el-franquisme-i.html">Museu de Rubí</a> (1956) on al mateix edifici (l'antiga fonda de cal Sabateret) també inclouria Cultura Femenina i una sala d'exposicions; la creació de l'Escola Municipal de Música (1956) i la d'Art... i tampoc hem d'oblidar, com ja hem fet abans esment, la creació del setmanari <i>Rubricata </i>el 1949, editat per la Delegación Local de Prensa y Propaganda i on hi havia alguns articles en català (per cert, hem d'afegir que als plens municipals es parlava en la nostra llengua).</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8uEOmSaFJAEz6UZKo5B25Et0kmzl43DmgcZ9IufHXNdKuUtf7lwStfOlqZDsO-d6KncfuE3KHacPz9Tdt-xhLDCMw70j3JNrHq0p-diDaXJz3nPlPO9vwDPGMDJEM9Lbmm1CTK1t6jUOelyyPT-2MP9SrYrGxDny7PVqYRn0PIQULtz9hrbehmuYBwRk/s611/19..1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="272" data-original-width="611" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8uEOmSaFJAEz6UZKo5B25Et0kmzl43DmgcZ9IufHXNdKuUtf7lwStfOlqZDsO-d6KncfuE3KHacPz9Tdt-xhLDCMw70j3JNrHq0p-diDaXJz3nPlPO9vwDPGMDJEM9Lbmm1CTK1t6jUOelyyPT-2MP9SrYrGxDny7PVqYRn0PIQULtz9hrbehmuYBwRk/w400-h178/19..1.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Capçalera del primer número de Rubricata</td></tr></tbody></table><p>Si bé hem de tenir en compte alguns aspectes com la gradual pèrdua de l'afiliació a Falange i la progressiva falta d'interès de la població en les litúrgies del règim, les celebracions catòliques, expressió del nacional-catolicisme imperant, estaven a l'ordre del dia i eren les protagonistes dels carrers en dates destacades. No hem d'oblidar tampoc el "background" ideològic dels jerarques municipals ja des d'abans de la guerra. En aquest aspecte tenia un paper rellevant el Centre Parroquial d'Acció Catòlica (l'antic Casal Popular fundat pel Dr. Guardiet) i totes les entitats a ell vinculades.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTvJvqgGYqP8MVxB94fOg9RS0q2jJHQEQGa5ulQKcNrd6gbPgtFyYqEe3pRxgKtrDevFExLVLPGiaMkgAEbNR1b-HBa84p5ttgliq5u3YtvgKfdBEaSlFRI8SRf1bFksBefyOjP2NXXCxmPusRMnTxhUIBO9l0EcyVmC1L0RswLuUPWKj-KALMb9vQo6Y/s800/12800375_1982014988689606_5584199030919109762_n....1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="633" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTvJvqgGYqP8MVxB94fOg9RS0q2jJHQEQGa5ulQKcNrd6gbPgtFyYqEe3pRxgKtrDevFExLVLPGiaMkgAEbNR1b-HBa84p5ttgliq5u3YtvgKfdBEaSlFRI8SRf1bFksBefyOjP2NXXCxmPusRMnTxhUIBO9l0EcyVmC1L0RswLuUPWKj-KALMb9vQo6Y/s320/12800375_1982014988689606_5584199030919109762_n....1.jpg" width="253" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Centre Parroquial d'Acció Catòlica, actual<br />Casal Popular. Foto: Arxiu GCMR-CER</td></tr></tbody></table><p>Hem de dir també que el <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2016/06/el-casino-espanyol-un-edifici.html">Casino Espanyol</a>, antiga Cambra Agrària dominada per famílies propietàries de terres i d'ideologia conservadora, estava molt unit a l'Ajuntament i hi tenien lloc abundoses activitats de caire lúdic.</p><p>I seguint amb l'aspecte de les entitats ciutadanes, ressenyem l'aparició de noves associacions com les agrupacions corals La Punxa, <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2016/11/800x600-normal-0-21-false-false-false.html">La Lira Rubinense</a> i La Unió Rubinenca, Orpheus Femina (aquesta al si de la parròquia), així com diverses companyies teatrals que fins i tot representaven la majoria de les seves obres en català. </p><p>Així mateix, es va reobrir la <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2019/11/una-petita-historia-de-la-cooperativa.html">Cooperativa La Rubinense</a>, que desplegaria aviat una gran activitat cultural, amb la secció d'escacs, el sorgiment del Centre Excursionista de Rubí, la Secció Escènica, sessions de cine-fòrum (des de 1956), la creació d'una biblioteca i una pista polisportiva (actual plaça de Salvador Allende), etc.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheOvJmOWrM6aPf7WppwLOnKn3IIePqtDqjGOkcDFPkISKhfzllYm6HH7_sRB4hh3AcYS30mxItOIzHosxeu29alj1Tpc71ew1Kt3GCDsPKoN6YLz0n9m_ooGBqVgqGrVKDEFWraNQPtB0R6K3TleyE_e-r1vAY2pAK2zWBHG-e_PG0H64IvpmNQ1TY0dM/s2407/Pista%20La%20Rubinense..1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1553" data-original-width="2407" height="206" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheOvJmOWrM6aPf7WppwLOnKn3IIePqtDqjGOkcDFPkISKhfzllYm6HH7_sRB4hh3AcYS30mxItOIzHosxeu29alj1Tpc71ew1Kt3GCDsPKoN6YLz0n9m_ooGBqVgqGrVKDEFWraNQPtB0R6K3TleyE_e-r1vAY2pAK2zWBHG-e_PG0H64IvpmNQ1TY0dM/s320/Pista%20La%20Rubinense..1.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pista polisportiva de la Cooperativa La Rubinense.<br />Arxiu GCMR-CER</td></tr></tbody></table><p>El 1961 Josep Fortino ja tenia la intenció de deixar l'alcaldia i per aquesta raó demanaria el relleu al governador civil de la província tot i proposant una terna de successors: Ramon Farran, Miquel Rufé i Jordi Ambrós (de can Xercavins). El 12 de març de 1962 l'escollit seria Miquel Rufé.</p><p>Un cop retirat de la política activa, Fortino seguiria amb la seva activitat professional a la banca i, mostra del seu catolicisme i devoció al Dr. Guardiet, escriuria el llibre <i>Una vida d'entrega</i>, biografia del rector, i presidiria l'Associació d'Amics del Dr. Guardiet.</p><p>Va morir el 2000, després d'haver consagrat una bona part de la seva vida a potenciar la cultura de Rubí dins dels marges que el permetia el règim. En la seva legislatura Rubí va crèixer, tant en el pla econòmic com en el cultural, com hem apuntat en aquestes línies, i val la pena tenir en compte aquesta actuació malgrat sigui, com Miquel Rufé, un alcalde del franquisme, més que un alcalde franquista (com em va fer veure l'amic Jaume Parras). </p><p><b>Bibliografia</b></p><p>- AAVV, 1994: <i>Rubí a l'Abast. Ciències Socials</i>, Ajuntament de Rubí.</p><p>- AAVV, 2001: <i>Rubinencs del segle XX</i>, Grup Fotogràfic El Gra, Rubí.</p><p>- Batalla, R., 2017: "La política oficial al Rubí dels anys 50. El temps dels alcaldes Josep Fortino i Miquel Rufé, 1949-1962", <i>Butlletí</i>, 68, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, juny de 2017, p. 16-29.</p><p>- Molinero, C., i Ysàs, P., 1986: "Rubí al segle XX: una vila en transformació", a <i>Aproximació a la Història de Rubí</i>, Ajuntament de Rubí, p. 222-280.</p><p>- Parras, J., 2000: "La llarga postguerra franquista (1939-1962)", <i>Butlletí</i>, 44, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, desembre de 2000, p. 53-73.</p>Jordihttp://www.blogger.com/profile/05260223035539416246noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1752494802392841412.post-1185359989252228872023-06-08T19:28:00.002+02:002023-06-10T10:17:04.787+02:00La torre Ricart o Fàbregas: la destrucció d'una casa modernista el 2001<p>De vegades no cal mirar als anys 70, els de l'especulació urbanística de l'últim ajuntament franquista, per constatar destruccions flagrants del nostre patrimoni arquitectònic. És el cas de la torre Fàbregas o Ricart, situada a la cruïlla entre els carrers de Sant Isidre (concretament la seva adreça era el número 2 d'aquesta via urbana) i de Magí Ramèntol, que fou enfonsada per les màquines excavadores el 2001.</p><p>La casa havia estat construïda el 1908 per l'arquitecte Eduard Cortina en estil modernista i així figurava a la part superior de la façana que donava al carrer de Sant Isidre. Segons diverses fonts, no era arquitecte, però sí un bon paleta, i fou el mateix que va dissenyar la bella torre Marbà o Gaju, davant l'Ateneu. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip7Rtfr12y2ftFjGd_YltblnmBFdiptu8-zMt_h_pM19E8TXf8pl0SmcDByvUTaf4QfPQcO4aGUam3Ke3eRbuVoRyToYTTBIKlIQo-WZy3lEzxKCb1Bjc8bZe983GSMUCrvqvNEou2K7BoSp8znNbfiq3JvEg21enSn7WxTODEOuEV4A1JS2KQxNtE/s923/torre%20ricart.%20salvador%20casanovas..1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="561" data-original-width="923" height="243" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip7Rtfr12y2ftFjGd_YltblnmBFdiptu8-zMt_h_pM19E8TXf8pl0SmcDByvUTaf4QfPQcO4aGUam3Ke3eRbuVoRyToYTTBIKlIQo-WZy3lEzxKCb1Bjc8bZe983GSMUCrvqvNEou2K7BoSp8znNbfiq3JvEg21enSn7WxTODEOuEV4A1JS2KQxNtE/w400-h243/torre%20ricart.%20salvador%20casanovas..1.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La torre Ricart a principis del segle passat. Foto Josep Boixadera.<br />Arxiu Municipal de Rubí, cedida per Dolors Aliart</td></tr></tbody></table><br /><div>El primer propietari de l'immoble, fins el 1920, en què fou adquirit per Joan Fàbregas, es deia Ricart de cognom. Faltaria investigar millor quin era aquest Ricart: potser un indiano? Però sí sabem una mica més sobre en Fàbregas, qui era un fabricant de blondes que hauria vingut de la ciutat comtal per establir-se al tranquil Rubí de principis del segle passat on fins i tot hi va instal·lar un taller a can Rosés anomenada <i>Joan Fàbregas-Géneros de Punt. </i>Potser l'establiment formava part de la Cooperativa de Blondes La Primitiva a can Serrat, ubicada molt prop de la masia de can Rosés. Un altre aspecte que fora bo investigar. <p>La filla de Joan Fàbregas va morir jove, però en canvi la vídua, la senyora Anita, va viure fins el 1995 a la casa, sense hereus, cosa que va propiciar l'avidesa de les immobiliàries. </p><p>Si ens fixem en els aspectes arquitectònics de la casa, direm que és un edifici d'una sola planta, amb un altell a un extrem i que presenta obertures rectangulars allargades en sentit vertical amb elements decoratius a la seva part superior i un respirall sobre cadascuna d'elles. Els acabats de les façanes, de ple estil modernista, tenien formes ondulades i estaven remarcats per un cordó llis en relleu. A la façana principal hi ha una mena de frontó més elevat amb l'any de construcció. La cantonada que es trobava entre els carrers de Sant Isidre i de Magí Ramèntol (per cert, aquest carrer encara no existia en el moment de la construcció de la casa) era d'imitació de carreus de pedra. Estava concebuda per ser una construcció entre mitgeres, pensant en continuar la casa en direcció al carrer de Sant Isidre. Tenia també un jardí adossat, amb un tancat format per un enreixat de ferro forjat i un seguit de pilastres, amb dues portes d'entrada a la finca: una situada al carrer de Sant Isidre i una altra a l'actual de Magí Ramèntol.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxtJtrKl1feQ8CIv-F5PGDCUrOItpNVNcY-JLROYxqpIGb5jSofbq74p65egSh6e_7ozNKfItf8BhFX1nJ5z7MCm8YA-fA00TjQe1XSu_f2sxjPF7P7-vBjIowb-sX_bRbRW6IRhGPOeEPdjQ1l1504RyVs6UGZuitiD4bT0OKi8Zuk5v8a7G4qYA9/s1219/Torre%20Ricart%20o%20F%C3%A0bregas18022016..1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="694" data-original-width="1219" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxtJtrKl1feQ8CIv-F5PGDCUrOItpNVNcY-JLROYxqpIGb5jSofbq74p65egSh6e_7ozNKfItf8BhFX1nJ5z7MCm8YA-fA00TjQe1XSu_f2sxjPF7P7-vBjIowb-sX_bRbRW6IRhGPOeEPdjQ1l1504RyVs6UGZuitiD4bT0OKi8Zuk5v8a7G4qYA9/w400-h228/Torre%20Ricart%20o%20F%C3%A0bregas18022016..1.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Dibuix de la casa Fàbregas abans de ser enderrocada, amb el detall<br />de la capelleta de Snt Isidre, a l'esquerra. Dibuix de Pere Bel</td></tr></tbody></table><p>El 2001 les excavadores van destruir la casa Fàbregas i no es va salvar ni un moble del seu interior. De fet, a la fitxa de patrimoni de la Diputació de Barcelona amb número 08184-169, elaborada el novembre de l'any anterior, ja es deia que la seva protecció era inexistent. L'únic element que es va poder recuperar de la destrossa va ser la talla de san Isidre que es trobava en una capelleta situada al carrer dedicat a aquest sant, al costat mateix d'una de les portes d'accés a a la casa, coronada amb uns merlets i instal·lada els anys 50 del segle passat en substitució d'una altra imatge, que es trobava a la casa adossada a la torre pel carrer de Sant Isidre (vegeu fotografia de més amunt) i que fou destruïda a la incivil guerra de 1936 (informació de Natàlia Giménez). Va ser mercés a l'actuació d'uns veïns del carrer de Sant Isidre que fou salvada. Després d'haver-la conservat un temps a casa seva, la instal·laren el 2006 a una paret d'un habitatge ubicat en aquesta via, al número 6, i, per tant, afortunadament, encara avui en dia, gràcies a aquestes persones, la podem contemplar.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUZXsAOOLQyLAdWKDCADLbhXmSSkyxAZl9BSIxSQpvltjimmXQQgeFcFLaNjBlUSufzkTWum2a-O2XtTr9HUAb4GELDU-ZBJi3Id5tQrbR99qMIiCTplfCUXcw9N696iWMTeAb0RhWCd6g0PSBOLfYLZlJm_sGGWU2_IpcXY7jvdWEZgetQZooGoOk/s4608/IMG20230415104216.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="4295" data-original-width="4608" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUZXsAOOLQyLAdWKDCADLbhXmSSkyxAZl9BSIxSQpvltjimmXQQgeFcFLaNjBlUSufzkTWum2a-O2XtTr9HUAb4GELDU-ZBJi3Id5tQrbR99qMIiCTplfCUXcw9N696iWMTeAb0RhWCd6g0PSBOLfYLZlJm_sGGWU2_IpcXY7jvdWEZgetQZooGoOk/s320/IMG20230415104216.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La capelleta de sant Isidre al seu lloc actual. <br />Foto: Àngel Vicente</td></tr></tbody></table><p>Per acabar, ens agradaria afegir que cal conscienciar tant a administracions com a particulars de la necessitat de preservar el nostre llegat arquitectònic. No caldria recurrir a accions de salvaguarda urgents, sinó que entre tots i totes, establir sistemes més adequats, a part de l'elaboració d'un catàleg de patrimoni, que permetessin la conservació d'aquest conjunt d'elements que ens identifiquen.</p><p><b>Bibliografia</b></p><p>- Escofet, E., 2020: <i>Rubí desaparegut</i>, ed. Efadós i Ajuntament de Rubí.</p><p>- Vilalta, J., 2002: "Arquitectura i societat al Rubí de principis del s. XX", <i>Butlletí</i>, 46, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí (monogràfic).</p><p><b>Webgrafia</b></p><p><a href="https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-ricart-can-fabrega">Torre Ricart / Can Fàbrega. Rubí | Mapes de Patrimoni Cultural (diba.cat)</a></p><p><a href="https://www.rubiguiem.com/post/el-sant-que-van-salvar-els-ve%C3%AFns">El Sant que van salvar els veïns (rubiguiem.com)</a></p></div>Jordihttp://www.blogger.com/profile/05260223035539416246noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1752494802392841412.post-76499468082608773772023-05-15T18:20:00.002+02:002023-05-15T18:22:04.320+02:00Dones del moviment catalanista rubinenc de la primera meitat del segle XX<p>Primer de tot cal dir que, abans de l'aparició del magnífic article de Ramon Batalla al Butlletí núm. 62 del Centre d'Estudis Rubinencs i el Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí (juny de 2014), sabíem poquíssim sobre la intervenció de la dona en els moviments catalanistes de la vila en aquest període. En Batalla, tal i com recalcarem en les línies de la present entrada va posar en escena les mullers dels lluitadors polítics rubinencs que van haver d'exiliar-se a Mèxic, encara que, com era freqüent en aquells temps dins d'una posició secundària a la de l'activitat del seus marits.</p><p>I és que fins als anys 30 la dona no es va incorporar plenament a l'acció política. Els nous partits sorgits a Europa, tant des del vessant dels nous moviments assimilats al feixisme, com als de tendència clarament esquerrana, van crear seccions femenines on les dones hi tenien un innovador paper que mai abans no havien exercit. </p><p>A Rubí, per exemple, a la bibliografia publicada que hem consultat (una altra qüestió seria la investigació profunda en arxius i altres dipòsits culturals que podrien fornir una més detallada informació) per redactar aquesta entrada, les dades sobre l'actuació femenina en els moviments, no tan sols de caire catalanista, sinó polítics en general són d'allò més minses. Hem de tenir en compte, malgrat allò que hem expressat al paràgraf anterior, que la dona tenia encara en aquesta època un paper força seundari en l'acció política, i encara el tindria fins a temps relativament recents.</p><p>Però detallem allò que hem pogut trobar, encara que sigui poca cosa.</p><p>El 1907 es va crear a Rubí <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2016/09/el-primer-partit-catalanista-de-rubi.html">l'Associació Joventut Nacionalista</a>, que en principi no admetia dones entre els seus associats. Però més endavant trobem noies que participaven en ballades de sardanes, aplecs i excursions. Algunes d'elles tindran un important paper més endavant en recolzar els seus marits en l'exili postfranquista. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw361-CuQ3oeFgo3a2-rmAU9KzGva9bWfmvLW4pGjqmBEiw1k_ENT8MqTyLkHqGk9OCcL_eYUPgo4le1apa1uwIqneAMQS4i0pjtX6tyxNOdidaZDDH4Scf8uwXZm5YvUkZzM_80I2P-TNE-Utj4eFy1mDyrcWm4hb1zYxIzwTYm2a50XgmdKasi1T/s786/joventut%20nacionalista%201909%20bandera.%20L'abans%20566.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="593" data-original-width="786" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw361-CuQ3oeFgo3a2-rmAU9KzGva9bWfmvLW4pGjqmBEiw1k_ENT8MqTyLkHqGk9OCcL_eYUPgo4le1apa1uwIqneAMQS4i0pjtX6tyxNOdidaZDDH4Scf8uwXZm5YvUkZzM_80I2P-TNE-Utj4eFy1mDyrcWm4hb1zYxIzwTYm2a50XgmdKasi1T/w400-h301/joventut%20nacionalista%201909%20bandera.%20L'abans%20566.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"> Unes noies sostenen l'estendard de la Joventut Nacionalista <br />de Rubí, brodat el 1909. Fons L'Abans.</td></tr></tbody></table><p>No hem de deixar tampoc d'esmentar el moviment catòlic i catalanista, força conservador per cert, dels Pomells de Joventut, creat per l'escriptor Josep Maria Folch i Torres, on hi havia una secció de noies. A Rubí van néixer el 1921 i els seus membres pertanyien generalment a la classe mitjana. La branca femenina de la nostra vila eren els Pomells Núria, presidits per Eulàlia Rosés. Els Pomells foren prohibits el 1923 per la Dictadura de Primo de Rivera acusats de separatisme.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9sjCHNKPm74AxyETAKXfNVnTpS9lnSuF9x__nfB_NNxDzkov5MX78V3iiC2W5ZC2_EBw6D2tPXfaRw6_14lvoVaZTTEyp0I9BlbShTYMWPSDNO_IPnqj0SrDa_pXvK9wpWR2St4eGeU0YD_ncxHJk8DbQ0npxY6yq6E7BZW_ondK9EIlk2LPXxjPW/s1118/pomells%20joventut%20femenins%201921.%20autor%20desconeugt.%20col,%20Enric%20Escofet.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1118" height="206" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9sjCHNKPm74AxyETAKXfNVnTpS9lnSuF9x__nfB_NNxDzkov5MX78V3iiC2W5ZC2_EBw6D2tPXfaRw6_14lvoVaZTTEyp0I9BlbShTYMWPSDNO_IPnqj0SrDa_pXvK9wpWR2St4eGeU0YD_ncxHJk8DbQ0npxY6yq6E7BZW_ondK9EIlk2LPXxjPW/s320/pomells%20joventut%20femenins%201921.%20autor%20desconeugt.%20col,%20Enric%20Escofet.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Festa dels 200 Pomells el 9 d'octubre de 2021, amb <br />el Dr. Guardiet i Josep Maria Folch i Torres. Foto:<br />autoria desconeguda. Col·lecció Enric Escofet. Observeu <br />l'abillament de les noies, amb mantell blanc sobre el cap.</td></tr></tbody></table><p>Pel que fa a altres partits i moviment nascuts per aquestes dates, com Esquerra Republicana de Catalunya, no ens detindrem, atès que, al menys a Rubí, aquesta formació no es va destacar tant pel seu catalanisme com per la seva activitat en favor dels drets dels pagesos i altres classes subalternes. El nacionalisme, en ERC, al meu entendre, no era tan vital com la seva acció esquerrana i en favor de la República, en aquells temps.</p><p>Però passem a detallar l'activitat de les dones amb noms i cognoms que Ramon Batalla va descriure en el seu esmentat article, tot i aturant-nos als anys 50, quan ja estaven totes establertes a Mèxic i ja no es destacaren per la intensitat de la seva acció política anterior.</p><p><i>Edelmira Valls Puig (1903-1982)</i></p><p>Nascuda a Barcelona i de família benestant, va fer els estudis primaris al Col·legi del Sagrat Cor de Sarrià i desprès passaria a cursar la carrera de magisteri. Tenia una bona eduació i tocava el piano. Va passar a viure a Rubí, on un temps va ser mestra de <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2016/10/les-escoles-ribas-un-centre-de-gran.html">l'Escola Ribas</a>, abans d'exercir la seva professió a altres llocs. Va participar en una campanya de solidaritat i demanda d'amnistia per als presos implicats al complot del Garraf, un intent de regicidi d'Alfons XIII perpetrat per independentistes catalans el juny del 1925. Un d'aquests presos era Marcel·lí Perelló, nascut també a la ciutat comtal i un dels principals organitzadors del fracassat magnicidi, amb el qual Edelmira va començar a tenir una estreta relació. Finalment, el 1930 van contreure matrimoni i poc després es traslladaren a viure a Barcelona. Els dos foren militants del Partit Nacionalista Català, creat el 1932, que el juny de 1936 s'integraria a Estat Català.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitx68cwSOpJHqmGRBnENmJWj55qD_nGA17-j1OU9q3tS_IdPleC9lNSckGqXytOMyBq88yINg6VuSC84gEgSnKpgbhX-rf_zYmVgVPSGT8_wBjkvTPy1NbnTVoicwMZ5Tp5Sw1rS90jJXXS5eNWVHWKpF-sjfoXq55wNNKWQf_s5orTVVoQiq5XRmi/s530/10..1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="530" data-original-width="473" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitx68cwSOpJHqmGRBnENmJWj55qD_nGA17-j1OU9q3tS_IdPleC9lNSckGqXytOMyBq88yINg6VuSC84gEgSnKpgbhX-rf_zYmVgVPSGT8_wBjkvTPy1NbnTVoicwMZ5Tp5Sw1rS90jJXXS5eNWVHWKpF-sjfoXq55wNNKWQf_s5orTVVoQiq5XRmi/s320/10..1.jpg" width="286" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Edelmira Valls el 1942, amb el seu fill <br />Frederic. Foto article de Ramon Batalla, 2014</td></tr></tbody></table><p>Després de la guerra civil, va passar a França amb els seus dos fills i un grup de nens i nenes sense família recollits a la Jonquera, que restituiria als seus pares, mares o bé altres familiars un cop s'instal·là provisionalment a Cayeux-sur-Mer, al nord del país. Poc després localitzà a Montauban el seu marit Marcel·lí. </p><p>Posteriorment la parella i tres fills (ja que el tercer va néixer ja a França, el 1941) es traslladaria a Mèxic en vaixell, on encentarien una nova vida, la vida de l'exili lluny de la pàtria. </p><p><i>Maria Serra Roselló (1907-1981)</i></p><p>Va néixer a Rubí i des de jove col·laborava en la revista nacionalista <i>Saba Nova. </i>D'igual manera que Edelmira Valls, anava freqüentment a la presó Model a veure un pres rubinenc internat a causa de la seva participació en el complot del Garraf. Segons explica en Ramon Batalla al seu article, aquest reu solia escriure-li cartes, però en no saber bé com redactar-les, va demanar ajuda a un altre pres perquè les escrivís en el seu nom. Aquest intern era Miquel Ferrer, també empresonat a causa del frustrat regicidi. Quan va sortir del penal, es va casar amb la Maria i els dos van anar a raure a Rubí, on s'havia traslladat la mare d'en Miquel. No obstant, al cap de poc temps van passar a habitar a Barcelona, on en el marit tenia la seva feina.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizk_8z18I10YpRKrbGw__nxqJF9LM3EH88XNScmMTzbdtI-1ACf_Ze5GTKNW25N35LalRHvHj6YCUXzatzzJPvZrOmsfGpHrp5foajgkASYsSB2aBdzTKOvHeXZDMj_dA53uhwyme2HoqTAWbF5ludLa-TQhWZMQ_oURwxjVVqaso7eGI7OpUYvP5V/s732/7..1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="732" data-original-width="634" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizk_8z18I10YpRKrbGw__nxqJF9LM3EH88XNScmMTzbdtI-1ACf_Ze5GTKNW25N35LalRHvHj6YCUXzatzzJPvZrOmsfGpHrp5foajgkASYsSB2aBdzTKOvHeXZDMj_dA53uhwyme2HoqTAWbF5ludLa-TQhWZMQ_oURwxjVVqaso7eGI7OpUYvP5V/s320/7..1.jpg" width="277" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Maria Serra. Foto cedida per Montserrat<br />Flores, publicada a Batalla, 2015.</td></tr></tbody></table><p>Un cop acabada la guerra civil, els dos marxaren a França. A Tolosa organitzaren un Servei de Recerques a fi d'ajudar les persones refugiades d'Espanya a trobar-se entre elles i amb les seves famílies, mitjançant anuncis a la premsa.</p><p>Es va exiliar a Mèxic amb el seu marit el 1939, a bord del vaixell <i>Mexique</i>, i amb uns 2.000 refugiats més. En aquell pañís va treballar com a secretària d'en Miquel, que va esdevenir director general del Compañía General Editora, SA. També feia feina remunerada a casa, és a dir, el que avui en dia anomenem "teletreball", en tasques com brodar o portar la comptabilitat d'una administració de loteria. Així doncs, hem de dir que no es va destacar en temes relacionats amb l'activitat política, com la majoria de les dones dels exiliats a Amèrica. </p><p><i>Maria Solanes Pernas (1908 - 1955)</i></p><p>Es va casar el 1932 amb Francesc Úrsul, un activista catalanista rubinenc del qual ja hem parlat en una <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2022/04/francesc-ursul-exiliat-catalanista-mexic.html">entrada anterior</a>. La seva acció política no és rellevant si la comparem amb les dues dones anteriors, peró tot i així mereix que li dediquem unes ratlles pel recolzament que sempre va fer al seu marit. El va acompanyar a França, juntament amb la seva filla Magdalena, després de la derrota patida a la guerra civil, i posteriorment la família es va embarcar en vaixell en direcció a Mèxic, on començaren una nova vida.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikDBWp_tnN6StP4yjv9d-u3wFeLMY4owrgJIAstuLvfkzHsYa64WGMXTyySlZH12MtYjAAWrk1-610mW8IVvI6VAFdRfn7m-pSn8xMk3rUVO8vvehP-ApT1wYHpk3DoBTdwI2TyvA7e2NGHI51uqzmRqy4_FfT6CYGe_DKFfim6Z-iSheAwj9yo6-f/s1431/8,,1.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1431" data-original-width="1168" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikDBWp_tnN6StP4yjv9d-u3wFeLMY4owrgJIAstuLvfkzHsYa64WGMXTyySlZH12MtYjAAWrk1-610mW8IVvI6VAFdRfn7m-pSn8xMk3rUVO8vvehP-ApT1wYHpk3DoBTdwI2TyvA7e2NGHI51uqzmRqy4_FfT6CYGe_DKFfim6Z-iSheAwj9yo6-f/s320/8,,1.JPG" width="261" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Maria Solanes. Foto cedida per Jana Úrsul <br />per l'article de Ramon Batalla al Butlletí 62</td></tr></tbody></table><p><i>Antònia Sabaté Gilibet (1924-1992)</i></p><p>Destacada catalanista, des del 1931 va ser muller de Joan Rossinyol, al qual també vam dedicar una <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2020/12/joan-rossinyol-una-vida-al-servei-de-la.html">extensa entrada</a> en aquest blog. Després de la guerra civil, va romandre a Rubí mentre en Joan era ingressat al camp de refugiats de Sant Cebrià, al Rosselló. Sabem, segons l'article d'en Batalla, que es va reunir el 1942 amb el seu marit a Mèxic després de creuar el mar per via àeria procedent de La Havana i travessar la península del Yucatán, quan ell ja feia 3 anys que s'havia exiliat en aquell país. Suposem que ella també s'hauria exiliat a França anteriorment, després de fer-ho en Rossinyol, encara que Batalla no ho esmenta clarament en el seu article. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3odvwF5aaM_kq9mZWD1Virx6aTl2vl2Cdp6iEapvRXxE4ZTs1K2cSela38kBf5QU_qUq11RIpLbT3TQjyqCTXPfmQP3uQ2MlhpQCbNfxU19xtVLmjmYNgnCYe_I5tzwDb5MKmRiIPGdVd1jSzIXMeYZg8ExfzKV34Uy0J_pLtDg7YpnRv9-1PRMPk/s1120/4..1.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1120" data-original-width="862" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3odvwF5aaM_kq9mZWD1Virx6aTl2vl2Cdp6iEapvRXxE4ZTs1K2cSela38kBf5QU_qUq11RIpLbT3TQjyqCTXPfmQP3uQ2MlhpQCbNfxU19xtVLmjmYNgnCYe_I5tzwDb5MKmRiIPGdVd1jSzIXMeYZg8ExfzKV34Uy0J_pLtDg7YpnRv9-1PRMPk/s320/4..1.JPG" width="246" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Antònia Sabaté el dia del seu casament.<br />Foto cedida per la família Rossinyol.</td></tr></tbody></table><p>Veiem doncs que dues de les quatre dones esmentades, Maria Serra i Edelmira Valls, sí efectuaren una certa acció política, especialment abans de la guerra civil, i també durant l'exili francès, mentre que Sabaté i Solanes, si bé participaven dels ideals catalanistes dels seus respectius marits, no tingueren apenes rellevància en prendre actituds proactives en aquest terreny.</p><p>També destaquem que al llarg de la primera meitat del segle XX, si bé la dona començava a tenir un paper cada vegada més important en política, sempre va tenir un rol força secundari i de recolzament a les activitats que exercien les seves parelles masculines. No és fins a la segona meitat del segle XX que alguns membres del sexe femení comencen a destacar-se clarament en l'àmbit polític, no només pel que fa al catalanisme, tema d'aquesta entrada, sinó en molts altres aspectes.</p><p><b>Bibliografia</b></p><p>- Batalla, R., 2014: "L'exili catalanista a Mèxic: un aspecte de l'èxode rubinenc de 1939", <i>Butlletí</i>, 62, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, p. 18-35.</p><p>- Escofet, E., 2021: <i>El Casal Popular. 100 anys de cultura a Rubí. 1921-2021</i>, ed. Efadós, el Papiol.</p><p>- Torné, M., 2002: <i>L'Abans. Rubí. Recull gràfic 1872-1965</i>, ed. Efadós, el Papiol.