Actualment, els límits de Rubí amb Sant Cugat per la part est del territori segueixen durant un bon tram el curs del torrent dels Alous. Però no sempre ha estat així.
Abans de mitjans segle XIX, quan Rubí adquirí el seu terme actual, una gran quantitat de terres situades a la part oriental i meridional del seu territori pertanyien a Sant Cugat del Vallès, des de temps medievals. Avui en dia encara aquest municipi del Vallès té un grandíssim terme, molt superior a d'altres nuclis de la comarca. L'herència del monestir i de la seva importància en època feudal encara es manté.
Així, pertanyien a Sant Cugat masies com Can Rosés, Can Tiraïres, Can Sant Joan, Ca n'Oriol, Can Cabanyes, Ca n'Alzamora, la Torre de la Llebra, Can Vallhonrat, i els molins de la Bastida, dels Bessons i de la Noguera. També el complex industrial del Vapor Vell, situat en terres de la masia de Ca n'Alzamora. Eren terres de vinya, molt productives.
 |
| Territori annexionat per Rubí el 1855, en gris |
Aquests límits territorials arribaven a tocar les cases de Rubí. Concretament, el carrer de Sant Cugat, al centre de l'actual ciutat, era la frontera entre els dos municipis. Una vorera, la nord, era de Rubí, mentre que la vorera sud pertanyia a Sant Cugat.
El 1836 l'Ajuntament de Rubí, basant-se en una llei que permetia que els nuclis de població que s'ubicaven lluny dels centres urbans d'un municipi poguessin agregar-se a aquest (en aquest cas, Rubí), va reclamar l'agregació al governador civil ("jefe político" en aquella època) de la província de Barcelona. Com és obvi, Sant Cugat no va acceptar aquesta proposta.
 |
| Vista actual del carrer de Sant Cugat. Google Maps |
Es va desencadenar un litigi que duraria una vintena d'anys. La Diputació de Barcelona, el 1838, es va manifestar a favor dels rubinencs, però dos anys després, el Govern Superior Polític de la Província, a la qual s'havia presentar la proposta, va resoldre a favor que el nucli de la banda sud de carrer de Sant Cugat i totes les terres abans esmentades continués formant part del territori santcugatenc.
El 1844 l'Ajuntament de la nostra població va tornar sobre el tema i aquesta vegada va demanar que es constituís una pedania que abraçaria el nucli del carrer de Sant Cugat, però sembla ser que es va abandonar la proposta pels elevats costos econòmics que comportaria. Cal dir que els veïns del carrer aquest mateix any van elevar una protesta al "Gefe Superior Político" (el governador, com hem dit abans) de Barcelona on manifestaren que no volien ser agregats a Sant Cugat. I és també en aquest 1844 quan es va produí un fet que va fer augmentar la tensió: un veí de Sant Cugat va voler instal·lar una carnisseria a la part sancugatenca del carrer, i l'Ajuntament de Rubí va denunciar aquest fet al governador. Deia que la carnisseria es volia establir en aquella zona "con el fin sin duda de eludir las disposiciones de salubridad y almotacenería de ambos pueblos". També hi havia el temor que amb els anys s'anessin instal·lant més establiments o botigues. El tema és que la situació allunyada d'aquesta carnisseria respecte al centre de Sant Cugat faria que molt possiblement se saltés les disposicions sanitàries i també el pagament dels impostos corresponents. També cal dir que aquelles terres de la part sud del carrer eren terrenys del carmelites calçats, i a les escriptures es deia que els que hi tinguessin casa no podrien vendre productes que ja es poguessin adquirir al centre del poble de Rubí, ni instal·lar-hi hostals i botigues.
 |
| El carrer de Sant Cugat mirant en direcció oest. Google Maps |
Finalment, després de diverses vicissituds, el 1854 l'Ajuntament de Rubí tornaria a reclamar la totalitat del carrer i diverses circumstàncies, ara més favorables als interessos rubinencs, feren que s'aprovés la Reial Ordre de 24 d'octubre de 1855, en què es determinaren els nous límits entre Rubí i Sant Cugat del Vallès, que seguiria bàsicament el curs del torrent dels Alous. Pel que fa al carrer de Sant Cugat, 37 veïns canviaren de municipi, mentre que en total foren 220 persones les que passaren de ser santcugatencs a rubinencs. L'extensió de terra que passà a ser de Rubí tenia una extensió d'unes 317 ha, de les quals un 64 € aproximadament era de vinyes, és a dir, tal i com hem dit al principi, molt riques agrícolament.
 |
| El torrent dels Alous, límit actual entre Rubí i Sant Cugat. Foto J. Vilalta |
Aquesta informació ha estat extreta en la seva major part de l'article de la nostra companya Carme Bencomo "L'expansió urbana. Rubí creixent", publicat al Butlletí 42 del GCMR (Nadal de 1998).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada