Lluites veïnals a rubí

 Aquesta tarda a la plaça de la Nova Estació s'inaugura la mostra "Lluites veïnals a Rubí", organitzada per Òmnium Cultural de Rubí. Dins del projecte global "Lluites compartides", que reflecteix distints episodis de com les persones, organitzades i amb objectius clars, poden millorar el seu entorn i la seva qualitat de vida en front als poders públics al llarg de la Història, els companys i companyes rubinencs d'Òmnium volen reflectir les lluites de les associacions veïnals de dos barris de la nostra població: la Plana del Castell i Ca n'Oriol durant els últims temps del franquisme i la Transició.

Els carrers de Ca n'Oriol el 1976. Arxiu El Bullidor

Durant els anys 70 varen néixer a Rubí les associacions de veïns dels diversos barris que van nèixer producte de la massiva immigració dels anys 60 i de la dècada posterior. Eren les prostrimeries del franquisme i a la nostra (aleshores) vila governava l'alcalde Manuel Murillo. Rubí havia crescut de manera desorbitada. Si el 1975 comptava amb 35.915 habitants, el 1979 ja eren 41.538 persones les que vivien a la població. El 1976 era la localitat de Catalunya amb un percentatge més alt d'immigrants (procedents la majoria del terç meridional de la península): un 85% de la població!

El 25 de Setembre i can Cabanyes a principis dels 70. Foto Marroyo/ANC

Nombrosos barris, sense cap mena de planificació, varen formar-se en terres que havien pertangut a masies, abans cultivades per vinyes. Estem parlant de Les Torres, Rubí 2000, la Zona Sud, la Plana de Can Bertran, El Pinar, Ca n'Oriol, La Serreta, la Zona Nord...  La urbanització era caòtica; faltava l'enllumenat públic; no hi havia escoles ni transport públic que arribés a aquests barris; la majoria (per no dir quasi tots) els carrers estaven sense pavimentar; els torrents, plens de rates, corrien entre els habitatges; el servei de recollida d'escombraries era inexistent... La xarxa de clavegueram (les aigües residuals no estaven canalitzades amb els conseqüents problemes d'higiene) i el subministrament d'aigua potable era un dels principals problemes: n'hi hagueren el 1971 al Pinar, i el 1972 a Castellnou i a Les Torres; poc després patiren aquestes deficiències altres barris com els de la Font del Ferro, Ca n'Oriol i Els Avets.

Construcció de Les Torres, 1969. Foto Diego Contreras

Un altre aspecte, que ja hem apuntat breument abans, era la manca de centres escolars per atendre la nombrosa població infantil dels nous barris. A Rubí, al curs escolar 1974-1975 només hi havia (a part dels col·legis religiosos o privats com els Maristes, les Ribas o el Regina Carmeli) tres escoles públiques: "25 Años de Paz" (l'actual CEIP Pau Casals), el 25 de Setembre (al barri del mateix nom, creat a mitjan dels 60) i el Joan Maragall.

Protesta per deficiències a les escoles. Arxiu El Bullidor.

Tot i aixó, l'Ajuntament de l'època, com hem dit, es va dedicar a engegar una política de construcció de més i més habitatges per donar cabuda a aquest allau de persones, sense preocupar-se de realitzar equipaments bàsics. Es van construir habitatges socials amb crèdits extraordinaris procedents del govern central, però aquest procès es va paralitzar el 1974 per la manca d'infraestructures.

Tots aquests factors que hem explicat de manera somera van provocar, evidentment, un malestar social entre els habitants d'aquesta perifèria. Començaren a organitzar-se en associacions de veïns que a poc a poc anirien constituïnt-se de manera formal. La primera que es va formar a Rubí va ser la del Pinar, el 1973; el mateix any va néixer l'Associació de Propietaris de Can Vallhonrat (que va patir molts problemes relacionats amb el subministrament d'aigua); i el 1977 ja tenim organitzades les de Les Torres (que en un principi es reunia a l'església de Santa Maria) i la de Ca n'Oriol. 

Aspecte actual del barri del Pinar, des de la carretera de Sabadell. Foto J. Vilalta

Aquestes associacions lluitaren per poder millorar les condicions de vida dels habitants dels barris on varen formar-se. I la mostra "Lluites Veïnals a Rubí" ens mostra dos exemples, un a la Plana del Castell on aconseguiren l'enderrocament d'una fàbrica amb activitat perillosa al costat de la via del tren, i la lluita dels habitants de Ca n'Oriol per arranjar el torrent del carrer de Mallorca. Però n'hi hagueren moltes més a Rubí...