</p><p><b>Webgrafia</b></p><p><a href="https://dugifonsespecials.udg.edu/bitstream/handle/10256.2/16746/FMM-0527.pdf?sequence=1&isAllowed=y">Microsoft Word - VALLS PUIG, Edelmira (udg.edu)</a></p><p><br /></p>Jordihttp://www.blogger.com/profile/05260223035539416246noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1752494802392841412.post-40300919571201262832023-04-07T17:47:00.004+02:002023-06-03T21:16:51.691+02:00La indústria rubinenca als anys 50<p>Rubì és una població en què ja des de la primera meitat del segle XIX la implantació de diverses indústries, especialment dedicades al tèxtil, va constituir un important fenòmen que marcaria l'evolució social i econòmica del seu esdevenir. No obstant, la guerra civil i la conseqüent postguerra van ser un traumàtic sotrac en aquest procés. El fet és que, com informa l'historiador E. Puigventós, a la vila durant els anys 40 no es va inaugurar cap nova indústria. Així mateix, la situació social era quasi la mateixa que al segle anterior, amb matissos: el gruix de la mà d'obra era femení, mentre que els homes seguien treballant el camp.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfF9K2MUZJGKffZ7XT1q6WDdQJap_quNN3q4LQq-hWhLLoHBQR43QYSZd7KxbnfHO7d_ECo_iJZw7w9EjN-GEj5iJVkkMK_wv56OUxd-RjCcb1A3RpORtxoWo7gFfy1CjGzg5sJwbKIHQftHLktpd-UKcquMUDag80MpDhOvI37TPtjUcGr3HyuUqy/s2176/Relampago%20Zipp%20Interior%20f%C3%A0brica%20Azam%C3%B3n%20anys%2050.%20Foto%20Brangul%C3%AD,%20Arxiu%20Nacional%20de%20Catalunya..1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1424" data-original-width="2176" height="261" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfF9K2MUZJGKffZ7XT1q6WDdQJap_quNN3q4LQq-hWhLLoHBQR43QYSZd7KxbnfHO7d_ECo_iJZw7w9EjN-GEj5iJVkkMK_wv56OUxd-RjCcb1A3RpORtxoWo7gFfy1CjGzg5sJwbKIHQftHLktpd-UKcquMUDag80MpDhOvI37TPtjUcGr3HyuUqy/w400-h261/Relampago%20Zipp%20Interior%20f%C3%A0brica%20Azam%C3%B3n%20anys%2050.%20Foto%20Brangul%C3%AD,%20Arxiu%20Nacional%20de%20Catalunya..1.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Interior de la fàbrica Relampago Zipp, anys 50. Es pot veure la<br />gran quantitat de mà d'obra femenina. Foto Brangulí/Arxiu <br />Nacional de Catalunya</td></tr></tbody></table><p>La década dels 50, objecte d'aquesta entrada, va ser la de la gran represa industrial a Rubí. Com apunta R. Batalla (2015), les relacions de l'Espanya franquista amb el món exterior es van anar normalitzant i fins i tot es van rebre crèdits procedents dels Estats Units. També es va produir un abandonament del sistema autàrquic predominant als anys 40 i es va liberalitzar la producció i el comerç. A aixó cal afegir que a finals de la dècada, el 1958, els Plans d'Estabilització Econòmica del règim van fer que l'expansió econòmica experimentés un nou impuls (Parras, 2012).</p><p>Quant a condicions de treball, hem de dir que, seguint les directrius del règim, tot el personal laboral i tècnic, així com els empresaris, estaven obligats a afiiar-se, des de 1942, a l'Organización Sindical Española (OSE). No cal dir que el dret a la vaga i a la manifestació estaven totalment prohibides. </p><p>No obstant, alguns empresaris, com Pich Aguilera i Bertrand, col·laborarien en activitats culturals de la vila. No oblidem que era l'època de l'alcalde Fortino, que les impulsaria notablement.</p><p>El sector tèxtil continuava sent el predominant, però a finals dels 50 ja va començar a perdre cert pes davant la cada vegada més important indústria metalúrgica, química i tèxtil (Puigventós, 2017). És el cas de Tymesa, Material Clínic, AEG, la Josa, Viloca i Batlle... El 1951 el 52,50 % de les empreses rubinenques pertanyien al tèxtil, mentre que les del ram del metall eren el 20%. De 26 indústries tèxtils que hi havia instal·lades a Rubí el 1951, es passà el 1959 a 50, quasi el doble (eren aquest any el 56,18% de les fàbriques de la vila). el sector tèxtil pujà al 56,18 % de les empreses de Rubí i la branca del metall al 21,35 %, però baixà el sector de la construcció. El 1957 quasi la meitat dels obrers i obreres de la vila (1.300 de 2.700 persones) treballaven al sector tèxtil, mentre que el 37 % ho feia al sector de la metal·lúrgia, i la resta a atres branques. No obstant, el ram metal·lúrgic aniria augmentant al llarg de la dècada i, malgrat que no hi havia tantes empreses com al tèxtil, hi havia més personal laboral per fàbrica que a les tradicionals naus dedicades als teixits.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyxLG_u89yTFqKplhnRrGApHHxjEUMn7cV91_WHheQvjjQyVUjgsqiPOnlunAslt4LbQsNy6V9lW90xxUVgwkOrUPInvWoGoQyjuiTES3EWDhy6i7mOV59ZwtfX4zfvYaAKJU1GEFiHqrC7xWu9XirQwG1nlZ_Tc19V2LsRPuyfjCycStZ7MBqFrXH/s637/La%20manyeria%20de%20la%20f%C3%A0brica%20del%20Vapor%20Nou,%20sobre%201950.%20Joan%20Calaf..1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="402" data-original-width="637" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyxLG_u89yTFqKplhnRrGApHHxjEUMn7cV91_WHheQvjjQyVUjgsqiPOnlunAslt4LbQsNy6V9lW90xxUVgwkOrUPInvWoGoQyjuiTES3EWDhy6i7mOV59ZwtfX4zfvYaAKJU1GEFiHqrC7xWu9XirQwG1nlZ_Tc19V2LsRPuyfjCycStZ7MBqFrXH/s320/La%20manyeria%20de%20la%20f%C3%A0brica%20del%20Vapor%20Nou,%20sobre%201950.%20Joan%20Calaf..1.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Manyans als tallers Pons, anys 50. Font: Joan Calaf</td></tr></tbody></table><p>En suma, el creixement del nombre d'indústries fou notable. Com ens fa notar R. Batalla (2015), si el 1951 hi havia a Rubí 59 empreses, el 1959 la vila comptava amb 89, és a dir, l'augment d'establiments industrials experimentat als 50 fou més que notable. A això cal sumar el fet que algunes empreses amb seu social a Barcelona varen traslladar la seva seu a la nostra vila.</p><p>No és aliè a aquesta evolució el fenomen de l'aparició d'innovacions tècniques amb una nova maquinària que procedia sobre tot de la República Federal Alemanya i que acabaria definitivament amb l'era del vapor com a font d'energia fabril.</p><p>També hem de fer notar que durant els 50 la població de Rubí va crèixer notablement. Dels 6.953 habitants del 1950 es va passar als 9.907 el 1960, cosa que comportà una gran oferta de mà d'obra. El fet és que el 1959 un 31,64 % de la població activa de la vila treballava a la indústria. </p><p>Cal dir que, paral·lelament a aquesta evolució, tant industrial com demogràfica, va augmentar molt el volum del trànsit vinculat als establiments fabrils: els camions abundaven més que els turismes particulars en aquells anys, que eren només a l'abast de la poca població benestant de Rubí (Batalla, 2015).</p><p>Un altre fenómen d'aquests anys és el sorgiment de petits tallers tèxtils familiars, que augmentaren en nombre sobre tot a finals de la d'ecada, compostos de molt pocs treballadors/es, entre els quals també hi havia el propietari de l'establiment la major part dels casos. Parlem de les fabriquetes d'Agustí Montasell, Josep Viladiu, Pere Comellas, Ramon Vilaró i tantes d'altres. Pel que fa a la producció no tèxtil també hem de fer esment de tallers com la ferreria d'en Solsona, el de cal Ferrer de Tall (eines metàl·liques) i el de cal Gerrer, dedicat a elaborar atuells i peces ceràmiques, que ja existien amb anterioritat als anys 50.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS4AkG5ATMD-S3rYgwZ5alB2wxTWIaTGxhoMjuU5RZ2J8dZqtJUFJVQBvgUujW6G9G1Bp3ZdK0-G2LUgt9B9-xALfbNimupYird0wmvxGe51nCUxy53ba7Y9rD7egBahR1_zjg1btg1XS567dzRTcIBCxkXcaAOmU6bvfNiYv9ax1X_E6CAyKywq8V/s2000/serralleria%20solsona%20estat%20actual.Rubi%20Guiem...1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="2000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS4AkG5ATMD-S3rYgwZ5alB2wxTWIaTGxhoMjuU5RZ2J8dZqtJUFJVQBvgUujW6G9G1Bp3ZdK0-G2LUgt9B9-xALfbNimupYird0wmvxGe51nCUxy53ba7Y9rD7egBahR1_zjg1btg1XS567dzRTcIBCxkXcaAOmU6bvfNiYv9ax1X_E6CAyKywq8V/s320/serralleria%20solsona%20estat%20actual.Rubi%20Guiem...1.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Interior de la serralleria Solsona. Foto: RubiGuiem</td></tr></tbody></table><p>Hem de ressenyar així mateix l'aparició d'una mena de "teletreball" de l'època: una part de la producció tèxtil es feia a domicili, bàsicament allò que es referia a la confecció i repàs de teles, atès que era molt mès econòmic per a la classe empresarial tèxtil local (Puigventós, 2017).</p><p>També hem de dir que a partir de 1957 es varen instal·lar noves indústries a la carretera de Terrassa, però encara no s'havien implantat els anomenats polígons industrials, un fenomen que apareixeria ja a la dècada dels anys 60 i tindria el seu màxim apogeu als 70 i 80.</p><p>Veiem tot seguit les principals indústries assentades al terme municipal de Rubí en aquells temps, fent diferenciació entre les que ja eren de feia molt temps (algunes ampliaren les instal·lacions i es modernitzaren) i les noves que s'implantaren.</p><p><b>Fàbriques preexistents actives als anys 50</b></p><p><i>La Cartronera (o "La Llana")</i></p><p>Creada el 1824, es tracta de la fàbrica més antiga de Rubí. En un principi dedicada a la producció de teixits de llana, els anys 50 pertanyia a la família Úrsul i fabricava cartró; d'aquí el nom popular de "la Cartronera", que substituir al de "la Llana". Actualment es troba desapareguda.</p><p><i>SA Rubí Industrial</i></p><p>Una altra de les instal·lacions fabrils més antigues de Rubí (1834), després de passar per diverses companyies i propietaris, els anys 50 era el complex del Rubí Industrial. Fou adquirida el 1957 per Pich Aguilera i d'aquí la denominació de "naus Pich Aguilera", ara "naus de l'Escardívol". Actualment, després de la seva adquisició per l'Ajuntament els anys 80, és un complex cultural.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiERFIL4_wTncGjg3ftSHRr0cjQJL03_w3FGIiTJf0JLmKPs_pSCVIHGrkHmsNAW1ijeh5llEBsp0QFiPbFGfp52szNl-Koan85NbKeC7D5eJ0A_CM8U8wVSK0thW_ZaWyj-6J6L4HV_5AMIm2sdfy76SrxOgUxyJunLxmfOwHWHCoFv8QcrIJoZYQL/s3135/Pelleria,%20gener%202009..1.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2351" data-original-width="3135" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiERFIL4_wTncGjg3ftSHRr0cjQJL03_w3FGIiTJf0JLmKPs_pSCVIHGrkHmsNAW1ijeh5llEBsp0QFiPbFGfp52szNl-Koan85NbKeC7D5eJ0A_CM8U8wVSK0thW_ZaWyj-6J6L4HV_5AMIm2sdfy76SrxOgUxyJunLxmfOwHWHCoFv8QcrIJoZYQL/s320/Pelleria,%20gener%202009..1.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Nau nord de l'Escardívol. Foto: Jordi Vilalta</td></tr></tbody></table><p><i>El <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2018/11/el-vapor-nou-un-important-testimoni-de.html">Vapor Nou</a> (Bertrand y Bertrand, Cia)</i></p><p>El complex, situat a l'altra banda de la riera, ja existia des de 1879, quan era propietat dels germans Ribas. A l'època que tractem, era l'empresa de la família Bertrand, que amplià i modernitzà les instal·lacions i es dedicava a la producció tèxtil, igual que els seus predecessors.</p><p><i>Pich Aguilera, SA ("La Seda")</i></p><p>Aquesta fàbrica existia des de 1892 i es dedicada a la producció de teixits de seda. Durant els anys 50 va experimentar una gran reforma i el 1957 va inaugurar les noves naus, que són les que ara veiem tot just passat el pont del carrer de Cadmo, i també va adquirir les pertanyents a Rubí Industrial, com hem vist més amunt. Esdevindria, doncs un dels complexos més grans de la vila en aquells temps juntament amb el Vapor Nou i fins a l'aparició de la Josa.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmdXbwoshHuWmVh3EU30RX6GeeMWnR8iLOFlhLtsSmfMEtanMgxYikcgtaI7jbHHaChN4phBELO-a1MHaKGpnHtaAKFMqDUOyjdWahejh7bwqX88U5lUAXZNSfOC_2B8ttRVdl2tge1NKf5Znh_hhuul2go3BY-fEelRBlPGal-fh17MS6TPrvY7Gd/s822/La%20Seda%20,%201957,%20foto%20ANC..1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="648" data-original-width="822" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmdXbwoshHuWmVh3EU30RX6GeeMWnR8iLOFlhLtsSmfMEtanMgxYikcgtaI7jbHHaChN4phBELO-a1MHaKGpnHtaAKFMqDUOyjdWahejh7bwqX88U5lUAXZNSfOC_2B8ttRVdl2tge1NKf5Znh_hhuul2go3BY-fEelRBlPGal-fh17MS6TPrvY7Gd/s320/La%20Seda%20,%201957,%20foto%20ANC..1.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista aèria de "la Seda" el 1957. Al fons a l'esquerra<br />es veuren les naus de l'Escardívol. Foto Arxiu Nacional<br />de Catalunya</td></tr></tbody></table><p><i>Cal Muntadas</i></p><p>Molt prop de la masia de can Rosés, ja existia des de finals del segle XIX una indústria tèxtil que es deia "Hijos de Francisco Serrat y Pou", la qual, durant la primera meitat del segle passat va ser de diverses companyies fins que als anys 50 una de les naus era ocupada per l'empresa "Auxiliar Cosedora de Agujas, Lavado y Clasificación de Lanas" (ara desapareguda).</p><p><i>Cintes Rubí ("Les Vetes")</i></p><p>Fabricava des de 1915 cintes de roba i era propietat de la família Prat. Es situava a l'actual carrer de la Plana de Can Bertran i actualment està desapareguda. En aquesta dècada dels anys 50, quan tenia una cinqüentena de persones en plantilla, es va disparar la demanda de la seva producció.</p><p><i>Fàbrica de Miquel Villà ("Cal Mosques")</i></p><p>Apareguda el 1921, després de la guerra va tornar a la producció tèxtil fins que la rierada arrassà les seves instal·lacions.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilg8dQ0woQI0ijPVkX-_C8cVbvmItbfKPhbP_Khwy3FIGpvGk4bVNBK1PteYGSEAeBOcUaPKshvTqd5FBQft82Sbi_h_-XAoy9n9D6SxvijDN0L7PkKCvwXpMxGG-t9oqpAB7Zg7VOeM3tYcohM4sc41f0qIbqJ0XK3Y9cTBCaCeOCgtR7C1_7Ed_0/s966/fabrica%20cal%20mosques,.%20Sakvador%20Casanovas.....1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="462" data-original-width="966" height="153" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilg8dQ0woQI0ijPVkX-_C8cVbvmItbfKPhbP_Khwy3FIGpvGk4bVNBK1PteYGSEAeBOcUaPKshvTqd5FBQft82Sbi_h_-XAoy9n9D6SxvijDN0L7PkKCvwXpMxGG-t9oqpAB7Zg7VOeM3tYcohM4sc41f0qIbqJ0XK3Y9cTBCaCeOCgtR7C1_7Ed_0/s320/fabrica%20cal%20mosques,.%20Sakvador%20Casanovas.....1.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La fàbrica de "cal Mosques". Font: Salvador Casanovas</td></tr></tbody></table><p><i>Manufactures Sedó, SA ("Can Sedó")</i></p><p>La fàbrica va nèixer als anys 20 del segle passat i va desaparèixer el 1979. Es tractava d'una petita colònia industrial que als anys 50 va fer edificar unes 7 casetes per allotjar les famílies dels seus treballadors/es. S'hi realitzava tot el procès de fabricació tèxtil, des del tractament del cotó fins a arribar al producte final. Actualment el complex ja no existeix.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuSU8fUS91EAOmvwCGBxMGLuoVBkWaIQB54bdnipNGzOUbPHsBe4DjCdPaip9i0J_rdDSaP3ZqnOvbbazD8_cjkm1Ai7EB0Ej3pVPb0DnaHdnQDA2Fxtie6BBuLxwD7yPPI69vFV8uD3B70mVw56fRXQ3a1GL97lZZUwOMSrCu68ueoUxbcneK_pHY/s822/Can%20Sed%C3%B3,%201957,%20Arxiu%20Nacional%20de%20Catalunya...1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="809" data-original-width="822" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuSU8fUS91EAOmvwCGBxMGLuoVBkWaIQB54bdnipNGzOUbPHsBe4DjCdPaip9i0J_rdDSaP3ZqnOvbbazD8_cjkm1Ai7EB0Ej3pVPb0DnaHdnQDA2Fxtie6BBuLxwD7yPPI69vFV8uD3B70mVw56fRXQ3a1GL97lZZUwOMSrCu68ueoUxbcneK_pHY/s320/Can%20Sed%C3%B3,%201957,%20Arxiu%20Nacional%20de%20Catalunya...1.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Can Sedó el 1957, amb les casetes al fons. Foto Arxiu<br />Nacional de Catalunya</td></tr></tbody></table><p><i>Azamon, SA ("Les Cremalleres")</i></p><p>Era situada des de 1925 a la zona de ca n'Alzamora, peró des de 1956 es va instal·lar a l'actual ubicació (carrer Tres d'Abril) en un terreny envoltat de vinyes pertanyent a ca n'Oriol que havia adquirit uns 10 anys abans. Tenia una producció de dos milions de cremalleres anuals en aquells anys.</p><p><i>Industrias Gaspà, SA ("Cal Gaspà")</i></p><p>Existent des de 1931 i ubicada a la zona de ca n'Alzamora, va ser una de les empreses que modernitzà i amplià les seves estructures: el 1955 va fer construir una nova nau a l'actual passeig de les Torres, i també una església, una casa i una piscina. Produïa filatura i teixits.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkCorItm0Ow2ST7X1OcKyZxfgAxIu_aiEp9p6NLan_3z0LpEcOviYvpFTsku85c9B8AQSUL2Osu3A3BV_8NXgEjkfUgBaolppkhiquBJIbDRr8H3qHJPDMOqtatwJqpHxjsS9TwIvybYK9naDIa3vu0jd_YqKmfZ52btndHDuQoZR7s6oxRLoEFF9v/s960/cal%20Gasp%C3%A0,%20a%20principis%20d%C3%A8cada%2050.%20Calendari%20Efad%C3%B3s..1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkCorItm0Ow2ST7X1OcKyZxfgAxIu_aiEp9p6NLan_3z0LpEcOviYvpFTsku85c9B8AQSUL2Osu3A3BV_8NXgEjkfUgBaolppkhiquBJIbDRr8H3qHJPDMOqtatwJqpHxjsS9TwIvybYK9naDIa3vu0jd_YqKmfZ52btndHDuQoZR7s6oxRLoEFF9v/s320/cal%20Gasp%C3%A0,%20a%20principis%20d%C3%A8cada%2050.%20Calendari%20Efad%C3%B3s..1.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Treballadores de cal Gaspà els anys 50. Arxiu Municipal<br />de Rubí.</td></tr></tbody></table><i>Bòbila Saltó</i><p>Des de 1938 fabricava maons. Tindria un notable èxit als anys del <i>boom </i>immobiliari, juntament amb la bòbila Tejala, però el 1995 tancaria les seves portes. </p><p><i>Tymesa ("Timbres y Material Eléctrico, SA")</i></p><p>Creada els anys 40 per Ramon Farran i Joan Gaju, s'ubicà primer al carrer de Sant Joan i el 1948 es va inaugurar una nova fàbrica al carrer del 18 de Julio (actualment del Sr. Gimbernat). La seva principal producció eren els timbres, però a partir de 1952 també es van dedicar a elaborar ventiladors, estufes i extractors. L'any 1964 es traslladaren a l'actual carrer de Sant Jordi, on avui en dia es troba la fàbrica IPAGSA.</p><p><i><a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2019/01/la-fabrica-de-televisors-supersond.html">Supersond</a></i></p><p>Instal·lada davant del castell de Rubí, als anys 40 elaborava màquines de cinema, ràdios, tocadiscos... i als anys 50 passà a la fabricació de televisors en blanc i negre, fins que els anys 70 va haver de tancar les seves portes.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh94UctXolQdcSUao2kQ0HYxo_Hs7PxI1ohhVJzkBUYbNJNZAtnMUfJvvscV42mvQKzWQcxs1iostNqg_9FytspAiTL6ecvcerBf29EmxZcPhU2ZhIp4WLexrxSTYZBRkpxwQ6QMoxyqYD7_AczodrHHMWGU8BAPM11FU-W7U2KlcGLgkjgguYiL4RK/s1000/Foto%20Mariona%20L%C3%B3pez.%20Diari%20de%20Rub%C3%AD.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="667" data-original-width="1000" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh94UctXolQdcSUao2kQ0HYxo_Hs7PxI1ohhVJzkBUYbNJNZAtnMUfJvvscV42mvQKzWQcxs1iostNqg_9FytspAiTL6ecvcerBf29EmxZcPhU2ZhIp4WLexrxSTYZBRkpxwQ6QMoxyqYD7_AczodrHHMWGU8BAPM11FU-W7U2KlcGLgkjgguYiL4RK/s320/Foto%20Mariona%20L%C3%B3pez.%20Diari%20de%20Rub%C3%AD.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fàbrica Supersond. Foto: Mariona López/Diari de Rubí</td></tr></tbody></table><p><i>Viloca i Batlle</i></p><p>Situada a Ca n'Azamora, es dedicava a l'elaboració d'aprestos i acabats tèxtils. El 1958 es va produir l'explosió a la seva caldera, cosa que provocà diversos morts i ferits, a més del trasllat de la fàbrica a un nou edifici situat a la carretera de Sant Cugat.</p><p><i>"Els Timbres" (AEG)</i></p><p>Es trobava a l'altra banda de la riera, a l'actual plaça del Marquès de Barberà. Produïa material elèctric i el 1973 va desaparèixer a causa d'un incendi.</p><p><b>Noves empreses creades als anys 50</b></p><p>Moltes d'elles ja no pertanyeren al sector tèxtil sinó a altres branques de la producció, tal i com hem explicat anteriorment. Ressenyem tot seguit les més importants.</p><p><i>Germans Boada</i></p><p>Va néixer el 1952 i es va dedicar des del principi a fabricar eines per tallar materials petris de la construcció, especialment rajoles i mosaics. Van començar per un taller al carrer de Sant Magí, per passar al passeig de Pau Claris (abans del General Mola) per ubicar-se ja posteriorment al polígon de Can Rosés, on es troba actualment.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpN_h63GJgQ5ImSUOu-pj4O8dJ4WjW09LMj2BuMsv0ElV4jurFDI8-hXo6eMpMGRjiQQlCOhliF3xtQvy1awzDUU_egeslwq2mdE1PXCW4au8iB_3xFX3A9rf-sHEyJLfBATr4Rqr151NJlRJ_S4xRu0S902nE0eDANSmZ4_Ank-DufqA_eNkQEQim/s800/GERMANS%20BOADA,%20INVENTORS%20TALLADORS%20RUB%C3%8D.%20FOTO%20jOAN%20CALAF...1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="420" data-original-width="800" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpN_h63GJgQ5ImSUOu-pj4O8dJ4WjW09LMj2BuMsv0ElV4jurFDI8-hXo6eMpMGRjiQQlCOhliF3xtQvy1awzDUU_egeslwq2mdE1PXCW4au8iB_3xFX3A9rf-sHEyJLfBATr4Rqr151NJlRJ_S4xRu0S902nE0eDANSmZ4_Ank-DufqA_eNkQEQim/s320/GERMANS%20BOADA,%20INVENTORS%20TALLADORS%20RUB%C3%8D.%20FOTO%20jOAN%20CALAF...1.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El germans Boada. Font: Joan Calaf<br /></td></tr></tbody></table><i>Josa, SA</i><p>Des de 1952, era un taller situat al galliner de la finca que Bonaventura Josa posseïa a Rubí, dirigit pels seus fills, i fabricava cargols en un principi, per passar després, el 1956, a la producció de material elèctric com interruptors i timbres, després d'ampliar les seves instal·lacions. L'any següent introduirien nova maquinària i el 1958 demanaren autorització per edificar nous locals.</p><p><i>Material Clínico, SA ("les Tripes")</i></p><p>Des de 1955, situada a can Rosés, fabricava productes mèdics i quirúrgics. Actualment és la BBraun, una de les empreses més grans de Rubí.</p><p><i>Bòbila Tejala</i></p><p>Des de 1958, estava situada a la part sud del terme municipal de Rubí, als peus del turó de can Calopa i elaborava material ceràmic de construcció. Tindria, ja als anys 60 i 70 un gran paper en l'expansió urbanística de la vila, ja que era la principal empresa, juntament amb la bòbila Saltó, que aportava maons i altres elements.</p><p>Així doncs, veiem com la indústria del Rubí dels anys 50 es va revitalitzar després d'un període difícil de postguerra i autarquia econòmica, i continuà amb força la producció tèxtil, si bé començaren a aparèixer noves fàbriques dedicades a nous sectors, especialment el metalúrgic, elèctric o de la construcció. A poc a poc l'entramat fabril de la vila aniria diversificant-se.</p><p><b>Bibliografia</b></p><p>- AAVV, 1993: <i>Rubí a l'abast. 1. Ciències Socials</i>, Ajuntament de Rubí.</p><p>- Batalla, R., 2015: "Rubí: creixement i transformació de la ciutat industrial durant el franquisme", <i>Butlletí</i>, 64, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Rubí, juny de 2015, p. 2-38.</p><p>- Escofet, E., 2020: <i>Rubí desaparegut</i>, Efadós i Ajuntament de Rubí.</p><p>- Parras, J., 2000: "La llarga postguerra franquista (1939-1962)", <i>Butlletí</i>, 44, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Rubí, desembre de 2000, p. 53-73</p><p>- Parras, J., 2012: "El 'desarrollisme' rubinenc: uns anys hipotecats", <i>Butlletí</i>, 58, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Rubí, setembre de 2012, p. 5-19.</p><p>- Pereira, C., 1998: <i>Xemeneies de Rubí. Modificacions urbanes i socials produïdes per la industrialització</i>, Beques per a la Recerca, El Castell. Ecomuseu urbà, Rubí.</p><p>- Puigventós, E., 2017: <i>Rubinenques a la indústria tèxtil: una introducció històrica, </i>Ajuntament de Rubí (sense publicar).</p><p>- Torné, M., 2002: <i>L'Abans. Rubí. Recull gràfic 1872-1965</i>, Efadós.</p><p><br /></p>Jordihttp://www.blogger.com/profile/05260223035539416246noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1752494802392841412.post-78004122127006971242023-01-07T13:16:00.003+01:002023-06-25T18:05:08.792+02:00La fàbrica de "les Fonts" a l'Escardívol durant el segle XIX<p>Fa uns anys, en una <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2019/01/lescardivol-de-fabrica-textil-complex.html">entrada</a> en aquest blog vam exposar unes línies generals de la trajectòria històrica de la fàbrica tèxtil que va néixer amb el nom de "les Fonts", va evolucionar a "la Pelleria" per passar després a ser la fàbrica Arch, posteriroment "Rubí Industrial" i finalment les naus actuals de l'Escardívol, on des de fa bastants mesos s'hi efectuen orbres de rehabilitació. </p><p>Aquí exposarem amb una mica més de detall les vicissituds d'aquesta indústria al llarg del segle XIX, un segle que, a partir del seu primer terç va veure la implantació gradual dels primers establiments fabrils a Rubí que estarien dedicats al tèxtil i que aprofitaven les aigües de la riera de Rubí, convenientment canalitzades en alguns casos.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgRmwVhcI__BKhjAEwxlDEdku3LZuh3Kuq9-Ji3fr0cebFSG1LT2I9IKtRS7G3DXSVwpt6E6UXWBG-COXWyVmiqCRR_uQ0hGgXeVns6lQl7CqD0VZPdi5xUCsMRkOXfGjwOmcGEuyq1uZRBVo9Si4ELMoXt7GHO2sgHCChrrnMuoM-M9UY9K_97QyT/s226/Rubi%201917,%20Arnau%20Izard,%20AFCEC..1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="164" data-original-width="226" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgRmwVhcI__BKhjAEwxlDEdku3LZuh3Kuq9-Ji3fr0cebFSG1LT2I9IKtRS7G3DXSVwpt6E6UXWBG-COXWyVmiqCRR_uQ0hGgXeVns6lQl7CqD0VZPdi5xUCsMRkOXfGjwOmcGEuyq1uZRBVo9Si4ELMoXt7GHO2sgHCChrrnMuoM-M9UY9K_97QyT/w400-h290/Rubi%201917,%20Arnau%20Izard,%20AFCEC..1.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto de 1917 on es pot veure la Pelleria. Autor: Arnau Izard.<br />Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. <br />No tenim imatges de la fàbrica del segle XIX.</td></tr></tbody></table><p>El 9 de desembre de 1834, Pere i Josep Ambrós (pare i fill), que eren els amos de la masia de can Xercavins i posseidors també de les terres que ara estan ocupades per les naus de l'Escardívol, atorgaren un establiment a Narcís Menard, emprenedor procedent de Girona que s'havia instal·lat a Rubí en aquell temps i que el mateix any 1834 havia adquirit de l'Ajuntament de Rubí, mitjançant un conveni, el dret d'utilitzar les aigües de la riera. El terreny abastava una quartera, sis quartans i mig picotí, és a dir, uns 9.400 m2, i era situat a la part nord dels horts de l'Escardívol, al lloc que era anomenat "les Fonts". El projecte era construir un establiment fabril, dedicat a torçar seda i tenyir-la, que seria edificat entre els anys 1836 i 1837 a càrrec de la societat Menard i Vall, formada per Narcís Menard i Josep Vall, que seria la propietària de l'edifici. Va tenir un cost total de 36.727 lliures, 4.454 d'elles destinades a l'adquisició d'una màquina de vapor. També hi van instal·lar una roda hidràulica. A més, la societat va adequar la resclosa de la font del Bullidor per tal de recollir l'aigua de la riera i del torrent de can Ramoneda i d'aquesta manera conduir més reserves hídriques cap a la fàbrica. I així van aparèixer les "basses de la Seda". El fet és que durant tot el segle XIX a l'estiu la força motriu de a fàbrica seria l'aigua de la riera, que alimentava un motor hidràulic, mentre que a l'hivern (o quan eventualment no hi havia aigua) era el vapor la font d'energia de la indústria.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMwPsiL9-tExFLV4Ie4eb7coOwQ-Mpg-RRtEKTLRjDWMNP2aKJKs38xWLiyQuQ6JYM2XvjDDV8AFSEwgmK9hNGmjY-cn2rqnmN-eJrdxnXZtc9MgtUpK2TJDak3aMUyrG-nkHXmroFA53WTasaNTon19ySe6L0h_uj8Ya00lCujN1jA_jqAx_JcXTk/s228/retrat%20atribuit%20a%20Narcis%20Menard%20FMBR.169.0732.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="228" data-original-width="175" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMwPsiL9-tExFLV4Ie4eb7coOwQ-Mpg-RRtEKTLRjDWMNP2aKJKs38xWLiyQuQ6JYM2XvjDDV8AFSEwgmK9hNGmjY-cn2rqnmN-eJrdxnXZtc9MgtUpK2TJDak3aMUyrG-nkHXmroFA53WTasaNTon19ySe6L0h_uj8Ya00lCujN1jA_jqAx_JcXTk/w307-h400/retrat%20atribuit%20a%20Narcis%20Menard%20FMBR.169.0732.JPG" width="307" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Retrat atribuït amb molts dubtes a Narcís Menard<br />i que es conserva al fons del Museu de Rubí. Foto: FMBR</td></tr></tbody></table><p>L'establiment de les Fonts seria arrendat en un principi a una companyia fundada el 1836 i formada per Pau Galí, Francesc Espalter, Pere Gil, Josep Aranyó, Pere Nolasc Vall, Ramon Jover i Narcís Menard mateix ("Pedro Nolasco Vall y Compañía"), que donaria feina a 125 noies (la mà d'obra tèxtil era quasi totalment femenina en aquells temps) i comptaria amb 29 màquines de torçar seda i 4.000 devanadores. La societat es va disoldre el 1837, ja que els socis Josep Aranyó i Pere Gil la van abandonar. La resta de socis van constituir una altra societat que duraria fins el 1847. Cal dir que el propietari de l'edifici era Narcís Menard, ja que Josep Vall es va separar de la societat Menard i Vall el 1846, però per poc temps, perquè aviat Menard va vendre la seva participació en l'edifici a cada un dels socis de la companyia arrendatària, que, per tant, a partir d'ara en seria la propietària.</p><p>A més, el 1838 Narcís Menard va adquirir prop de la riera, prop d'on ara es troba el Regina Carmeli, 7 quarteres (uns 17.200 m2), una extensió quasi el doble que ocupava el terreny de la fàbrica.</p><p>La societat arrendadora de Narcís Menard i Josep Vall comptaria, a més de la situada al paratge de les Fonts, amb un altre establiment edificat entre 1837 i 1840 a terrenys de ca n'Alzamora, que en aquella època pertanyia al terme de Sant Cugat i que amb el temps esdevindria l'anomenat "Vapor Vell". </p><p>El 1847 es va reconstituir la societat s va constituir la societat "Vall, Espalter i Cia", també dedicada al filat de seda, però afegint a més el cotó, la lana i l'estam. Aquesta nova societat estaria formada per Francesc Espalter, Pere N. Vall, Narcís Menard i els nous socis Marià Jover, Narcís Nunó, Pere Pujals i Jaume Espalter i gestionaria la fàbrica de l'Escardívol. La companyia es va disoldre el 1851, quan només restarien els dos Espalter, Nunó i Pujals, que vengueren la meitat de l'edifici al barceloní Eusebi Coronas. Tots ells van constituir la nova societat "Jaume Espalter i Cia".</p><p>Hi hagué alguns intents de Menard d'instal·lar una nova fàbrica prop de la riera el 1851 associant-se amb P. N. Vall i cert Ignasi Ramon, però es va endeutar i el projecte no va reeixir.