Ara, prenent com a base les troballes i excavacions arqueològiques que han tingut lloc al terme de Rubí durant el segle XX i XXI, explicarem com èrem els habitants d'aquesta ciutat abans que els romans vinguessin a conquerir-nos.
La cultura ibèrica abraçava tota la costa mediterrània de la península ibèrica, aproximadament des de la desembocadura del riu Ròdan, al sud de França, fins a Cadis. Va nèixer cap al segle VI aC aproximadament com el resultat de les influències de fenicis i grecs sobre el substrat indígena.
 |
| L'àrea de la cultura ibèrica. |
Les zones més riques es situaven cap al sud, a la part de Granada, Jaén, Múrcia i Alacant, on consituïen regnes i comptaven amb una elit aristocràtica que dominava la societat. En canvi a l'actual Catalunya eren "populi" o ètnies amb un territori més petit i no estaven tan desenvolupades. Rubí es situaria dins l'àrea dels laietans, nom que tenim testimoniat arqueològicament al segle II aC, a les monedes amb la llegenda "Laiesken", encunyades prop de Barcelona, probablement al gran poblat de Montjuïc, si bé altres autors pensen que el centre emissor podia haver estat al Maresme.
La Laietània abraçaria una extensió que comprendria "grosso modo" les actuals comarques del Baix Llobregat, els dos vallesos, el Barcelonès i el Maresme.
 |
| Situació de la Laietània. Font: wikipedia. |
Centrant-nos en Rubí, els primers testimonis dels ibers els situem al castell: són uns fragments de ceràmica datats al segle VI aC que van aparèixer al pati de la fortalesa medieval. Aquest petit poblat, del qual es van excavar uns murs i també el que està considerat el pou més antic de Catalunya (del segle IV aC), estaria rodejat de sitges o fosses que s'excavaven al terra per emmagatzemar cereals. Així mateix, al carrer del Castell també s'han trobat restes d'aquesta època que possiblement van caure de l'hàbitat que s'ubicaria dalt del turonet.
 |
| Jaciments ibèrics en torn al castell. Mapa J. Vilalta |
L'altra zona que ha donat vestigis de l'ocupació ibera de Rubí és Can Fatjó. Aquí, ja el 1918 es va trobar un camp de sitges. Els materials més antics que han aparegut són del segle V aC. Aquesta àrea es trobava al costat de l'antigua via Heraclea, que comunicava Roma amb Cadis.
 |
| Mapa de les troballes ibèriques a Can Fatjó. Mapa de J. Vilalta |
De restes arqueològiques d'època ibèrica rellevants a Rubí esmentem el pebeter o cremador de perfums, una peça de terracota que representa una divinitat indígena que podria assimilar-se amb la deessa Tanit (cartaginesa) o bé Deméter (grega), una prova de la gran influència de grecs i púnics sobre el nostre substracte. Empúries (grega) i Eivissa (fenícia i després cartaginesa) van jugar un paper rellevant, no només pel que fa al comerç amb els ibers, sinó també com a focus d'expansió de les creences i la cultura de les civilitzacions mediterrànies més desenvolupades a casa nostra. Aquesta imatge religiosa es va trobar entre l'actual camí de Ximelis i el de Can Xercavins.
 |
| Pebeter de Can Fatjó. Foto J. Vilalta |
També hem de destacar la troballa d'una possible tomba d'incineració, encara que és molt agosarat afirmar-ho, en un descampat entre la via del tren i Sant Jordi Park, també a Can Fatjó. Es van trobar, a finals dels anys 60, un conjunt de fragments de ceràmica de vernís negre procedent de Roma i del golf de Roses (datats a la primera meitat del segle III aC), juntament amb molts ossos esmicolats pel foc. Hem de dir que els ibers cremaven els seus difunts i també hi dipositaven vaixella trencada intencionadament a les sepultures.
 |
| Lloc on es va trobar el que podria haver estat una sepultura. |
Pel que fa a l'estela ibèrica i al forn ibèric, també de Can Fatjó, ja hem dit en l'anterior entrada del blog, que pertanyen a l'època de dominació romana (segles II - I aC).
No cal dir que encara ens falten molts elements per acabar de completar el que va ser l'actual Rubí en aquells reculats segles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada