divendres, 30 de juny del 2017

Incautacions i col·lectivitzacions durant la guerra civil a Rubí

Durant els primers mesos de la guerra civil a Rubí va tenir lloc un procés de tipus revolucionari que va ser monopolitzat pel Comité de Milícies Antifeixistes local (CMA). En esclatar l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936, a quasi totes les poblacions importants del país es formaren aquests comités, controlats pels partits de l'esquerra radical. A Rubí varen ser la CNT, la FAI i el POUM, bàsicament, amb representants també de la Unió de Rabassaires i d'Esquerra Republicana. El poder real a la vila era, doncs, del CMA i no pas de l'Ajuntament, que es veié desbordat pels esdeveniments (com també passà amb la Generalitat).

Cartell que es col·locava a les masies incautades

Una de les primeres mesures fou incautar la seu de la Cambra Agrícola Oficial (actual "Casino Espanyol") i instal·lar-hi la Caserna, és a dir, el seu quarter general.

Caserna del CMA, a l'actual Casino Espanyol.

Poc després incautaren les terres i edificis pertanyents a l'església catòlica a fi de posar-los al servei de les organitzacions obreres i antifeixistes: el temple parroquial de Sant Pere (que seria convertit en un magatzem), el convent de les monges carmelites, l'Escola Montserrat (per destinar-la a escola municipal) i el Casal Popular (que seria la seu del Sindicat d'Oficis Diversos).

També foren sotmeses a aquest procés les terres dels propietaris agrícoles: les del marquès de Barberà (que posseïa el castell i diversos edificis i cellers), can Sant Joan, can Sant Pere i can Carreras, ca n'Oriol (la masia i el bosc), can Sucarrats, can Xercavins i can Rosés.

Ca n'Oriol, una de les masies expropiades pel CMA

Les fàbriques també correren la mateixa sort, ja que calia produir material de guerra. Foren can Serrat, la Pelleria (és a dir les naus de l'Escardívol, propietat de Joan Arch, que foren sotmeses a control obrer), els Timbres, la Llana, el Vapor Vell i la Seda.

La fàbrica de Joan Arch, expropiada per fer material de guerra.

També s'expropiaren moltes finques urbanes, algunes d'elles pertanyents a amos de masies i a persones benestants. Així, la del carrer de Pi i Margall, núm. 56, seria destinada a l'Ateneu Cultural de la FAI. Tampoc se'n lliuraren edificis emblemàtics com el Cafè-Teatre Domènech o la casa Ymbert, que seria la seu del POUM i on s'hi confeccionarien jerseis i peces d'avions de guerra.

La casa Ymbert va ser la seu del POUM

El 30 d'agost de 1936, el CMA, reunit a la Caserna, aprova "la substitució del règim capitalista pel règim obrer". I és que aquest procés d'expropiacions fou acompanyat de tota una sèrie de col·lectivitzacions que es desenvoluparen principalment a l'estiu i la tardor d'aquest any, i el 1937 ja estava tot el procés complet, i així continuà fins al final de la guerra amb més o menys intervenció de la Generalitat o de l'Estat. Es van col·lectivitzar moltes grans i petites empreses, les terres de conreu incautades, els comerços... Ja el 25 de juliol del 1936 una assemblea de pagesos va decidir unificar les entitats vinculades al camp en el Sindicat Agrícola de Rubí (amb seu al passeig de Pau Claris). Entre l'agost i l'octubre del mateix any es van formar cooperatives com la Unió de Mecànics, Serrallers i Ferrers; la de Paletes, Pintors, Fusters, Mosaic i Ciment Armat; la de Carreters (amb seu al carrer de Frederic Soler, actualment de Sant Sebastià), i la de Transport Motoritzat (dins del Sindicat Únic d'Oficis de la CNT-AIT). Pel que fa a les farmàcies i als forns, es van municipalitzar i es va crear la col·lectiva de Forners, que tenia el forn a l'actual seu de la CGT a la plaça del Clavé i que es pot visitar actualment. El desembre de 1936, es va formar la Unió Mutual Rubinenca, en base a unificar les diverses entitats de socors mutus existents a la població, i el 4 de gener de 1937 es va crear la Cooperativa General de Consum i Distribució, que abraçava també la Cooperativa Obrera la Rubinense i s'encarregava bàsicament de la repartició d'aliments.

Forn comunal de la Col·lectiva de Flequers.

Els Comitès de Milícies Antifeixistes foren disolts el setembre de 1936, però varen protagonitzar tota una revolució social al nostre país, no exempta dels excessos que tots sabem.