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsQ8XDZgNsqwsGtiuz0mGQQbs9sD_p_mHzbYxJqp9KOo7Et6hz4az8UD65sHK2j1YthprdRHKQVqoR-760a7TDsuOInXZvQ-0jmMKfliRULSc1WwS45hNesomCOh5zNRMD2TYc5B6OQLM8S5f3a0zA_YpD-QlGg8KDxcNdB2df0IGE2zZOJJJOpQKm/s444/PL%C3%80NOL%20AMILLARAMENT%201854,%20MOSS%C3%88N%20MALET...1.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="341" data-original-width="444" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsQ8XDZgNsqwsGtiuz0mGQQbs9sD_p_mHzbYxJqp9KOo7Et6hz4az8UD65sHK2j1YthprdRHKQVqoR-760a7TDsuOInXZvQ-0jmMKfliRULSc1WwS45hNesomCOh5zNRMD2TYc5B6OQLM8S5f3a0zA_YpD-QlGg8KDxcNdB2df0IGE2zZOJJJOpQKm/s320/PL%C3%80NOL%20AMILLARAMENT%201854,%20MOSS%C3%88N%20MALET...1.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Detall del planell del cadastre de 1855 on apareix<br />l'edifici de la "fàbrica de seda" i on es pot veure que <br />les terres eren dels amos de can Xercavins i que el lloc<br />on s'ubicava la indústria estava a nom de J. Espalter, un<br />dels socis de la companyia en aquell temps.</td></tr></tbody></table><p>El 1859-1860 els Espalter van vendre la seva part en la companyia a Josep Miralles i Manuel Parera, i Coronas, part de la seva a Jaume Miralles; la nova societat s'anomenaria "Josep Miralles i Cia".</p><p>Als anys 70, la societat que posseïa la fàbrica de l'Escardívol seria substituïda per una altra anomenada "Garrigosa y Compañia", formada per Francesc Espalter i en Garrigosa, que ocuparen 180 persones a les instal·lacions fabrils. El 1874 es torçaven cada setmana entre 400 i 500 lliures de seda, però segons la documentació de l'època tenien problemes de mà d'obra, atès que les altres fàbriques que s'havien anat creant a Rubí pagaven més al personal obrer.</p><p>Finalment, el 1888 l'empresa va ser venuda a Pere Ribas Oliart per 40.000 pessetes. El nou propietari la va transformar en l'anomenada popularment "Pelleria", ja que a partir d'aquell moment es dedicaria al curtit de pells i el tractament i selecció de la llana. De fet, el 1890, segons consta a la matrícula de contribució industraila, posseïa un conjunt de cisternes per curtir pells amb una capacitat de 10 m3. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggP66KSZD9t6t_80oaVmHK4nnuv6eOEAC93BoxvHhgnwm4fI3c97Wyem3U-OySsIJpmAsJdGH4FMmSW9b6z-MyluNwmhXMzkzWpUPsIAw06hmxa4J9opxub-wknoEPAyp97jc14wrLNk7PvK93WpfxtxGlQfWdw1lDN51GeScHxsZeZ29yVhFN1HKp/s996/Pere%20Ribas%20i%20Oleart13012019.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="996" data-original-width="845" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggP66KSZD9t6t_80oaVmHK4nnuv6eOEAC93BoxvHhgnwm4fI3c97Wyem3U-OySsIJpmAsJdGH4FMmSW9b6z-MyluNwmhXMzkzWpUPsIAw06hmxa4J9opxub-wknoEPAyp97jc14wrLNk7PvK93WpfxtxGlQfWdw1lDN51GeScHxsZeZ29yVhFN1HKp/s320/Pere%20Ribas%20i%20Oleart13012019.jpg" width="271" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pere Ribas i la seva família. Arxiu Ribas.</td></tr></tbody></table><p>L'actual edifici de les naus de l'Escardívol presenta l'estructura bàsica de les reformes que hi va efectuar l'arquitecte Lluis Muncunill el 1923, entre les quals destaca el bastiment de la xemeneia, per la qual cosa tenim poques dades de l'aspecte de la fàbrica al segle XIX.</p><p><b>Bibliografia</b></p><p>- AAVV, 1993: <i>Rubí a l'abast.1.Ciències socials</i>, Ajuntament de Rubí.</p><p>- Parras, J., 1998a: "La industrialització de Rubí al segle XIX", <i>Butlletí</i>, 42, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, p, 29-38.</p><p>- Parras, J., 1998b: "Narcís Menard (1805-1870)", <i>Butlletí</i>, 42, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, p. 65-66.</p><p>- Puigventós, E., 2017: <i>Rubinenques a la indústria tèxtil: una introducció històrica</i>, Ajuntament de Rubí. </p><p>- Solà, A., 1991: "Sobre fàbriques, fabricants i socis. Puntualitzacions a partir del cas de la industrialització de Rubí", <i>Arraona</i>, 9, III època, Sabadell, p. 51-65.</p><p><br /></p>Jordihttp://www.blogger.com/profile/05260223035539416246noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1752494802392841412.post-66148129682482922292022-11-09T19:29:00.002+01:002022-11-09T19:29:37.510+01:00Lluís Armengol, l'acalde que no va voler ser-ho<p>La breu legislatura de <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2017/10/el-primer-alcalde-franquista-de-rubi.html">Miquel Casanovas</a> al Rubí nascut de les sendres de la guerra civil acabà amb la seva destitució, el 2 d'agost de 1940 a causa de la pressió de la Falange local. En aquells temps existia una "guerra freda" entre els sectors tradicionalment monàrquics i conservadors (als quals Casanovas era adscrit) i el falangisme més radical i revanxista i a Rubí aquesta dicotomia, durant el transcurs dels primers mandats municipals del nou règim es mostrà particularment punyent, fins arribar en certs moments a episodis de violència.</p><p>Lluís Armengol Abelló, nascut el 1897, d'ideologia catòlica i dretana, responsable de la sucursal del Banc Comercial de Terrassa a Rubí des de 1933, i perseguit durant la guerra civil per les seves idees, seria la persona triada com a nou alcalde per la Comissió Gestora formada aquell 2 d'agost, en la qual es va llegir un comunicat del governador civil (autoritat que nomenava els alcaldes de la província) en el qual es procedia a formar un nou Ajuntament. Encapçalat per Armengol, els falangistes Francesc Puig Saló i Luis Iglesia en serien els nous tinents d'alcalde. Els altres membres foren els industrials Joan Arch, Quirze Pons i Josep Aguilera; els propietaris agrícoles Pere Ambrós (de can Xercavins) i Josep Rabasa; el delegat local d'excombatents Gabriel Sánchez, i, finalment, Santiago Majoral i Antoni Cornella.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNC7WOB7JuEHzTVUHrrh-zagrbF3iKa122ZguUVUIT27URdkDzfVQITknCCfmHbpryAoUVuuETKeDUln6HrZzBR7I-M5JO_qCkNoMAXgHhliabLevSW1AMrDTJu8EcLsmYqt2hl12lSZi41NXTbOxEahkT7gSwkK3GFbQOwkAjrOGfrbcdJVXjJiD9/s1179/Armengol..1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1179" data-original-width="923" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNC7WOB7JuEHzTVUHrrh-zagrbF3iKa122ZguUVUIT27URdkDzfVQITknCCfmHbpryAoUVuuETKeDUln6HrZzBR7I-M5JO_qCkNoMAXgHhliabLevSW1AMrDTJu8EcLsmYqt2hl12lSZi41NXTbOxEahkT7gSwkK3GFbQOwkAjrOGfrbcdJVXjJiD9/s320/Armengol..1.jpg" width="251" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Lluís Armengol. Autoria desconeguda. <br />Fons Marroyo</td></tr></tbody></table><p>Armengol, igual que l'alcalde Casanovas i altres que vindrien després (Fortino i Rufé), pertanyien a la branca dretana i conservadora que no veia amb bons ulls el radicalisme falangista. I precisament dins el nou ajuntament sorgit de la victòria "nacional" eren els camises blaves qui tenien la majoria i detentaven els mecanismes de poder.</p><p>Així doncs, no sembla gens estrany que, al poc temps de ser nomenat màxima autoritat municipal, tres mesos concretament, Armengol presentés la seva dimissió amb l'excusa d'un imminent trasllat a la ciutat comtal per raons de feina. Aquesta decisió va ser acceptada per tots els regidors, llevat del regidor Santiago Majoral i del Govern Civil.</p><p>Per tant, aquest alcalde que no volia ser-ho va haver d'aguantar una mica més en el seu càrrec fins que l'abril de 1941 va deixar definitivament l'Ajuntament per després marxar a Barcelona el 9 de maig del mateix any. El darrer ple on Armengol va signar com a alcalde havia estat el corresponent al 28 de març de 1941.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrQYvcWvUpIp3k4MbF4Iz05UkcQbvxyHPLh3fYavXWYtcWmzHBR9xYqELoDSRd7wRiaMVunfZAdg3YuAwU7Ny0w8lvAMNZId4myTy4h9kStQq1ZZPsHIuG5B068DJW47oOU7SD7aU38vjosAfTn8gP9zKpqDiq0x9uwWvUudzGCEOEDrFMr7sVPDXT/s548/etwr.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="361" data-original-width="548" height="264" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrQYvcWvUpIp3k4MbF4Iz05UkcQbvxyHPLh3fYavXWYtcWmzHBR9xYqELoDSRd7wRiaMVunfZAdg3YuAwU7Ny0w8lvAMNZId4myTy4h9kStQq1ZZPsHIuG5B068DJW47oOU7SD7aU38vjosAfTn8gP9zKpqDiq0x9uwWvUudzGCEOEDrFMr7sVPDXT/w400-h264/etwr.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Edifici de l'Ajuntament a mitjans segle passat. Postal Bellmon</td></tr></tbody></table><p>Un dels moments de tensió, entre altres, que van tenir lloc durant el seu mandat (com ens explica E. Puigventós) va ser el seu vot en contra d'una resolució municipal contra l'alcalde Miquel Casanovas, que va ser acusat de malversació de fons.</p><p>El successor de Lluís Armengol fou Luis Iglesias, un recalcitrant falangista que seria "alcalde accidental" fins el 20 de març de 1942 i que regiria l'Ajuntament fins el 1949.</p><p>El protagonista de la nostra entrada, l'alcalde que no va voler ser-ho, va tornar a la seva activitat professional i moriria l'any 1971.</p><p><b>Bibliografia</b></p><p>- AAV, 2001: <i>Rubinencs del segle XX</i>, Grup Fotogràfic "El Gra", Rubí.</p><p>- Molinero, C., i Ysàs, P., 1986: "Rubí al segle XX: una vila en transformació", <i>Aproximació a la Història de Rubí</i>, p. 220-280.</p><p> - Puigventós, E., 2014: "Un primer alcalde breu, a Rubí, per poc franquista", <i>Vallesos</i>, 7, primavera-tardor de 2014.</p><p>- Puigventós, E., 2017: "Els primers alcaldes franquistes: Casanovas, Armengol i Iglesias (1939-1949)", <i>Butlletí</i>, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, 68, juny de 2017, p. 2-15.</p>Jordihttp://www.blogger.com/profile/05260223035539416246noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1752494802392841412.post-33718110069249789702022-10-12T14:19:00.005+02:002022-10-12T14:30:37.305+02:00La nit de la rierada: les primeres reaccions de solidaritat a Rubí<p>Aquest any 2022 es compleixen 60 anys d'una catàstrofe que va marcar la història de la ciutat durant la segona meitat del segle XX. Malgrat el temps transcorregut encara avui en dia moltes persones recorden amb tristor molts detalls d'aquells dies i fins i tot cada 25 de setembre es fa un acte institucional en honor de les <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2017/09/els-morts-de-la-rierada.html">víctimes</a>. </p><p>Aquella nit es va demostrar com la gent, en sobrevenir algun fet tràgic i proper, dóna allò millor de sí per ajudar, i més quan són els teus veïns, els teus convilatans, els afectats. És un instint que ens mou a no restar aturats quan algú necessita ajuda al nostre costat.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV55H-gjS5l3oAtdTv6Jq_MqPfLWxSvN1jOLt4shP7p3PjtC04FFvFPWyLLMLrTVTf46DOLMJMMcvWjm3LLgUJn32-8NC2eiusn-9N_lonpRTW9kYwNavVqcQdGBQ225cobvg9wR4UDXmgJR7KuNYH7izW61Mzcqqn__VcWgzGMDDcqq9n94Ok4uvZ/s685/19.%20Rierada%2062-%20aigua%20que%20encara%20baixa%20al%20dia%20seg%C3%BCent.%20Naus%20Vapor%20Nou.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="441" data-original-width="685" height="258" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV55H-gjS5l3oAtdTv6Jq_MqPfLWxSvN1jOLt4shP7p3PjtC04FFvFPWyLLMLrTVTf46DOLMJMMcvWjm3LLgUJn32-8NC2eiusn-9N_lonpRTW9kYwNavVqcQdGBQ225cobvg9wR4UDXmgJR7KuNYH7izW61Mzcqqn__VcWgzGMDDcqq9n94Ok4uvZ/w400-h258/19.%20Rierada%2062-%20aigua%20que%20encara%20baixa%20al%20dia%20seg%C3%BCent.%20Naus%20Vapor%20Nou.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El dia després: l'aigua encara baixa amb força davant el Vapor Nou. <br />Foto: llibre <i>L'Abans</i></td></tr></tbody></table><p>Durant la nit del 25 de setembre de 1962, com molts de vosaltres sabreu, entre les 10 i les 11 una forta tromba d'aigua procedent de la riera de les Arenes va arrassar el barri de l'Escardívol i part del de Can Fatjó provocant centenars de víctimes. </p><p>Mentre el corrent d'aigua s'enduia els humils habitatges molts testimonis que vivien prop de la riera pogueren veure (amb la llum dels llampecs) i sentir les persones que demanaven auxili enfilades a les teulades dels seus habitatges. Molta gent intentà salvar-se com va poder; alguns familiars i amics els llençaren cordes per tal d'agafar-s'hi i salvar-se de l'embat de les aigües, com explica, per exemple la supervivent Josefa Linares.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDuHwHrV5AIwUpcZbeWTXIIA-9XEr2nPURbCZmIYzTZd-p8xjqAr23ebYC9mk08zClH2WWLNGrYIr9fp2FPGtGDKe2jkfzFdSzguWmrtWR-7uqqwBG9b-9mZjujRkI6DcgcD7nRPO2ZGt4pM11H8aCz_kH1AHMmn9hc8bpMuQLGGr9rX1Ggvu_9m-H/s822/1962%20ANC,.%20Despr%C3%A9s%20rierada,%20zona%20nord%20escardibol...1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="808" data-original-width="822" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDuHwHrV5AIwUpcZbeWTXIIA-9XEr2nPURbCZmIYzTZd-p8xjqAr23ebYC9mk08zClH2WWLNGrYIr9fp2FPGtGDKe2jkfzFdSzguWmrtWR-7uqqwBG9b-9mZjujRkI6DcgcD7nRPO2ZGt4pM11H8aCz_kH1AHMmn9hc8bpMuQLGGr9rX1Ggvu_9m-H/s320/1962%20ANC,.%20Despr%C3%A9s%20rierada,%20zona%20nord%20escardibol...1.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Zona devastada al nord de l'Escardívol. <br />Foto: Arxiu Nacional de Catalunya</td></tr></tbody></table><p>Instants després de la tragèdia, es va produí la reacció immediata de molts rubinencs i rubinenques, que sortiren al carrer intentant donar ajuda als supervivents. Els carrers eren plens de gent que deambulaven plorant per haver perdut les cases i els familiars. Alguns d'ells foren acollits en cases particulars i els varen intentar calmar-los, però moltes vegades en va. Altres es dirigien cap a l'Ajuntament o altres llocs buscant alguna ajuda.</p><p>La frase que més corria entre la gent que no dormia i va sortir de casa per esbrinar allò que havia succeït era "A l'Escardívol no queda res!" A més, tota la vila era a les fosques; no hi havia electricitat ni telèfon; Rubí estava incomunicat amb l'exterior. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgIqR9HEQYpz2GAaIK4nrz37QRY9-kt4vxc_IcD0IgxEr6_9WjMk8bRx5CgpZtDFGgALFc4uhchK8WEGVZbl7nP5MHy_ZzBcjAJaFUOiS9uXq4mM6BQfY1lXVwAx2wXvEBS5qvRcWXARRg_EqM7XGhAoHw-MX6UM61k9fZA4gXbdNFc8dn5Us5anTN/s476/Zona%20arrassada%20rierada.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="308" data-original-width="476" height="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgIqR9HEQYpz2GAaIK4nrz37QRY9-kt4vxc_IcD0IgxEr6_9WjMk8bRx5CgpZtDFGgALFc4uhchK8WEGVZbl7nP5MHy_ZzBcjAJaFUOiS9uXq4mM6BQfY1lXVwAx2wXvEBS5qvRcWXARRg_EqM7XGhAoHw-MX6UM61k9fZA4gXbdNFc8dn5Us5anTN/w400-h259/Zona%20arrassada%20rierada.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Zona arrassada per la rierada, segons mir-gracia.cat</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p>Immediatament es va mobilitzar l'alcalde <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2018/05/miquel-rufe-politic-i-erudit-local.html">Miquel Rufé</a>, que de seguida va anar a l'església de Sant Pere per ordenar que les campanes toquessin a sometent. Es va posar en marxa tot el consistori, així com el cap de la Guàrdia Civil i el rector. Després del repic de campanes, alguns camions i altres vehicles, com ens indica Ramon Batalla (2012), varen enfocar amb els seus fanals el teatre dantesc de la zona arrassada al costat de la riera, i moltes persones es van adonar aleshores de la magnitud de la catàstrofe. </p><p>Aquella mateixa nit es varen formar des de l'ajuntament diverses comissions, com apunta Núria De Espinosa: una d'habitatge i allotjament, a càrrec del primer tinent d'alcalde Ramon Farran; una altra de mobilització de persones, vehicles i material encapçalada pel regidor Josep Marcet i el segon tinent d'alcalde Joan Vila; la de distribució de roba, queviures i medicament, de la qual eren responsables M., del Rasario Pujalte, de la Sección Femenina, i el regidor Joan Mas; la d'estadística dels morts, damnificats i avaluació de danys materials, adjudicades al regidor Antoni Cahís, i finalment, els serveis sanitaris, dels quals se'n va fer càrrec el Dr. Pascual Giner.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijl8UF1aR1kej3XHFFFgVtXrx-cXTq6Wrli44fBpW09XyldV4PajAaWBsMnkTWiT3rKTDkdOctNJJJ7_T6SGURYRclEe7M7lj54ifTN1USOj2D8O6MhSXM8V5jhUxBRkyKfYGlosKo2kAAPYB7lZoKXQwAUX-HU5tOr-wJ6IljzxDHxT4-VAM5-FU2/s4959/AFB_6_ad_DdB..1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3461" data-original-width="4959" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijl8UF1aR1kej3XHFFFgVtXrx-cXTq6Wrli44fBpW09XyldV4PajAaWBsMnkTWiT3rKTDkdOctNJJJ7_T6SGURYRclEe7M7lj54ifTN1USOj2D8O6MhSXM8V5jhUxBRkyKfYGlosKo2kAAPYB7lZoKXQwAUX-HU5tOr-wJ6IljzxDHxT4-VAM5-FU2/s320/AFB_6_ad_DdB..1.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El dia desprès: buscant entre les restes destrossades. <br />Foto: autoria desconeguda/Arxiu Fotogràfic de Barcelona</td></tr></tbody></table><p>Les primeres hores només es van poder atendre ferits a centres de socors improvisats: l'Ajuntament, la Biblioteca Popular, el local de Falange, l'estació de trens i el Casino, bàsicament. Metges, infermeres i farmacèutics del poble es van posar en acció. De fet, moltes persones voluntàries també volgueren aportar la seva ajuda. </p><p>L'Ajuntament va organitzar un dispensari al saló de plens amb matalassos i es varen poder atendre uns 50 ferits. Sota el comandament del Dr. Giner, era atès pels metges Batanero, Velasco, Blanco i Cándido, i també per la infermera Maria Rusiñol. Un farmacèutic que va voler dirigir-se a Barcelona a la recerca de sèrum per als ferits va ser encarregat per l'alcalde Rufé que aprofités per avisar el Govern Civil de la catàstrofe, però sembla que no va trobar cap persona que l'atengués. Els doctors Velasco i Blanco (segons testimoni del Dr. Giner) van dirigir-se a explorar la carretera que anava a Molins de Rei i posteriorment un grup format per Giner i Velasco i dues persones més van recòrrer els marges de la riera amb llinternes de mà i una farmaciola d'urgència per tal de cercar supervivents. A l'Ajuntament també es va fer una llista amb totes les persones ferides que anaven arribant, amb les que havien perdut familiars i amb les que havien perdut totes les seves pertinences. Els ferits més greus eren traslladats a l'Hospital clínic, mentre que els cadàvers que es trobaven eren tramesos directament al cementiri municipal (el primer es va trobar al carrer de Santa Llúcia).</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir3IWiWpyBE0yExs3p5ArvkWcanazGOCLobf7o3tXjidgxiCEXl3wasPdFW62EA7ITvoo-2VJrfiM67VQfLZySgCvCWTm7ZsQlmkPuKwfM4olEi9eepc6vjRf3XNgkv1qjvnfdrsa6uO6ZexmW7ZwFvku52K-En88TG_30BRyalY6EccMuPdJYQk4i/s5437/m4...1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3500" data-original-width="5437" height="258" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir3IWiWpyBE0yExs3p5ArvkWcanazGOCLobf7o3tXjidgxiCEXl3wasPdFW62EA7ITvoo-2VJrfiM67VQfLZySgCvCWTm7ZsQlmkPuKwfM4olEi9eepc6vjRf3XNgkv1qjvnfdrsa6uO6ZexmW7ZwFvku52K-En88TG_30BRyalY6EccMuPdJYQk4i/w400-h258/m4...1.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les tasques d'identificació de les víctimes. <br />Foto: Josep Feliubadaló (Arxiu Roset/Arxiu Municipal de Rubí)</td></tr></tbody></table><p>No obstant, sembla que fou el <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2016/06/el-casino-espanyol-un-edifici.html">Casino Espanyol</a> el lloc que va acollir els primers supervivents, uns 26. El matrimoni que atenia el bar, format per Vicenç Rizo i Esperança Bernabé, van treure mantes i llits perquè poguessin dormir, i posteriorment fou el Casino el centre que centralitzaria tota l'ajuda material procedent de l'exterior. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdkWOaCNBXKqDVxIwYi5tYLF-HDR44lMzW7-O6Dc533mxIDt3a09zZcYOUIgMwq3NOX2V3vvV2g4uukL7oB2dUHDFqv7Fd0xSEkTfj127gG2Bfv7NfZYWjZ0kscQdqVt6eIVQBsJAii5XfwVRnPTLqezq2ExLuMVRvA3EDQpW6kIWXHvn71UEBmIZ8/s4397/p4...1...t.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2952" data-original-width="4397" height="269" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdkWOaCNBXKqDVxIwYi5tYLF-HDR44lMzW7-O6Dc533mxIDt3a09zZcYOUIgMwq3NOX2V3vvV2g4uukL7oB2dUHDFqv7Fd0xSEkTfj127gG2Bfv7NfZYWjZ0kscQdqVt6eIVQBsJAii5XfwVRnPTLqezq2ExLuMVRvA3EDQpW6kIWXHvn71UEBmIZ8/w400-h269/p4...1...t.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Al Casino Espanyol s'atengueren molts supervivents.<br />Foto: Reportatges Sabadell (Vicenç Rizo/Arxiu Municipal de Rubí)</td></tr></tbody></table><p>Ja el dia després, quan molta més gent de Rubí es va adonar de la gravetat d'allò que havia succeït, es continuà la tasca iniciada la nit anterior: els homes formaven brigades per anar a recuperar cadàvers, mentre que les dones s'encarregarien de recollir i repartir menjar i roba tant a damnificats com a voluntaris. S'iniciaria aleshores l'arribada de l'ajuda exterior, iniciada per la gran campanya mediàtica de <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2018/09/radio-barcelona-i-la-rierada-de-rubi.html">Ràdio Barcelona</a>, de la qual ja vam parlar fa un temps en aquest blog. </p><p>Finalment, us adjuntem el video que es va fer des de Mir i Gràcia, sobre la rierada:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/vcczQbu2814" width="320" youtube-src-id="vcczQbu2814"></iframe></div><p><b>Bibliografia</b></p><p><b>- </b>AAVV: <i>Les dones i la rierada</i>, Ajuntament de Rubí, 2006.</p><p>- Batalla, R., 2012: "Conseqüències polítiques de les inundacions de 1962. La reacció popular i governamental a partir del cas de Rubí", <i>Butlletí</i>, 58, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, setembre de 2012, p. 47-72.</p><p>- De Espinosa, N., 2012: <i>La catástrofe que marcó un pueblo</i>, PR Ediciones.</p><p>- Moreno, M.; Pons, G., i Ruiz, C., 2001: <i>Rierada de Rubí de 1962</i>, Premi de Recerca Miquel Segura, 1, Ajuntament de Rubí.</p><p>- Vilalta, J., 2021: "El Casino Espanyol, lloc d'acollida dels supervivents de la rierada, 1962", <i>Tot Rubí</i>. 16 de febrer de 2021.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Jordihttp://www.blogger.com/profile/05260223035539416246noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1752494802392841412.post-58626069038008243482022-08-31T19:02:00.000+02:002022-08-31T19:02:07.707+02:00L'església de Sant Pere de Rubí en època medieval<p>Ja vam oferir fa bastant temps una visió general del temple de <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2016/07/la-nostra-esglesia-de-sant-pere-un-dels.html">Sant Pere de Rubí</a> en aquest blog. Ens centrarem aquesta vegada en ressenyar la seva evolució al llarg dels segles de l'edat mitjana, quan es convertiria en el nucli aglutinador de la comunitat humana que donaria lloc a l'actual Rubí.</p><p>Situada al centre de l'actual població, s'ha constatat que l'església fou consagrada un 28 de febrer, però no sabem de quin any. La referència documental més antiga és del 25 de juny de 986 i es tracta d'una venda de terres amb cases i hort situades al terme d'Aqualonga (l'actual Valldoreix) al costat de <i>Sancti Petri inre Rubio. </i>Josep Serra ens aporta una altra referència, del dia següent, el 26 de juny, relativa a la mateixa transacció. i on se l'anomena <i>Sancti Petri in Resubio</i>. Possiblement es tracta del mateix document erròniament datat per Serra, on fa una altra lectura de les paraules <i>inre Rubio</i>. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8jM-eHf3q4xGJwTP56V7nGgL1NoGCkYHSQsuROpedFw5U4rn6ZN5xN5tNdPwzRA3m-saUQOY_-Hcp9LMA4F2jbz6QubwyguqgHV869yZHJKOWO5hY2zAFJCRrHcNzvrUz0RDwD0ddoAS6VMIcuA4Hu1xhyohDeWumKjIeC1XTWjGA4_6nuv7OEA0X/s1122/recontruccio%20esgl%C3%A9sia%20s.%20XI.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="584" data-original-width="1122" height="209" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8jM-eHf3q4xGJwTP56V7nGgL1NoGCkYHSQsuROpedFw5U4rn6ZN5xN5tNdPwzRA3m-saUQOY_-Hcp9LMA4F2jbz6QubwyguqgHV869yZHJKOWO5hY2zAFJCRrHcNzvrUz0RDwD0ddoAS6VMIcuA4Hu1xhyohDeWumKjIeC1XTWjGA4_6nuv7OEA0X/w400-h209/recontruccio%20esgl%C3%A9sia%20s.%20XI.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Reproducció de l'església de Sant Pere de Rubí al segle XI. <br />YouTube del Centre d'Estudis Rubinencs</td></tr></tbody></table><p>Per altra banda, el 996 s'esmenta el temple com a <i>eclesiam S. Petri</i> en un plet que va tenir lloc al seu interior i on es debatia sobre la possesió d'un molí i l'ús de les aigües del torrent de Xercavins. Va ser promogut per l'abat Ot, del monestir de Sant Cugat del Vallés, que tenia moltes possessions a l'actual terme de Rubí. En aquells temps, finals del segle X, l'església ja configurava un terme parroquial, al marge dels termes dels <i>castra </i>situats a la zona, que també tenien la seva jurisdicció territorial. En un document de 1047, concretament l'acta de consagració de l'església de Valldoreix, ja s'esmenta com a <i>ecclesiam Sancti Petri Ribi Rubei </i>("Sant Pere del Riu Vermell"); el 1049, com a <i>Sancti Petri de Rio Rubio</i> (Merino, 1983), i el 1155 s'esmenta la <i>parrochia de Rivo Rubeo</i> en un establiment que l'abat de Sant Cugat va efectuar en favor de Guillem Berenguer (Moro, 1991).</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgxjmiJ_oQt2l6fcZivTvBZ-7bV3m9oBJ1Sf0bdDsDaPUZ3YYBxQNoqPyb0E2HEowns-KGCksO6MLOZ0M0xowcE-spPdW0hGQFXDWMFRYs5fblhtvvTB02Hb192hAyLi96pP8AYFcQ9WOZl5X58KPsJ0KHWInmggDx5PGfBKUxjnyRKn6ggsHZtvdb/s312/1%20rubi%20fa%C3%A7ana,%20Josep%20Salvany,%201918..1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="307" data-original-width="312" height="307" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgxjmiJ_oQt2l6fcZivTvBZ-7bV3m9oBJ1Sf0bdDsDaPUZ3YYBxQNoqPyb0E2HEowns-KGCksO6MLOZ0M0xowcE-spPdW0hGQFXDWMFRYs5fblhtvvTB02Hb192hAyLi96pP8AYFcQ9WOZl5X58KPsJ0KHWInmggDx5PGfBKUxjnyRKn6ggsHZtvdb/s1600/1%20rubi%20fa%C3%A7ana,%20Josep%20Salvany,%201918..1.jpg" width="312" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Façana de ponent de l'església el 1918. Foto: Josep Salvany</td></tr></tbody></table><p>No obstant, l'església de Sant Pere és més antiga, atès que sembla ser que ja existia al mateix lloc un temple preromànic i, molt possiblement, encara més reculat al temps (parlem potser dels segles IV i V), un recinte sagrat paleocristià (del qual procedirien algunes restes trobades a l'entorn de la plaça i aprofitades en la reconstrucció del finestral romànic de la façana de ponent), que pertanyeria a la gran vil·la romana que ocupava el que ara és el centre històric de la ciutat. Aquest temple dels segles IX i X no era pas de dimensions petites (Margenat, 1985). De fet, segons les restes de fonaments que es van trobar a les obres efectuades el 1927, corresponents als murs laterals nord i sud (aquest molt més gruixut que el nord), tindria una façana d'uns 10 m d'ample i la llargària de l'edifici seria d'uns 18 m com a mínim. Potser comptava amb una volta de canó a l'interior. Aquestes dimensions, que no són gens típiques d'una ermita o església rural, fan pensar que ja hi hauria un veïnat força important al redós del temple durant aquests segles.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV8mNXraQcWYKz4Q84oXefWm_xzT5sO7NXh8GbNG6BqoIFgrCVwHIKiN7olNWju6ZB9CcqCnY97eXmFDmvAx1587mLh4vCiQf2oEjS9Ld3lg-ImKw9pQ84xvtF7AHixjHVBul4G60CR-t1DGxqU_vFsF1BXHOmJybZZf0Kh2t3NM71bmVs0yU8n_T4/s468/esglesia_s_ix,,,1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="348" data-original-width="468" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV8mNXraQcWYKz4Q84oXefWm_xzT5sO7NXh8GbNG6BqoIFgrCVwHIKiN7olNWju6ZB9CcqCnY97eXmFDmvAx1587mLh4vCiQf2oEjS9Ld3lg-ImKw9pQ84xvtF7AHixjHVBul4G60CR-t1DGxqU_vFsF1BXHOmJybZZf0Kh2t3NM71bmVs0yU8n_T4/s320/esglesia_s_ix,,,1.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Possible aspecte del temple al segle IX, segons F. Margenat.<br />Dibuix: Raúl Ferreira</td></tr></tbody></table><p>El 985 la violenta incursió de les tropes musulmanes d'Al-Mansur afectarem molt el temple, del qual tenim poques dades sobre quin aspecte hauria de tenir abans d'aquella data. Al segle XI, després d'haver-se refet i quan era una construcció plenament romànica, segons alguns estudiosos (com A. Moro), tindria planta en forma de creu llatina amb un absis de planta quadrangular, i possiblement disposava d'un campanar de cadireta a la teulada. L'interior estaria decorat amb pintures murals a les parets de les quals no s'ha conservat cap a causa de les remodelacions efectuades durant els segles de vida del temple parroquial.</p><p>Tot i això, encara conservem una part molt antiga de l'església de Sant Pere de Rubí, d'aquella època del romànic, i és la façana de ponent, resultat de la reconstrucció del temple que es va fer a inicis del segle XI, després de l'atac d'Al-Mansur, quan es va enderrocar l'edifici anterior per bastir un de nou i més gran. En aquesta façana, plenament romànica, podem veure les arquacions cegues en estil llombard a la part superior i, especialment, el finestral de dos ulls, fet amb elements reaprofitats del temple o temples anteriors. Hi podem constatar, de dalt a baix, les dovelles de l'anterior finestral d'abans d'Al-Mansur, que segons F. Margenat (1995) podria haver estat de tres obertures i dues columnetes; una imposta amb decoració zoomòrfica (un ocell o bé un aligot) a la part posterior del qual trobem una composició de cargolins i línies ondulades (tot amb motius vegetals) i que, segons M. A. Jorba (1989), és una peça de l'art romànic dels segles XI o XII que per tant seria coetània a l'elaboració del finestral; un capitell amb una rústica creu antropomorfa del segle X (que va ser adoptada com a logo per al Mil·lenari de Rubí el 1986); una columneta de marbre d'època paleocristiana (potser del suposat edifici de culte existent als segles V i VI), i un capitell invertit de dos graons també del segle X (segons M. A. Jorba) com a base de la columna que separa les dues obertures. Per altra banda, la porta de la façana de ponent, que no disposa del típic timpà que caracteriza aquestes obertures, és, segons A. Moro (1991), de la segona meitat del segle XIII, i en ella hem de destacar els capitells de les columnetes laterals, decorats amb fulles d'acant estilitzades. A la paret interior d'aquesta porta es varen trobar les restes d'un arc que possiblement formaria part de la del segle XI. També, pel que fa a les parets laterals del temple, en unes obres de restauració efectuades el 1948 es van descobrir les arcuacions cegues llombardes típiques del romànic del temps, que no es limitarien, per tant, a la façana occidental.