divendres, 5 de maig de 2017

El Museu de Rubí durant el franquisme i la transició

En diverses entrades del blog hem anat explicant aspectes de l'evolució del Museu de Rubí. Parlarem aquesta vegada de l'etapa que va des del final de la guerra civil fins al seu tancament als anys 80.

Durant el conflicte els fons museístics foren traslladats a la masia de Ca n'Oriol i al castell de Rubí i moltes peces es varen perdre (diverses monedes o un ullal de mamut). També es van cremar molts documents del seu arxiu.

El 1939, algunes dels elements museístics foren reubicats als vells locals de les Escoles Montserrat, on abans tenia la seu el Museu, i en seguí sent conservador Josep Serra. A més de la pèrdua d'interessants elements del seu fons, el Museu de Rubí portava una vida apagada, en consonància amb l'ambient que es respirava al Rubí de la postguerra.

El 1955 l'Ajuntament va aprovar la rehabilitació del vell edifici de la fonda de Cal Sabateret per tal d'instal·lar diverses institucions: la biblioteca municipal, una sala d'exposicions a la planta baixa i  l'Escola Hogar de la Secció Femenina al primer pis. S'aprofitaren les excel·lents relacions de l'alcalde Josep Fortino amb el patronat de la Fundació Museu-Bilbioteca de Rubi perquè es pugués ubicar el Museu de Rubí a la planta superior. Conscient d'aixó, el conservador Josep Serra va fer una crida per tal d'animar als rubinencs a donar peces.

Edifici on s'ubicava el Museu i la biblioteca. Foto C. Embuena

El nou Museu seria inaugurat a la Festa Major de 1956. Constava d'un vestíbul on es podia admirar una rèplica de l'estela ibèrica de Rubí, el rellotge de sol romà trobat al carrer de la Verge de Montserrat (entre can Feliu i can Bosch) i una pintura de Salvador Arís que representa la masia de Can Ramoneda.

Inauguració del Museu de Rubí el 1956, amb l'alcalde Josep Fortino

Cinc sales composaven els espais museístics:

La sala I corresponia ala prehistòria i arqueologia de Rubí, amb molts materials de Can Fatjó i del territori rural (vil·les romanes), així com una col·lecció d'eines prehistòriques, moltes trobades per Francesc Margenat.

La sala II contenia elements referents al folklore local.

La sala III estava dedicada a l'art religiós.

La sala IV oferia als visitants vistes fotogràfiques del Rubí d'abans i el cadastre del segle XIX, que ara es troba al despatx parroquial.

La sala V tractava de la indústria local, però també s'hi podia veure un bell armari de notari del segle XVIII (actualment a l'Auditori Vallhonrat).

Programa de Festa Major de 1956 amb l'explicació de les sales del Museu

Els integrants del patronat de la Fundació atenien els visitants diumenges pel matí i dissabtes a la tarda. Cap als anys 70 i 80 era Francesc Margenat, vocal del patronat de la Fundació, qui feia de "cicerone" els matins dels diumenges i tots els dies de la Festa Major. Ja en aquella època, concretament el 1980, un grup de persones de Rubí i dels voltants va formar una entitat, el Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, que vetllaria per donar a conèixer el patrimoni del Museu. El president en seria Francesc Margenat.

Una imatge del Grup de Col·laboradors el 1980

A principis dels anys 80, el Museu es va quedar petit i van sorgir noves concepcions museològiques i mueogràfiques que el feien obsolet. A més, el 1982 van aparèixer unes fatídiques goteres que van fer que l'Ajuntament decidís tancar-ne les portes i començar a fer-hi unes reparacions. Mai més va tornar a ser obert al públic.



Cap comentari:

Publica un comentari