Antigues basses i safarejos públics de Rubí

Des de sempre, l'aigua ha estat un element imprescindible per a la vida de les persones. No només com a aliment necessari i vital per al cos, sinó també per altres funcions tant importants com la higiene individual, la neteja dels elements indispensables en al nostra vida quotidiana i el regatge dels horts i les plantacions, entre molts altres aspectes.

Abans de la instal·lació de l'aigua corrent, que a la població de Rubí va tenir lloc el 1897, els rubinencs i rubinenques es proveïen d'aigua per a usos domèstics a través de pous comunals i de recs com el del Clausell. No obstant, després d'aquella data, per netejar la roba, qui no disposava de safareig a casa, n'existien de veïnals i també es comptava amb les basses que hi havia a diverses masies, fàbriques i molins, l'aigua de les quals també era utilitzada per regar els horts de les rodalies. També es podia rentar la roba als gorgs dels torrents o a la riera de Rubí. Se sap que al costat del complex del Vapor Nou s'aprofitava l'aigua del torrent de Can Xercavins per efectuar aquesta labor. i alguna font, com la del Felip, també era usada com a safareig en ocasions.

D'on venia l'aigua que era utilitzada a les cases i que també alimentava no pocs safarejos i basses del centre de Rubí? Existien, com hem apuntat bans, molts recs que creuaven la població. El més important era el del Clausell, que procedia d'una deu d'aigua situada a la zona de Can Serra i que fou dirigida a la zona del Bullidor. Aquest rec públic ja està documentat al segle XV i travessava el poble de nord a sud. Alimentava les basses de la Seda (d'on es teia aigua per regar horts) i després passava pel carrer de Terrassa fins arribar a la plaça de l'església de Sant Pere i continuar cap a migdia per l'actual carrer de Maximí Fornés i el del Dr. Ramon Turró. Un altre ramal, segons alguna font, discorria més a est, pel carrer de Rafael de Casanova. Atès que l'aigua que portava era per al consum de les cases, estava prohibit que els animals hi abeuressin.

Safareig de l'hort del Teies. Foto Jordi Vilalta, juny de 2013.

Segons ens explica Josep Cahís, una altra bassa es trobava al costat de la desapareguda masia de can Claverí, alimentada per un rec que venia de can Fonollet després de passar per sobre el pont de can Claverí. El rec, al llarg del seu recorregut, també abastia la cartronera i els horts de la Llana.

Hem parlat de pous comunals. Els dos més importants eren ubicats al conjunt rural de Ximelis i al costat de l'església de Sant Pere, i moltes cases també tenien el seu petit pou propi. Però l'element més utilitzat eren els safarejos veïnals situats a diverses cases del poble, utilitzats sobre tot per qui no disposava de pou a casa. Eren de propietat privada i es permetia que les veïnes (en aquells temps rentar la roba era una tasca només efectuada pel gènere femení) acudissin a rentar la roba. En alguns llocs era de franc, però en altres sembla que s'havia de pagar una certa quantitat. Per exemple, està constatat que a l'actual carrer de Maximí Fornés, per on passava el Clausell, hi havia dos safarejos públics als quals s'accedia des del pati del Cafè Cot (popular per les seves cambreres...), on ara es troba la fruiteria Obiols, i que un d'ells era cobert i per tant tenia un preu més elevat. El Clausell també alimentava el safareig veïnal de la casa Rufé, l'edifici que ara allotja la seu central de l'Ajuntament de Rubí. Més avall, al carrer de Ramon Turró hi havia el de ca l'Evaristo a principis del segle passat i una mica més al sud, alimentat també pel Clausell, el de la casa Xirinacs (protagonista del llibre de memòries d'Olga Xirinacs El rec), que regava els horts d'aquesta residència. De fet, moltes cases benestants que disposaven de jardí i hort tenien la seva bassa, com Cal Met Lleó, que, depenent de la voluntat del propietari, era utilitzada com a safareig per al veïnat.

Al carrer de Sant Cugat, cal Ferro també disposava d'un safareig que era utilitzat per les veïnes per tal de netejar la roba de casa. Cal també esmentar el de cal Turu, a una casa del carrer de Sant Miquel, ara desaparegut, que era obert a totes les persones que volguessin usar-lo sense res a canvi i que va restar actiu des de la guerra civil fins als anys 70 (informació facilitada per Guadalupe Villaret). Veiem, dons, com molts anys després de l'arribada de l'aigua corrent aquests safarejos i basses encara estaven en servei.

