La "plaça del Sortidor" o "del Casino"

Avui parlarem del naixement i l'evolució històrica de la popular plaça de Catalunya, al centre urbà de Rubí.

Plaça de Catalunya en una postal dels anys 70

Ja en un planell de 1873 es pot veure com existia una plaça anomenada "plaza Nueva", que es situava a la part occidental de l'actual espai, tocant al carrer del Dr. Robert.

A la part oriental, davant del que ara és la cansaladeria Milà i la pizzeria "La Bambola", hi havia la plaça o placeta de la Marquesa, dita d'aquesta manera perquè havia estat una donació al municipi de la marquesa de Barberà, propietària del castell i de moltes terres de Rubí. En mig hi havia una font on molta gent anava a omplir els seus recipients.

Plaça de la Marquesa amb la seva font.

Entre aquests dos espais oberts, es trobaven els horts del Malet, just al centre de l'actual plaça.

Doncs bé, a principis del segle XX, entre 1912 i 1914, es va fer la unificació d'aquestes tres zones i es va crear una gran plaça, amb impressionants arbres que donaven una agradable ombra, que s'anomenaria plaça de Salmerón. Aquesta denominació duraria fins el 1939, en què els vencedors de la guerra la dedicarien a José Antonio, i així la batejaren com a "plaza de Primo de Rivera".

Plaça de Salmerón, amb el sortidor al bell mig.

La plaça ha rebut molts noms populars al marge de la seva denominació oficial. Atès que des que es va crear hi havia sempre un sortidor al mig, era coneguda com a "plaça del Sortidor" i així encara l'anomenen molts rubinencs "de tota la vida".  Sembla ser que a l'estany del sortidor hi havia peixos vermells, i per tant, un altre nom era el de "la plaça dels Peixos". També, abans que es construís l'edifici de la Cambra, als anys 20, era considerada com a "la plaça del Jardí", pel seu precedent, el cafè "del Jardí". Finalment, durant el franquisme també s'imposà el nom popular, que encara perdura amb força, de "plaça del Casino".

La plaça "de Primo de Rivera" després de la nevada del 1962

El 1928 es va fer una remodelació de la plaça. De fet, en aquesta dècada s'havia bastit ja la Cambra Agrícola Oficial, futur "Casino Espanyol", que ocupava gran part de la banda nord, i també cal destacar l'edifici de la sucursal de "la Caixa", a la cantonada amb el carrer Fondo (en aquella època passeig d'Alfons Sala), que ja existia des de 1916, però amb nova cara durant els anys 20.

Edifici de la Cambra Agrícola, actual "Casino Espanyol"

Altres llocs i establiments que donaven a la plaça havien estat la botiga de cal Llauner (de la família Soler), la pastisseria de cal Llonch i l'edifici dels calçats Miralles, fent cantonada amb el carrer de Maximí Fornés. A l'altra banda cal destacar, a més del Casino, una barberia (la del senyor González) i el forn Presas (cantonada amb el carrer del Dr. Robert). També la font, a la part est, del nen amb l'oca, que malauradament va desaparèixer misteriorsament un dia dels anys 80 del segle passat.

Vista de la plaça als anys 80, amb la font del nen i l'oca.

Als anys 50 i 60, per la Festa Major, es muntava un envelat.

Envelat als anys 60.

Quan vingué la democràcia a Rubí, a finals del 70, se li va posar el nom de plaça de Pep Rovira, però això només va durar uns tres mesos, ja que, mercès a la pressió dels veïns, va ser batejada com a plaça de Catalunya, nom que encara porta.

Actualment, i després de la remodelació dels anys 90, la plaça està ocupada per terrasses dels bars que es situen a la part sud. Al mig hi ha una font d'estil contemporani, però, segons la majoria de veus, aquest espai ciutadà ha perdut l'encant que sempre havia tingut. Tot i així, és un dels llocs més freqüentats pel rubinencs i rubinenques.