Acabat el conflicte totes les terres i propietats foren retornades als seus antics possessors.

Agraeixo a l'Eduard Puigventós les puntualitzacions fetes.

divendres, 23 de juny del 2017

Com era Rubí fa 100 anys?

Rubí fa ara 100 anys, el 1917, era una població tranquil·la, d'uns 5.000 habitants, dedicada bàsicament a l'agricultura, encara que ja hi havia algunes fàbriques instal·lades des del segle anterior.

Rubí ara fa 100 anys, amb el castell en primer pla.

Pel que fa al sector primari, el 75 % de les terres estaven cobertes per ceps i quasi no hi havia boscos, a diferència d'ara. El fet és que ja s'havia "solucionat" el greu problema de la fil·loxera amb la implantació del cep americà, però continuava havent-hi una gran diferenciació social entre grans propietaris absentistes (que vivien a ciutats com Barcelona) i una gran massa de pagesos que en la seva majoria eren parcers i, concretament, rabassaires. Tot i així, les peces de terra eren d'extensió mitjana o petita (potser també com a conseqüència del terreny, tallat continuament per torrents). Un gran propietari a destacar, no obstant, era el marquès de Barberà, que posseïa el castell i moltes terres a la part nord del municipi.

Can Balasch, una masia senyorial de Rubí

Quant a la indústria, dedicada especialment al tèxtil, recalquem la presència de la fàbrica de velluts de Joan Bertrand, que l'havia adquirit el 1914 als fills de Lluís Ribas, i que era coneguda popularment com el Vapor Nou (el Vapor Vell era a Ca n'Alzamora); la fàbrica anomenada "la Seda", o "cal Pich", dels germans Pich Aguilera, que es dedicava a fer teixits de seda, i que estava comunicada amb el poble pel pont que actualment és el del carrer de Cadmo ("pont del matadero"), i "la Pelleria", de Pere Ribas, que rentava llana i adobava pells, i d'aquí el nom popular. Al seu costat estaven les basses de la seda. No tan importants eren la casa Serrat, de teixits de cotó; can Rosés, on s'hi teixien blondes i tuls, i el Vapor Vell, que encara funcionava.  Les fàbriques locals donaven feina a unes 1.200 persones, entre elles moltes dones.

Fàbrica Pich Aguilera, amb les basses de la Seda en primer terme.

Hem de dir que durant la I Guerra Mundial el nostre país es mantingué neutral i això propicià un gran creixement de les indústries, que abastien als exèrcits de les nacions bel·ligerants. Per exemple, pel que fa a oficines bancàries, hem de dir que a la Caixa Rural de Rubí, que s'havia fundat el 1913, s'hi afegí el 1914 l'oficina local de la Caixa de Terrassa, i el 1916, la de la Caixa de Pensions, fent cantonada entre la plaça Nova (actual de Catalunya) i el passeig de Rafael de Casanovas (després d'Alfonso Sala i actualment de Francesc Macià).

Sucursal dela Caixa de Pensions a Rubí

A la part nord i al costat de la riera s'ubicava des del 1910 la font del Bullidor, un idílic lloc on passar una bona estona gaudint de les seves saludables aigües. Precisament el 1917 és l'any en què Ramon Ratés va instal·lar-hi una caseta i una barra per servir menjars i begudes. Esparses per tot el territori rural hi havia diferents fonts on molta gent: excursionistes, caçadors...) s'hi reunia per fer petar la xerrada; cal destacar la de Sant Muç, per exemple, o la font del Felip.

Bar de la font del Bullidor

La riera creuava el casc urbà de Rubí sense cap mena de dic o mesura de protecció contra possibles riades. Cal destacar el pintoresc pont penjant que unia el Vapor Nou amb el centre del poble. L'Escardívol era ocupat per horts i encara no s'hi havia començat a construir cases.

Pont Penjant del Vapor Nou

L'Ajuntament no estava encara al seu lloc actual, que era la casa de la família Rufé, sinó on ara es troba la sabateria Bendranas. Una milícia de voluntaris, el sometent, era qui vigilava l'ordre públic i evitava els robatoris.

El sometent de Rubí el 1912, a la plaça Nova (actual de Catalunya)

Quant a l'aspecte religiós, el Dr. Josep Guardiet acabava de venir a la vila a exercir de rector de Sant Pere i ja aquest mateix any de 1917 instituí la tradició de fer pessebres a Rubí. Molts rubinencs seguien amb el tradicional costum d'anar a l'ermita de Sant Muç, cosa que també feien les colles de xatos que venien de Barcelona per la pasqua granada. Tot i així també hi havia un bon grup de republicans i àcrates que no veien amb bons ulls el poder de l'església, però mai no hi hagueren problemes de convivència greus: tot es reduïa a càlides discussions de taverna.

