La Colla dels Xatos era un grup de romeus que va nèixer a la Barcelona de mitjan segle XIX. Segons el folklorista Joan Amades va ser fundada per una família que tenia com a característica que tots els seus membres eren "xatos", és a dir, tenien el nas curt i aplanat, i d'aquesta manera. Sant Muç seria el patró de les persones amb aquestes característiques físiques.
 |
| Efígie de plata de Sant Muç. FMBR |
El fet és que Sant Muç, com ens explica Eduard Puigventós al llibre "Festa dels Xatos", era venerat en aquella època en diversos indrets de la ciutat comtal, especialment al barri del Poble Sec.
Hi hagueren diverses colles: els Xatos Grans, els Xatos Xics, la del Xambergo, etc. que anaren apareguent al llarg del segle XIX.
D'extracció bàsicament obrera, les colles dels Xatos anavem en pel·legrinació des de Barcelona fins a l'ermita de Sant Muç de Rubí, pel llarg cap de setmana de la segona Pasqua, que es celebra a principis de juny. Desfilaven armats amb gegantines culleres, forquilles i ganivets de fusta, tot parodiant una marxa militar i cada colla tenia el seu banderer i cordonistes. A les colles de Xatos no eren admeses les dones. Arribaven a Rubí i aquí molta gent del poble s'afegia a la processó i a l'arrossada que tenia lloc davant l'ermita de Sant Muç. A la tarda, a la plaça principal del poble s'hi feia ball.
 |
| Colla de Xatos de Barcelona. Font: http://tionia1.pangea.org |
Precisament, al Museu de Rubí es conserva un estendard de la colla dels Xatos, que està datat del 1884, i una taula de fusta pintada amb una imatge de la processó, de 1855.
 |
| Taula de la comitiva dels Xatos de Barcelona, de 1855. Museu de Rubí |
 |
| Estendard dels Xatos, de 1884 |
A principis del segle passat aquesta tradició començà a entrar en decadència i sabem que l'últim dels xatos fou Pau Miret, conegut a Rubí com en Pau de la Barba, mort el 1922. Amb ell, com ens diu Puigventós moriren els xatos... fins que als anys 80 ressuscitaren!
Efectivament, després de tants anys d'inactivitat, el 1986, amb motiu de la celebració del Mil·lenari de Rubí, l'Esbart Dansaire va proposar recuperar aquesta tradició i ho va aconseguir, de tal manera que actualment és una de les dues festes locals. Els actes estan organitzats per la parròquia de Sant Pere, l'Esbart Dansaire i el Foment de la Sardana, i hi col·laboren entitats de Rubí com la coral Unió Rubinenca, la Colla de Geganters o la Unión Extremeña (que s'encarrega de la gran arrossada), entre moltes altres.
 |
| La processó es dirigeix vers l'ermita de Sant Muç, 2014. Foto J. Vilalta |
Se surt de la plaça del Dr. Guardiet, on es fa una xocolatada, i la processó, a través del camí de Sant Muç, es dirigeix vers l'ermita (uns dies abans Rubí d'Arrel ha condicionat la font annexa al temple), on es celebra la missa en honor del sant i actuen els castellers, els geganters i es ballen sardanes, per finalitzar amb el característic "Ball dels Xatos", que només té lloc aquesta diada, i la gran arrossada popular.
 |
| Ballada de sardanes. Foto Joaquim Gracia |
 |
| Ball dels Xatos. Font: http://carmegarcialores.blogspot.com.es |
Aquest any també hi haurà cantades de caramelles a càrrec de la Unió Coral Rubinenca i un joc de "geocaching" organitzat per l'Esbart Dansaire.
Rubí, doncs, va ressuscitar una antiga tradició que havia nascut a Barcelona i que es desenvolupava bàsicament a la nostra població, i se l'ha va fer seva, tot i introduïnt, a mesura que passen els anys, nous elements però mantenint la seva estructura i el seu esperit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada