Rubí al segle XVI

Rubí, al llunyà segle XVI, era només un petit conjunt de cases al costat de l'església parroquial de Sant Pere, que conservava encara la seva estructura medieval, però amb la innovació d'un campanar de torre adosat a la façana romànica.

Hi havia molt poca gent, i a més la població va crèixer poquíssim al llarg del 500. Si el 1515, Rubí compatava només amb uns 150 habitants, el 1553 es calcula en unes 153 ànimes les que vivien al nostre terme; cap als anys 60 i 70 d'aquest segle es produí una immigració d'occitans (de l'actual sud de França) que va fer que el nombre de persones s'incrementés.

El govern municipal, sorgit de la desfeta del poder feudal uns 100 anys abans, es composava d'un batlle, dos jurats i un consell general de prohoms o caps de les famílies principals que triava el batlle mateix. Aquest, però, s'escollia cada tres anys en un principi, mitjançant el sistema de la insaculació, és a dir, a sorts. S'encarregava bàsicament de qüestions administratives, de fer l'enterrament dels difunts, de convocar el consell...

Depenents d'aquest govern municipal i situats físicament al voltant de la plaça de l'església, que es creà el 22 de juny de 1516, hi havia els diferents serveis: el ferrer, la carnisseria (arrendada pel consell i amb una sèrie d'obligacions) i la botiga del blat (un dipòsit de gra). Més tard, a finals del segle, aparegueren la taverna, l'hostal i la fleca, tots també arrendats pel consell, així com l'establiment de la fira, dues vegades a l'any.

Reproducció de la plaça de l'església als segles XVI-XVII. Museu de Rubí

El 1582 es va crear la figura del mostassaf, que inspeccionava els pesos i mesures i tenia cura de vetllar per la qualitat dels productes; era, com el batlle, triat per insaculació.

Als camps dels voltants d'aquest petit nucli de Rubí s'ubicaven les diferents masies, que s'havien engrandit després de la desaparició del règim feudal, i es situaven en mig de clarianes envoltades de bosc on es cultivaven sobre tot cereals; a part hi havia horts, arbres fuiters i molins fariners al costat de la riera.

Masia de can Ramoneda. Font: Rubi Identitat

Quant a festivitats, totes vinculades al món religiós, podem esmentar les ballades de sardanes a la plaça de l'església i als diversos aplecs com el de Sant Genís, el del Roser o el de Sant Muç (la referència documental mé antiga d'una sardana a Rubí és de 1587); el romiatge a Montserrat i les diferents celebracions de Sant Isidre (patró dels pagesos), Sant Roc i, com no, Sant Pere (patró de Rubí).

Ballada de sardanes a la plaça de l'església, segle XVIII. Dibuix de Pere Bel

Pel que fa a l'aspecte religiós, el més destacat seria l'establiment de la Confraria del Roser el 1571 (any de la batalla de Lepant contra els turcs), que va fer edificar una capella a l'església de Sant Pere, iniciada el 1577 i amb un retaule datat el 1585. Al Museu de Rubí es conserva la butlla papal que autoritza la creació d'aquesta associació religiosa.

Butlla de la Confraria del Roser, Museu de Rubí.

El castell, l'altre gran edifici de Rubí en aquella època, estava en mans de la família Oms, que el van anar transformant en una masia (vegeu l'entrada dedicada a aquest tema en aquest mateix blog).

El castell a principis del segle XX.

Finalment, per acabar aquesta molt resumida visió del nostre poble al segle XVI, direm que les principals vies de comunicació eren el camí Ral, de Terrassa a Martorell, i altres camins d'origen medieval i fins i tot romà que enllaçaven Rubí amb Barcelona i amb Montserrat.