L'ermita de Sant Muç

Hi havia dues grans associacions de caire polític i recreatiu a la vegada: el Centre Democràtic Republicà, de caire progresista i esquerrà (ubicat on ara hi ha el solar d'Esquerra Republicana), i la Cambra Agrícola , que aglutinava els sectors conservadors, especialment els propietaris de vinyes (els que no eren de fora, ja que com hem dit abans molts d'aquests terratinents eren de poblacions com Barcelona, Terrassa, Sabadell...). Altres associacions eren les agrupacions corals de tint claverià, com "El Parnaso Rubinense" i "Los Obreros Rubinenses". També hem de de recalcar la Societat de Carreters i Traginers de Sant Antoni Abat, que celebrava la lluïda festa dels Tres Tombs cada gener. I, per suposat, no hem d'oblidar les tradicionals celebracions de Festa Major per Sant Pere, que començaven amb l'ofici religiós i continuaven amb ballades de sardanes i molts altres esdevenimens organitzats pel Centre Democràtic o la Cambra.

Coral "Los Obreros Rubinenses"

Pel que fa al tema escolar, feia molt poc que s'havien inaugurat les majestuoses Escoles Ribas, d'estil modernista, mercès al llegat dels germans del mateix nom. Hi havia altres centres educatius, com el Comú o escola pública, en què els nens tenien el local al carrer de Llobateras i les nenes al de Sant Cugat; els germans Maristes, que regentaven el col·legi parroquial de Sant Pere (on ara està l'Escola Montserrat); l'escola de les mares Teresianes (per a nenes), i l'Evangèlica, al carrer de Virgili, que era mixta, encara que amb aules separades per nens i nenes, com també succeïa a les Ribas.

Les Escoles Ribas. Pintura d'Antoni Marsal.

Ja que hem parlat  de modernisme, hem de ressenyar que feia poc que s'havien edificat les boniques mansions d'aquest estil a la zona de la Plana de Can Bertran, que es convertí en el sector residencial de la vila: la torre Riba (actual Ateneu) i la torre Gaju o Marbà (al seu davant), que s'havia acabat de fer, eren les més destacades. Una mica més amunt del carrer hi havia la casa on va viure la cantant Mercè Plantada (actuals escoles Balmes), però encara no s'havia construït la imponent torre Texidor.

La torre Riba, poc després de ser construïda

La plaça del Domènech, nom popular de la plaça "del Progreso", amb el teatre que va fer construir el propietari de la masia de can Domènech, era un dels llocs preferits de la gent de Rubí per passar l'estona. Al costat del teatre, el 1914, Enric Ymbert va fer aixecar la magnífica casa d'estil neogòtic que avui en dia encara podem contemplar. Altres places eren la de l'Aurora (ara d'Anselm Clavé), la de l'església o la plaça Nova (actual de Catalunya).

Teatre Domènech, a la plaça "del Progreso".

Aquest era, a grans trets, el Rubí d'ara fa exactament 100 anys. El 1918, amb l'arribada del tren elèctric, començaria una nova etapa de prosperitat.

En posteriors entrades, aprofundirem en aspectes puntuals dins del quadre general que avui hem presentat.


divendres, 16 de juny del 2017

La font del Felip i el torrent de les Abelles


Demà dissabte, dia 17 de juny, està previst que un centenar de voluntaris i voluntàries es posin a treballar de valent a fi de netejar i recuperar la font del Felip, quasi desapareguda però que de la qual encara roman la deu, i la part baixa del torrent de les Abelles.

La font del Felip fa cent anys. Postal de Salvador Casanovas

Aquesta zona està situada entre Can Fatjó i la Cova Solera, a la part més propera a la riera de Rubí. Organitza l'activitat l'empresa B-Braun i hi col·laboren l'Ajuntament de Rubí i les entitats Rubí d'Arrel i Ran de Terra, ambdues força compromeses per la recuperacio del nostre entorn natural.

Estat actual de la font del Felip. www.rubitv.cat

De fet, cal recalcar que aquest event en certa mesura s'inclou dins el gran projecte que té Rubí d'Arrel de recuperar les fonts històriques de la nostra ciutat, anomenat "Projecte Fonts": ja ho hem vist quan s'han esmerçat en treballar per rehabilitar la de Sant Muç, i, posteriorment la de Can Moritz. Per si fos poc, ara els companys d'aquesta activa associació també volen impulsar el "Projecte Riera", que té com a eix fonamental la recuperació social i ambiental del curs d'aigua que travessa Rubí de nord a sud.