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_APM6h5P7yrsCNaulrisW_dJO7zlHYq017jYs6xrljH1OTsUrtLzYVVyjscaY-e_T7Iwd8nDWg3yW0FqKUjIi0PHp-p3Ng8xlkZ5dKNsK3aZpW1bXsmwteI0-8ZsjfIfEpX1sFM-sBy8dnFFOvdp4FQKnOLC0oE1lxYx30zi66r2cXp6Ot6P0ZQfg/s745/enciclopedia.cat...%20finestral....1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="745" data-original-width="497" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_APM6h5P7yrsCNaulrisW_dJO7zlHYq017jYs6xrljH1OTsUrtLzYVVyjscaY-e_T7Iwd8nDWg3yW0FqKUjIi0PHp-p3Ng8xlkZ5dKNsK3aZpW1bXsmwteI0-8ZsjfIfEpX1sFM-sBy8dnFFOvdp4FQKnOLC0oE1lxYx30zi66r2cXp6Ot6P0ZQfg/s320/enciclopedia.cat...%20finestral....1.jpg" width="213" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Finestral de la façana de ponent.<br />Font: enciclopedia.cat</td></tr></tbody></table>També podem observar, especialment al campanar, construït en torn al 1500, elements d'època romànica o fins i tot més antics, com diversos capitells d'estil corinti molt possiblement del segle X que serien interessants d'estudiar, o el que podria ser una mènsula o un permòdol (element de pedra que sobresurt de la paret per sostenir bigues o altres estructures), entre dues finestres de la part superior del cloquer. Al Museu de Rubí es conserva un d'aquests capitells apareguts a les obres de restauració del campanar del 2013.<div><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEDlRNoJeaHMixFgfHnd7Twf-MMOxeLUXkwKihucf8N0DGOXfWauabznJdeZeEef4c8NYFgVIwRuSldOLbLq832Kutja4VUmEM8MAdBlsmhc0fSyiT1tWciu8VnrQ1BFSnCGPyLGXsB2g50iptArdpMuEue1-oJDQYw6et4C_ioFAegBjYnCwaoA83/s3264/DSCF0005..m.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEDlRNoJeaHMixFgfHnd7Twf-MMOxeLUXkwKihucf8N0DGOXfWauabznJdeZeEef4c8NYFgVIwRuSldOLbLq832Kutja4VUmEM8MAdBlsmhc0fSyiT1tWciu8VnrQ1BFSnCGPyLGXsB2g50iptArdpMuEue1-oJDQYw6et4C_ioFAegBjYnCwaoA83/s320/DSCF0005..m.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Capitell trobat a les obres de rehabilitació de 2013. <br />Foto: Jordi Vilalta</td></tr></tbody></table><div><p>Les capelles laterals de l'església s'afegirien després de l'edat mitjana, al llarg dels segles corresponents a l'edat moderna.</p><p>El primer rector conegut de la parròquia del qual sabem l'any concret va ser un cert Guillem, esmentat l'any 1154, però potser és més antic el Rodoard que va deixar el seu nom esgrafiat sobre un fris romà de marbre que els nostres avantpassats medievals trobaren i conservaren probablement com a element de suport de l'altar de l'església (Margenat, 1995). La inscripció resa <i>Rodoardus Pbr. Ermes</i> [...] i possiblement faci referència també a Ermessenda, comtessa de Barcelona. Possiblement en aquella època, que podríem situar a la primera meitat del segle XI, aquesta dona, esposa del comte de Barcelona, al qual pertanyia Rubí, va signar una acta de consagració de la qual la inscripció és testimoni escrit.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhAZjw8kTUNWO6WaNxqRCUEaQNnUlOpxELeXslrvmhwb_DK-DQ46F9x8PBy-9cSLDry6d8_kzcsBfKDKmB-gfNTyj83mzQN6n4m4McwjYpAupj7uk3Cz8oPNXLj5exB3ngQrqwxRVoX8aQTwQig-P_gRBw_ZhxyuEqXY4xMCm9FLRMsijiI4QRHlUH/s640/Cornisa%20pla%C3%A7a%20del%20Dr.%20Guardiet.%20Foto%20FMBR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhAZjw8kTUNWO6WaNxqRCUEaQNnUlOpxELeXslrvmhwb_DK-DQ46F9x8PBy-9cSLDry6d8_kzcsBfKDKmB-gfNTyj83mzQN6n4m4McwjYpAupj7uk3Cz8oPNXLj5exB3ngQrqwxRVoX8aQTwQig-P_gRBw_ZhxyuEqXY4xMCm9FLRMsijiI4QRHlUH/s320/Cornisa%20pla%C3%A7a%20del%20Dr.%20Guardiet.%20Foto%20FMBR.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fragment de cornisa romana on figura el grafit de Rodoardus.<br />Foto: Fundació Museu-Biblioteca de Rubí</td></tr></tbody></table><p>L'església de Sant Pere de Rubí també tenia els seus dominis com a senyor feudal que era, igual com tenien possessions a Rubí el castell, el monestir de Sant Cugat i fins i tot la catedral de Barcelona. El rector de Sant Pere era tota una autoritat. De fet, com apunta Ollé (1986) era l'ùnica persona de la comunitat que sabia escriure i també el seu conductor espiritual, de tal manera que era ell qui redactava els testaments dels pagesos del terme. De fet comptem amb diversos documents referents a llegats d'altres prohoms de Rubí que deixaven diners a l'església i que volien que el seu cos fos sepultat a la seva necròpolis. Així, el 1080 apareix a la documentació el testament de Ramon Seniofred, senyor del terme de Rubí, en el qual va donar, entre molts altres llegats, una peça de terra al temple parroquial. Guillem de Xercavins, en el testament que va fer el 1172 deixava "son cos" i un alou o peça de terra, entre altres béns, al temple parroquial. Del 1176 data un altre testament, d'una dona anomenada Subirana, que va deixar 12 sous a l'església de <i>s. Petri Ro Rubio</i>, i al segle XIII (on per cert es constata l'existència dins l'església d'un altar dedicat a Santa Maria), Berenguer de Vilaroc, el 1213, deixa uns diners pel manteniment del temple, com també faria Berenguer de Rubí (propietari de l'actual castell) el 1253, quan llegà 20 sous a l'església i a laltar de Santa Maria.</p><p>Insertem aquí el video que va elaborar el Centre d'Estudis Rubinencs el 2021 i on es fa un resum de la història del temple de Sant Pere al segle XI i s'ofereix una reconstrucció del temple elaborada per Àngel Vicente amb l'assessorament històric d'Antonio Moro i Jordi Vilalta:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/Vy2YZ-da8Yw" width="320" youtube-src-id="Vy2YZ-da8Yw"></iframe></div><br /><p>Finalment, hem de dir que a l'època medieval, al menys des del s. X i fins mitjans del segle XIX el cementiri dels habitants del terme es trobava al costat del temple parroquial, a l'actual plaça del Dr. Guardiet. Però no ens estendrem en aquesta entrada en tractar d'aquest tema i remetem al lector/a al <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2021/03/quan-la-placa-de-lesglesia-era-un.html">lloc corresponent</a>.</p><p><b>Bibliografia</b></p><p>- Jorba, M. A., 1989: "El finestral pre-romànic de l'església de Sant Pere de Rubí", <i>XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos</i>, vol. I, Fundació Museu-Biblioteca de Rubí i Centre d'Estudis Rubinencs, p. 163-170. </p><p><b>- </b>Margenat, F., 1982: "Índex dels documents històrics de Rubí, ss. IX-X", <i>Butlletí</i>, 7, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, desembre de 1982, p. 129-134.</p><p>- Margenat, F., 1985: "Els orígens de la parròquia de Sant Pere (3ª part)", <i>Butlletí</i>, 18, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, desembre de 1985, p. 54-64.</p><p>- Margenat, F., 1995: "Rubí a l'època alt medieval", <i>Butlletí</i>, 39, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, març de 1995, p. 297-308.</p><p>- Merino, J. M,, 1983: "Sant Pere de Rubí a través e la documentació antiga dels segles X, XI, XII i XIII", <i>Butlletí</i>, 10, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, setembre de 1982, p. 191-210.</p><p>- Moro, A., 1991: "Sant Pere de Rubí", <i>Catalunya romànica. XVIII. El Vallès occidental. El Vallès oriental</i>, Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p><p>- Ollé, J., 1986: "Rubí medieval. Segles X-XV", a <i>Aproximació a la Història de Rubí</i>, Ajuntament de Rubí, p. 57-86.</p><p>- Vilalta, J., 1985: "Documents mil·lenaris de Rubí", <i>Butlletí</i>, 17, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, juny de 1985, p. 2-4.</p></div>Jordihttp://www.blogger.com/profile/05260223035539416246noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1752494802392841412.post-76139740634075714912022-08-05T18:49:00.005+02:002022-08-10T17:01:02.349+02:00Esclaus al Rubí d'època romana (segles I - II dC)<p>L'economia romana, especialment pel que fa a l'època compresa entre els segles II aC i el I dC, va tenir com a fonament bàsic l'explotació de grans masses d'esclaus, encara que a partir del segle II de la nostra era ja es va estancar i van començar a adquirir importància altres sistemes alternatius com ara el colonat, que ja es practicava des de feia temps al nord d'Àfrica.</p><p>Els esclaus procedien de tres fonts: les conquestes territorials de l'època de la República romana i el primer imperi, és a dir, presoners de guerra; el comerç (adquisició de ma d'obra servil als mercats) i la reproducció dels esclaus mateixos (el fill d'una dona esclava passava a ser automàticament propietat de l'amo d'aquella). </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixkc9HAxKZ3fmN8bz5kXq5r3rTZssTnZXbdV203Met9m0uGZWAhScNFBbx0VBSbi2H6l3WhHWptquycJ6yWZ_bcYFFaaGZ0LOqvWBgevy_oyy-VONlgFiwsVt2ycsa5_1ppx9xMoV-tCRU2UBcUKGcQhGskwZUHl6NmsrdZenJyDR1nTgeBLJ2Bj3-/s960/domus-romana.blogspot.com.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="color: black;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="960" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixkc9HAxKZ3fmN8bz5kXq5r3rTZssTnZXbdV203Met9m0uGZWAhScNFBbx0VBSbi2H6l3WhHWptquycJ6yWZ_bcYFFaaGZ0LOqvWBgevy_oyy-VONlgFiwsVt2ycsa5_1ppx9xMoV-tCRU2UBcUKGcQhGskwZUHl6NmsrdZenJyDR1nTgeBLJ2Bj3-/w400-h200/domus-romana.blogspot.com.jpg" width="400" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Esclaus treballant a una vil·la romana. <br />Il·lustració extreta de domus-romana.blogspot.com </td></tr></tbody></table><p>A més, no tots eren estangers, sinó que cal tenir en compte que alguns indigents es venien a sí mateixos, i a més també existia l'esclavitud per deutes.</p><p>Els esclaus podient disposar d'un <i>peculium</i>, és a dir, d'uns estalvis propis amb els quals algun dia comprarien la seva llibertat (i passarien a ser lliberts).</p><p>A les províncies occidentals de l'imperi, com és el cas d'Hispània, sembla ser que el mode de producció esclavista no estaria tan desenvolupat com a Itàlia i potser hi hauria una major integració entre l'artesanat urbà (composat de persones lliures) i agricultura (Pucci, 1981).</p><p>Els esclaus de les explotacions rurals o <i>uillae</i> es dedicarien a labors agrícoles o a treballar a la indústria de la terrissa, bàsicament en la producció de recipients amfòrics. En àrees com l'actual terme de Rubí, on no existien grans <i>fundi</i> o extensions de terres d'un sol propietari i els esclaus treballaven en finques petites, el seus status de vida no es diferenciaria molt de la població lliure amb pocs recursos. Aquest fenòmen encara seria més patent als segles del baix imperi, quan esclaus i lliures pobres cada vegada tenien condicions més similars.</p><p>No tots els esclaus agrícoles feien feines dures. Sabem per les fonts que alguns administraven les propietats dels seus amos absents (com els masovers de les masies modernes). Eren els <i>uilici</i>, que en la majoria dels casos eren lliberts, no obstant.</p><p>Moltes d'aquestes persones tenien noms grecs i orientals que eren els que normalment imposaven els seus amos. Sembla que un 50% de cognoms grecs a Hispània pertanyen a lliberts o a esclaus (Blázquez, 1978). A Rubí tenim el cas de Chares i Irineu, apareguts en una ara o altar trobada a <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2019/01/ca-noriol-en-epoca-romana.html">ca n'Oriol</a>, dedicat al déu indígena B(...), que podria ser Bel. El monument és de gres de can Fatjó i presenta una concavitat a la part superior (<i>foculus</i>) amb una inscripció en una de les seves cares, que resa:</p><p><i>B(...) D(eo) V(otum) S(oluerunt) L(ibentes)</i></p><p><i>[M(erito)]</i></p><p><i>[C]HARES E[T]</i></p><p><i>[I]RIN(A)EUS</i></p><p>Segons Fabre, Mayer i Rodà (1982), la traducció seria la següent:</p><p>"<i>Al Déu B</i>(...) <i>han complert de bon grat i justament el seu vot Chares i Irine</i>u"</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEil9wXoa3hG81hRrlz6QHvNPlCJJhpHPIZ3PclYzy-IuGbA-7VFeFJUq26Dl5ByxNZogvMDrJy6avsmuTejh5CYx3xdactDxkoteOCkb6FM-8Xbq-B2PODFidRvVDG4QOTrAofjHyNsXACHRMkNYtAuL2s476hSvic4YT90HSqyO5gtJXPV6BdogHyb/s500/169.4380..1.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="465" data-original-width="500" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEil9wXoa3hG81hRrlz6QHvNPlCJJhpHPIZ3PclYzy-IuGbA-7VFeFJUq26Dl5ByxNZogvMDrJy6avsmuTejh5CYx3xdactDxkoteOCkb6FM-8Xbq-B2PODFidRvVDG4QOTrAofjHyNsXACHRMkNYtAuL2s476hSvic4YT90HSqyO5gtJXPV6BdogHyb/s320/169.4380..1.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ara trobada a ca n'Oriol amb la inscripció de Chares i Irineu.<br />Foto: Fundació Museu-Biblioteca de Rubí</td></tr></tbody></table><p>Isabel Rodà en un article publicat el 2004, va apuntar la possibilitat que en comptes de dues persones pogués ser una sola que s'anomenaria Chares Irineu.</p><p>L'altar, molt possiblement estaria dedicat al déu Bel, indígena i d'arrel cèltica. Aixó ens permet veure com aquest individu o individus donaven culte a unes divinitats no romanes i que podrien haver procedit de les Gàl·lies.</p><p>Així doncs, al Rubí dels dos primers segles de la nostra era tenim constatada la presència d'esclaus, que treballaven a les nombroses <i><a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2019/06/les-villes-romanes-de-rubi.html">uillae</a></i> que eren escampades pel nostre actual terme municipal.</p><p><b>Bibliografia</b></p><p>- Alföldy, G., 1987: <i>Historia social de Roma</i>, Alianza Universidad, Madrid.</p><p>- Fabre, G.; Mayer, M, i Rodà, I, 1982: "Epigrafia romana de Rubí i els seus encontorns", <i>Butlletí</i>, 5, Rubí, juny de 1982, p. 81-104.</p><p>- Finley, M. I., 1978: <i>La economía de la Antigüedad</i>, Fondo de Cultura Económica, Mèxic-Madrid-Buenos Aires.</p><p>- García Herranz, C., et altri: García Herranz, C.; Jorba, M. A.; Prieto, J., i Puig, R. M., 1986: "Rubí antic: Prehistòria-segle X", a <i>Aproximació a la Història de Rubí</i>, Ajuntament de Rubí, p. 17-56.</p><p>- Mangas, J.,1988: <i>La Roma imperial</i>, Historias del Viejo Mundo, 13, Historia 16, Madrid.</p><p>- Nicolet, C., 1982: <i>Roma y la conquista del mundo mediterráneo 264-27 a. de J.C I/Las estructuras de la Italia romana</i>, ed. Labor, Barcelona.</p><p>- Pucci, G., 1981: "La ceramica italica (terra sigillata)", a <i>Società romana e produzione schiavistica. II. Merci, mercati e scambi nel Mediterraneo</i>, Laterza, Bari, p. 99-121.</p><p>- Rodà, I., 2004: "Valoració de l'epigrafia romana de Rubí: notícies d'un nou fragment", <i>Identitats de Rubí</i>, 3, Castell-Ecomuseu urbà, Rubí, p. 21-29.</p><p><br /></p>Jordihttp://www.blogger.com/profile/05260223035539416246noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1752494802392841412.post-65189536369103400002022-07-26T17:16:00.005+02:002022-07-26T17:17:56.333+02:00L'evolució de la població de Rubí al segle XX<p>Rubí va experimentar al llarg del segle passat un creixement inaudit de la seva població que va transformar una petita vila de 4.400 habitants l'any 1900 en una ciutat de prop de 60.000 habitants l'any 2000.</p><p>Assenyalarem en aquesta entrada els factors múltiples que han contribuït a aquest augment demogràfic desmesurat, especialment als anys 60 i 70 del segle XX. </p><p>Com ja hem dit, Rubí el 1900 comptava amb 4.400 ànimes, quantitat que només es va elevar als 4.429 els deu anys següents. De fet encara cuetejava la gran crisi agrícola provocada per la pesta fil·loxèrica que havia provocat certa immigració a l'estranger, però a partir de mitjans dels anys 10 hi hagué un augment de la productivitat agrícola i de la demanda de mà d'obra per treballar a les fàbriques, amb la consegüent vinguda de mà d'obra de l'exterior (Freixes, 2000). A això s'afegí l'arribada del tren elèctric el 1918, amb l'arribada de treballadors, molts de Múrcia. Per tant, començaria certa represa demogràfica.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizsNdCsW0wOCBo4QBpfmGesm1aWT1GbzhgkrM0FWfnFlKaICiFHTEaiQTimtQO-CeNUDU4qgaVkdZwynYHuM46kUhbcg8ls0cHYyl2UlHQ3uEnfryUW6dPKaIh080a6CYlkQqywlITtV5lAe6RDFXHV1dPeTpaxMmsq3nAgr2R1QZ9moDyzbWU9hsb/s519/2093-rubi.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="299" data-original-width="519" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizsNdCsW0wOCBo4QBpfmGesm1aWT1GbzhgkrM0FWfnFlKaICiFHTEaiQTimtQO-CeNUDU4qgaVkdZwynYHuM46kUhbcg8ls0cHYyl2UlHQ3uEnfryUW6dPKaIh080a6CYlkQqywlITtV5lAe6RDFXHV1dPeTpaxMmsq3nAgr2R1QZ9moDyzbWU9hsb/w400-h230/2093-rubi.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Evolució general de la població de Rubí al segel XX.Font: </td></tr></tbody></table> foro-ciudad.com<p>Durant els anys 20 va crèixer la població des dels 5.239 habitants de 1920 als 6.623 de 1930, però a la dècada dels 30 observem un cert estancament demogràfic, ja que segons les dades amb què comptem de 1931 fins al 1936 l'increment fou només de l'1,62%.</p><p>La Guerra Civil va fer minvar el nombre d'habitants en un 8,48 %. El fet és que, a més dels estralls que va provocar el conflicte bèl·lic, es constatat el fet que molts rubinencs i rubinenques es van traslladar a ciutats més grans de les rodalies a fi de fugir de la repressió exercida pel bàndol victoriós (Batalla, 2015). Durant la primera meitat de la dècada dels 40 el ritme de creixement es va recuperar però de manera molt lenta, per sota de la mitjana catalana. Si el 1940 la població era de 6.159 persones, el 1945 només havia augmentat a 6.221, però a partir d'aleshores va començar a normalitzar-se, fins que el 1950 (6.953 habitants) va tornar a situar-se a nivells dels anys 30.</p><p>Però la població va experimentar la gran arrencada a mitjans del segle XX, quan la indústria va convertir-se en la principal font de riquesa i les primeres onades immigratòries massives van efectuar la seva aparició. Entre 1950 (6.953 habitants) i 1960 (9.907 ànimes) el nombre de rubinencs i rubinenques va crèixer en un 43 % aproximadament. Cal dir que a la segona meitat dels anys 50 l'increment demogràfic va ser notablement superior al de la resta de la comarca, ja que es van guanyar quasi 2.000 habitants en només 5 anys. </p><p>Però és a partir de 1960, especialment després de la rierada, quan l'allau immigratori provocarà un creixement demogràfic importantíssim que durarà les dues dècades següents, Aquest any Rubí era la cinquena població de la comarca en nombre d'habitants i entre el 1960 i 1975, any en què va ser la tercera després de Terrassa i Sabadell, la població passà de 9.907 a 35.855 persones, és a dir, es va quasi quadriplicar en quinze anys. La taxa anual de creixement era del 10,68 %, el doble de la mitjana catalana. Es va iniciar el fenomen de la urbanització de zones abans dedicades a l'agricultura com la zona dek 25 de Setembre, Can Fatjó, Can Cabanyes (Les Torres) o Ca n'Oriol, amb els consegüents problemes d'habitatge per a la població nouvinguda i els pocs serveis, peró amb un bon negoci per a les immobiliàries.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOGwaK02TbGSY9CfA-TYc0fR2KF0wKgIJXczPL1YTZ6KfdFgQZQV4HkZYTbMZydGx_MCxUVnnuTxCyWXSUldPmxORzOm1nEwpzfQb6mXQPCs7MaDagkFQCxYtWoTnFlT7lk-JFJeiHTdNvM8LIupMn2ZTzVZRkfoDoE1SQvN6VAgorutBVLcN51ggH/s960/25%20de%20setembre%20Foto%20Miquel%20Mumany,%20anys%2060..1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="578" data-original-width="960" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOGwaK02TbGSY9CfA-TYc0fR2KF0wKgIJXczPL1YTZ6KfdFgQZQV4HkZYTbMZydGx_MCxUVnnuTxCyWXSUldPmxORzOm1nEwpzfQb6mXQPCs7MaDagkFQCxYtWoTnFlT7lk-JFJeiHTdNvM8LIupMn2ZTzVZRkfoDoE1SQvN6VAgorutBVLcN51ggH/w400-h241/25%20de%20setembre%20Foto%20Miquel%20Mumany,%20anys%2060..1.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Als anys 60 i 70 la perifèria de Rubí comença a poblar-se de grans blocs de pisos. <br />Foto: Miquel Mumany</td></tr></tbody></table>En total, de 1970 (22.485 habitants) a 1981 (45.532 habitants) Rubí va doblar amb escreix el nombre d'habitants. La població activa, com ens explica Batalla (2015) també va experimentar un gran creixement a causa de la inusitada activitat industrial del temps: al sector secundari el 1970 hi treballava quasi el 80 % de la població activa, percentatge que va anar disminuint cap al 53,54% el 1996, a causa de la crisi del tèxtil i altres factors. A més, a partir de 1976 es va reduir el ritme de la immigració procedent de fora de Catalunya.<p>El fet és que a partir dels inicis dels anys 80 es va produir una ralentització provocada per l'esmentada frenada de la immigració, la crisi econòmica i la disminució de la natalitat, però a partir de 1986 (46.360 habitants) va tornar a augmentar amb una mica més de velocitat la població, encara que a un ritme molt més lent que als anys 60 i 70 (Anguera, 1987). Es calcula que unes 1.000 persones més cada any anaven engruixint la població rubinenca.</p><p>Tot i així, a finals del segle passat la taxa de creixement de la nostra població era 8 vegades superor a la mitjana de Catalunya. De 1996 (54.085 habitants) es va passar al 2.000, l'últim any del segle XX, als 58.646. En aquests anys es va iniciar el nou fenomen de la immigració procedent de països extracomunitaris, especialment de Llatinoamèrica i del Marroc, que contribuïria a un cert creixement. Peró això ja seria matèria per una altra entrada.</p><p><b>Bibliografia</b></p><p><b>- </b>AAVV, 1994: <i>Rubí a l'Abast. Ciències Socials</i>, Ajuntament de Rubí.</p><p>- Anguera, J.:1987: <i>Rubí, un estudi sòcio-econòmic</i>, Ajuntament de Rubí i Banca Catalana.</p><p>- Batalla, R., 2015: "Rubí: creixement i transformació de la ciutat industrial durant el franquisme", <i>Butlletí</i>, 64, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, juny de 2015, p. 2-35.</p><p>- Freixes, J. M., 2000: "Rubí (1918-1930): una vila en creixement", <i>Butlletí</i>, 44, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, desembre de 2000, p. 17-31.</p><p>- Molinero, C., i Ysàs, P., 1986: "Rubí al segle XX: una vila en transformació", a <i>Aproximació a la Història de Rubí</i>, Ajuntament de Rubí, p. 221-279.</p><p>- Parras, J., 2000: "La llarga postguerra franquista (1939-1962)", <i>Butlletí</i>, 44, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, desembre de 2000, p. 53-73.</p><p>- Parras, J., 2004: <i>La Transició a Rubí. Retalls d'història d'uns anys viscuts acceleradament</i>, Beques per a la Recerca, Ajuntament de Rubí.</p><p>- Prat, J., "1962-1979: de la rierada a la democràcia", <i>Butlletí</i>, 44, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, desembre de 2000, p. 74-84.</p><p><b>Webgrafia</b></p><p>www.foro-ciudad.com/barcelona/rubi/habitantes.html</p>Jordihttp://www.blogger.com/profile/05260223035539416246noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1752494802392841412.post-23082643816021663462022-06-24T14:04:00.003+02:002022-06-24T14:06:37.900+02:00Les piscines de Castellnou o "la platja del Vallès"<p>Encara que potser sembli que en un blog dedicat a la nostra història i patrimoni potser el que havia estat un equipament lúdic de primer ordre no hauria de rebre una atenció molt acurada, hauriem de dir que ara, en aquests moment, les piscines abandonades de Castellnou, ara en procés d'enderroc, ja formen part de la història local. I és per això que les hi dediquem aquesta entrada.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTo0S1FcMdtF9PRkPY4SaEXq5QWSHTi4hhGfK--eFG06QmqLy40Be-28xkNyylymsode_OBEssFElEFmRbc1UxyDxq0qtxPc5Ryaqyj1dxZO5v3MIoaWm_t9Md0oxd1XLodWZrX1oLGmTfVAyyDSF5y2-nKQdTpSib8NNCPRkVs37Gr2bfj1zt2lma/s760/httpsgmdavid.comsitios-abandonados-barcelona.webp" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="570" data-original-width="760" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTo0S1FcMdtF9PRkPY4SaEXq5QWSHTi4hhGfK--eFG06QmqLy40Be-28xkNyylymsode_OBEssFElEFmRbc1UxyDxq0qtxPc5Ryaqyj1dxZO5v3MIoaWm_t9Md0oxd1XLodWZrX1oLGmTfVAyyDSF5y2-nKQdTpSib8NNCPRkVs37Gr2bfj1zt2lma/w400-h300/httpsgmdavid.comsitios-abandonados-barcelona.webp" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les piscines, abandonades. <br />Font: gmdavid.com/sitios-abandonados-barcelona/</td></tr></tbody></table><p>Fins fa poc eren un escenari fantasmagòric ple de <i>grafitti </i>i objecte de nombroses accions vandàliques, però amb un estrany encant, on s'havien rodat curtmetratges, espots publicitaris, com el de Nike protagonitzat pel futbolista Ronaldinho el 2012, i videoclips musicals, com el que va realitzar-hi el grup britànic Coldplay amb el seu tema "My Universe" el 2021. </p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/3YqPKLZF_WU" width="320" youtube-src-id="3YqPKLZF_WU"></iframe></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;">Alguns agosarats també han utilitzat les instal·lacions de les piscines per enregistrar psicofonies i fins i tot celebrar "rituals satànics", encara que en teoria l'entrada estava prohibida. I no parlem dels botellots i les curses il·legals de vehicles, tant en boga últimament.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihRv2pcbdKEh7PNmDn10ns-bovT_wnAMkCAVODX9p12GUxc-ksgdKoT9Q59Q8byqW61wp5mSsNJGzVBYCMr9JR2yiramBFWT2yp_iMn3_tRobOSVfS6ceo4NY3DHCL1eCWbpaks-2IJJEad5ue7eYjdRiDBptdtKb1QKFhTK0lPmoJI55y5qyuYrTh/s4160/IMG_20170414_174735.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihRv2pcbdKEh7PNmDn10ns-bovT_wnAMkCAVODX9p12GUxc-ksgdKoT9Q59Q8byqW61wp5mSsNJGzVBYCMr9JR2yiramBFWT2yp_iMn3_tRobOSVfS6ceo4NY3DHCL1eCWbpaks-2IJJEad5ue7eYjdRiDBptdtKb1QKFhTK0lPmoJI55y5qyuYrTh/s320/IMG_20170414_174735.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto: Jordi Vilalta, abril de 2017</td></tr></tbody></table><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;">Quan es van inaugurar el 1971 van tenir un èxit aclaparador i aviat foren conegudes com a "les piscines del Vallès". Moltes persones, en aquells temps, no disposaven de molts recursos econòmics per viatjar a llocs de platja a la temporada estival i les piscines comunitàries dels blocs d'habitatges eren molt minoritàries. Els anys, doncs, 70 foren l'època d'or d'aquests establiments balnearis locals. Tinguem en compte que el 1971 també s'obriren les noves piscines municipals de l'Escardívol i la de can Mir.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9DJE158yM5Hir-SVAPLbel9NQmdJeHtqXyikgxxAg0MYRfo94hkf-bHdASbi0IOvdb4bppTlN8H0G0qq5QFoZBGL3UT9UQtSqumvtlLTSowPKee8CXCvaEEjPPRqb6niSDnGyWxWy78H_yb3CO-06VgZRhcq9-meFm-SSsNMIOWRgyNsnwcYfhMR9/s466/1971%20piscines%20castellnou%20Jos%C3%A9%20Serrano.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="336" data-original-width="466" height="289" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9DJE158yM5Hir-SVAPLbel9NQmdJeHtqXyikgxxAg0MYRfo94hkf-bHdASbi0IOvdb4bppTlN8H0G0qq5QFoZBGL3UT9UQtSqumvtlLTSowPKee8CXCvaEEjPPRqb6niSDnGyWxWy78H_yb3CO-06VgZRhcq9-meFm-SSsNMIOWRgyNsnwcYfhMR9/w400-h289/1971%20piscines%20castellnou%20Jos%C3%A9%20Serrano.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les piscines, l'any 1971. Foto col. José Serrano</td></tr></tbody></table><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;">El complex instal·lat a la zona de Castellnou, on, per cert, es començava a poblar de "xalets" i segones residències de classe mitjana, tenia 18.018 m2 i comptava amb unes instal·lacions de primera: una piscina olímpica amb dos trampolins, un dels quals disposava de dos nivells </span><span style="text-align: left;">de 5 i de 10 m, altres piscines més petites de formes ovalades i rodones, una zona de bar, un frontó i un minigolf.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL0qIzHjS39umeJg25IiqqoFB6mBZVsCaBYxgEguoKkyU82tCFqwyR8ot1mr_K1ugzSIVmJsJUzx5YHFhjmikV_U1F4KQSGEmaNQQUGc67WlNXdNADRaq132Z79SWExqlmBU0WhvqyTrwu_Firna_8gNR3NhB927mLiH3A8QR47hXtNR5IV46DGs9t/s512/f99a239d3e1c6ebdacc873d42a8cec20.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="384" data-original-width="512" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL0qIzHjS39umeJg25IiqqoFB6mBZVsCaBYxgEguoKkyU82tCFqwyR8ot1mr_K1ugzSIVmJsJUzx5YHFhjmikV_U1F4KQSGEmaNQQUGc67WlNXdNADRaq132Z79SWExqlmBU0WhvqyTrwu_Firna_8gNR3NhB927mLiH3A8QR47hXtNR5IV46DGs9t/w400-h300/f99a239d3e1c6ebdacc873d42a8cec20.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els dos trampolins de la piscina olímpica.<br />Font: findinterestingplaces.com</td></tr></tbody></table><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;">A més de ser utilitzades per al bany i el gaudi de l'esport, hem de dir que també s'hi celebraven revetlles, festes i concerts. Eren tot un complex lúdic d'abast comarcal.