Ciutadans i ciutadanes romans de Rubí

Roma tenia una societat estratificada i desigual. No totes les persones gaudien dels mateixos privilegis ni eren iguals davant la llei. En aquest aspecte, calia destacar aquells que eren ciutadans, dels que no, i a més tenir en compte la gran quantitat d'esclaus que des del segle II aC començaren a nodrir les hisendes dels potentats.

I els mateixos ciutadans, des de finals de la República, també es dividien en ordes, d'acord amb la seva fortuna: els senadors eren els més rics, als quals seguien els pertanyents a l'orde eqüestre, que podien optar a determinats càrrecs. Finalment seguia la plebs, tant la rústica (que vivia al camp i als llogarrets) com la urbana (a les grans ciutats).

S'esdevenia ciutadà romà per naixement (per tenir pare i mare ciutadans), per ser un esclau alliberat o per decisió del poder (com a recompensa, per exemple, per haver servit com a tropa auxiliar a les legions o per haver ajudat a Roma en accions militars). Els pertanyents al primer d'aquests grups eren els anomenats ingenui (nascuts lliures).

Per altra banda, els peregrini eren les persones lliures que vivien a l'imperi, però que no tenien la ciutadania romana.

A la base de la piràmide social trobem finalment els lliberts (que eren esclaus que havien esdevingut ciutadans després d'alliberar-los el seu amo) i els esclaus.

En aquesta entrada parlarem dels ciutadans i ciutadanes romans ingenus que tenim testimoniats a Rubí, mentre que en alguna altra ocasió farem referència a lliberts i esclaus, que també n'hi havia.

Els seus noms apareixen en diverses inscripcions sobre pedra trobades al territori rubinenc i també en un esgrafiat fet a un fragment de ceràmica.

Domici Macrí (o Matern)

El nom i cognom d'aquest ciutadà romà es va trobar inscrit en un fragment de pedestal trobat a la runa de l'ermita de Sant Genís datat de mitjans del segle I dC. Segon les investigacions de M, Mayer, estaria dedicat a Luci Domici Macrí (o potser Matern), fill de Luci Domici Màcer. El fet que la inscripció estigui gravada a un pedestal pot fer pensar que aquest Domici hagués exercit algun tipus de càrrec municipal. Hem de dir també que els cognoms Macrí i Matern són freqüents a la península hispànica.

Fragment de pedestal dedicat a Domici Macrí o Matern.
Foto Fundació Bilblioteca-Museu de Rubí

Luci Furi

Aquest praenomen (el nom de pila, podríem dir) i nomen (que indica la família) el trobem inscrit al seient d'un banc romà de finals del segle I dC que va aparèixer a la zona de Can Xercavins, en un lloc proper a la via del tren. Potser, com l'anterior individu esmentat, hauria format part de l'elit local de Rubí (l'antiga Rubricata?) i hauria pagat aquest banc com a contribució (munus) a la comunitat.

Banc romà amb la inscripció dedicada a L. Furi.
Foto Fundació Museu-Biblioteca de Rubí

Pòrcia Serana i Luci Porci Nepot

A una làpida funerària de marbre de Carrara de mitjans del s. I dC que es va trobar a un camp de Ca n'Oriol apareixen Pòrcia Serana i el seu fill Luci Porci Nepot, mort als 27 anys d'edat. Els cognoms Serana i Seranus apareixen en altres llocs de l'actual Catalunya i a la resta de la península; també a la Gàl·lia Narbonensis (sud-est de l'actual França), Aquitània (sud-oest del mateix país) i l'Àfrica proconsular (més o menys l'actual Tunísia). Els Porcis podrien ser descendents d'indígenes romanitzats que adoptaren el mateix nom del cònsol Marc Porci Cató, que vingué a les nostres terres a principis del segle II aC per tal de sufocar la gran rebel·lió ibera. Una branca de la família dels Porcis prengué el cognom de Nepos ("Nebot").

A la làpida de Rubí el fill va prendre el mateix nom de la mare, cosa que pot indicar que aquesta potser havia enviudat quan Luci va néixer.

Reproducció de la làpida dedicada a L. Porci Nepot. Foto Jordi Vilalta.

Juli

Trobem aquest nom testimoniat en dos llocs: a un petit altar votiu trobat a Can Fatjó i a un altre que va aparèixer a Ca n'Oriol, els dos datats entre els segles I i II dC. No presenten cap prenom i cognom en els dos casos.

Altar de pedra de Can Fatjó. La part superior
i la inferior pertanyen a peces diferents.
A la inferior es troba la inscripció dedicada a Juli.
Foto Fundació Museu-Biblioteca de Rubí

Musa

És un cognom femení (amb tota possibilitat) que apareix en un esgrafiat gravat a un fragment de terra sigillata (un tipus de ceràmica fina de taula, de vernís vermellós) feta a les Gàl·lies, de mitjan segle I dC, i trobada a Can Fatjó, Musa seria la propietària del vas.

Fragment de ceràmica amb l'esgrafiat Musa.
Publicat per Marc Mayer el 1981 a la revista Faventia.

Cai Egnatulei (o bé Egnatul o Eruci)

Només conservem les lletres C i E d'aquesta persona a una làpida que va sorgir entre les runes de la masia de Can Vallhonrat, datada entre finals del segle II i el III.

Així, doncs, tenim testimoniats al terme actual de Rubí dues ciutadanes romanes, Pòrcia Serana i Musa, i sis ciutadans, Domici Macrí, Luci Furi, L. Porci Nepot, dos amb el nom de Juli i un tal Cai Egnatulei (que també podria haver tingut els noms d'Egnatul o Eruci).

Existeix també una làpida dedicada a un cert Clodi Urs per part de Marc Clodi Higí i Clòdia Gratil·la, però no està clar encara que siguin ciutadans romans ingenus i és més probable la seva adscripció a la categoria dels lliberts, igual que Clodi Urs. En parlaríem en una altra ocasió.