La zona de Can Tiraïres: detalls amagats de la seva història

La zona situada en torn a la desapareguda masia de can Tiraïres, on es troba l'ara abandonat camp de golf i els blocs del barri del Pinar, travessada per l'autopista C-16, té amagats molts detalls interessants de la nostra història.

El desaparegut mas de Can Tiraïres. Fons Marroyo

Comencem parlant del camí que travessa el camp de golf venint del parc de Ca n'Oriol i acabant sobre l'autopista, a la zona de Penjallops. Passava pel costat del mas (enderrocat cap als anys 80 definitivament) després d'haver partit de la masia de Can Sant Joan, per anar cap a l'ermita de Sant Feliu de Vilamilanys. En aquesta àrea tenim constatada presència humana des d'època neolítica (farà uns 5.000 anys) i també de l'edat del Bronze (segon mil·lenni abans de la nostra era). D'època romana, al camí, han aparegut fragments d'àmfores, i a les parets de la petita masia sembla que s'hi poden veure incrustats elements romans com teules o trossos de dolium (grans gerres on es guardaven aliments).

Camí de Can Tiraïres abans de la construcció del camp de golf. Foto CEPNA

Hem d'esperar al segle XV, no obstant, per tenir testimoniat el mas Fontanilles, que era el nom que tenia en aquells temps la casa. El document, de 1445, es troba a l'arxiu notarial del monestir de Sant Cugat i d'ell s'extreu que el mas pertanyia a la parròquia de Sant Feliu de Vilamilanys (com també la masia de Can Barata, l'actual barri del Pinar i tot el què és Penjallops). Aquesta parròquia havia estat una de les cinc de la demarcació territorial del monestir de Sant Cugat del Vallès, per després, el 1436, passar a ser sufragània de Sant Quirze de Terrassa.

El mas de Can Tiraïres. Font: Salvador Casanovas

Des de 1840 el casal va prendre el nom de Can Tiraïres (nom de procedència desconeguda) i el propietari era Josep Mas, mentre que el masover es deia Isidre Vilardell (era rubinenc). El 1885 va passar a dependre del terme municipal de Rubí i de la parròquia de Sant Pere.

Se sap que era petita, que tenia parets de tàpia i còdols, amb cantonades de maons segons les fotografies, un celler i un recer per a ramats d'ovelles.

El 1936 hi vivia Francesc Salvatella, desaparegut a la guerra civil.

Finalment, per completar els apunts històrics de la masia, direm que a l'època de l'anomenada "Transició", quan l'edifici ja estava en ple procés d'enderrocament, pels bosquets dels voltants (ara ocupats per l'abandonat camp de golf) s'hi reunien de manera clandestina grups de sindicalistes pertanyents a Comisions Obreres.

Als anys 80 ja no quedava res de l'antic mas de Can Tiraïres.

Un altre element que abans es trobava més prop del mas i que ara encara perdura, però situat a l'altra banda de l'autopista és la font. No obstant, allò que només en resta avui en dia és un raig d'aigua, canalitzada des de la deu original. Aquesta font ja surt esmentada al programa de Festa Major de 1912 (on es podia veure una llista de fins a 30), però en canvi no apareix a un mapa que va elaborar el 1923 el professor de les Escoles Ribas Martí Tauler. El 1986 es va tornar a posar en valor el raig, que regava una zona d'horts provisionals (ara desapareguts) i fa uns anys l'Ajuntament de Rubí va rehabilitar aquesta petita zona restaurant l'entorn de la font i plantant algunes espècies vegetals. Avui en dia, fins i tot, hi trobem un hotel d'insectes.

Obres de condicionament de la font de Can Tiraïres, 2015. Foto Jordi Vilalta

Com a colofó final esmentarem el torrent de Can Tiraïres, que en aquest lloc forma part del de Ca n'Oriol (és sabut que el nom dels rierols i altres aqüífers canvien segons les masies de les terres que recorren).

Segur que molts no sabíeu que en aquest apartat racó del terme de Rubí s'amagaven tants detalls interessants.