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn_DQfCv1aXiPD6iveFZ2fPH0528DS7K6I9jA-oM544plLgjIkj4LNd2XMgWxj4_poKka-MuZNI7xQ8_xErMZSRK97yERnlZdtmgmU0AUYLp8Nzs11tNBHa874HwBl_X_OER5MHbuHj-EgsHyTSgQhc0nNSPK27kuyRD-G9V8LN34V4XCRj-E4hjVZ/s4160/IMG_20170414_180047..1.t.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn_DQfCv1aXiPD6iveFZ2fPH0528DS7K6I9jA-oM544plLgjIkj4LNd2XMgWxj4_poKka-MuZNI7xQ8_xErMZSRK97yERnlZdtmgmU0AUYLp8Nzs11tNBHa874HwBl_X_OER5MHbuHj-EgsHyTSgQhc0nNSPK27kuyRD-G9V8LN34V4XCRj-E4hjVZ/w400-h300/IMG_20170414_180047..1.t.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les piscines rodones i part dels vestidors. <br />Foto: Jordi Vilalta, abril de 2017</td></tr></tbody></table><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;">Així, s'havien arribat a congregar a les instal·lacions fins a 4.000 persones en un dia. I encara que atreien també a molts banyistes de les poblacions dels voltants (arribaven autocars plens de persones que hi anaven a passar el dia), hem de tenir en compte que en aquells anys Rubí comptava només amb uns 25.000 habitants i escaig. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBUQZ4yfzssPaYAvY7NRivqNSjgMVapvFaQ-T8vpowoJ8IUxOOfROUpBeOMTy4-Ilnlx3ps54uwebHJEkpKz5-sv7f3lZIOA7tXAwPn9_PQiT-V7XzCPAswXwWy8RvgVW2RO3S8QWTo1ZR18DauOO1R4ipn2iOKsUZbuQY9Ej-4s0c8kZkL6IGXQq9/s3974/IMG_20170414_175043...1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2573" data-original-width="3974" height="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBUQZ4yfzssPaYAvY7NRivqNSjgMVapvFaQ-T8vpowoJ8IUxOOfROUpBeOMTy4-Ilnlx3ps54uwebHJEkpKz5-sv7f3lZIOA7tXAwPn9_PQiT-V7XzCPAswXwWy8RvgVW2RO3S8QWTo1ZR18DauOO1R4ipn2iOKsUZbuQY9Ej-4s0c8kZkL6IGXQq9/w400-h259/IMG_20170414_175043...1.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'entrada al complex, l'abril de 2017. Foto: Jordi Vilalta</td></tr></tbody></table><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;">No obstant l'èxit de les piscines va ser enfosquit per uns suposats accidents mortals. El primer fou el 29 d'agost de 1971, segons llegim al setmanari </span><i style="text-align: left;">El Caso</i><span style="text-align: left;">, el mateix any en què foren obertes al públic. Ena questa publicació es deia que un noi va saltar del trampolí i un cop a l'aigua va topar amb un banyista que passava nedant: els dos varen perdre la vida. Però sembla ser que, consultades altres fonts, aquestes morts van ser només el contingut d'un rumor que es va estendre i va donar lloc a certa mala fama del complex. De fet, la foto del cap del noi mort que ocupava la portada d'aquella publicació en realitat corresponia al del John Fitzgerald Kennedy a la sala d'autòpsia després que el disparessin.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJkupE10uAA1PKwkhL68kJ1ImRJVyBTajLHvNyo3tEDruOYKh1SBKsec8wNvSXMLQI5x3YHdPwZPOyUuExf1v8woE3D6trBXIEdcUB-K7VLQd1V4JilF-pi_MVAR4zLv7kevLsr8qvZPPfBd41g_8MuABnGwd5mEJMbIYXIuasNA8aOXjmwGCetqZc/s720/elotrolado.net.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="528" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJkupE10uAA1PKwkhL68kJ1ImRJVyBTajLHvNyo3tEDruOYKh1SBKsec8wNvSXMLQI5x3YHdPwZPOyUuExf1v8woE3D6trBXIEdcUB-K7VLQd1V4JilF-pi_MVAR4zLv7kevLsr8qvZPPfBd41g_8MuABnGwd5mEJMbIYXIuasNA8aOXjmwGCetqZc/s320/elotrolado.net.jpg" width="235" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3ty-y4SMsi7w_1q6S441IbYXchD65DaK5-givRMRGnGt7eyLX_HTp5ch0Y_OndorOyK6yJ_ej9pAFKw1CeFg01bLn0skYzVv1VCjzaU6ftFQYJET0ob8qcmMTQe44rQYHXUkVl8GlTKBqcYVGDJfOlegCQlQGzSg7ae8Dx7mOHFFUcASbMBMa0A-Q/s450/Kennedy_autopsy_head.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="350" data-original-width="450" height="191" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3ty-y4SMsi7w_1q6S441IbYXchD65DaK5-givRMRGnGt7eyLX_HTp5ch0Y_OndorOyK6yJ_ej9pAFKw1CeFg01bLn0skYzVv1VCjzaU6ftFQYJET0ob8qcmMTQe44rQYHXUkVl8GlTKBqcYVGDJfOlegCQlQGzSg7ae8Dx7mOHFFUcASbMBMa0A-Q/w200-h191/Kennedy_autopsy_head.jpg" width="200" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">A sobre, portada d'El Caso. Font: elotrolado.net<br /><br /></td></tr></tbody></table><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">A sota, foto de l'autòpsia de J. F. Kennedy.<br />Font: Viquipèdia</td></tr></tbody></table><br /></td></tr></tbody></table></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;">El juny de1981 una nena va morir ofegada, en una notícia apareguda a </span><i style="text-align: left;">Diario de Barcelona.</i><span style="text-align: left;"> A mitjans anys 80 any es varen tancar al públic atès que l'empresa va fer fallida i els terrenys foren embargats per l'Ajuntament de Rubí a causa de l'impagament dels impostos corresponents. Començaria d'aquesta manera l'abandó de les instal·lacions.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;">Però la gran causa, a més d'una sèrie de problemes tècnics relatius al subministrament de l'aigua, va ser la competència d'altres centres (Rubí també tenia la Sportennis, les piscines de can Mir, les municipals...) i el major auge del turisme de platja a partir dels anys 80. Les persones àvides de prendre banys ja tenien més capacitat econòmica per anar a destins més llunyans.</span></div></span></div><p>Finalment, el març del 2022 les màquines excavadores començaren l'enderroc del complex.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/5cmMlq4zaLI" width="320" youtube-src-id="5cmMlq4zaLI"></iframe></div><p><br /></p>Jordihttp://www.blogger.com/profile/05260223035539416246noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1752494802392841412.post-75464462407160359532022-06-04T14:34:00.001+02:002022-06-04T14:38:06.822+02:00Sant Feliu o Feliuet de Vilamilanys. Una ermita antiquíssima<p>Encara que l'ermita popularment anomenada de Sant Feliuet no es troba al terme municipal de Rubí, sinó al de Sant Quirze del Vallès, sempre ha estat molt vinculada amb els avatars de la nostra història, no només per la seva proximitat geogràfica amb la població, sinó també perquè eclesiàsticament pertany a l'arxiprestat de Sant Pere de Rubí.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyh_FlH9wNzgZ9D5tfyi5w3ZJ-7FXJDURocTG5Q_sZBsyNcmDk0cBRWBQERV3ho8Kn7u8MybBGV7S7Ravynppj1v2x28uzG9f3GpyuTOY17DXD5DK-FAptj7dQlLel3ZqHPrinTQt2RE-yjf-DMWr-qT8NMC-8If9WwyNfHT3hbpzvkRGxwutGp7Ku/s2592/CAM04770.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1944" data-original-width="2592" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyh_FlH9wNzgZ9D5tfyi5w3ZJ-7FXJDURocTG5Q_sZBsyNcmDk0cBRWBQERV3ho8Kn7u8MybBGV7S7Ravynppj1v2x28uzG9f3GpyuTOY17DXD5DK-FAptj7dQlLel3ZqHPrinTQt2RE-yjf-DMWr-qT8NMC-8If9WwyNfHT3hbpzvkRGxwutGp7Ku/w400-h300/CAM04770.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista de l'ermita des de la part est. Foto: Jordi Vilalta</td></tr></tbody></table><p>Sembla ser que l'indret era ja ocupat en època romana, atès que en l'obra de l'ermita s'ha reutilitzat material d'aquesta època com teules o fragments de picadís i sobre tot per les troballes efectuades el 1949 a la capella meridional. La més important, datada de mitjans del segle V, és una ara paleocristiana de marbre que presenta una inscripció en llatí en hexàmetres separats per una creu i una fulla d'heure que resa:</p><p><i>+ FELICI MISERUM PENARUM PONDERA PELLE + XPE DS PER CUNCTA PIUS QUI SCLA REGNAS HIC SCS SEMPER SEDITO HIC ABITATOR ADESTO + FELICI MISERO TOTA TU TRISTIA TOLLE</i></p><p>XPE és l'abreviació de <i>Christe</i>; DS, la de <i>dominus </i>("senyor"); SCLA, la de <i>saecula </i>("per tots els segles"), i SCS, la de <i>sanctus.</i></p><p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUTRnn-dErf32zLUfpuczB2w2q8f_NzDwfAL-q26-IOYAc6hPjH5xuOq6FhbseEYKsPZtq3D3A761a5heRBPOh3MjrHsaD35lGlIiPMLmo5izx6AdSvHuMYxhyvjHU07bKDaR6ds9xg0_NR4uyKULpYQjPx7qNBsVcSf-MJom1FH4pMu1Zj-hcEPP0/s2419/Ara%20Sant%20Feliuet%20(2)..%20ib.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1347" data-original-width="2419" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUTRnn-dErf32zLUfpuczB2w2q8f_NzDwfAL-q26-IOYAc6hPjH5xuOq6FhbseEYKsPZtq3D3A761a5heRBPOh3MjrHsaD35lGlIiPMLmo5izx6AdSvHuMYxhyvjHU07bKDaR6ds9xg0_NR4uyKULpYQjPx7qNBsVcSf-MJom1FH4pMu1Zj-hcEPP0/w400-h223/Ara%20Sant%20Feliuet%20(2)..%20ib.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'ara paleocristiana de Sant Feliuet. Foto: Jordi Vilalta</td></tr></tbody></table></p><p>La traducció seria la següent:</p><p>"<i>Al malaurat Fèlix treu-li tot el pes de les seves penes. Senyor Crist, que regnes ple de misericòrdia per tots els segles aquí assegut, aquí establert a la teva casa. Al malaurat Fèlix treu-li tota la seva tristesa</i>"</p><p>En aquesta capella lateral actualment es conserva una còpia, atès que l'original, restaurat fa uns anys, és custodiat per la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí.</p><p>A més de l'ara, que, per cert conserva uns 70 noms esgrafiats, la majoria del segle X, també s'hi va trobar una sitja amb ceràmica romana, fragments de teula de la mateixa època i una pedra de molí.</p><p>Així doncs, sembla que aquest temple podria haver existit ja al segle V, promogut per un personatge cristià que es deia Feliu o Fèlix que el dedicaria al sant que portava el seu nom. Es pensava també que el nom de Vilamilanys (<i>villa de Milanos</i>) seria el producte d'una evolució a partir de <i>villa Aemiliana o Aemilianus</i>, és a dir, el nom d'un latifundi o <i>fundus </i>que havia pertangut a cert Emilià i en el qual residiria aquest Fèlix, com argumentava Ramon Vall (1977), encara que Montserrat Pagès, en un article publicat el 1983 dubtava seriosament d'aquesta procedència, ja que, segon les regles d'evolució fonètica, <i>villa Aemilianos </i>hagués evolucionat cap a Vilamillà, cosa que no és el cas. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_mv7sBo96KSFNWzuYSop1IgVbLlgEmZ2dHpYatTfDy0mZHse4mGSeojFoiYXKeJ1vBDmg8OVtY5D_Zq-OFgxXmvnAeCFDUNAXECsWpF023k78r-NeZQvqtsrPKeQorCR9zA9l3L-GBQum0HE8yD-uoD9g3Ueo-sgq6J73PwlCdQQWDSa58eszGC35/s3435/IMG_20180526_115110.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2237" data-original-width="3435" height="208" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_mv7sBo96KSFNWzuYSop1IgVbLlgEmZ2dHpYatTfDy0mZHse4mGSeojFoiYXKeJ1vBDmg8OVtY5D_Zq-OFgxXmvnAeCFDUNAXECsWpF023k78r-NeZQvqtsrPKeQorCR9zA9l3L-GBQum0HE8yD-uoD9g3Ueo-sgq6J73PwlCdQQWDSa58eszGC35/s320/IMG_20180526_115110.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'ermita en una fotografia de principis del segle passat. <br />Foto: Ajuntament de Sant Quirze del Vallès</td></tr></tbody></table><div><p>Tot i així sembla innegable un origen tardoromà de l'assentament, o potser més antic. A més, molt prop del lloc havia passat la via Augusta interior, procedent d'Arraona (Sabadell) i que es dirigia al pont del Diable. </p><p>Si passem a l'època medieval, després d'uns segles de foscor arqueològica i documental, l'ermita apareix documentada per primera vegada, segons J. Serra, a un precepte del rei franc Lluís el Tartamut al bisbe de Barcelona Frodoí l'any 875 o 878 (és l'època en què la meitat nord de l'actual Catalunya pertanyia als francs), dedicada al màrtir sant <i>Felicis </i>(Sant Feliu). Sembla que moltes vegades la població considerava com a sants els antics propietaris d'una zona determinada, i més si s'havien convertit o eren cristians.</p><p>Tal i com ha arribat als nostres dies, es tracta d'un temple preromànic, de 17 m de llargària per 10 d'ample, de planta en forma de creu llatina d'una sola nau amb absis principal rectangular a orient, lleugerament desviat, i dues capelles laterals de planta també rectangular a l'exterior. Al lloc on s'ajunten la façana meridional amb l'absis principal es pot veure una pedra tallada amb el relleu d'un animal que podria ser una llebre. La porta de l'ermita, d'arc de mig punt, es troba a la paret lateral sud. Les 6 finestres del temple, com és típic de l'arquitectura del temps, són de petites dimensions: es troben al mur oest, al mur nord, a l'absis principal (és a dir, a orient), a la paret sud de l'absis principal, a l'absis meridional i sobre la porta del temple. La coberta és de teules àrabs. Les pedres de la construcció es troben ben lligades i als angles i obertures es va utilitzar pedra picada. El mur sud és més gruix que el nord, on hi ha contraforts. Un campanar de doble espadanya, que ja existiria el 1404, està format per tres pilars que configuren dues obertures on es col·loquen les campanes es troba a la part de ponent. L'interior està cobert per una volta de canó generada per un arc apuntat, producte de la reconstrucció del segle XX.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9PC4ChNUDbtBLetdfvTBWpueBbDKRZWBSNsfbOz2PXRiLOklW34UTrZZAbXghj7qv1jBLb2wKUsVKau73awP0FM1ZD1dWyKnhOTZbAKK9v53sjoIB53pOxf-iTce1fxTDMn6jrcIuAi_CnyBtwODLHtXjNWmeahNNz59JmG5eqqilWG08yGZViqK3/s2459/mar%C3%A7%202016,.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1540" data-original-width="2459" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9PC4ChNUDbtBLetdfvTBWpueBbDKRZWBSNsfbOz2PXRiLOklW34UTrZZAbXghj7qv1jBLb2wKUsVKau73awP0FM1ZD1dWyKnhOTZbAKK9v53sjoIB53pOxf-iTce1fxTDMn6jrcIuAi_CnyBtwODLHtXjNWmeahNNz59JmG5eqqilWG08yGZViqK3/w400-h250/mar%C3%A7%202016,.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'ermita vista des del costat oest, amb la seva espadanya. <br />Foto: Jordi Vilalta</td></tr></tbody></table><p>Durant els primers temps de l'ermita, al segle IX, aquesta seria de planta rectangular i sense els absis laterals. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6_-USWFEHVZbOmrlwJ2fnoivqzsMQK4gll4xUL5CZXVdEvUkmel-t9g9DfMEMTDwx2JgBPxOLKEsllE8FIyZX1CPwaycGbYGcrEAljwIWFuk6Dbtgfc8X5nYvKHgIZmcsbLwxnfPw8mpAxywEXmp9ID3-4MpjE2ccwKI2x_1Al6wXjXGMlIfbywdl/s690/t.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="501" data-original-width="690" height="232" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6_-USWFEHVZbOmrlwJ2fnoivqzsMQK4gll4xUL5CZXVdEvUkmel-t9g9DfMEMTDwx2JgBPxOLKEsllE8FIyZX1CPwaycGbYGcrEAljwIWFuk6Dbtgfc8X5nYvKHgIZmcsbLwxnfPw8mpAxywEXmp9ID3-4MpjE2ccwKI2x_1Al6wXjXGMlIfbywdl/s320/t.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Planta, en negreta, de la primera fase de l'ermita.<br /><br /></td></tr></tbody></table><p>Entre el 904 i el 917 es va efectuar la restauració de l'ermita, promoguda per l'abat de Sant Cugat Donadeu, del qual conservem una signatura a l'ara paleocristiana. Es construirien els dos absis laterals; el sud de planta quadrangular tant per l'interior com per l'exterior, i el nord, on s'allotja l'ara paleocristiana, trapezoïdal per fora i semicircular per dins. També s'instal·laria una coberta de fusteria. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCyTGkXFWr3zNgqZrTyydLWvaKp6pjhF-lfEyP2Lv9AdQPW18ipX_8KOJMuW_UUHXPU39gGjmGGhoBgzhzji3IaA48r0OkWKC6Oos4FPHOVaY9xNWLplmFV_Ssr9Y0d6sxfpx-B74d1BR63w3Q3gtkvhE-usXVZVVDIxv668Ya010_nUvLPL5AvyIv/s701/planell%20sant%20feliet%20i%20al%C3%A7at%20sud.%20romanicodigital.com.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="614" data-original-width="701" height="560" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCyTGkXFWr3zNgqZrTyydLWvaKp6pjhF-lfEyP2Lv9AdQPW18ipX_8KOJMuW_UUHXPU39gGjmGGhoBgzhzji3IaA48r0OkWKC6Oos4FPHOVaY9xNWLplmFV_Ssr9Y0d6sxfpx-B74d1BR63w3Q3gtkvhE-usXVZVVDIxv668Ya010_nUvLPL5AvyIv/w640-h560/planell%20sant%20feliet%20i%20al%C3%A7at%20sud.%20romanicodigital.com.png" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Planell de l'ermita (a sobre) i alçat sud, amb la porta. Extret de romanicodigital.com</td></tr></tbody></table><br /><p>Més tard, un document del 920 esmenta un <i>Palatio Fracto </i>("palau ensorrat"), que, per cert, apareix en diversos texts fins el 1207 i podria recordar l'existència de la suposada vil·la tardoromana. També es constata l'existència en aquells anys, segons explica F. Margenat, d'un potentat que es deia Baio. </p><p>Al precepte del rei franc Lotari de 986, que confirmava les possessions del monestir de Sant Cugat desprès de la incursió musulmana de l'any anterior, figura l'<i>ecclesiam s. Felices que est ad ipsam villam</i> <i>de Milans</i>. Hem d'assenyalar que Sant Feliu de Vilamilanys va ser seu d'una parròquia, una de les cinc del monestir de Sant Cugat, en època medieval, fins al 1428, i que estava dedicada al segle XV a Sant Feliu, Santa Maria i Sant Bartomeu. Diverses butlles papals al llarg de l'edat mitjana confirmaran aquesta dependència de l'abat santcugatenc, com la del 1002, del papa Silvestre II, que esmenta la <i>villa que dicunt Milanos cellam</i> (ermita) <i>s. Felicis</i> com a un dels límits de les possessions del monestir. Els rectors de la parròquia de Sant Feliu eren nomenats per l'abat de Sant Cugat, però amb l'aprovació del bisbe de Barcelona. El més antic documentat és Guillem, del 1236, mentre que el més modern és Joan Tarré, de 1456 (segons Rufé, 1996).</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1vjaohqtuFR_Qoyjd0891TV-G_WfTSX-K5hldlJ7aiczX_TNnUuNevm-eR4dZH_VUf1dWx9efxlwmIFwOxlHMnpMp4gyC3VxGaHY9GvrqeHDqIi6T3GWf9xdenvdr9oYF7FP_K9WYjt5d3YxyhRABT3IgeT0A9Fw7CsB9avfJEszogDonWpWjBfhw/s507/ermita%20sant%20feliuet..1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="435" data-original-width="507" height="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1vjaohqtuFR_Qoyjd0891TV-G_WfTSX-K5hldlJ7aiczX_TNnUuNevm-eR4dZH_VUf1dWx9efxlwmIFwOxlHMnpMp4gyC3VxGaHY9GvrqeHDqIi6T3GWf9xdenvdr9oYF7FP_K9WYjt5d3YxyhRABT3IgeT0A9Fw7CsB9avfJEszogDonWpWjBfhw/s320/ermita%20sant%20feliuet..1.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotografia de la part est de l'ermita. Extret de Rufé, 1996</td></tr></tbody></table><p>A causa d'aquests fets, gran part de la documentació de l'ermita es troba al cartulari del cenobi de Sant Cugat.</p><p>Hem de dir, però, que, encara que pertanyent al monestir, administrativament l'ermita formava part del terme del castell de Terrassa al menys fins al segle XIII. El primer testimoni és un document de 991 on apareix <i>in termino Terracense, in Villa de Milanos</i>. De totes maneres, com explica Robert Baró, durant els segles X i XI hi ha documents que la consideren com a terme independent, però altres l'esmenten com a una parròquia que depèn del terme de Terrassa (<i>Terracia</i>). Segons Miquel Rufé, d'aquesta parròquia formaven part els masos de can Corbera, la Bastida i el seu molí, can Rosés, can Ferran, can Barata, can Viver de la Serra, can Camps, can Tiraïres i can Graells, entre molts d'altres.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEfwHSJS37loBu39rMHYvnuKxhSMzLpwh7Nah32mAfP8v4xo9tqfm8nisEBq2wX8zfnnYxs9w8oxTVA0ugIDdlBq9IOk9gVXjdDCLpGQ3E6nwEHWc3c2r2o4NDHIOOB_BGEXMxxKCtugyhBP3Dg0ctvC56T4_XCxL1xPOxPz3rS-HoLQYRpMdWPHZw/s1378/Agent%20perjudicat_0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1190" data-original-width="1378" height="345" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEfwHSJS37loBu39rMHYvnuKxhSMzLpwh7Nah32mAfP8v4xo9tqfm8nisEBq2wX8zfnnYxs9w8oxTVA0ugIDdlBq9IOk9gVXjdDCLpGQ3E6nwEHWc3c2r2o4NDHIOOB_BGEXMxxKCtugyhBP3Dg0ctvC56T4_XCxL1xPOxPz3rS-HoLQYRpMdWPHZw/w400-h345/Agent%20perjudicat_0001.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Territori que abraçava la parròquia de Sant Feliu en temps medievals.<br />Segons Rufé, 1996.</td></tr></tbody></table><p>El 1013 (quan és esmentada com a <i>Villa de Milanos</i>) és l'any en què tenim constatada la presència d'un senyor del lloc també anomenat Baio (potser descendent de l'anterior de principis del segle X?)</p><p>Seguint en el segle XI, hem de dir que apareix en diversos llocs la denominació <i>Vale de Milanos</i>, cosa que indicaria una denominació topogràfica que indicava una petita vall. Així, una "vall de Sant Feliuet" apareix testimoniada en un document de 1028 amb el nom de <i>Val de Sancti Felix</i>, i el 1043 ens trobem amb l'esment de Sant Feliu de <i>Vall Milanos</i><i>. </i></p><p>El 1032 es varen fer obres de reconstrucció a l'esglesiola que van donar lloc a l'actual configuració arquitectònica (si exceptuem l'espadanya) ja que es va instal·lar segurament una volta de pedra. Pocs anys després, el 1037, en unes altres obres de reparació, surt esmentada com a <i>Santi Felicis de Villa Milanis. </i></p><p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3M_HYP1boT6BeX7lKoY_R4bgswr8UD5OxxC7-LZ-O4nRCxYh_u2gMOWQG8NlFS2ePwqugjIHokQDCkVErTNCFaWRkvghNhwydaVSTTU-TfF2ukzQ-Ma9hEA4gtBd4EcP_Jd-oLLx2HVvUDsP6-So83ruGzCO24VBRslCb32aEOaCeV2g4ZDP4L0It/s1450/148_Sant_Feliuet_de_Vilamilans_Lluis_Fdez_2021.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="814" data-original-width="1450" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3M_HYP1boT6BeX7lKoY_R4bgswr8UD5OxxC7-LZ-O4nRCxYh_u2gMOWQG8NlFS2ePwqugjIHokQDCkVErTNCFaWRkvghNhwydaVSTTU-TfF2ukzQ-Ma9hEA4gtBd4EcP_Jd-oLLx2HVvUDsP6-So83ruGzCO24VBRslCb32aEOaCeV2g4ZDP4L0It/w400-h225/148_Sant_Feliuet_de_Vilamilans_Lluis_Fdez_2021.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista general de l'ermita amb la seva espadanya. <br />Foto: Unió Excursionista de Sabadell</td></tr></tbody></table><br /></p><p>Ja al segle XIII, concretament el 1219, l'ermita apareix documentada com a cap de la parròquia, encara pertanyent al terme de Terrassa, de <i>s. Felicis Villa Mille Annorum,</i> a causa de la interpretació de <i>Milanys</i> o<i> Milans</i> com a la quantitat temporal de "mil anys". El 1233 és esmentada encara com a <i>Villa de Milans</i>, però al segle XIV ja sorgeix l'actual denominació de Vilamilanys.</p><p>A partir del segle XV, concretament el 1436, la parròquia de Sant Feliu s'annexionaria a la de Sant Quirze com a sufragània. Un cartell, datat del segle XIX, que es troba a la part sud del temple, així ens ho recorda.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEij9zEFPPWhCVFBawyo7MCP_oCVNpl_GqYWPuXH_gYrMyMw5gbL312mVGieCulNo6c-4bwFO6xwl5jYW3lxeRbbJe285rQCyWe4FzxYTLUi5sfUAmet7Ynly94sA3UCtWbPosYMYmdK-W7oiXzaafSHJE5lahLoTfG_QnGx3TbkqpuREukvMKNASZRN/s686/Foto%20Ricard%20Ballo,%202015.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="355" data-original-width="686" height="166" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEij9zEFPPWhCVFBawyo7MCP_oCVNpl_GqYWPuXH_gYrMyMw5gbL312mVGieCulNo6c-4bwFO6xwl5jYW3lxeRbbJe285rQCyWe4FzxYTLUi5sfUAmet7Ynly94sA3UCtWbPosYMYmdK-W7oiXzaafSHJE5lahLoTfG_QnGx3TbkqpuREukvMKNASZRN/s320/Foto%20Ricard%20Ballo,%202015.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cartell del segle XIX. Foto: Ricard Balló, 2015.</td></tr></tbody></table><p>És curiós com en alguns documents del segle XVII l'ermita apareix esmentada com a Sant Feliu de Jocha Milans, potser una denominació popular. D'aquest segle, precisament, tenim constància de l'existència de tres altars amb els seus respectius retaules, el de la capella de la Mare de Déu del Roser (on es troba l'ara paleocristiana), el de Sant Feliu (a l'absis principal) i el de Sant Bartomeu. Tots varen desaparèixer a causa de la Guerra Civil.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPGsUnJfwR9iWBJdWxSTCEFR_4tBzQTcbzHHZu75-z_ctL24I4cQZARlvnoQgQ5pddOXuJSnzRHmG8Z4ei0xs4faqHPNYD6a0l2879gLgVkFY1It5omWvt33pKu1cYozzV9l97fbMBNHSxhFKwJK-awZWGb2hQODgX3-6Otob6M27IMsbXO7HTlS1O/s365/altar%20mare%20de%20deu%20del%20Roser%20aldeaglobal.net.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="365" data-original-width="287" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPGsUnJfwR9iWBJdWxSTCEFR_4tBzQTcbzHHZu75-z_ctL24I4cQZARlvnoQgQ5pddOXuJSnzRHmG8Z4ei0xs4faqHPNYD6a0l2879gLgVkFY1It5omWvt33pKu1cYozzV9l97fbMBNHSxhFKwJK-awZWGb2hQODgX3-6Otob6M27IMsbXO7HTlS1O/w315-h400/altar%20mare%20de%20deu%20del%20Roser%20aldeaglobal.net.jpg" width="315" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Capella de la Mare de Deú del Roser,<br />amb la reproducció de l'ara paleocristiana.<br />Font: aldeaglobal.net<br /><br /></td></tr></tbody></table>Des de finals del segle XIX la família Margenat, de la masia de can Corbera, va restar responsable de l'ermita i el 1929 es van fer obres de consolidació i restauració dels altars, promogudes pel rubinenc Sebastià Plaja i pagades pels propietaris Josep Margenat i Josep M. Fontanals (Rufé, 1996).<div><br /></div><div>Durant els anys 20 del segle passat i fins a l'esclat de la guerra s'hi celebrava la Festa de Primavera, organitzada per la Joventut Nacionalista de Rubí, en la qual, després de la missa hi havia l'actuació de l'Esbart Dansaire de Rubí i un dinar a la font de Can Corbera.</div><div><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho8rfUtAwsW7BzvNYGUSjQhmDnpQm6braHHO5EtRayjxH7RaWxRy6BvS3HvGGclmTOXoZb39L2jJIBL7FzHDxIoeuh1aq8jikEJwDY470P-cV1DeSJjt69p6fadKrz05aElAo5cCxBHaq1LcGBg8ftIWUpQIFr-LfpsAuYRJlHpeievt9kbgFu_Wtw/s4023/IMG_20180526_115103.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2953" data-original-width="4023" height="294" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho8rfUtAwsW7BzvNYGUSjQhmDnpQm6braHHO5EtRayjxH7RaWxRy6BvS3HvGGclmTOXoZb39L2jJIBL7FzHDxIoeuh1aq8jikEJwDY470P-cV1DeSJjt69p6fadKrz05aElAo5cCxBHaq1LcGBg8ftIWUpQIFr-LfpsAuYRJlHpeievt9kbgFu_Wtw/w400-h294/IMG_20180526_115103.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aplec a Sant Feluet el 1926 Foto: Grup d'Investigació i Història <br />de Sant Quirze del Vallès.</td></tr></tbody></table><br /><div>Fou incendiada durant la Guerra Civil i entre 1939 i 1969 va passar a pertànyer a la parròquia de Les Fonts. </div><div><p>El 1949 el nou propietari, Feliu Barnola, amo de les hisendes de can Viver de la Serra, can Ferran i can Barata, va restaurar l'esglesiola, la va reobrir al culte després de la seva benedicció l'any següent i va urbanitzar el parc, on a l'esplanada a partir de 1950 es van tornar a fer els aplecs de Pasqua Granada que havien estat interromputs a casa de la Guerra Civil. D'aquestes obres de rehabilitació del temple daten les pintures de l'interior, de Francesc Ribera, amb detalls relatius al martiri de Sant Feliu, entre molts altres temes, i les imatges escultòriques, obra de Francesc Juventeny, artista de Cerdanyola.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp9D5y4erE2h2Q89ckqH7fAU8WH0ziYioHqzGWN2a2fZCCbEIfJo0NLyyyL8hePC64aidzcAlSv4GNiYTH1OWxrnqlWWCERK6Sc1H49J8abQZMTXlMTxulw43reHZY4GDaD9sZ5PJycy-K8z6rVSmBn67wq-xi26BHATc3SqGlVgzi5pyupyR-L8Tk/s960/imatge%20sant%20felieuet%20coneixercatalunya.blogspot.com.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp9D5y4erE2h2Q89ckqH7fAU8WH0ziYioHqzGWN2a2fZCCbEIfJo0NLyyyL8hePC64aidzcAlSv4GNiYTH1OWxrnqlWWCERK6Sc1H49J8abQZMTXlMTxulw43reHZY4GDaD9sZ5PJycy-K8z6rVSmBn67wq-xi26BHATc3SqGlVgzi5pyupyR-L8Tk/s320/imatge%20sant%20felieuet%20coneixercatalunya.blogspot.com.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatge de Sant Feliu, màrtir, a l'inerior de l'esglesiola, obra de<br />F. Juventeny.Foto: coneixercatalunya.blogspot.com</td></tr></tbody></table><p>Els aplecs van tenir un gran èxit de participació als anys 50, 60 i 70. En aquestes celebracions, en els quals les sardanes tenien un protagonisme especial, fins i tot es van fer concursos de cobles. El consum de carn a la brasa i la degustació de la popular mona per postres constituïen la cloenda del popular aplec, al final del qual les famílies tornaven en autobús a Rubí.</p><p>També Barnola va fer edificar el 1957 el Sagrat Cor que es troba dalt del turó proper, de 12 metres d'alçada, obra de Francesc Juventeny, el mateix escultor de les imatges que es troben dins l'ermita. Unba inscripció a la seva base recorda el fet.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_MhfprqQhPapPF3z_aeItK4S7u_DaJSDdOEw9t66PvPA8AgWIRKFg_iKsolj1Xw4UJpx01eRGgO1aLtD0uJnQTZRYtOSEvOFIE9SadzBbQQ2cu53uYl4VYvdlNEc5AfkKHJNsvaLLklGdmmbJep4w6Q9WrcdCxApyEkaFe3WD6fYE7XbOD--059Gq/s2237/CAM04764.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2237" data-original-width="1779" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_MhfprqQhPapPF3z_aeItK4S7u_DaJSDdOEw9t66PvPA8AgWIRKFg_iKsolj1Xw4UJpx01eRGgO1aLtD0uJnQTZRYtOSEvOFIE9SadzBbQQ2cu53uYl4VYvdlNEc5AfkKHJNsvaLLklGdmmbJep4w6Q9WrcdCxApyEkaFe3WD6fYE7XbOD--059Gq/s320/CAM04764.jpg" width="254" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Escultura del Sagrat Cor. Foto: Jordi Vilalta</td></tr></tbody></table><p>A partir dels anys 80 l'aplec de Pasqua va anar caient en decadència. No obstant, des de fa alguns anys la Cofradia de la Virgen de la Cabeza en Cataluña organitza cada any una animada peregrinació a aquest indret.</p><p>Actualment, des de 1969, l'ermita depèn de la parròquia del Pinar, amb seu al bloc 2 de la urbanització, i de l'arxiprestat de Sant Pere de Rubí.</p><p><b>Bibliografia</b></p><p>- Baró, R., 1997: "La divisió parroquial del terme del castell de Terrassa", article 08. Racó.Cat, p. 18-22 (consultable a Internet, però sense posar procedència bibliogràfica).</p><p><b>- </b>Margenat, F., 1982: "Índex dels documents històrics de Rubí, ss. IX-X", <i>Butlletí</i>, 7, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, desembre de 1982, p. 129-134.</p><p>- Margenat, F., 1985a: "El problemàtic origen de la parròquia de Sant Pere de Rubí. 2a part", <i>Butlletí</i>, 7, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, desembre de 1982p. 27-45.