Un dels més destacats i que encara avui en dia podem contemplar està situat al jardí del Museu Etnogràfic Vallhonrat, també utilitzat per regar els horts de la masia i rentar la roba. En aquest safareig hi podien fer la seva labor fins a cinc persones a la vegada i s'hi accedia pel passatge de la Creu. De fet, com ens informa Pere Bel, junt amb el que es conserva a la casa del cal Ferro, són els últims que queden al casc urbà de la ciutat.

Safareig del jardí del Museu Vallhonrat. Foto Pere Bel

A moltes masies de Rubí també hi havia basses que eren utilitzades com a safarejos ocasionalment. El més ben conservat es troba prop de la casa de can Xercavins, a 700 metres al nord-oest, aproximadament i a tocar del torrent. És l'anomenat safareig de l'hort del Teies, nom d'un parcer de la masia que precisament era anomenat "el Teies". L'estructura podria datar fins i tot del segle XIX i presenta una planta rectangular, com, per exemple, el situat al costat de la font de Sant Muç, que després esmentarem.  L'aigua que emmagatzemava era utilitzada per regar els horts i també per rentar la roba, i procedia d'un pou antic situat al costat del safareig. Alguns estudiosos locals han sospitat que aquesta bassa del Teies era usada també per diverses masies de les rodalies, a més del casal de can Xercavins: ens referim a can Feliu, Ximelis (que no obstant, disposava d'un pou com abans comentàvem) i can Casanovas.

Safareig de l'hort del Teies. Foto Jordi Vilalta, 2015

Dins el mateix àmbit rural, també hem de fer esment de la bassa situada al costat de la font de Sant Muç, descoberta i recuperada el 2011 durant les labors de rehabilitació portades a terme per diverses entitats de Rubí. L'estructura, de planta quadrangular, feia la funció de distribuir l'aigua als horts de can Ramoneda que eren ubicats al costat del torrent.

Bassa de la font de Sant Muç, 2013. Foto Jordi Vilalta

I ja que parlem de can Ramoneda, hem de dir que es conserva en molt bones condicions la bassa de la masia, alimentada per la mateixa mina que proveïa d'aigua la de Sant Muç i que venia del torrent proper.

Safareig de can Ramoneda. Foto de la web de la masia.

Esmentem altres basses i safarejos situats a masies de Rubí. A la zona de les fonts de can Roig, al costat mateix de la del Carme es situava la bassa que regava els horts dels voltants, però cal dir que a la mateixa casa també comptaven amb el seu safareig. Ca n'Oriol també disposava d'una petita bassa, al tocar de la casa, i can Sant Joan comptava amb una estructura semblant a un safareig, al costat de la llera del torrent dels Alous.

Bassa de les fonts de can Roig, desembre de 2013. Foto Jordi Vilalta

Molts dels conjunts industrials apareguts al segle XIX també necessitaven la seva bassa d'aigua per proveir-se d'energia. I era també utilitzada per altres funcions com el regatge d'horts. Així, a la Llana hi havia una construïda el 1823 de forma triangular, de la qual el 1989 encara restava la boca del rec que es dirigia a la riera per alimentar-la del líquid element. Altres fàbriques que també tenien la seva bassa eren les del Vapor Vell, a terres de ca n'Alzamora, proveïda de l'aigua que venia del torrent de can Xercavins gràcies a una resclosa, i posteriorment també la del Vapor Nou. Les més importants, però, serien les basses de la Seda, al costat de la fàbrica que va fundar Narcís Menard a l'Escardívol a la primera meitat del segle XIX (que ja al segle passat seria el Rubí Industrial), datades del 1836 i reconvertides en piscines municipals als anys 50.

Obrers del Rubí Industrial netejant les basses de la Seda. Foto Salvador Casanovas

Però també els molins situats al costat de la riera posseïen les seves basses. Així, la situada al molí de la Noguera, desapareguda a causa de la rierada del 1962, recollia l'aigua que sobrava de la del Vapor Vell. Una mica més al sud, el molí dels Bessons (també inexistent avui en dia) disposava d'una bassa que regava els horts adjacents. I el molí del Castell, a can Claverí, també tenia la seva, que va ser destruïda als anys 80.

Al llarg del segle XX, a poc a poc, l'ús de les basses i safarejos comunals va anar disminuint a mesura que es popularitzava l'aigua corrent. No obstant, i com a colofó a aquesta entrada, direm que quan es feren els blocs del 25 de Setembre, també s'hi instal·laren uns lavabos i safarejos comunals per als inquilins. Recordem que les "cases de fusta" que es bastiren a les immediacions per allotjar les famílies supervivents de la rierada i que foren el precedent del complex del 25 de Setembre ja disposaven de 24 safarejos.