Fou Rubí l'antiga Rubricata?

Fou Rubí l'antiga Rubricata, esmentada només per Claudi Ptolomeu a la seva "Geografia", escrita al segle II dC? Aquest estudiós alexandrí la descriu somerament com a "ciutat (o polis) de la Laietània interior" i, com a tots els nuclis que assenyala en el seu tractat, li dona unes coordenades.

Cópia medieval de la Geografia de Ptolomeu on surt Rubricata

Aquesta qüestió no és nova ni molt menys, sinó que ja fa 500 anys que molts estudiosos de casa nostra es plantegen la possible identificació de Rubricata amb algun poble o ciutat propera al Llobregat. Parlem de Joan Margari (s. XV), Gerónimo Paulo (s. XVI), Jeroni Pujades, Pierre de Marca (ambdós del s. XVII), Narcís Feliu de la Penya (s. XVIII), el nostre Joan Malet, ja al segle XIX, i Francesc Carreras Candi i Salvador Cardús al segle XX, entre molts d'altres.

Bust de F. Carreras Candi. Wikipedia

Entre ells, els defensors de l'equació Rubí=Rubricata han estat, sobre tot, Joan Margarit, Gerónimo Paulo, Pujades, Feliu de la Penya, Joan Malet i Salvador Cardús. Altres ciutats que s'han assenyalat com a identificades amb la "polis" que esmenta Ptolomeu han estat Manresa, Olesa o Martorell.

 Als nostres dies, molts estudiosos i arqueòlegs no volen "mullar-se" molt, però trobem en Francesc Margenat i Antonio Moro els principals defensors de la tesi rubinenca.

Rubí ha estat la candidata més votada pels estudiosos

Què vol dir "Rubricata"? És una paraulla llatina i procedeix del riu "Rubricatum", que és el Llobregat en època romana, i que significa "de color vermellós". "Rubricata" és el nominatiu femení d'aquest adjectiu i significa, per tant, el mateix.

Aigües vermelloses del riu Llobregat

No hem trobat cap inscripció a Rubí que ens demostri la seva identificació amb algun possible municipi romà que s'anomenés d'aquesta manera, cosa que és una veritable llàstima, més si tenim en compte que Terrassa, que no té tanta riquesa arqueològica com a Rubí, sí compta amb un pedestal on apareix com a "municipium flauium egarensis" i aixó ens demosta que era l'antiga "Egara".

En canvi, sí han aparegut al nostre casc urbà algunes restes de tipus arquitectònic, com les cornises romanes de marbre de Carrara que semblen haver pertangut a algun important edifici públic, entre d'altres elements que ens fan pensar que la nostra població era en època romana quelcom més important que una simple vil·la.

Fragments de cornisa romana trobats a Rubí.

Estem parlant molt possiblement d'una "ciuitas sine urbe" o terrtitori amb un petit centre administratiu que articularia un territori rural i que no seria una gran ciutat com les que ens ve a la imaginació quan parlem de nuclis romans. Potser també podria ser un "uicus" (d'aquí ve el nom de l'actual ciutat de Vic, per exemple) o llogarret que dependria de la veïna "Egara", encara que aquesta, com hem dit, no presenta tanta riquesa arqueològica com Rubí. I una altra possibilitat que últimament s'està comentant bastant entre els estudiosos és que fos un "forum" o centre de caire religiós, a causa de la gran quantitat d'ares votives que s'han trobat, especialment a can Fatjó.

 Dos fragments d'ara votiva de Can Fatjó

Tot plegat ens fa pensar que Rubí era quelcom important en els segles de l'imperi romà. Potser el futur, amb futures excavacions, ens depara alguna bona sorpresa i poguem dir algun dia :"Rubí, l'antiga Rubricata romana".