</p><p>- Margenat, F,, 1985b: "Índex dels documents històrics de Rubí (s. XI)", <i>Butlletí</i>, 16, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, març de 1985, p. 358-370.</p><p>- Margenat, F., 1995: "Rubí a l'època alt medieval", <i>Butlletí</i>, 39, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, març de 1995, p. 297-308.</p><p>- Margenat, F., 2005: "Vies romanes de l'entorn de Rubí. Els seus antecedents ibèrics i les seves perduracions medievals", <i>Butlletí</i>, 50, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, p. 2-52.</p><p>- Ollé, J., 1986: "Rubí medieval. Segles X-XV", <i>Aproximació a la Història de Rubí</i>, Ajuntament de Rubí, p. 57-87.</p><p>- Pagés, M., 1983: "Sant Feliuet de Vilamilanys o de Vilamilans, novament", <i>Arrahona</i>, 18, Sabadell, p. 14-19.</p><p>- Rufé, M., 1982: "Una parròquia antiquíssima: Sant Feliuet", <i>Butlletí</i>, 7, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, desembre de 1982, p. 135-136.</p><p>- Rufé, M., 1996: <i>Sant Felicis in Villa Melanos</i>, Rubí.</p><p>- Serra, J., 1961: <i>Ermites del Vallès</i>, Rafael Dalmau Editor, Barcelona.</p><p>- Vall, R., 1977: <i>Sant Feliuet de Vilamilanys</i>, Sabadell, 1977.</p><p><br /></p><p><i><br /></i></p><p><br /></p></div></div>Jordihttp://www.blogger.com/profile/05260223035539416246noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1752494802392841412.post-7078330485993086872022-04-15T20:05:00.006+02:002022-04-17T09:40:12.207+02:00Francesc Úrsul, exiliat catalanista a Mèxic<p>Fa uns mesos vam tractar en aquest blog la trajectòria vital de <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2020/12/joan-rossinyol-una-vida-al-servei-de-la.html">Joan Rossinyol</a>, exiliat a Mèxic després de la guerra civil i gran animador de la vida cultural de la comunitat catalana en aquell país. Avui ressenyarem el camí que va fer un altre nacionalista rubinenc que, havent triat el camí de l'exili primer a França i després a Mèxic, optà per romandre-hi i no tornà a trepitjar Catalunya des de la fi de la guerra.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0qeXxjVYgONlsi-Ll2G4EAHMdkB76kk6cs8kTz-3rj42Vj0gPFw3E_3Tc1kcP_2MK9mzf3f-1NDLTVbj47qsv0NHeYy15Ec2M9McbZLItGw2s4_bpey1aM7Jc1esOBZBr_-GcfD4cedN6I1FVD8_4EsVwKXObL3ag1V0G0A7JbvHCHW6GKqO34sUO/s1798/8,,1.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1798" data-original-width="1595" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0qeXxjVYgONlsi-Ll2G4EAHMdkB76kk6cs8kTz-3rj42Vj0gPFw3E_3Tc1kcP_2MK9mzf3f-1NDLTVbj47qsv0NHeYy15Ec2M9McbZLItGw2s4_bpey1aM7Jc1esOBZBr_-GcfD4cedN6I1FVD8_4EsVwKXObL3ag1V0G0A7JbvHCHW6GKqO34sUO/s320/8,,1.JPG" width="284" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Francesc Úrsul i la seva filla Magdalena, 1941<br />Foto cedida per Jana Úrsul</td></tr></tbody></table><p>Abans de prosseguir, diré que la quasi totalitat de la informació que oferim en aquesta entrada, llevat d'alguns petits detalls, es troba al magnífic article de l'amic Ramon Batalla "L'exili catalanista a Mèxi: un aspecte de l'èxode rubinenc de 1939", publicat al Butlletí del Centre d'Estudis Rubinencs i del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí el juny de 2014.</p><p>Francesc Úrsul Vidal va nèixer a Rubí el 1905 en el si d'una família establerta des del segle XIX al carrer de Virgili i que fins a la guerra civil regentaria la fàbrica de la cartronera ("la Llana").</p><p>Des de ben jove va participar en les activitats de <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2016/09/el-primer-partit-catalanista-de-rubi.html">l'Associació Joventut Nacionalista</a> i col·laboraria al seu òrgan d'expressió, la publicació <i>Saba Nova</i>.</p><p>El 1932 es va casar amb Maria Solanes, que també participava activament en política.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYHrBI7whiw7C6xfS8C5bfeZIDNasc_NaPemlbonp-rJKXiKLUELPZJoHSd5ejb-snH7_zueTJaKy6hqPyj68S-k7S8WsnX9soEri69nbdBkbvseEtMR0lu9PQaEEDebAobR8GpoJICqnTDICyJlb8h_ARXbSXrVU4iEWN1ktQVHfOnYx187FOelZD/s1176/8,,1.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1176" data-original-width="899" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYHrBI7whiw7C6xfS8C5bfeZIDNasc_NaPemlbonp-rJKXiKLUELPZJoHSd5ejb-snH7_zueTJaKy6hqPyj68S-k7S8WsnX9soEri69nbdBkbvseEtMR0lu9PQaEEDebAobR8GpoJICqnTDICyJlb8h_ARXbSXrVU4iEWN1ktQVHfOnYx187FOelZD/s320/8,,1.JPG" width="245" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Maria Solanes, muller de F. Úrsul, el 1941. <br />Foto cedida per Jana Úrsul</td></tr></tbody></table><p>Igual que el seu germà Josep, Francesc Úrsul fou militant d'Acció Catalana Republicana (ACR) i va ser regidor de l'Ajuntament de Rubí entre el 20 d'octubre de 1936 i el 25 de febrer de 1937, en plena guerra civil, ostentant la conselleria de Sanitat i Assistència Social juntament amb Antoni Vilardell (d'Esquerra Republicana de Catalunya).</p><p>No obstant, poc després va marxar al front dins de les milícies del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), concretament a la Divisió 21 ("Lenin"), comandada pel també rubinenc Pep Rovira, i on va ser el cap de Transports. Aquell mateix 1937 seria detingut a Lleida perquè el POUM havia estat il·legalitzat, però fou alliberat ben aviat mercès a les gestions de Miquel Ferrer, un dirigent de la UGT i el PSUC (partit antagònic del POUM, per cert).</p><p>Després de la victòria de les tropes franquistes, va exiliar-se a un camp de refugiats del sud de França (molt possiblement Argelers), juntament amb la seva dona Maria, la seva filla Magdalena i el seu germà Josep. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicRCgte0Ym21MMcxR1_GRL0wKoOtRamo_suk6tNhMtud5pd_DR5ikhczdskCfClcxy4hmjd7LsLbS9FzqflcrLipSUMd7RExRE36WzHm5dKGP6TE87a1MUhfiDHJnmZcEyWAGbct19TIyBqLlKp9N6W0nPBVHYhsUdkG8XB-ENm0VG0_jxsxlSYYmc/s1126/1550691833_301236_1550692235_sumario_grande.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="743" data-original-width="1126" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicRCgte0Ym21MMcxR1_GRL0wKoOtRamo_suk6tNhMtud5pd_DR5ikhczdskCfClcxy4hmjd7LsLbS9FzqflcrLipSUMd7RExRE36WzHm5dKGP6TE87a1MUhfiDHJnmZcEyWAGbct19TIyBqLlKp9N6W0nPBVHYhsUdkG8XB-ENm0VG0_jxsxlSYYmc/s320/1550691833_301236_1550692235_sumario_grande.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Refugiats republicans espanyols a Argelers. <br />Font: elpais.cat</td></tr></tbody></table><p>Una família francesa va contractar els dos germans Úrsul com a mossos, però poc després en Josep (que no havia estat tan partícip en política com en Francesc) va poder tornar a Rubí on tenia la seva família, mercès a les gestions del seu amic Climent Serra (de cal Xatut), que era regidor a l'Ajuntament franquista.</p><p>El 1942, des de Marsella, Francesc Úrsul va tenir l'ocasió de dirigir-se en vaixell cap a Orà (Algèria, en aquells temps colònia francesa) i d'aquí a Casablanca (Marroc), juntament amb altres exiliats rubinencs. Arribaria, després de creuar l'Atlàntic a bord del vaixell portuguès Nyassa, a Veracruz (Mèxic), on foren molt ben rebuts, i d'aquí en tren cap a la capital, Mèxic Districte Federal. En aquesta gran ciutat va poder entrar a treballar a Elmon, SA, una fàbrica d'articles de goma que havia estat fundada per un altre català exiliat, Ramon Peypoch, que, per cert, també era d'ACR.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHoH9XxDZtN9jXHbdk-82OVa1kIPxXqHJ2asgMJkMCuRTyg7srP9dBeJSs4GsPSIdGIVFzylQQIgN12XBFhDUB4GxM6l1xhW50FHd-XkoNWNvyvTsulVYlWTHA2B5---9VYWf2nxS6QmWnvGzHQlEnuESN9agv0D4PyeCBR1FmBiQ3vvN4IMDZdWuB/s402/2_nyassa%20gallegocrespo.tripod.com.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="399" data-original-width="402" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHoH9XxDZtN9jXHbdk-82OVa1kIPxXqHJ2asgMJkMCuRTyg7srP9dBeJSs4GsPSIdGIVFzylQQIgN12XBFhDUB4GxM6l1xhW50FHd-XkoNWNvyvTsulVYlWTHA2B5---9VYWf2nxS6QmWnvGzHQlEnuESN9agv0D4PyeCBR1FmBiQ3vvN4IMDZdWuB/s320/2_nyassa%20gallegocrespo.tripod.com.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El vaixell Nyassa parteix cap a Mèxic. <br />Font: gallegocrespo.tripod.com</td></tr></tbody></table><p>Úrsul, juntament amb Joan Rossinyol, un altre exiliat rubinenc com hem dit, van formar part del consell directiu de la Comunitat Catalana de Mèxic així com també del nucli d'ACR en aquell país.</p><p>També fou administrador de la revista <i>Vida Catalana</i> (1945-1946), dirigida per Peypoch, curiosament en llengua castellana a fi de divulgar el problema català entre la població mexicana. Més tard també seria administrador d'una altra publicació, <i>La Nova Revista</i> (1955-1958), la qual, fundada per Avel·lí Artís Gener ("Tísner"), oferia als lectors texts literaris, culturals i polítics i on col·laboraven prestigioses figures de la intel·lectualitat catalana.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb0EFDq2JVRBWMvZPCJUmvTY6p3YTWAXL-q9Ji6PHoq8Eaka5DwFVg_avUUMWKF15w3Z9HHhRXG2tJzzot9jWVkvLpp5jhEfWosbnMulk8QhSRJ4lxb8x25m4ypNQunklcLkyjRP32THxkie7TUkcQft5Snsx2EEQAcppJAhnvR9x7UjMAx4BYWM12/s714/125377223.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="714" data-original-width="704" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb0EFDq2JVRBWMvZPCJUmvTY6p3YTWAXL-q9Ji6PHoq8Eaka5DwFVg_avUUMWKF15w3Z9HHhRXG2tJzzot9jWVkvLpp5jhEfWosbnMulk8QhSRJ4lxb8x25m4ypNQunklcLkyjRP32THxkie7TUkcQft5Snsx2EEQAcppJAhnvR9x7UjMAx4BYWM12/s320/125377223.jpg" width="316" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr></tbody></table>A més, com altres exiliats, es va integrar a l'Orfeó Català de Mèxic, que, fundat el 1906, era més aviat una entitat cultural i recreativa, no només una associació de cantaires, que encara continua activa avui en dia. Aquí Úrsul va presidir-ne la massa coral durant 7 anys.<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheaHTyitqBuZxm74VkglLKYoA968CPTOKS3dTT3Zcb_hUGgrSUVU25TSP8Bf_FoCEpR_SrVtoGSggOvrrVxRn0n__Mt3j4JNhWX-Yp4z2mNNUbF74hRHA198uY2IJ08hxdpHlrBOF9-aah1e9Yyc73YjJ7GbWXm1czxXS5XR-ydba7mjv4NlkIJAN8/s200/Orfge%C3%B3%20catal%C3%A0%20mexic.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="190" data-original-width="200" height="190" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheaHTyitqBuZxm74VkglLKYoA968CPTOKS3dTT3Zcb_hUGgrSUVU25TSP8Bf_FoCEpR_SrVtoGSggOvrrVxRn0n__Mt3j4JNhWX-Yp4z2mNNUbF74hRHA198uY2IJ08hxdpHlrBOF9-aah1e9Yyc73YjJ7GbWXm1czxXS5XR-ydba7mjv4NlkIJAN8/s1600/Orfge%C3%B3%20catal%C3%A0%20mexic.jpg" width="200" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Logotip de l'Orfeó Català de Mèxic</td></tr></tbody></table><p>Hem de dir que en aquell país llatinoamericà la família Úrsul-Solanes i la Ferrer-Serra (que també era d'origen rubinenc) vivien al mateix edifici, però en pisos diferents, per la qual cosa s'establiren forts llaços de relació i sovintejaven les reunions, que eren extensives a altres famílies com la d'en Rossinyol, especialment en dies assenyalats (com podeu veure en l'esmentat article de Batalla).</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpXymCZkF-uGzKrR9fTiPpOqmhgA_aeBBHXNEEIHWG31hiIdpXTJEzNDXF2gZGteejSlfb_qrJlLUr8_NghHfi0Mi59v0CSKYdKiHOzYRZd8zfBNbUW0jNGHjg8PdVzevKzF1Ck7tQVDSy_RyAdLKIIbu58tRLuP6Ui-vf-Un1-zLrreDyRTP2toUG/s3067/14..1.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1879" data-original-width="3067" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpXymCZkF-uGzKrR9fTiPpOqmhgA_aeBBHXNEEIHWG31hiIdpXTJEzNDXF2gZGteejSlfb_qrJlLUr8_NghHfi0Mi59v0CSKYdKiHOzYRZd8zfBNbUW0jNGHjg8PdVzevKzF1Ck7tQVDSy_RyAdLKIIbu58tRLuP6Ui-vf-Un1-zLrreDyRTP2toUG/w400-h245/14..1.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les famílies Rossinyol, Úrsul (al fons de la taula, Francesc, amb corbata <br />fosca), i Ferrer en una trobada l'any 1956. Foto cedida per Jana Úrsul.</td></tr></tbody></table><p>Cap a principis dels anys 60 algunes famílies d'exiliats pensaren en tornar a Catalunya, però hem de dir que en Francesc Úrsul, que el 1957, vidu des de feia dos anys, s'havia casat amb Teresa Solana, també vídua, optà per romandre al país que tan bé l'havia acollit i on s'hi havia adaptat perfectament. Només se'n coneix una visita a Rubí, el 1965, de poc temps, segons ens ha assenyalat amablement el nostre amic Salvador Casanovas. Finalment direm que, vinculat els últims anys políticament a Esquerra Republicana de Catalunya, morí el 1992 a Mèxic, la seva pàtria d'adopció.</p>Jordihttp://www.blogger.com/profile/05260223035539416246noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1752494802392841412.post-29837741903034411372022-03-06T14:08:00.003+01:002022-03-06T14:10:02.112+01:00La primera coral claveriana de Rubí: "El Laurel Florido"<p>Fa uns 12 anys es va celebrar a la nostra ciutat un important esdeveniment cultural; els 150 anys de cant coral claverià i amb tal motiu el Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí va editar un <i>Butlletí </i>especial dedicat a la història de totes les agrupacions corals que han ornat amb els seus cants el transcurs del Rubí dels segles XIX i XX.</p><p>El cant claverià és el resultat de la iniciativa d'un important prohom català, Josep Anselm Clavé (1824-1874), que va tenir la lloable idea de culturalitzar la classe obrera del país mitjançant la música. Va fundar la primera de les associacions corals el 1850 amb el nom de "La Fraternidad", que set anys més tard va esdevenir "Societat Coral Euterpe" (en honor a la musa grega de la música). A partir d'aquell moment moltes poblacions de Catalunya, i després també de fora, es van omplir de grups de cantaires, les anomenades associacions corals claverianes o "coros euterpenses".</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhf8xv1irMppDn1_2SvM1S7oiJjDm6jBUKROZYsPle2zTBCeXjtfbqKEmF5VwCgk-9ZSz6OWfnrqLmroGgEOWvpARg3IAJnQA9GB8DGQqz5Awulo595kvzAUIY3B7VIhTARhnmLIgH7DuIcIuhOV3YDea47HDkDo0prvn-cmDnOb12CEIT6Gzb4CMcM=s960" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="720" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhf8xv1irMppDn1_2SvM1S7oiJjDm6jBUKROZYsPle2zTBCeXjtfbqKEmF5VwCgk-9ZSz6OWfnrqLmroGgEOWvpARg3IAJnQA9GB8DGQqz5Awulo595kvzAUIY3B7VIhTARhnmLIgH7DuIcIuhOV3YDea47HDkDo0prvn-cmDnOb12CEIT6Gzb4CMcM=s320" width="240" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bust d'Anselm Clavé. Foto: Lluís Braut</td></tr></tbody></table><p>Rubí, que a mitjans del Vuit-cents ja comptava amb una important població que treballava a les fàbriques, no fou aliè a aquest fenomen i el 1860 hi va néixer la primera d'aquestes colles: "El Laurel Florido". La seva seu social (com diríem ara) era al cafè de cal Boniquet (a l'actual carrer de Sant Joan, on fa anys hi havia la caserna de la Guàrdia Civil). El 2 de setembre de 1863 va participar en una reunió de l'"Asociación de Coros Euterpenses" a fi de prendre part en el festival d'aquell any, on es congregaven nombroses agrupacions corals de tot el país. I el 18 de novembre va participar en un concert dedicat a Emilio Castelar (un polític que arribaria a ser president de la I República) als Camps Elisis de Barcelona, que era un gran parc situat a l'actual Eixample, abans que es portés a terme el pla Cerdà.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgKKxEFh6-TAE8cUV1GJBrqdvXzAsEDYSBxOL5OGqxoWv4o--j3lpZ-7yY1Td0AuU4m9cDGhGQ6WfgfepYOXFQGp3sFJ0WjLhdgb64czEgV6BiONkuogTrZE4H5oHmHUajYQpRJ7t2fJ-adiHCfkKERWLQ7Ou5EScZjPuggaqSn_Bc641WOqSrGY9W2=s572" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="572" data-original-width="514" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgKKxEFh6-TAE8cUV1GJBrqdvXzAsEDYSBxOL5OGqxoWv4o--j3lpZ-7yY1Td0AuU4m9cDGhGQ6WfgfepYOXFQGp3sFJ0WjLhdgb64czEgV6BiONkuogTrZE4H5oHmHUajYQpRJ7t2fJ-adiHCfkKERWLQ7Ou5EScZjPuggaqSn_Bc641WOqSrGY9W2=s320" width="288" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Concert de corals als Camps Elisis, anys 60 del segle XIX.<br />Font: centrelectura.cat</td></tr></tbody></table><p>L'any següent, el 1864, "El Laurel" va participar en un concurs de societats corals també a Barcelona, concretament els dies 4, 5 i 6 de juny, sota la direcció del mestre Anselm Clavé.</p><p>És el mateix any en què molts integrants del "Laurel" es van passar a una altra coral que havia aparegut el 1863 a Rubí, "El Parnaso Rubinense", inaugurada de manera oficial el 1864. Aquestes dues entitats claverianes foren presents al "Gran Festival de Euterpe" aquest 1864 celebrat als Camps Elisis de la ciutat comtal. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg4xzzzlO4Dse0rIEXrPm7aHstN1TOuImnFxZV3pkkz8QqQExfAXQspr3QncXUiLUsjzRZ8a5PbL0hieXHrC4FYFEvcDSi9PEVFZnVzT3Sf0CoBwk5pqgrFbG89hVX9Ue4cWFMaKCX6u1GOon6kmR6mwMtd6Pq7TaMogs_0Zpzt24utejubqi7qqZMo=s1025" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1025" data-original-width="872" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg4xzzzlO4Dse0rIEXrPm7aHstN1TOuImnFxZV3pkkz8QqQExfAXQspr3QncXUiLUsjzRZ8a5PbL0hieXHrC4FYFEvcDSi9PEVFZnVzT3Sf0CoBwk5pqgrFbG89hVX9Ue4cWFMaKCX6u1GOon6kmR6mwMtd6Pq7TaMogs_0Zpzt24utejubqi7qqZMo=s320" width="272" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Estendard del "Laurel Florido" durant la <br />inauguració del monument a Anselm Clavé, <br />a Rubí. Foto: Arxiu Roset</td></tr></tbody></table><p>Segons s'explica a l'article "La primera de les corals: 'El Laurel Florido' (1863-1896?)", de Joan Sutrias i Jordi Vilalta, aparegut al <i>Butlletí </i>que abans hem esmentat, no tenim pràcticament informació d'aquesta coral fins el 1896, any de dues notes de premsa al setmanari <i>Gaceta de Terrassa. </i>La primera, del 12 d'abril, ens informa que "El Laurel" va actuar, conjuntament amb "El Parnaso" a l'ermita de Sant Muç, molt possiblement per l'aplec de Pasqua Florida que s'hi solia celebrar, i la segona (una carta al director) del 6 d'agost, comunica que a finals d'aquell juliol es va fer una serenata, també junt amb "El Parnaso", al local del "Casino Rubinense" (que no és l'actual "Casino Espanyol" sinó el precedent del que seria el Centre Democràtic Republicà) amb motiu de la col·locació d'un bust d'Anselm Clavé al jardí de l'edifici de l'entitat.</p><p>No sabem, per tant, si "El Laurel Florido" va continuar existint algun temps més, però a finals del XIX a Rubí ja havia aparegut una altra coral, a més del "Parnaso Rubinense"; ens referim a la "Sociedad Coral Los Obreros Rubinenses", des de 1881.</p><p>Una reaparició, podríem dir, pòstuma d'aquesta coral va tenir lloc el 7 d'octubre de 1951, quan en ocasió de la inauguració del monument a Anselm Clavé a l'actual plaça dedicada a aquest prohom, el cantaire de més edat de Rubí, Pau Gaju, va mostrar l'estendard del "Laurel" com a homenatge a la primera agrupació coral claveriana nascuda a la nostra localitat.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiMNZ_wUMcAmDKUJDi78fapnGBchI6w021CDpHErG0F5pC9CCgS9yRUhwttKNJoi9rikYNVodPdL0o9pJHvbEWS7FV85HRgbbjaDe4dgDxxgVEgeF1VKosUlPv75QhgKlm1_7G_5UC9tOzI84s3C8wvain_uAX8_Xl2zzwnGsfK8ahVLUPu26k_HbQt=s1030" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1030" data-original-width="888" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiMNZ_wUMcAmDKUJDi78fapnGBchI6w021CDpHErG0F5pC9CCgS9yRUhwttKNJoi9rikYNVodPdL0o9pJHvbEWS7FV85HRgbbjaDe4dgDxxgVEgeF1VKosUlPv75QhgKlm1_7G_5UC9tOzI84s3C8wvain_uAX8_Xl2zzwnGsfK8ahVLUPu26k_HbQt=s320" width="276" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pau Gaju amb l'estendard del "Laurel Florido"<br />durant la inauguració del monument a Anelm<br />Clavé, el 1951. Foto: Arxiu Roset.</td></tr></tbody></table><br />Jordihttp://www.blogger.com/profile/05260223035539416246noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1752494802392841412.post-61091474284592715302022-02-06T20:09:00.001+01:002022-02-06T20:09:37.478+01:00Maximí Fornés, un metge dels d'abans<p>En aquesta entrada recordarem la figura d'una personalitat que, tot i no haver nascut a Rubí, hi va deixar una forta petjada i hi té un carrer dedicat: ens referim a Maximí Fornés i Gota.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEilDIE__mj0ygvMnkXN6CpYPQk-OqIuXOlhs_XMzp2hjtq9yzUd1Fa5roTqiCevg5ge2vqkEGOB6c4ysOaGzlXCM7W_-NH0XZ2DhRK3HN139ef7ne0dfeMP0T2qXe4cuvf8CJqRbk2RO6J2hnWiyMyCPr8oSlcDTI2o8UXz78A1oKtUMoJYcMg2eH4v=s1535" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1535" data-original-width="1181" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEilDIE__mj0ygvMnkXN6CpYPQk-OqIuXOlhs_XMzp2hjtq9yzUd1Fa5roTqiCevg5ge2vqkEGOB6c4ysOaGzlXCM7W_-NH0XZ2DhRK3HN139ef7ne0dfeMP0T2qXe4cuvf8CJqRbk2RO6J2hnWiyMyCPr8oSlcDTI2o8UXz78A1oKtUMoJYcMg2eH4v=s320" width="246" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Maximí Fornés, fons Marroyo</td></tr></tbody></table><p>Va néixer al Campell (a la Franja de Ponent), on el seu pare exercia com a veterinari, el 1877 i es va llicenciar en medicina a la Universitat de Saragossa. Conreà un temps la seva professió mèdica a Vilanova d'Alpicat (el Segrià) i a principis del segle passat es va establir a la nostra vila.</p><p>En arribar-hi va obrir un consultori al carrer de Sant Bonaventura (l'actual dedicat a la seva persona), en aquells moments la via urbana més important de Rubí i on es situaven els principals comerços. D'aquest consultori es conserva la bella porta d'estil modernista al número 26 del carrer.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhyo6epcPx_TBNwb28ZuSE3f88Tn48Qah8nezJDsOz2eotWUcaiVHnRFko_aA5RLO0dtk1tFtoAUI11zuWHi5R9uo1rfoFAM69oChXUgGLv2jyfBMIK37RnLz9f9RL3-ZXgwxrDMUGVNFlLpmWcCAhr0rINaIrd35ZzJvpQa2PFG-zyBonMQbgStteJ=s884" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="884" data-original-width="532" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhyo6epcPx_TBNwb28ZuSE3f88Tn48Qah8nezJDsOz2eotWUcaiVHnRFko_aA5RLO0dtk1tFtoAUI11zuWHi5R9uo1rfoFAM69oChXUgGLv2jyfBMIK37RnLz9f9RL3-ZXgwxrDMUGVNFlLpmWcCAhr0rINaIrd35ZzJvpQa2PFG-zyBonMQbgStteJ=s320" width="193" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Porta del consultori del Dr. Fornés. <br />RubiGuiem</td></tr></tbody></table><p>Atesa la seva longevitat, va exercir uns 60 anys com a metge a Rubí, de tal manera que, com es diu al llibre <i>Homes del Rubí d'ahir</i>, del qual hem extret la major part de la informació d'aquesta entrada, va arribar a atendre persones de 4 i fins i tot de 5 generacions de la mateixa família. Tenia un sentit molt humanista de la medicina i era molt estimat per la població anava casa per casa a fer els seus diagnòstics i les seves cures, fos l'hora que fos, i tothom escoltava els seus consells. Una altra de les seves característiques era la gran memòria que tenia, un factor bàsic per recordar l'historial dels pacients. </p><p>Com a una de moltes anècdotes direm que, per exemple, en Fornés elaborava amb l'aigua de la font del Bullidor una beguda guaridora a base d'afegir-hi una mica de vinagre i una gota l'oli.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh-5XYT5-sKIvu7AqZAbEgAzEf2JI7Wr2JP9rUmeAd85i3NWrZ3Ik9bmD0iBnXrLmSv0yAdrbWIXClVDDXsa3N7vIgdkOylKUCII6pAWdaxeZMdBEFSYD0awaUEJ0rrbUl54Bnl3jJvG9KzCAQ0KCHNtrUzxT2YySBD0FlqvwlTcf1hlTaV_GrztaYw=s610" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="372" data-original-width="610" height="195" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh-5XYT5-sKIvu7AqZAbEgAzEf2JI7Wr2JP9rUmeAd85i3NWrZ3Ik9bmD0iBnXrLmSv0yAdrbWIXClVDDXsa3N7vIgdkOylKUCII6pAWdaxeZMdBEFSYD0awaUEJ0rrbUl54Bnl3jJvG9KzCAQ0KCHNtrUzxT2YySBD0FlqvwlTcf1hlTaV_GrztaYw=s320" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Font del Bullidor, postal antiga</td></tr></tbody></table><p>També tenia les seves idees, que eren de caire catalanista: va ajudar a l'edificació del local social de la Joventut Nacionalista el 1920, juntament amb altres prohoms de la localitat.</p><p>Va ser consogre de l'indià Pere Gaju (propietari de l'actual torre Marbà o Gaju, situada al carrer de Xile, davant l'Ateneu), atès que el seu fill es va casar amb la filla d'aquell. </p><p>Maximí Fornés va morir l'any 1966 i l'any següent se li va retre un homenatge oficial amb motiu de la inauguració del Centre Sanitari Municipal, on ara se situa l'Oficina d'Atenció Ciutadana, a la plaça de Pere Aguilera, davant l'Ajuntament.</p><p>Més tard, amb l'arribada de la democràcia, el nom del carrer de Calvo Sotelo (nom posat durant el franquisme) va canviar en memòria seva amb la denominació de carrer de Maximí Fornés.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiNN4bWRIUmIhf_QUnhztNvrv3qL-mJehc2vs341TbX3DP6BU3yV1x0lLhRj4nKL3dVFNeZvDP9mBNIWvSr6-Vc_n_En0KS6OavU6wyCnYBXtiGbUYiohgW569p2PX8jmzF4twzMn-0WZX2vwhKTVReZk1KklxYDaqIlxl6AW-SpVfFOFk9ZIUj3Ybb=s3968" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2976" data-original-width="3968" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiNN4bWRIUmIhf_QUnhztNvrv3qL-mJehc2vs341TbX3DP6BU3yV1x0lLhRj4nKL3dVFNeZvDP9mBNIWvSr6-Vc_n_En0KS6OavU6wyCnYBXtiGbUYiohgW569p2PX8jmzF4twzMn-0WZX2vwhKTVReZk1KklxYDaqIlxl6AW-SpVfFOFk9ZIUj3Ybb=s320" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista actual del carrer de Maximí Fornés. Font: Tot Rubí</td></tr></tbody></table><p>El seu fill Josep va continuar la professió del pare i també destacà com a bon metge.</p><p><br /></p>Jordihttp://www.blogger.com/profile/05260223035539416246noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1752494802392841412.post-53980895673506626572022-01-15T14:01:00.004+01:002022-01-15T14:03:32.569+01:00Per què han desaparegut algunes masies de Rubí?<p>Comptem al terme municipal de la ciutat encara amb nombroses masies, moltes de les quals es dediquen a a activitats que moltes vegades no tenen res a veure amb la pràctica del conreu de la terra. Però l'important és que han sobreviscut i podem gaudir-ne com a patrimoni que són del nostre Rubí.</p><p>Però per què moltes altres ja no es troben senyorejant els nostres camps? Abans de continuar, hem d'afegir que no només ha estat la segona meitat del segle passat l'escenari de la devastació de tantes cases pairals, sinó que hem de tenir en compte que abans de la pesta negra del segle XIV a les terres que ara conformen el terme de Rubí existien unes 110 explotacions rurals, entre masos i masies. Desprès de l'epidèmia moltes s'enrunaren i les seves terres passaren a engruixir la de les cases que havien sobreviscut, les quals en els segles següent veieren augmentar la seva riquesa. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgZVqlNDxurBKduNz7SwFILk90X1PxI19myVXO8jryK29-IW6lq7fcGAGwcADS2VLooFuAoGyIGJIkfHavSmUjHva41RdaMSq6qhfrBEUmMjyEYBOaKqZpN8gLDwFCNJTXahe4H4eh8hGd124fKEHCtt19aiWQzDqy1y0XG9YhbjLipwhyu6bdEsIGP=s770" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="585" data-original-width="770" height="304" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgZVqlNDxurBKduNz7SwFILk90X1PxI19myVXO8jryK29-IW6lq7fcGAGwcADS2VLooFuAoGyIGJIkfHavSmUjHva41RdaMSq6qhfrBEUmMjyEYBOaKqZpN8gLDwFCNJTXahe4H4eh8hGd124fKEHCtt19aiWQzDqy1y0XG9YhbjLipwhyu6bdEsIGP=w400-h304" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Enderrocament de la masia de can Cabanyes. Foto J. M. Roset</td></tr></tbody></table><p>A més d'epidèmies, esdeveniments històrics com guerres i revoltes, sequeres o inundacions, o bé confiscacions polítiques, endeutaments, vendes o alienacions, així com també la mort dels seus propietaris, han estat claus en la degradació i posterior desaparició de les cases pairals. </p><p>Un altre cas són els de les masies enderrocades o enrunades que han estat substituïdes per noves edificacions com és el cas de can Barceló o can Sant Pere, encara que aquest fenomen no és privatiu dels anys 70 del passat segle, sinó que hem d'esmentar el cas de can Serra del Padró (can Bertran), tirada a terra el 1911 a fi d'obrir el carrer de Xile i bastir les flamants torres modernistes Riba i Gaju.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiUIbu3t06wRldQefkL9cVoZtFPLmZgY-VlpgHDW4bxs0dpTSKYAKsjxpfsjAdRt-rMvnomwmrV9ZNbZFtBvdmig_vkRupmbGj-rOAG-HaxguxkIRMGls1nAIXNo1ZN4QrIl12ZEk0kylxi1SmcOmCrAukN1ymlsZybxKaF1LsjdPv_NyCgzK6lLyhR=s699" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="463" data-original-width="699" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiUIbu3t06wRldQefkL9cVoZtFPLmZgY-VlpgHDW4bxs0dpTSKYAKsjxpfsjAdRt-rMvnomwmrV9ZNbZFtBvdmig_vkRupmbGj-rOAG-HaxguxkIRMGls1nAIXNo1ZN4QrIl12ZEk0kylxi1SmcOmCrAukN1ymlsZybxKaF1LsjdPv_NyCgzK6lLyhR=s320" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La finestra gòtica de la desapareguda masia de can <br />Bertran. Arxiu L. Garcia.</td></tr></tbody></table><p>Pel que fa a causes relacionades amb conflictes bèl·lics, hem d'esmentar que can Guilera va ser dinamitada a la guerra civil.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhkp-KW7VAmLwBgwHFLarfiGlubVftQtlNFPjgwROc7LHriWR4TEAL0UPhl3CpyucA7N24VvFFtBdTpcbZsywGVzK7d_8wbYHA3To1honTQrKqMqc6hDOyaLjxIjENMslHoaut92JLbj3ggTiJiJvGs2o8_UqEUBph4lFkKIpS6py3I-_6HbeJiUWxj=s400" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="400" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhkp-KW7VAmLwBgwHFLarfiGlubVftQtlNFPjgwROc7LHriWR4TEAL0UPhl3CpyucA7N24VvFFtBdTpcbZsywGVzK7d_8wbYHA3To1honTQrKqMqc6hDOyaLjxIjENMslHoaut92JLbj3ggTiJiJvGs2o8_UqEUBph4lFkKIpS6py3I-_6HbeJiUWxj=s320" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Runes de la masia de can Guilera. Foto arxiu CEPNA</td></tr></tbody></table><p>Però és a partir de mitjans del segle passat quan la desaparició de masies va adquirir proporcions que podríem titllar com de dantesques. El gran creixement de la població i la conseqüent especulació urbanística, unit a l'aparició de la societat de consum i al fet que era molt més atractiva la possibilitat de tenir un treball fix a alguna empresa de la vila, va fer que les joves generacions abandonessin el treball agrícola i, per tant, les masies. Com deia Òscar Puig, "van arribar les fàbriques i la gent se n'hi va anar a treballar".