Part de la riera propera al torrent de les Abelles. www.rubitv.cat

Respecte a la font del Felip, cal recalcar que és una d'aquestes fonts històriques de les que gaudia el nostre Rubí d'abans, La població comptava fa uns cent anys amb unes 30 fonts a les quals moltes persones hi acudien tant per motius de salut com per passar-hi una bona estona (podeu veure al respecte el magnífic article de Marga Ortiz al passat número de "L'Esquitx").

Postal de principis del segle passat on es veu la salzareda de la font del Felip

La font del Felip estava rodejada per una bonica salzareda i era un lloc força acollidor i atractiu per als rubinencs/ques, tant que el 1916 es volia fer una línia elèctrica que il·luminés el tram de carretera que menava fins a aquest brollador. També varen tenir lloc diversos projectes més al llarg del segle XX per dignificar la zona de la font, però finalment, la rierada del 1962 la va afectar de ple. No va desaparèixer del tot, ja que la deu encara brolla. I ara es tracta de recuperar-la.

La font del Felip a inicis del segle passat.

També hem de ressenyar que, pel que fa al torrent de les Abelles, que desguassa a la riera de Rubí molt a prop de la font del Felip, el 2015 la casa gran va arranjar i recuperar el seu entorn i hi va platar diverses espècies vegetals, a més d'habilitar un camí, al costat del torrent, que uneix el barri de can Fatjó amb l'àrea de la riera.

La zona del torrent de les Abelles. Font: TOT Rubí.

A poc a poc, a través del voluntariat, d'ajudes d'aquí i d'allà, i mercès a la iniciativa de persones que s'estimen Rubí, anem recuperant tots aquests elements que fan que Rubí sigui una mica més respectuós amb el medi natural i més fidel a les seves arrels.

divendres, 9 de juny del 2017

50 anys del col·legi dels Maristes

Ahir van tenir lloc al pavelló del col·legi dels Germans Maristes els actes de celebració dels 50 anys del primer curs escolar.


La construcció de l’actual col·legi dels Germans Maristes va aprofitar les estructures del Grup Escolar que començaren a bastir-se en aquest turonet durant la II República i que foren abandonades després de la guerra civil.

Construcció de l'actual col·legi. Foto Servicios Aéreos Comerciales Españoles

Durant els anys 60 a la vila de Rubí hi havia una gran demanda de places escolars i començaren a sorgir nous centres, entre ells, el col·legi dels Germans Maristes. L’octubre de 1962 aquesta congregació, que entre finals del segle XIX i principis del XX ja havia tingut una escola a Rubí, anuncià la creació d’un seminari i una escola de Primària a la nostra localitat. L’any següent, doncs, adquiriren els terrenys on eren les ruïnes del Grup Escolar republicà, i poc després, entre el  1965 i el 1966, varen tenir lloc les obres.

El col·legi el 2009. Foto J. Vilalta

El primer curs va ser el 1967-1968, amb el primer director del centre, el germà Honorat Pujol i Juventeny. Per tant, aquest any en commemorem el 50 aniversari. No obstant, només hi hagueren classes de 3e i 4t d’Educació Primària, amb 75 alumnes (cal dir que era un col·legi només per a nens), però al curs següent  es va obrir tota la Primària. El germà Honorat seria substituït en la direcció el curs 1970-71 pel germà Valentín Jiménez. 

El germà Honorat Pujol

Un episodi que lliga la història dels Maristes amb la més recent de Rubí és l'acollida que aquesta escola va dispensar a l'assemblea de treballadors de la fàbrica Josa el 1971 quan van tenir lloc els incidents relacionats amb el desallotjament per part de la policia i el tancament de la fàbrica a ran de la vaga que va tenir lloc en suport d'un líder obrer acomiadat.

Un aspecte del pati central dels Maristes

Als anys 80, com la majoria de centres escolars de Catalunya, va optar per la coeducació i les aules començaren a obrir-se també a les nenes; el curs 1996-97 varen començar a impartir-se els estudis d'ESO, i el curs 1998-99, els de Batxillerat, per adaptar-se a la nova llei educativa.

Cos que dóna al pati central oposat a la porta d'entrada

Finalment, el curs 2011-12 va veure la inauguració del nou pavelló poliesportiu.  

Interior del nou pavelló poliesportiu. Font: Tot Rubí.

