dilluns, 8 d’agost de 2016


El naixement dels polígons industrials de Rubí

Després de la rierada de Rubí, la nostra població va conéixer un gran increment quant a construcció de noves naus industrials i fàbriques.

Ja un any abans de la tragèdia, el 1961 el govern espanyol va publicar el decret 2414/1961, de 30 de novembre, que establia el "Reglamento de actividades molestas, insalubres nocivas y peligrosas", pel qual es prescrivia que les activitats industrials que ocasionaven sorolls o emissions perjudicials per a la salut havien d'estar a un mínim de 2 km dels nuclis urbans. Així mateix, eren els Ajuntaments els ens que havien de determinar quines zones serien les que anirien destinades a la implantació d'aquestes indústries.

Polígon industrial La Bastida

A Rubí es començaren a bastir noves fàbriques seguint el tradicional eix de la riera de Rubí. Així, n'aparegueren al llarg de la carretera de Terrassa (com Belfintex), a la Llana i a ca n'Alzamora (on ja hi havia el complex del Vapor Vell i cal Gaspà). També es començà a ocupar altres zones que des de sempre havien estat d'ùs agrícola, com els camps rubinencs de can Jardí (aquí, la primera nau que es va edificar va ser la de Vicente Campos, entre 1965 i 1966).

Vista actual del polígon de Can Jardí.

Aquestes nous establiments fabrils de l'entorn de Rubí foren l'embrió del que serien els polígons industrials. A la nostra vila aparegueren el de Sant Genís, a can Fatjó, cap a la part occidental; el que després seria el de Can Rosés i el del Molí de la Bastida, a la part nord,que rodejaven la masia i el vell molí medieval; i el de Cova Solera (que seria el més extens de tots). Cap als anys 70 varen sorgir el de Can Vallhonrat i el Can Pi de Vilaroch, que ocupaven les terres de conreu de les masies esmentades i en prengueren el nom.

Vista aèria del polígon de Can Pi de Vilaroch. Google Maps

D'aquesta manera el 1975 Rubí ja comptava amb 425 ha de sól industrial i constituïa el 10,62€ de la comarca. Era la tercera població amb més activitat fabril del Vallès occidental i la setena de la província de Barcelona.

Els polígons de Can Jardi i el de la carretera de Terrassa estaven dedicats exclusivament a la indústria, mentre que Cova Solera, Can Rosés i Can Fatjó-Sant Genís preveien un ús residencial i industrial a la vegada. Per altra banda, Ca n'Alzamora i el Molí de la Bastida no tenien en aquells anys encara cap planejament.

Polígons de Can Rosés i del Molí de la Bastida, a la part nord.

Una gran part dels treballadors i treballadores d'aquestes fàbriques que rodejaven el casc urbà de Rubí eren el fruit de la gran immigració que va tenir Catalunya durant els anys 60 i 70 i que a Rubí va ser de proporcions gegantines.

Als anys 70, doncs, l'agricultura havia mort definitivament per deixar pas a la indústria, el gran actiu del Rubí actual.

La informació d'aquesta entrada ha estat extreta en la seva major part de l'article de Ramon Batalla "Rubí:creixement i transformació de la ciutat industrial durant el franquisme", publicat al Butlletí núm. 64 (juny de 2015).

Cap comentari:

Publica un comentari