</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgAFyW14zDTfDjkiiS3i-ykibTePsdlkD7-gssu4nLrYSgGijOgnt2sbsWfLBwOFvZ2vI2K2rrbi5PubmJL7WeaR2XAwiTGGL4xpbwCQ_QS1cY90tON9dZm0QaGzyaUX3bv2K21VUJb60XXdNiZojQSj9C50vZZBGANXfNWSiDXNPlGUZHuN2YnAGev=s2592" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1944" data-original-width="2592" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgAFyW14zDTfDjkiiS3i-ykibTePsdlkD7-gssu4nLrYSgGijOgnt2sbsWfLBwOFvZ2vI2K2rrbi5PubmJL7WeaR2XAwiTGGL4xpbwCQ_QS1cY90tON9dZm0QaGzyaUX3bv2K21VUJb60XXdNiZojQSj9C50vZZBGANXfNWSiDXNPlGUZHuN2YnAGev=w400-h300" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Estat actual de la masia de can Calopa, força degradada. <br />Foto: Jordi Vilalta<br /><br /></td></tr></tbody></table>De moltes cases pairals desaparegudes ara només en resten topònims o bé, com és més freqüent, els noms de polígons industrials (bastits a les terres cultivables de les masies), urbanitzacions i barris. Així doncs, comptem amb el polígon industrial de la Bastida (desapareguda el 1974) o el de Can Jardí (ja molt malmesa amb la rierada i després enderrocada). I pel que fa a barris o urbanitzacions, esmentem el de Can Vallhonrat (on la masia fou tirada a terra els anys 80 per unes obres a la carretera que menava a Molins de Rei). Altres nuclis d'habitatges amb nom de masies encara conserven aquesta, però amagada o mig enderrocada entre els nous edificis i carrers (com can Fatjó). Parlant de carrers, també hem de fer esment que alguns han mantingut el nom de la masia per les terres de la qual s'aixecaren amb motiu de la gran onada urbanística dels anys 70: és l'exemple a Rubí de l'avinguda de Can Cabanyes, a Les Torres, casa que fou enderrocada sense miraments el 1974 per tal d'implementar la segona fase de la construcció de l'anomenat "conjunt residencial".<div><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh9hCFUbfDQFE40oMRvnqfDc5CCd9Mly7sL4DYzm1e8egPmm9q2bPfbzeDWgaml6t2JcNdnGVgtRd1YQnrSoiOHUcKGTmURUgzCqRYIv4-jQyCdptax0PdFyCu3lW4eC9Q0NeaAzGeXqYKjVJp_Htr3NH2Ntqyt7jL9UT-Yrhl0-S0idAXX1g3LaV8T=s960" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh9hCFUbfDQFE40oMRvnqfDc5CCd9Mly7sL4DYzm1e8egPmm9q2bPfbzeDWgaml6t2JcNdnGVgtRd1YQnrSoiOHUcKGTmURUgzCqRYIv4-jQyCdptax0PdFyCu3lW4eC9Q0NeaAzGeXqYKjVJp_Htr3NH2Ntqyt7jL9UT-Yrhl0-S0idAXX1g3LaV8T=s320" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Lloc on s'ubicava la masia de can Fatjó. <br />Foto: Miguel Romero</td></tr></tbody></table><br /><div>Pel que fa a les cases que no foren destruïdes directament a causa del gran moviment d'expansió urbanística, algunes ha sofert un notable procés de degradació que, segons Lluís Garcia, va començar per l'abandó i posteriorment per l'enrunament per la manca de manteniment o el vandalisme, encara que de vegades han estat enderrocades pels mateixos propietaris.<div><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiVFfcbcnYHAY_hiwZnfvUb87vxqdcpPYNEEjjphuGMoYfReeun9RLXf_MQ0ZS0drnzKK14TQSeBcO9pt_3-B_h2BXpYPKaC1yd5vWsxGPdVU_DDIxomXeOdUstYOkkazc4gUIjegPJ-EqVJsRFGlHt3KeAFpwmTMmIFuWfkwJRkDSTYUng9p2SksJw=s2592" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1944" data-original-width="2592" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiVFfcbcnYHAY_hiwZnfvUb87vxqdcpPYNEEjjphuGMoYfReeun9RLXf_MQ0ZS0drnzKK14TQSeBcO9pt_3-B_h2BXpYPKaC1yd5vWsxGPdVU_DDIxomXeOdUstYOkkazc4gUIjegPJ-EqVJsRFGlHt3KeAFpwmTMmIFuWfkwJRkDSTYUng9p2SksJw=s320" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Runes de la masia de can Riquer vell, on es por veure <br />encara un rellotge de sol. Foto: Jordi Vilalta</td></tr></tbody></table><p>Finalment direm que no tot està perdut. Encara podem gaudir de belles masies al nostre entorn rural, malgrat que avui en dia poques masies sobreviuen mercès a l'agricultura, com és el cas de can Serrafossà i can Santjoan, totalment dedicades al conreu de la terra. Altres com Can Xercavins i ca n'Oriol combinen l'activitat agrícola amb altres tasques. Però moltes han canviat l'activitat primària per la terciària: can Ramoneda (centre de càtering), can Feliu (restaurant), can Pi de la Serra (granja escola). Altres resten en perill de degradació si no s'actua (can Roig, can Balasc...), o bé es troben fortament degradades com can Calopa.</p><p><b>Bibliografia</b></p><p><b>- </b>Bancells, F., 2021: "Dels reis de la vinya als supervivents del cereal", <i>L'Esquitx</i>, 4, Associació Rubí d'Arrel, Rubí, tardor de 2021, p. 6-17.</p><p>- Garcia, L., 2020: "Les masies desaparegudes de Rubí", <i>Butlletí</i>, 78, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Rubí, juny de 2020, p. 7-29.</p><p>- Julià, N., 2015: <i>La vinya a Rubí. Un passeig per la història</i>, Rubí.</p><p>- Puigventós, E., 2021: "De masia a restaurant o casa particular", <i>L'Esquitx</i>, 4, Associació Rubí d'Arrel, Rubí, tardor de 2021, p. 28-32.</p><p>- Relats, V., 2017: "Òscar Puig, l'últim vinyater de Rubí", <i>Vallesos</i>, 14, ed. Gent i terra, SL, Santa Eulàlia de Ronçana, p. 82-84.</p><p>- Rufé, M., 1984: <i>Les masies de Rubí i la seva gent</i>, Fundació Museu-Biblioteca de Rubí, Rubí.</p></div></div>Jordihttp://www.blogger.com/profile/05260223035539416246noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1752494802392841412.post-62400128979437979592021-12-08T19:32:00.001+01:002021-12-08T19:32:43.172+01:00Els tresors documentals de l'Arxiu del Museu de Rubí<p>Els fons pertanyents a l'Arxiu del Museu de Rubí es troben actualment a la casa rectoral de Sant Pere desprès d'haver estat un llarg període de temps allotjats al domicili de <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2018/05/miquel-rufe-politic-i-erudit-local.html">Miquel Rufé</a>, conservador del Museu, traspassat el 2002.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgrcLz2rz6CSpxhvhGHS2ZOfTSZiwsA-zHMrOH5aU7K5cIKLuAu8vg6i-v0hZ4j7xDtuyp34Rs7A29Q6IJeqEKgOqAnMk0MFkOePeOCugEzOl08tG_0qHwXuqRQCbBgjYfIUbPAvpxD6aad0vSrkVUCSXK_zW3CPhK-2rQgNtgORiv7J_9bba-cgET8=s727" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="606" data-original-width="727" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgrcLz2rz6CSpxhvhGHS2ZOfTSZiwsA-zHMrOH5aU7K5cIKLuAu8vg6i-v0hZ4j7xDtuyp34Rs7A29Q6IJeqEKgOqAnMk0MFkOePeOCugEzOl08tG_0qHwXuqRQCbBgjYfIUbPAvpxD6aad0vSrkVUCSXK_zW3CPhK-2rQgNtgORiv7J_9bba-cgET8=s320" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Casa de Miquel Rufé, on es trobava custodiat l'Arxiu del Museu.<br />Foto GoogleMaps</td></tr></tbody></table><p>Des que es va crear el Museu, el 1924, i fins la rierada de 1962, tot el material documental i fotogràfic es trobava a la torre del <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2018/11/el-vapor-nou-un-important-testimoni-de.html">Vapor Nou</a>. A partir d'aleshores es va traslladar al local que havia estat del <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2019/03/qie-va-ser-el-centre-democratic.html">Centre Democràtic Republicà</a>, però que a finals del franquisme era magatzem municipal. Allà va quedar molt malmès i finalment, fa pocs anys, va anar a raure a la casa d'en Rufé, amb autorització del conservador del Museu <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2015/06/el-primer-conservador-del-museu-de-rubi.html">Josep Serra</a>.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiH8qhgMXkh0ZC3fQBS7m5JBA8htzOpgoY3wRN1Bs4eu7oZdvziQSybaKmyDgBIPQfBf89ne4D9_eC_m8MbJZrPr1Awz-kS87cK1SIeERS6wyJK3ca0WwEnX6IJFKoNWE1DykX08a3Oj6PERtXSXzRkmHr1WR7ck94I-Ntdt6jxpRAdBINGlWMMaOCR=s1535" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1535" data-original-width="1181" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiH8qhgMXkh0ZC3fQBS7m5JBA8htzOpgoY3wRN1Bs4eu7oZdvziQSybaKmyDgBIPQfBf89ne4D9_eC_m8MbJZrPr1Awz-kS87cK1SIeERS6wyJK3ca0WwEnX6IJFKoNWE1DykX08a3Oj6PERtXSXzRkmHr1WR7ck94I-Ntdt6jxpRAdBINGlWMMaOCR=s320" width="246" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Josep Serra. Arxiu Museu de Rubí</td></tr></tbody></table><p>La documentació té una extensió d'uns 15 metres lineals i fa referència a una gran diversitat d'aspectes de la història del Rubí dels segles XIX i XX. </p><p>Tot seguit fem esment del material que conserva aquest desconegut, per molta gent, arxiu:</p><p>- fitxers dedicats a programes de diverses entitats locals, persones i fets històrics de la ciutat: Unió Esportiva Rubí, Centre Excursionista de Rubí, l'actual escola Mare de Déu de Montserrat, òbviament el Museu de Rubí, l'aplec de Sant Feliuet, l'Associació de Pessebristes, Cultura Femenina (una secció del Casal Popular creada pel <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2014/12/per-que-un-homenatge-al-dr.html">Dr. Guardiet</a>), el cinema Domènech, autos sacramentals, romiatges a Montserrat, congressos eucarístics, l'Orpheus Femina (una agrupació coral femenina), homenatges diversos, exposicions, la Biblioteca Popular, els Jocs Florals, les exposicions de roses, l'Escola de Música, l'associació Pro-Europa (del pare Pire), informació sobre la pianista rubinenca d'origen igualadí Teresa Llacuna, <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2018/02/quan-les-tropes-de-franco-entraren-rubi.html">l'entrada de les forces franquistes a Rubí</a>, Sant Eloi, Foment de la Dansa, el <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2016/06/el-casino-espanyol-un-edifici.html">Casino Espanyol</a>, l'Escola Municipal d'Art, <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2016/11/800x600-normal-0-21-false-false-false.html">l'Agrupació Coral La Lira Rubinense</a> i els ex-alumnes de les <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2016/10/les-escoles-ribas-un-centre-de-gran.html">Escoles Ribas</a>;</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhc31pVjWNMmfXHFMpA3_Liuj8k7U0lzSRH0eIaC1Fyj6HATWgrNfw56pa34p_-EcmegkPN0Duf1W-CJz9gZaMW8De5pFGgvMBsUCGQBKtBrMQKiKouyw9ow0Oyj5XWDVqZHoJAu1_ZvkR94Z8peyA_1dgf7PuP8Pcz8pFrQoVvLnUP8LdPvjfZNN6V=s2048" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1349" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhc31pVjWNMmfXHFMpA3_Liuj8k7U0lzSRH0eIaC1Fyj6HATWgrNfw56pa34p_-EcmegkPN0Duf1W-CJz9gZaMW8De5pFGgvMBsUCGQBKtBrMQKiKouyw9ow0Oyj5XWDVqZHoJAu1_ZvkR94Z8peyA_1dgf7PuP8Pcz8pFrQoVvLnUP8LdPvjfZNN6V=s320" width="211" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cartell d'una exposició organitzada<br />pel Museu. Arxiu del Museu de Rubí</td></tr></tbody></table><p>- cartells antics, programes de la parròquia de Sant Pere de Rubí des de 1871, una carpeta dedicada al Casal Popular i una altra als Amics del Doctor Guardiet;</p><p>- premsa local, molt representada: <i>La Lluita</i>, <i>Endavant</i>, <i>Saba Nova</i>, <i>Combat</i>, <i>El Bullidor</i>, <i>Lea</i>, <i>Rubricata</i>, els butlletins del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí... i altres revistes i publicacions;</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgxqsjJqzR3HqYqT8cl5km9nQiQxG_nYN8Tfg-HdmwcVYByyWqkiY9jSfwqCAfY-7vb-DM4ECq60aNri64pKQ2vae_tykjmGjGXNRnmznP9lYudMk4Qwmvyjl8gVx_71Ch7_zXFRJIrHj_PKX_g9XHcwOZ1L-2jCPNHfV6WSe9VSYLjTYqK9XZhNczI=s611" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="272" data-original-width="611" height="142" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgxqsjJqzR3HqYqT8cl5km9nQiQxG_nYN8Tfg-HdmwcVYByyWqkiY9jSfwqCAfY-7vb-DM4ECq60aNri64pKQ2vae_tykjmGjGXNRnmznP9lYudMk4Qwmvyjl8gVx_71Ch7_zXFRJIrHj_PKX_g9XHcwOZ1L-2jCPNHfV6WSe9VSYLjTYqK9XZhNczI=s320" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Capçalera del setmanari <i>Rubricata</i></td></tr></tbody></table><p>- retalls de premsa que fan referència a Rubí; </p><p>- catàlegs d'exposicions en les quals va col·laborar el Museu;</p><p>- un dels materials més importants és l'arxiu Josep Serra i Rosselló, el conjunt d'apunts que aquest historiador local i conservador del Museu, com hem dit, sobre temes com ara els abats de Sant Cugat, troballes arqueològiques, documents medievals de Rubí...</p><p>- diaris i documentació notarial d'entitats antigues de la població com <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2016/09/el-primer-partit-catalanista-de-rubi.html">l'Associació Joventut Nacionalista</a>, gremis i cartularis de cases pairals;</p><p>- llibres religiosos del segle XIX;</p><p>- l'Arxiu Fotogràfic del Museu de Rubí, ara al pis superior de la rectoria de Sant Pere, en dues capses de fusta i que consta de fitxes amb les categories de classificació de secció o tema general, número, autor, data, tema, observacions, donant i data; durant els trasllats ocasionats per les inundacions de 1962 es va perdre alguns material, però el 1992 Miquel Rufé les va ordenar seguint un criteri temàtic; aquesta documentació fotogràfica ocupa aproximadament un metre lineal i els temes són els següents: romiatges a Montserrat, parròquia de Sant Pere de Rubí, processons, pessebres, altars, romiatges a Núria, Schola Cantorum, <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/search?q=celler+cooperatiu">Celler Cooperatiu</a>, ponts i torres, places i carrers, sardanes, teatres i cinemes, enterrament del Dr. Guardiet, Unió Esportiva Rubí, festes de Sant Antoni i Sant Cristòfol, visites del Bisbat, Casal Popular, Esbart Dansaire i gegants, escoles, excursions, excavacions, fàbriques, fonts i rieres, grups diversos (caramelles, obrers de fàbriques, grup esperantista...), imatges i escultures, masies, Museu de Rubí, retrats i aplecs de Sant Muç i de Sant Roc.</p><p>Veieu, doncs, que és un material força divers i que pot complementar les investigacions dels estudiosos/es locals, a més de la recerca efectuada a l'Arxiu Municipal de Rubí, a cartularis de masies o a altres arxius privats. </p><p>Com a exemple d'allò que acabem de dir, l'historiador local Ramon Batalla ha inclós al seu recent llibre sobre l'alcalde <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2018/05/qui-va-ser-pere-aguilera-i-garriga.html">Pere Aguilera</a> diverses imatges procedents de l'Arxiu Fotogràfic del Museu. Així mateix, per a principis de l'any que ve la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí i el Grup de Col·laboradors de Museu presentaran en un espai encara per determinar una selecció d'imatges sobre el Rubí d'abans extretes de l'Arxiu del Museu, moltes d'elles inèdites, per tal de donar a conèixer aquest material documental.</p>Jordihttp://www.blogger.com/profile/05260223035539416246noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1752494802392841412.post-5494164187293309102021-11-23T18:32:00.006+01:002023-05-28T16:37:51.490+02:00El cementiri de Rubí als segles XIX i XX, entre parròquia i ajuntament<p>Fa uns mesos vam parlar en aquest blog de la necròpolis medieval que s'ubicava al redós de <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2021/03/quan-la-placa-de-lesglesia-era-un.html">l'església parroquial de Sant Pere </a>i acabàrem amb el trasllat que es va efectuar a mitjans del segle XIX al lloc ubicat a l'actual plaça de Sardana.</p><p>En aquesta entrada continuarem amb el relat de la història del cementiri fins als nostres dies. Ja abans que s'efectués aquest trasllat, el 23 d'abril de 1836 el governador civil de Barcelona havia exigit que s'adeqüés un nou terreny com a lloc de repòs dels difunts rubinencs. De fet, a moltes poblacions ja no es sepultava al costat de les esglésies parroquials, llevat dels llocs rurals. El 19 de maig de 1841 encara no s'havia implementat la mesura exigida pel govern provincial, però sí sabem el seu preu: 8.496 rals de velló (al canvi actual serien 12.710 €).</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6VW3KGlXY6CW2lN58jRx6VBpSpVCV0NJSaD8yS2oa645DWc2r6EriPuYvIPPQGo0RtTstuNiRlm0VkSpQl0N_N6-roQaM7JpyKQOZ2_H1_B3w7fStAC3rJH8eCafBmAdkrjdft7AXY0o/s2048/Cementiri+Vell.+Autor+desconeugut.+Arxiu+Pere+Bel...1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6VW3KGlXY6CW2lN58jRx6VBpSpVCV0NJSaD8yS2oa645DWc2r6EriPuYvIPPQGo0RtTstuNiRlm0VkSpQl0N_N6-roQaM7JpyKQOZ2_H1_B3w7fStAC3rJH8eCafBmAdkrjdft7AXY0o/w400-h300/Cementiri+Vell.+Autor+desconeugut.+Arxiu+Pere+Bel...1.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El cementiri anric amb la seva església vist des del pont de Can Claverí<br />Arxiu Municipal de Rubí</td></tr></tbody></table><p>Ja vam dir que fou el 1847 quan la marquesa de Moja cedí aquest nou terreny a l'Ajuntament de Rubí, situat en aquells temps als afores de la població, com a lloc de repòs dels difunts de Rubí. Es va fer un contracte amb la marquesa, que ja tenia la intenció que aquell indret fos sempre destinat a un ús públic. El municipi va decidir, no obstant, que se'n fes càrrec la parròquia de Sant Pere, perquè no podia pagar els censos. Més tard, el 1853, es va decidir reparar el camí que duia al cementiri.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgr7R_f0jbTiSoi_sK83nN-tCm8rRr5MPj-9UgBvDXHK5NTsNuePzLu7ND24MxGY1XgVQbaoy1D1jp4PxVeI6_3aGMBcVxrGw7Ra05ktgy3fWTrrRVuNeJo1AuVMaTrZh-lU815YKrXAI/s733/3.+Projecte+de+Mejora%252C+reforma+y+ensanche%252C+1875.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="584" data-original-width="733" height="319" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgr7R_f0jbTiSoi_sK83nN-tCm8rRr5MPj-9UgBvDXHK5NTsNuePzLu7ND24MxGY1XgVQbaoy1D1jp4PxVeI6_3aGMBcVxrGw7Ra05ktgy3fWTrrRVuNeJo1AuVMaTrZh-lU815YKrXAI/w400-h319/3.+Projecte+de+Mejora%252C+reforma+y+ensanche%252C+1875.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Detall del projecte urbanístic de 1875 on es por veure la ubicació<br />del cementiri enmarcada en un cercle. Arxiu Municipal de Rubí</td></tr></tbody></table><p>El 1866 es va construir una petita església a aquest fossar que es va mantenir en peu fins a una data tant avançada com el 1969, quan el nou cementiri de can Rosés estava ja en plena activitat. Hem d'afegir que al templet s'hi col·locaria el 1901 una imatge de la Mare de Déu dels Dolors.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFSfWYwzJ1g3frk8llr9ShsNXGYLYlMRp7iPjJTExEbqk2mDtvtCewvwTTzw7U-2S980RcV2oizVrFueEMMlZAu-qFXh9M8ucaytDBMu6maQ4tiDemNrhXcFRaAzswoS23u9TTgC1OT7s/s481/Capella+de+fossar+del+cementiri+de+Rubi%252C+1969...1--t.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="310" data-original-width="481" height="206" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFSfWYwzJ1g3frk8llr9ShsNXGYLYlMRp7iPjJTExEbqk2mDtvtCewvwTTzw7U-2S980RcV2oizVrFueEMMlZAu-qFXh9M8ucaytDBMu6maQ4tiDemNrhXcFRaAzswoS23u9TTgC1OT7s/s320/Capella+de+fossar+del+cementiri+de+Rubi%252C+1969...1--t.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Capella de l'antic cementiri. Foto: autoria desconeguda.<br /><i>Rubricata</i></td></tr></tbody></table><p>El 1873 l'Ajuntament de Rubí havia tornat a fer-se càrrec de la gestió del fossar a fi de resoldre una sèrie de problemes i incidents i a més tenia la intenció d'adequar un passeig que uniria el carrer de la Marquesa (actual carrer del Dr. Robert), al centre de Rubí, amb el cementiri, tal com podeu veure a la fotografia de més a dalt.</p><p>No sabem exactament quan el fossar rubinenc passà novament a mans de la parròquia.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiriGVYoZ6nt8lGyjEKbiawUNMGTJf_iEjOxFB3AUjupYnsLg98lgdvY-x52p8uZkFVujhIk-wV4YsVreZKNfyxURvLj6kILancpkd0i535f9sdQYb8591aiPTRB1_LC64jqfM2CyQNU0g/s686/Proposta+reformes+a+Ajuntament+03.10.18+++Saba+Nova+13.09.18%252C+...1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="661" data-original-width="686" height="308" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiriGVYoZ6nt8lGyjEKbiawUNMGTJf_iEjOxFB3AUjupYnsLg98lgdvY-x52p8uZkFVujhIk-wV4YsVreZKNfyxURvLj6kILancpkd0i535f9sdQYb8591aiPTRB1_LC64jqfM2CyQNU0g/s320/Proposta+reformes+a+Ajuntament+03.10.18+++Saba+Nova+13.09.18%252C+...1.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En un cercle, ubicació del cementiri el 1918. Detall<br />d'un mapa publicat a <i>Saba Nova. </i>No era lluny de la<br />popular font del Bullidor.</td></tr></tbody></table><p>Quan el 1931 va arribar la II República, molts ajuntaments van tenir la intenció de secularitzar els cementiris i Rubí no en fou una excepció. Un decret del Govern Provisional, de 9 de juliol de 1931, després ratificat per les Corts el mes de desembre, va establir el sotmetiment dels cementiris civil als ajuntaments. Finalment el 6 de febrer de 1932 es va publicar la llei promulgada el 30 de gener del mateix any amb la qual els fossars quedaven secularitzats. També es preveia que els ajuntaments que no tinguessin cementiri municipal havien de construir-ne un en un termini d'un any prorrogable amb causa justificada. </p><p>L'Ajuntament de Rubí, presidit pel republicà Francesc Rovira, no obstant, ja s'havia avençat a la llei i el 3 de desembre de 1931 va acordar municipalitzar el cementiri. La casa gran ja feia temps que pretenia recobrar competències sobre la gestió del fossar, amb l'argument que durant un temps, al segle anterior, com hem vist, ja havia estat municipalitzat. Aviat, per tant, sorgiren les inevitables discrepàncies entre el municipi i el rector de Sant Pere, que en tenia la titularitat. Fins i tot membres de l'Ajuntament canviaren el pany del recinte. A això hem d'afegir que durant anys la parròquia fins i tot havia duplicat molts nínxols i els havia venut a diferents propietaris, de tal manera que quan es volia enterrar un difunt la família es trobava amb el fet que el nínxol ja estava ocupat (a l'Arxiu Municipal de Rubí, per exemple, es conserva la denúncia de Pere Sàbat al respecte, datada del 5 de gener de 1932).</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn4xsv0gabSKjM1q8pqR3PBcCx1p6_IMAEU_jIe19zXnER-BDxWKT-4ldBN5iGg6v9jnwfxPPmfSyLOPmJa533-gCC0qZtc37W_tDCWfLsYzmyLNaXTxgwDwYN0Xautb0J5pJ2B-sDxxY/s490/mur+antic+cementiri.+Jose+serrano.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="292" data-original-width="490" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn4xsv0gabSKjM1q8pqR3PBcCx1p6_IMAEU_jIe19zXnER-BDxWKT-4ldBN5iGg6v9jnwfxPPmfSyLOPmJa533-gCC0qZtc37W_tDCWfLsYzmyLNaXTxgwDwYN0Xautb0J5pJ2B-sDxxY/w400-h239/mur+antic+cementiri.+Jose+serrano.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mur de l'antic cementiri a mitjans del segle passat. Foto: autoria desconeguda.<br />Publicada a Facebook per José Serrano</td></tr></tbody></table><p><br /></p><p>Després de tot un 1932 ple de confrontacions entre rector i Ajuntament, el regidor de més pes de la corporació municipal, <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2018/05/qui-va-ser-pere-aguilera-i-garriga.html">Pere Aguilera,</a> amb la revisió de l'article tercer de les normes municipals de sanitat, va decidir donar un nou impuls a la idea que el cementiri havia de ser gestionat directament pel Consell Municipal i el ple municipal del 19 de gener de 1933 va acordar construir un de nou de titularitat municipal a terres de can Rosès, però el projecte no va reeixir per divergències entre els amos de la hisenda i la casa gran, cosa que va fer que s'iniciés un expedient d'expropiació. El terreny on s'instal·laria el nou fossar mesurava uns 5.000 metres quadrats.</p><p>Com a data curiosa d'aquests anys direm que el 1934 davant el cementiri vell era ubicada una màquina de batre comprada a la <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2016/06/el-casino-espanyol-un-edifici.html">Cambra Agrícola Oficial.</a> En aquest mateix any es van adjudicar les obres del nou recinte de can Rosés al contractista Joaquim Vendrell per un import de 15.830 ptas, i durant el 1935 es van iniciar les obres, en el qual Aguilera, que era ja alcalde de Rubí, va aprovar la construcció de 12 nínxols.</p><p>Acabada la guerra, el 25 de març de 1939 es va promulgar una nova llei que obligava els ajuntaments a unificat els cementiris civils i catòlics i retornar-los a l'Església. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRee_-5ttyArRKJiL_iwkaFsRswKD5QEj4pqdUot1ETz5YNrQ3rh_bap00Q03UwkydUHFleXXs2Ii7P8PSAcDu0fcmcPNzc4jnAP_GFykF1VAFxfvoop6-Eeh6e-a3vhRpqwOghLGMTyQ/s1879/cementrii.+Arxiu+GCMR.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1429" data-original-width="1879" height="304" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRee_-5ttyArRKJiL_iwkaFsRswKD5QEj4pqdUot1ETz5YNrQ3rh_bap00Q03UwkydUHFleXXs2Ii7P8PSAcDu0fcmcPNzc4jnAP_GFykF1VAFxfvoop6-Eeh6e-a3vhRpqwOghLGMTyQ/w400-h304/cementrii.+Arxiu+GCMR.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una altra vista dels murs del cementiri vell. Foto: autoria desconeguda.<br />Arxiu GCMR</td></tr></tbody></table><p>El 26 de març de 1943 l'Ajuntament de Rubí, en canvi, va donar l'ordre de tornar a obrir un nou cementiri a la vila de gestió municipal al·legant que la marquesa de Moja havia cedit els terrenys al consistori el 1847 i no pas a la parròquia (es tornava a la mateixa situació polèmica dels temps de la República). No cal dir que hi hagué una forta oposició del rector; de fet l'alcalde Iglesias no gaudia molt de la confiança dels vells sectors conservadors de Rubí. A més, el 1944 es va demanar a mossèn Brugal que lliurés la documentació del fossar; el municipi també ordenaria la tala dels xipresos per tal de vendre'n la fusta i la retirada de la subvenció a la parròquia de Sant Pere. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQJ4n_jiwsu7LimttmGFR211tVo2eDQTCHtQsjQVyraZkhYTKdtZXqc8KtYiCm88ApnnfuwC4c0j1xyN5rbwV6QipVR6JM3addLzvHbihBAElAhznMUn_EVAo4lntuOwFjdOnAIQ9gCk4/s953/Luis+Iglesias09072015%252C%252C1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="953" data-original-width="831" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQJ4n_jiwsu7LimttmGFR211tVo2eDQTCHtQsjQVyraZkhYTKdtZXqc8KtYiCm88ApnnfuwC4c0j1xyN5rbwV6QipVR6JM3addLzvHbihBAElAhznMUn_EVAo4lntuOwFjdOnAIQ9gCk4/s320/Luis+Iglesias09072015%252C%252C1.jpg" width="279" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Luis Iglesias, alcalde de Rubí que protagonitzà la polèmica<br /> amb mossèn Brugal. Foto: autoria desconeguda. Fons Marroyo.</td></tr></tbody></table><p>Així doncs, va ser aquest any quan el cementiri fou bastit a la seva ubicació actual, on el 10 de setembre es va efectuar el primer enterrament. En torn a la dècada dels 60 es va deixar de sepultar definitivament els difunts al vell fossar de la plaça de la Sardana després d'una sèrie d'anys en què es van anar traslladant les despulles al nou cementiri de Can Rosés. La petita esglesiola del vell fossar, com hem dit abans, encara es mantindria fins el 1969.</p><p>Com a detall curiós direm també que, durant el franquisme, a la Creu dels Caiguts la comitiva funerària feia una parada a fi de realitzar les darreres absoltes i acomiadar el dol abans de continuar cap al cementiri. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUT_a4NET3AShF3ohWHt6VF-yKbsXpnDFQQu-7ZVvfEdHs6q04dDWzwnfvbMiPdTJcJ6BvfgKINeK2OjWsCwaUFiR2eM9f5Yzt2Z1yuJxPyyz3xOWbUPsTwQIuI7ohej83FA4mBU3rXHY/s1453/Marroyo-El+GRa...1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="991" data-original-width="1453" height="218" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUT_a4NET3AShF3ohWHt6VF-yKbsXpnDFQQu-7ZVvfEdHs6q04dDWzwnfvbMiPdTJcJ6BvfgKINeK2OjWsCwaUFiR2eM9f5Yzt2Z1yuJxPyyz3xOWbUPsTwQIuI7ohej83FA4mBU3rXHY/s320/Marroyo-El+GRa...1.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Creu dels Caiguts a mitjans del segle passat.<br />Foto: autoria desconeguda. Fons Marroyo.</td></tr></tbody></table><p>El 1962 el cementiri va ser protagonista de la neteja i identificació dels cadàvers trobats a ran de la rierada, fotografiats per Josep Feliubadaló ajudat per Alfons Carreras. En total, 78 cossos hi serien sepultats.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnTd3YepbY-WAYsEC_LvJtroMFp12FLANVx3QxLQ8sPRjt8b1QdxXbvSw9xtjsZRA-DhdEi_Brc1H_GFceanI6qZvDKBWb4GnwqcOv51K1_xVosqnUNd0z4WlG2GnX_9wkBVQxuuUQlLo/s2048/m1....1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1450" data-original-width="2048" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnTd3YepbY-WAYsEC_LvJtroMFp12FLANVx3QxLQ8sPRjt8b1QdxXbvSw9xtjsZRA-DhdEi_Brc1H_GFceanI6qZvDKBWb4GnwqcOv51K1_xVosqnUNd0z4WlG2GnX_9wkBVQxuuUQlLo/s320/m1....1.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un familiar identificant un cadàver al cementiri de<br />Rubí durant la rierada. Foto: Ringler Bilderdienst AG. Arxiu<br />Muncipal de Terrassa</td></tr></tbody></table><p>Després d'aquella catàstrofe, arribaren subvencions per arranjar i eixamplar el cementiri. A més, amb l'onada immigratòria dels 60 i 70 era una tasca que requeria urgència. De fet, constatem que, segons les memòries de l'alcalde <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2016/07/manuel-murillo-lultim-alcalde.html">Murillo</a>, durant els 70, cada any s'havia de construir un nou bloc de nínxols. El 1974, per exemple, es van adequar 162 nínxols més, i el 1977 el fossar de Rubí estava al límit de la saturació. El 2012 va tenir lloc l'última ampliació.