dimecres, 17 d’agost de 2016

Els inicis de la presència romana a Rubí

Rubí conserva un important patrimoni arqueològic que ens permet establir algunes hipòtesis sobre què va passar a la gent i al nostre territori quan els romans posaren el peu a la península hispànica.

El 218 aC un exèrcit romà desembarcà a Empúries per tallar la retaguàrdia del cabdill cartaginès Hanníbal, que estava envaïnt Itàlia.

Desembarcament a Empúries

Desprès d'una sèrie de lluites contra els púnics, els romans decidiren quedar-se a les nostres terres i d'aquesta manera va començar una llarga etapa d'assimilació dels costums romans i una integració a les estructures socials i econòmiques de la República romana.

En un primer moment Roma va decidir respectar la cultura ibèrica i, entre altres coes,  es va introdueix la moneda per integrar el nostre territori a l’economia romana.
Moneda ibèrica de Bolskan (Osca) i trobada a Can Fatjó

Hi van haver, no obstant, grans transformacions. En l'aspecte territorial, cal dir que els poblats o "oppida" van anar desapareixent en benefici de les ciutats rodejades d’un territori poblat de vil·les, que era el model imposat pel conqueridor. En tot cas, en un primer moment, les autoritats romanes pactaren amb el cabdills indígenes més propers a la seva causa i respectaren els seus poblats, mentre que altres, més reticents o bé enemics d'aquells, desaparegueren.

A Rubí es va produir una lenta baixada al pla des de Can Fatjó i el castell, llocs on s'ubicava el poblat ibèric, encara que aquest no s’abandonà del tot. Aquest es trobava molt probablement al costat de la via Heràclea, una antiquíssima ruta que anava des de Roma fins a Cadis.

Turó de Can Fatjó

També cal dir que la població sembla que va augmentar molt. Efectivament, entre els segles II i I aC hi hagué un nucl habitat que abraçava les dues bandes de la riera, des del barri de la Plana del Castell fins a l’església de Sant Pere. Elss arqueòlegs n'han trobat nombrosos vestigis, al voltant de l'església i dels carrers de Xercavins i de Sant Sebastià. La riera, fins a mitjan segle XIX sempre havia format un meandre que passava pels actuals carrers de Joaquim Blume i del Gimnàs i les millors terres de conreu (la Parellada medieval) es trobaven a la gran plana de l'actual Escardívol fins al turó del castell.

I a l'altra banda de la riera, també hi ha moltes troballes d'aquesta època al barri de la Plana del Castell. Per exemple, a cal Coll, al passeig de la Riera, on es van trobar murs i ceràmica dels segles II i I aC, o a la plaça del Marquès de Barberà, entre molts altres llocs.
Fragment d'àmfora trobada a cal Coll.

Als peus del turó de can Fatjó, a l'actual plaça de la Font de la Via hi havia un forn iberoromà per coure ceràmica, amb influències clarament itàliques.
El forn iberoromà de Rubí als anys 20

També cal destacar d'aquesta època l'estela, de la qual se n'han fet moltes interpretacions. Sembla que pot ser la tomba d'un personatge destacat aliat dels romans, o bé una fita que indicaria algun aspecte del poblat o nucli.

Estela iberoromana de Rubí

El comerç amb Itàlia  va coneixer un gran auge. Ens arribava, vi, oli i ceràmica de vernís negre, del pais transalpí. Nosaltres també comerciàvem amb els cereals, el vi i teixits.
Ceràmica de vernís negre procedent d'Itàlia.

També es va produir en aquesta època un floriment del poblament rural. Els primers assentaments a Rubí apareixen a la segona meitat del s. II aC i aniran incementant-se al llarg del segle següent. Sembla ser que els habitants d'aquestes primeres "masies" serien més aviat indígenes, ja que els colons vinguts d'Itàlia s'establiren més aviat a la costa.

Finalment, hem de dit que a la primera meitat del segle I aC els ibèrics, ja romanitzats, començaren a produir vi propi, que ben aviat exportarien a les altres províncies de l'imperi.

2 comentaris:

  1. Per controlar el camí, calia defensar les dues ribes de la riera, i per això, havia poblament a un costat i l'altre.

    ResponSuprimeix