Podeu ampliar els vostres coneixements de la història dels Maristes de Rubi si adquiriu el llibre que el nostre amic Eduard Puigventós ha escrit en ocasió d'aquest 50è aniversari.

Actualment el col·legi dels Maristes de Rubí compta amb quasi 1.200 alumnes i una bona plantilla de professors i professores que donen el millor de sí mateixos per formar als infants que acolleixen, tot i seguint la filosofia cristiana i humanista del fundador Sant Marcel·lí Champagnat.


dissabte, 3 de juny del 2017

Els Xatos, ahir i avui

El proper dia 5 de juny, festiu a Rubí i a altres llocs propers, tindrà lloc la Festa dels Xatos a l'ermita de Sant Muç.


La Colla dels Xatos era un grup de romeus que va nèixer a la Barcelona de mitjan segle XIX. Segons el folklorista Joan Amades va ser fundada per una família que tenia com a característica que tots els seus membres eren "xatos", és a dir, tenien el nas curt i aplanat, i d'aquesta manera. Sant Muç seria el patró de les persones amb aquestes característiques físiques.

Efígie de plata de Sant Muç. FMBR

El fet és que Sant Muç, com ens explica Eduard Puigventós al llibre "Festa dels Xatos", era venerat en aquella època en diversos indrets de la ciutat comtal, especialment al barri del Poble Sec.
Hi hagueren diverses colles: els Xatos Grans, els Xatos Xics, la del Xambergo, etc. que anaren apareguent al llarg del segle XIX. 

D'extracció bàsicament obrera, les colles dels Xatos anavem en pel·legrinació des de Barcelona fins a l'ermita de Sant Muç de Rubí, pel llarg cap de setmana de la segona Pasqua, que es celebra a principis de juny. Desfilaven armats amb gegantines culleres, forquilles i ganivets de fusta, tot parodiant una marxa militar i cada colla tenia el seu banderer i cordonistes. A les colles de Xatos no eren admeses les dones. Arribaven a Rubí i aquí molta gent del poble s'afegia a la processó i a l'arrossada que tenia lloc davant l'ermita de Sant Muç. A la tarda, a la plaça principal del poble s'hi feia ball.

Colla de Xatos de Barcelona. Font: http://tionia1.pangea.org

Precisament, al Museu de Rubí es conserva un estendard de la colla dels Xatos, que està datat del 1884, i una taula de fusta pintada amb una imatge de la processó, de 1855.

Taula de la comitiva dels Xatos de Barcelona, de 1855. Museu de Rubí
Estendard dels Xatos, de 1884

A principis del segle passat aquesta tradició començà a entrar en decadència i sabem que l'últim dels xatos fou Pau Miret, conegut a Rubí com en Pau de la Barba, mort el 1922. Amb ell, com ens diu Puigventós moriren els xatos... fins que als anys 80 ressuscitaren!


Efectivament, després de tants anys d'inactivitat, el 1986, amb motiu de la celebració del Mil·lenari de Rubí, l'Esbart Dansaire va proposar recuperar aquesta tradició i ho va aconseguir, de tal manera que actualment és una de les dues festes locals. Els actes estan organitzats per la parròquia de Sant Pere, l'Esbart Dansaire i el Foment de la Sardana, i hi col·laboren entitats de Rubí com la coral Unió Rubinenca, la Colla de Geganters o la Unión Extremeña (que s'encarrega de la gran arrossada), entre moltes altres.

La processó es dirigeix vers l'ermita de Sant Muç, 2014. Foto J. Vilalta

Se surt de la plaça del Dr. Guardiet, on es fa una xocolatada, i la processó, a través del camí de Sant Muç, es dirigeix vers l'ermita (uns dies abans Rubí d'Arrel ha condicionat la font annexa al temple), on es celebra la missa en honor del sant i actuen els castellers, els geganters i es ballen sardanes, per finalitzar amb el característic "Ball dels Xatos", que només té lloc aquesta diada, i la gran arrossada popular.

Ballada de sardanes. Foto Joaquim Gracia
Ball dels Xatos. Font: http://carmegarcialores.blogspot.com.es

Aquest any també hi haurà cantades de caramelles a càrrec de la Unió Coral Rubinenca i un joc de "geocaching" organitzat per l'Esbart Dansaire.

Rubí, doncs, va ressuscitar una antiga tradició que havia nascut a Barcelona i que es desenvolupava bàsicament a la nostra població, i se l'ha va fer seva, tot i introduïnt, a mesura que passen els anys, nous elements però mantenint la seva estructura i el seu esperit.