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip2uN1hJGzDS7qVwmceXewpEfuZBcPE8Pq7NmnmatOsr8KjM0GcmvgGuFtlcbndOMZnEhItV5GikAMA7v3sWVMpNnUqLTKBWkFc-d47Th7F1mi0uRTtOoYy7lVw5zII_BiKOfumIw97T4/s2048/IMG_20180512_120254.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip2uN1hJGzDS7qVwmceXewpEfuZBcPE8Pq7NmnmatOsr8KjM0GcmvgGuFtlcbndOMZnEhItV5GikAMA7v3sWVMpNnUqLTKBWkFc-d47Th7F1mi0uRTtOoYy7lVw5zII_BiKOfumIw97T4/s320/IMG_20180512_120254.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Actual temple situat al cementiri. Foto: Jordi Vilalta</td></tr></tbody></table><p>Actualment el cementiri municipal de Rubí ocupa una àrea de 17.500 metres quadrats i allotja unes 7.000 sepultures.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLkdPHqpBd59K3-MBAPnmHApOPb57b3excj_AidqBLC32if9T8nLzJmDgCuPZTiXggscYzqk7pcFWVgtcnNaCqClWRKIi7lyXM7ZySsobp2_IiFchybAIfC8F1oAh5yLoPqxWcxB4yKF4/s1260/image.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="840" data-original-width="1260" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLkdPHqpBd59K3-MBAPnmHApOPb57b3excj_AidqBLC32if9T8nLzJmDgCuPZTiXggscYzqk7pcFWVgtcnNaCqClWRKIi7lyXM7ZySsobp2_IiFchybAIfC8F1oAh5yLoPqxWcxB4yKF4/s320/image.jpeg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una vista de l'actual cementiri. Foto: Tot Rubí.</td></tr></tbody></table><p><b>Bibliografia</b></p><p>- Arxiu Municipal de Rubí, 2012: "Els fotògrafs de la rierada", <i>Butlletí</i>, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, 58, Rubí, setembre de 2012, p. 82-92.</p><p>- Batalla, R., 2021: <i>Pere Aguilera. Alcalde republicà de Rubí</i>, Fundació Josep Irla i Ajuntament de Rubí.</p><p>- Bencomo, C., 1998: "L'expansió urbana. Rubí creixent", <i>Butlletí</i>, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, núm. 42, Rubí, Nadal de 1998, p. 3-19.</p><p>- Járaba, I., i Turiel, C., 2000: "La República i la guerra civil (1930-1939)", <i>Butlletí</i>, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, núm. 44, Rubí, desembre de 2000, p. 32-45.</p><p>- Murillo, M., 1995: <i>40 años de Rubí</i>, Impremta Torrella, Rubí.</p><p>- Puigventós, E., 2012: "Les víctimes de la rierada", <i>Butlletí</i>, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, núm. 58, Rubí, setembre de 2012, p, 23-46.</p><p>- Puigventós, E., 2017: "Els primers alcaldes franquistes: Casanovas, Armengol i Iglesias (1939-1949)", <i>Butlletí</i>, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, núm. 68, Rubí, juny de 2017, p. 2-15.</p><p>- Prat, J., 2000: "1962-1979: de la rierada a la democràcia", <i>Butlletí</i>, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, núm. 44, Rubí, desembre de 2000, p. 74-84.</p><p>- Torné, M., 2002: <i>L'Abans. Rubí. Recull Gràfic 1972-1965</i>, ed. Efadós, El Papiol.</p><p><b>Webgrafia</b></p><p>https://www.rubi.cat/ca/temes/serveis-funeraris/cementiri?set_language=ca</p><p>https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1932/037/A00946-00946.pdf</p><p><br /></p>Jordihttp://www.blogger.com/profile/05260223035539416246noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1752494802392841412.post-28459275883567036142021-10-24T10:57:00.000+02:002021-10-24T10:57:48.256+02:00En plena guerra: l'acció de l'Ajuntament de Rubí entre octubre de 1936 i febrer de 1937<p>En aquesta entrada analitzarem de manera resumida els esdeveniments que varen tenir lloc a Rubí entre el 20 d'octubre de 1936, un cop dissoltes les Milícies Antifeixistes, i el 25 de febrer de 1937, quan la CNT (Confederació Nacional del Treball) va prendre el relleu de la política municipal en substitució del consell municipal presidit per Pere Aguilera des de feia un any.</p><p>Foren anys de molta intensitat, marcats per la guerra i per les discrepàncies entre ERC (Esquerra Republicana de Catalunya), per una banda, i la <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2016/11/la-cnt-i-els-anarquistes-al-rubi-de-la.html">CNT</a> i el POUM (Partit Obre d'Unificació Marxista) per l'altre cantó, cosa que, com veurem, provocaria la crisi de febrer de 1937.</p><p>El republicanisme feia dècades que era l'opció majoritària entre l'electorat rubinenc. Des del 1931 la candidatura del <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2019/03/qie-va-ser-el-centre-democratic.html">Centre Democràtic Republicà</a>, adherit a ERC, ostentava el poder municipal amb <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2018/05/qui-va-ser-pere-aguilera-i-garriga.html">Pere Aguilera</a>, el principal representant d'aquest sector, que havia estat regidor des de 1931 i alcalde des de 1934 (llevat del període comprés entre octubre del 1934 i febrer de 1936), mentre que la CNT era el sindicat amb més afiliats. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA8RYyIhSmvhKv9tX-TJ5If39c6uNn36JUjkRi4UCTS9UWzoXoxBpFgSYzaZp4Ug_sHwE-c9cbqBnYV7rFGJaKelx8Aow6-MO02QdrVe3zcvVEseH74C7IR5K5oS6IGkWNGAq5h922MN0/s668/centre+democr%25C3%25A0tic+republic%25C3%25A0+fOTO+mIQUEL+Mumany%252C+1928..1..jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="517" data-original-width="668" height="310" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA8RYyIhSmvhKv9tX-TJ5If39c6uNn36JUjkRi4UCTS9UWzoXoxBpFgSYzaZp4Ug_sHwE-c9cbqBnYV7rFGJaKelx8Aow6-MO02QdrVe3zcvVEseH74C7IR5K5oS6IGkWNGAq5h922MN0/w400-h310/centre+democr%25C3%25A0tic+republic%25C3%25A0+fOTO+mIQUEL+Mumany%252C+1928..1..jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Centre Democràtic Republicà el 1928. Detall d'una foto<br />cedida per Joan Mumany al GCMR</td></tr></tbody></table><p>Els primers mesos de la guerra, el Comitè de Milícies Antifeixistes, format per diversos partits d'esquerra i extrema esquerra, dominà <i>de facto</i> la política local, però el 9 d'octubre de 1936 un decret de la Generalitat de Catalunya va ordenar la seva dissolució i la formació de nous consells municipals (nom que rebien els ajuntaments a la guerra). A Rubí, doncs, el 20 d'octubre es va constituir un nou govern, d'acord amb les directives establertes per la Generalitat, on s'integraren les formacions que havien composat les Milícies Antifeixistes, a part d'altres partits com ACR (Acció Catalana Republicana, de caire catalanista) i el Sindicat Agrícola. </p><p>Aquest ajuntament el formaren 6 regidors d'ERC (Pere Aguilera, Tomàs Coll, Joan Marcet, Ramon Pujol, Miquel Segura i Antoni Vilardell) 6 de la CNT (la vinculada al Sindicat Únic) (Ramon Solsona, Miquel Campderrós, Domènech Paloma, Joaquim Mariné, Pere Rosell i Joan Gaju), 2 del POUM (Elisi Pujol i Jaume Martí), 2 del Sindicat Agrícola (Joan Jansà i Simeó Calaf) i 2 d'ACR (Joan Rossinyol i Francesc Úrsul). El president de la corporació, com hem apuntat abans, era Pere Aguilera, d'ERC. La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) va renunciar als seus dos regidors i els seus llocs foren adjudicats a Acció Catalana.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVAbwvTrvCcUNnbDbUQZ7I04Bx1Qlhq1u6ElovLdh_DBcZGdD_sBECLNDBQBIeAnSo8_2mxRSy-_7WxbL78JubRaTodkYzKOAa1jkilohMh0Q-H97qOG5ICaEGTO3OsDRGficwa0Y0C28/s933/Pere+Aguilera+jugaqdor+del+Rub%25C3%25AD.+Foto+Roset06052018_0001...1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="933" data-original-width="845" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVAbwvTrvCcUNnbDbUQZ7I04Bx1Qlhq1u6ElovLdh_DBcZGdD_sBECLNDBQBIeAnSo8_2mxRSy-_7WxbL78JubRaTodkYzKOAa1jkilohMh0Q-H97qOG5ICaEGTO3OsDRGficwa0Y0C28/s320/Pere+Aguilera+jugaqdor+del+Rub%25C3%25AD.+Foto+Roset06052018_0001...1.jpg" width="290" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pere Aguilera, de jove. Detall d'una foto de l'Arxiu Roset</td></tr></tbody></table><p>Els càrrecs varen quedar distribuïts de la següent manera:</p><p>- Alcalde: Pere Aguilera (ERC);</p><p>- Hisenda i Governació: Pere Aguilera i Ramon Solsona (CNT);</p><p>- Seguretat i defensa interior: Elisi Pujol (POUM) i Miquel Campderrós (CNT);</p><p>- Economia: Domènech Paloma (CNT) i Tomàs Coll (ERC);</p><p>- Proveïments: Joaquim Mariné (CNT) i Joan Marcet (ERC);</p><p>- Indústria: Ramon Pujol (ERC) i Pere Rosell (CNT);</p><p>- Treballs i obres públiques: Joan Gaju (CNT) i Jaume Marí (POUM);</p><p>- Agricultura: Joan Jansà i Simeò Calaf (ambdós del Sindicat Agrícola);</p><p>- Cultura: Miquel Segura (ERC) i Joan Rossinyol (ACR);</p><p>- Sanitat i assistència social: Francesc Úrsul (ACR) i Antoni Vilardell (ERC).</p><p>L'hegemonia social i política del nou consistori estava en mans de la CNT i el POUM (8 representants en total), malgrat que l'alcalde fos Pere Aguilera, d'ERC i aquest partit comptés amb 6 regidors.</p><p>El 12 de novembre de 1936 es van aprovar els estatuts de funcionament d'aquest nou consell municipal.</p><p>Quant a accions de govern esmentarem:</p><p>- l'aprovació s'un nou segell en el qual figuraven les quatre barres catalanes i la falç i el martell amb un robí en mig amb la lletra R.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq1CfVT1xXGmyKn7DOKxWhG0PGVEVRFHglCK9eWXlDd-mADsL-ADmusslRQrQ8vfRaPzUYv7bV2q0iijC_bH5xV0YGn9K5c5jE1rsCuc1nAR7FrCvAv156B3i-yvEypy2p-lcaqtt0mm4/s579/78.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="561" data-original-width="579" height="310" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq1CfVT1xXGmyKn7DOKxWhG0PGVEVRFHglCK9eWXlDd-mADsL-ADmusslRQrQ8vfRaPzUYv7bV2q0iijC_bH5xV0YGn9K5c5jE1rsCuc1nAR7FrCvAv156B3i-yvEypy2p-lcaqtt0mm4/s320/78.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Nou segell de l'Ajuntament de Rubí.<br />Extret del llibre <i>Rubí a l'Abast</i></td></tr></tbody></table><p>- la municipalització de les farmàcies el desembre del 1936;</p><p>- la creació de la Cooperativa General de Consum i Distribució el 4 de gener de 1937 i la transformació i ampliacíó de la <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2019/11/una-petita-historia-de-la-cooperativa.html">Cooperativa "La Rubinenca"</a>.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd37N9gDt8sWMMBgdLKPaH2wkX8hfO1JtaobqUDn8HG9yJ6nN_g4WYiUkx7jSZwM-Ma8ZOMguqmII8ZeUJqVnYOwqglfkkLZEsjYkqJ0h_Vrewkzv2OK5_DFozgUKGYrBFavatcEzaMiQ/s400/Cooperaiva+La+Rubinense++el+1937.+Autor+deconeugut.+fons+cooperativa-ANC..1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="254" data-original-width="400" height="203" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd37N9gDt8sWMMBgdLKPaH2wkX8hfO1JtaobqUDn8HG9yJ6nN_g4WYiUkx7jSZwM-Ma8ZOMguqmII8ZeUJqVnYOwqglfkkLZEsjYkqJ0h_Vrewkzv2OK5_DFozgUKGYrBFavatcEzaMiQ/s320/Cooperaiva+La+Rubinense++el+1937.+Autor+deconeugut.+fons+cooperativa-ANC..1.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cooperativa "La Rubinenca" a la guerra civil. Foto: autoria desconeguda<br />Arxiu Nacional de Catalunya (Fons Cooperativa La Rubinenca)</td></tr></tbody></table><p>- la unificació de les cinc entitats de socors mutus existents ("La Igualtat Rubinenca", "Sant Roc i Sant Pere", "La Fraternitat Rubinenca", "La Unió Familiar" i "Nostra Senyora dels Dolors") en una sola: la Unió Mutual Rubinenca;</p><p>- la reconstitució del patronat del <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2016/08/com-va-neixer-el-museu-de-rubi-el-museu.html">Museu-Biblioteca de Rub</a>í i intent de condicionar el castell com a nou museu.</p><p>- quant a matèria educativa, hem d'esmentar la creació d'una Escola d'Arts el 1937 i el seguiment de les obres de l'Escola Nova Unificada que havia d'aixecar-se al mateix lloc on ara es troba el col·legi dels <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2020/04/abans-dels-maristes-el-projecte-de-les.html">Maristes</a> i que no es va poder portar a terme a causa de problemes econòmics;</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQX1BIt8wN9Y7LHBX3F3LcOIqwe7YslRrJMvkMBVUSRNXCas_0Vgsixl9kjZDeHClu66GGd-UHlPtvEYAli7M5hsD6Sw2NeJgnDK8n0aqMKeR6ARe9_6iW4jzfiTrmwNLormH2vOP6izY/s2048/Grup+Escolar+en+fas+de+construcci%25C3%25B3+%2528actual+Maristes%2529.+Foto+AMR%252C+publicada+a+Rub%25C3%25AD+als+pupitres+%2528J.+Parras+i+M.+Santirso%2529....1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1074" data-original-width="2048" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQX1BIt8wN9Y7LHBX3F3LcOIqwe7YslRrJMvkMBVUSRNXCas_0Vgsixl9kjZDeHClu66GGd-UHlPtvEYAli7M5hsD6Sw2NeJgnDK8n0aqMKeR6ARe9_6iW4jzfiTrmwNLormH2vOP6izY/s320/Grup+Escolar+en+fas+de+construcci%25C3%25B3+%2528actual+Maristes%2529.+Foto+AMR%252C+publicada+a+Rub%25C3%25AD+als+pupitres+%2528J.+Parras+i+M.+Santirso%2529....1.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El grup escolar durant la seva construcció, 1937. <br />Fot: autoria desconeguda. Arxiu Municipal de Rubí.</td></tr></tbody></table><p>- i la més important, l'ajuda als combatents al front i el compliment de les necessitats derivades del conflicte bèl·lic: a aquest respecte s'establí que els obrers de Rubí podien aportar voluntàriament el 10% del seu sou a l'Ajuntament per atendre les despeses d'organització de les milícies, com també podien fer altres entitats; a principis de novembre de 1936 es va organitzar un viatge al front per tal d'aportar tot allò que s'havia recollit a la campanya; les Escoles Ribas també van col·laborar confeccionant roba que aniria destinada als milicians del front.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDkdIVE0mTFwNoWpJb1cU7x_0wZfhjInXsIWcwCY4okaDGlLUZUcQLj-V1h1MoWfmZ7ifGQavamAQlkMlcZexKjHwBfTZKgOXn5LwIaPwCh4V-SwMCJ_pTVI7wmyrha8e1JS-mWVi9gtI/s650/13012836_753344828133112_6756425754993216897_n.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="650" data-original-width="649" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDkdIVE0mTFwNoWpJb1cU7x_0wZfhjInXsIWcwCY4okaDGlLUZUcQLj-V1h1MoWfmZ7ifGQavamAQlkMlcZexKjHwBfTZKgOXn5LwIaPwCh4V-SwMCJ_pTVI7wmyrha8e1JS-mWVi9gtI/s320/13012836_753344828133112_6756425754993216897_n.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les nenes de les Escoles Ribas confeccionant roba per als<br />milicians. Foto d'autoria desconeguda, cedida al GCMR per <br />M. Escayol i C. Carrera</td></tr></tbody></table><p>També hem de ressenyar que a finals de novembre de 1936 uns 66 refugiats procedents de Madrid varen ser allotjats en cases particulars. La guerra condicionava gran part de la vida dels rubinencs i rubinenques i també de l'acció municipal</p><p>A partir de febrer de 1937 s'aguditzaren les tensions entre les forces polítiques que formaven el consell municipal. Existien de fet dos grans sectors: els alineats amb el govern de la Generalitat i de l'Estat espanyol, bàsicament els regidors d'ERC, que preconitzaven que els esforços s'havien de concentrar en guanyar la guerra, i els partidaris de la revolució social per als quals la guerra era només una part d'aquest procés de transformació, i que eren la CNT i el POUM. El 4 de febrer varen dimitir els regidors del POUM i el 8 de febrer els d'ERC, forçats per les circumstàncies. A part dels problemes ideològics de fons tampoc hi havia acord en com organitzar l'economia municipal. Des de l'inici de la guerra l'Ajuntament havia ampliat molt les seves funcions i pagava moltes factures de les col·lectives, ja que amb la revolució aquestes tenien molt poca feina. A més, la modesta economia municipal es trobava en una situació difícil. L'alcalde Aguilera va denunciar-ho i, no veient possible un acord amb els altres sectors, va proposar a l'altre grup majoritari, la CNT, que assumís l'alcaldia, i tot seguit marxà al front.</p><p>El dia 25 de febrer, doncs, es va constituir un nou Ajuntament amb majoria de regidors de la CNT i que seria presidit per Joaquim Mariné.</p><p><i>Text de Jordi Vilalta i Ramon Batalla</i></p><p><b>Bibliografia</b></p><p>- Autors diversos, 1994: <i>Rubí a l'abast. Ciències socials</i>, Ajuntament de Rubí.</p><p>- Garcia, L., 1989: "Què passà a Rubí, durant la guerra?", <i>Butlletí</i>, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, 32, març de 1989, p. 43-47.</p><p>- Gardenyes, J., 2014: <i>Joaquim Aragonès. de Rubí a Mauthausen</i>, Llibres a Mida, Mataró.</p><p>- Moro, A., i Rialp, A., 1989: "Impressions infantils de reraguarda. Les Escoles Ribas de Rubí, 1936-39", <i>Butlletí</i>, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, març de 1989, p. 49-60.</p><p>- Parras, J., 2009: "Les forces polítiques de Rubí durant la guerra civil de 1936-1939", <i>Butlletí</i>, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, 53, p. 31-38.</p>Jordihttp://www.blogger.com/profile/05260223035539416246noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1752494802392841412.post-40812530905888854752021-09-12T19:21:00.005+02:002021-09-12T19:22:33.696+02:00Rubi al segle XVII, una visió general<p>Com era el nostre Rubí al segle XVII? No cal dir que es tractava d'un petit llogarret que no té res a veure amb allò que és actualment. Al Dietari de Geroni Pujades, escrit a principis d'aquella centúria, ens l'esmenta: "(...) <i>un lugarcito de 15 o 20 casas juntas llamado Rubí, tiene algunos pocos vestigios, especialmente un castillo viejo con muralla, todo de tapia y argamasa</i> (...)".</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTJLIR6gDbg39M3_YPvvRvda1dCPo2kf14c8GQxyHFAvBycxj90KO08AApUpEyuq___kEI_0-Oq8ofO_qAimM3muAg6Gz1008Cgqwq8G2_4Y5G2IfqlPqDO38tp9b1AGBSezvk4yovnss/s662/0+placa_sant_pere..1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="397" data-original-width="662" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTJLIR6gDbg39M3_YPvvRvda1dCPo2kf14c8GQxyHFAvBycxj90KO08AApUpEyuq___kEI_0-Oq8ofO_qAimM3muAg6Gz1008Cgqwq8G2_4Y5G2IfqlPqDO38tp9b1AGBSezvk4yovnss/w400-h240/0+placa_sant_pere..1.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Possible aspecte de la Sagrera al segle XVII. Dibuix conservat al Museu de Rubí</td></tr></tbody></table><p>I és que, com diu Pujades, era un llogarret de poques cases, agrupades a la Sagrera, al costat de la vella església parroquial, i amb un camp ple de boscos, però esquitxat de masies. Però també va ser en aquest segle quan va aparèixer el barri del Padró, a la part alta del centre.</p><p>Com era governat Rubí? Des de finals del segle XIV es va alliberar del jou feudal i es va constituir com a Universitat (municipi), regida per un consell general que es reunia a l'església uns dos cops a l'any i un consell ordinari per resoldre assumptes més quotidians. Els càrrecs, és a dir, el batlle i els jurats, que sempre eren ocupats pels amos de les masies més importants, els Serrafossà, els Oriol, els Roig, els Matarí, els Balasc, els Bosch, els Casanovas, els Pi i Mumany (aquests, amos de can Pi de Vilaroc), es triaven a sorts per insaculació. Tot aquest sistema seria suprimit pel Decret de Nova Planta, que instauraria els actuals Ajuntaments, una paraula d'origen castellà.</p><p>A la Sagrera, és a dir, al voltant de l'església, seu de l'autoritat espiritual i lloc de reunió del poder temporal, s'agrupaven diverses cases i establiments: el ferrer, la carnisseria, la botiga del blat, la taverna, l'hostal i la fleca, i a mitjans del segle XVII va arribar la tenda, un lloc on es venia una mica de tot. Eren arrendaments públics, normalment per a un any, i sotmesos a una rigorosa normativa. De fet, des de 1582, hi havia un càrrec anomenat mostassaf que s'encarregava d'inspeccionar pesos, mesures i vetllar per la qualitat dels productes que es venien en aquestes botigues. També a la Sagrera es varen instal·lar artesans com el teixidor de lli (a la casa dels telers, actual cal Carner), sabaters, rajolers, un sastre... El fet és que en aquella època encara no havia nascut cap indústria tal i com la coneixem avui en dia, però aquestes activitats van ser-ne el precedent.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN8SAffS4pe1_neGkzUjF6FO1A-GUYV3XywdiF3mjiMqdwLTukEBzEpm5Tg0pnUJNA-nkuCQ7Vj1zDnTboez1ht1lHglkyKfy-4M_xAF1KAMsdUNQKnq42SVw9pMg8I6avseTpfgATJYs/s886/carrer+de+la+riera%252C+3.+Arxiu+Fotogr%25C3%25A0fic+Centre+Excursionista+Catalunya%252C+pubklicada+per+Andr%25C3%25A9s+M%25C3%25A9ndez.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="886" height="277" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN8SAffS4pe1_neGkzUjF6FO1A-GUYV3XywdiF3mjiMqdwLTukEBzEpm5Tg0pnUJNA-nkuCQ7Vj1zDnTboez1ht1lHglkyKfy-4M_xAF1KAMsdUNQKnq42SVw9pMg8I6avseTpfgATJYs/s320/carrer+de+la+riera%252C+3.+Arxiu+Fotogr%25C3%25A0fic+Centre+Excursionista+Catalunya%252C+pubklicada+per+Andr%25C3%25A9s+M%25C3%25A9ndez.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cal Carner o "casa dels telers" a principis del segle passat. <br />Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya</td></tr></tbody></table><p>La plaça, on es feia el mercat i s'hi ballava durant les celebracions cíviques i religioses, era davant el temple parroquial, on des de principis del segle hi havia un bell <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2018/11/el-retaule-de-sant-pere-una-gran-obra.html">retaule barroc</a> obra dels Rubió de Moià que havia encarregat el govern del poble. Per cert, a la plaça de l'església també s'hi celebraven dues fires anuals: una el 20 de gener i una altra el primer diumenge de cada maig.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwzLcMSTbbPuTNaju5dBxOdp8Z9FGAZj6VQ3Sb8xT1v4fulYog5LSDhiVZsk4PTIztc3Q44JqBOGbnuX0AeT4vHjHkqxmuSxMIzWCb_xR5UjxHcRO_7teFE-UwQyv0U59OiXHtCQBn_Wk/s480/i..m.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="300" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwzLcMSTbbPuTNaju5dBxOdp8Z9FGAZj6VQ3Sb8xT1v4fulYog5LSDhiVZsk4PTIztc3Q44JqBOGbnuX0AeT4vHjHkqxmuSxMIzWCb_xR5UjxHcRO_7teFE-UwQyv0U59OiXHtCQBn_Wk/s320/i..m.jpg" width="200" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un dels panells del retaule barroc, que representa la crucifixió <br />de Sant Pere. Foto: Fundació Museu-Biblioteca de Rubí</td></tr></tbody></table><p>A part del temple parroquial, a la plaça hem d'esmentar una casa peculiar amb uns finestrals datats del 1600 que ha arribat fins els nostres dies: la casa Palet, que sembla que pertanyia al monestir de Sant Cugat.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1qxqZ6vM2iZXgAjXiOA3No5JupF5Q8i0RLkCgFveqhlWVAcJgWnCi93gKRklJhyphenhyphen5oae6_VKTdhaI7yF3P4U4pxEN7F6Ir-hb_X-TuZVWE8SEUPo_ulUWR5WP02gDBpdwlGrMlQxV80Cs/s648/IMG-20120513-00312.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="486" data-original-width="648" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1qxqZ6vM2iZXgAjXiOA3No5JupF5Q8i0RLkCgFveqhlWVAcJgWnCi93gKRklJhyphenhyphen5oae6_VKTdhaI7yF3P4U4pxEN7F6Ir-hb_X-TuZVWE8SEUPo_ulUWR5WP02gDBpdwlGrMlQxV80Cs/s320/IMG-20120513-00312.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Casa Palet. Foto: Jordi Vilalta</td></tr></tbody></table><p>L'escassa població de Rubí, que voltava sempre al llarg d'aquest segle en torn als 200 habitants, va créixer a un ritme molt lent des del segle XVI, malgrat la immigració occitana, i estava sempre subjecta a calamitats com guerres i epidèmies. A tall d'exemple, la Guerra dels Segadors, de mitjans del Sis-cents, o la pesta bubònica, a més d'una gran mortalitat infantil estacional, colpí greument la demografia rubinenca, especialment entre 1651 i 1652. </p><p>Parlant de la guerra dels Segadors, en la qual s'ha constatat que hi participaren rubinencs, aquesta va comportar allotjaments de tropes a Rubí, primer castellanes (1640 i 1651) i després franceses (1652), les quals atacaren i saquejaren els masos i masies, cosa que provocava que moltes persones fugissin del camp atemorits pels excessos de la soldadesca. La Pau dels Pirineus, el 1659 posà final a aquestes malvestats de les quals el poble fou la principal víctima.</p><p>Hem dit que el camp rubinenc estava curull de masies, algunes d'elles molt importants (<a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2021/04/la-masia-i-la-nissaga-dels-ramoneda.html">can Ramoneda</a>, can Fatjó, ca n'Oriol, <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2020/05/enmig-dels-camps-de-cultiu-que-es.html">can Serrafossà</a>, can Balasc, can Pi de Vilaroc...), amb els masos (alous) que en depenien i que eren la seu dels components de l'oligarquia que dominava el govern del poble. És també en aquesta època quan moltes d'elles (no totes, però) canviaren de nom a causa de l'arribada de pubills de fora que es casaven amb la filla del propietari, o simplement per canvi d'amo. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg27bcUZQ9Hbkt62xTn7WSigGHiKqnF_LdmLFCRw19jAAMbSccGkH_LiQuE1zAG0V3wcrYQe6PuiQ7csux4RvVYY5WLK4pI6u29bK71NsnkdAUg-9S0B3mLTMNne386XHl2kNV4gMrKgD0/s2048/Ca+n%2527Oriol%252C+fa%25C3%25A7ana%252C+mar+2011..1.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg27bcUZQ9Hbkt62xTn7WSigGHiKqnF_LdmLFCRw19jAAMbSccGkH_LiQuE1zAG0V3wcrYQe6PuiQ7csux4RvVYY5WLK4pI6u29bK71NsnkdAUg-9S0B3mLTMNne386XHl2kNV4gMrKgD0/s320/Ca+n%2527Oriol%252C+fa%25C3%25A7ana%252C+mar+2011..1.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Façana de la masia de ca n'Oriol. Foto: Jordi Vilalta</td></tr></tbody></table><p>Malgrat que grans extensions de boscos d'alzines, pins i roures cobrien el terme de Rubí, la fusta dels quals era exportada sovint a Barcelona per tal de nodrir les drassanes del port, hi havia camps al voltant de les cases pairals on es conreava espelta, mestall, faves, pèsols. vinya i oliveres. Tampoc hem d'oblidar les zones d'hort al costat de la riera i els torrents. </p><p>Entre les masies de Rubí hem de fer esment especial del <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2016/08/el-castell-de-rubi-un-dels-monuments.html">castell</a>, propietat de la família Oms (que també posseïa <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2020/12/la-masia-de-can-serra-una-llarga.html">can Serra</a>) i que en alguna ocasió va intentar recuperar l'antiga jurisdicció civil i criminal i mixt imperi (és a dir, les prerrogatives feudals), però sense èxit. Les terres del castell en aquesta època van ser arrendades als Oriol i sabem que el 1611 el masover era un tal Llupià. Finalment el 1693 els Oms van vendre el castell i can Serra a la Causa Pia.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcnVD1eQxNT5GTydT1nb7clfdqxokwGX9-j0Z1rv2LzIM8EXcORHfJSxarBOfDw47fiWq6CuI2jEmoomL74rYlTcqB6E2gptZyEp81CVmPQG4ke3yIqsHL5G0yUNzfmhynpPWZeAHsUyA/s2029/fa%25C3%25A7ana+est%252C+maig+2010..t.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1721" data-original-width="2029" height="271" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcnVD1eQxNT5GTydT1nb7clfdqxokwGX9-j0Z1rv2LzIM8EXcORHfJSxarBOfDw47fiWq6CuI2jEmoomL74rYlTcqB6E2gptZyEp81CVmPQG4ke3yIqsHL5G0yUNzfmhynpPWZeAHsUyA/s320/fa%25C3%25A7ana+est%252C+maig+2010..t.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Façana est del castell. Foto: Jordi Vilalta</td></tr></tbody></table><p>A moltes masies, en llocs especials, s'allotjaven els immigrants occitans com a jornalers. Eren homes de baix nivell cultural i propensos a la delinqüència, mal vists per la població local, que els anomenaven despectivament "gavatxos". I ja que parlem de població marginal, destaquem el fet que alguns bandolers con Joan Ribas, precisament occità, assolaven els camps i cases pairals de la població. Per lluitar contra la xacra del bandolerisme es va crear una Santa Unió (una mena de <a href="https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2020/07/el-sometent-de-rubi-una-aproximacio.html">sometent</a>), en la qual cal destacar la figura de Miquel Oriol, mort a ran d'una topada amb aquests malfactors.</p><p>Per acabar aquesta entrada esmentarem les principals vies de comunicació que existiren entre Rubí i les poblacions dels voltants. Un camí ral (una mena de petita autopista de l'època, encara que de terra batuda) unia Rubí amb Martorell (potser descendent de l'antiga via Augusta) sortint de la zona situada entre el castell i can Fatjó. Un altre camí partia de can Ramoneda i anava fins a Terrassa, i un altre, des de can Solà, es dirigia a Montserrat. I no podem deixar-nos l'antiquíssima ruta que, vorejant la riera, unia Rubí amb Molins de Rei, Martorell i d'aquí a Barcelona.</p><p><b>Bibliografia</b></p><p>- Bencomo, C.; Ibáñez, D., i López, F., 1986: "Rubí, del segle XVI al segle XVIII", <i>Aproximació a la Història de Rubí</i>, Ajuntament de Rubí, p. 89-167.</p><p>- Xercxavins, J., 1986: "L'agricultura rubinenca: notes històriques", <i>XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos</i>, vol. I, p. 17-37.</p><p>- Vila, J. M.,1993: "Estudi històrico-arqueológic del castell de Rubí", <i>Butlletí</i>, 36, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, març de 1996, p. 143-191.</p><p>- Diversos autors, 1994: <i>Rubí a l'abast</i>, Ajuntament de Rubí.</p><p><b>- </b>Bencomo, C., 1996: "Rubí a l'edat moderna: una síntesi general", <i>Butlletí</i>, 40, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, març de 1996, p. 325-349.</p><p>- Comellas, J., 1996: "Una aproximació al retaule major de l'església parroquial de Sant Pere de Rubí (s. XVII)", <i>Butlletí</i>, 40, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, març de 1996, p. 350-364.</p><p>- Garcia, L., 1996: "Sant Pere de Rubí: la seva evolució de parròquia rural a urbana", <i>Butlletí</i>, 40, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, març de 1996, p. 340- 349.</p><p><br /></p>Jordihttp://www.blogger.com/profile/05260223035539416246noreply@blogger.com1