En ocasió de l'enderrocament del forn de cal Presas (continuador de cal Maronas) aquestes dies, aprofitarem aquesta vegada per fer un repàs dels principals establiments dedicats a l'elaboració i la venda del pa a la població de Rubí.
Ens hem basat en el magnífic llibret "El pa, de l'era a la pastera", editat per l'Ajuntament de Rubí fa uns anys i escrit per Lluís García, gran coneixedor de la història agrària de la ciutat i el seu territori. D'aquesta petit volum són algunes fotos que acompanyen aquest escrit.També hem agafat alguna informació del treball de Pere Bel sobre les botigues de Rubí publicat al Butlletí núm. 51 del GCMR (2007).
Alfons Presas i el seu fill. Foto Roset. |
Al segle XVIII ja hi havia una fleca a Rubí, concretament des de 1727. Era un establiment municipal, arrendat per l'Ajuntament, que continuaria fins el 1847.
Al llarg dels anys varen anar instal·lant-se forners privats. El 1820 Marià Lleonart s'establí a la fleca que hi havia al carrer de la Creu (on era l'Aribau), per després, el 1844, traslladar-se al carrer de Sant Josep. El 1384 va aparèixer el forn de cal Medir, al carrer del Roser (actual de Sant Ignasi), i a poc a poc anaren sorgint més fleques, que feren que l'antic forn municipal tanqués les seves portes.
Josep Lluís Lleonart al seu forn del c. de la Creu. Foto Roset |
El 1881 va obrir el forn de cal Marones, després de cal Presas. El 1890 s'instal·la a Rubí el flequer Joan Carbonell, i Josep Lleonart trasllada el seu establiment una altra vegada al carrer de la Creu, 11, on feia 60 anys s'havia creat la primera fleca privada. Durant els anys finals del segle XIX va haver l'intent de crear una Cooperativa Individual de Forners, que després seria l'embrió de la Cooperativa de Consum La Rubinense.
El 1899 s'instal·la a l'actual plaça de Catalunya cal Llonch, que tancaria el 1985. I al carrer de Sant Antoni (ara Rafael de Casanova) Cast Oliana va inaugurar el forn de cal Casto o Paler el 1907.
Forn de cal Casto. Arxiu Roset |
Ja entrats al segle XX aparegué Joan Torrades, que establí la seva fleca al carrer d'Alfonso Sala (actual passeig de Francesc Macià) el 1921. L'any següent Evarist Ventura posaria a la casa de cal Morgades, al carrer de Pi i Margall (ara carrer de Maximí Fornés) el forn i pastisseria Ventura, per cert, famós als anys 70 i 80 pels seus deliciosos i cruixents croissants, i que tancaria el 1996. Joan Buixaderes, des de 1926, venia pa al carrer (actual avinguda) de Barcelona, i després l'establiment passaria a Josep Prat.
El 1933 Alfons Presas adquirí el forn de cal Maronas (el que ara s'està enderrocant), mentre que Marià Mas, el 1934, prendria possessió del que tenia Josep Sucarrats, de cal Butxaques, al carrer Fondo, que seria la popular fleca de ca la Lola.
Ca la Lola. Foto Joan Mas/Arxiu Roset |
Esclatà la guerra i el 1936 es creà una Col·lectiva de Forners, que construí un forn de pa a l'edfici on ara es troba la CGT, a la plaça del Clavé, i que encara es conserva i es pot veure.
Forn col·lecitiu al local de la CGT |
Durant la postguerra subisistiren pocs forns: els de ca la Lola, el Lleonart, cal Presas, la pastisseria Ventura, cal Llonch... Josep Lluís Lleonart traspassà el seu forn del carrer de la Creu a Leopols Maynou, el 1969, que a la vegada, el 1970 seria cedit a Francesc Aribau, de les Fonts. D'aquesta manera va nèixer la cadena de forns Aribau, que tenen 14 establiment entre Rubí, les Fonts i Terrassa.
Pa a un forn de la cadena Aribau. www.fornaribau.com |
Cal destacar una iniciativa que va tenir lloc el 1980, quan els diferents forners de Rubí varen posar en marxa la Panificadora a Can Jardí, però el projecte va fracassar.
Actualment, com ja hem assenyalat anteriorment, molts forns tradicionals han plegat i han nascut de molts altres, que combinen la tasca de vendre pa (moltes vegades precuinat, llevat d'alguna excepció) amb les funcions de bar. Al carrer Fondo se'n poden veure molts d'aquests establiments, i encara segueix algú de més veterà com La Moreneta, que continua la feina dels antics forns Carné i Ferrer.
Forn La Moreneta. Google Maps. |