 |
| Les Torres des de la Cova Solera. Foto Jordi Vilalta |
Poblats avui en dia bàsicament per persones de classe obrera i molts immigrants estrangers, constitueixen quasi el 15 % de la població total de Rubí. I és que fa uns 10 anys hi estaven censats uns 11.700 habitants. La seva superfície també és considerable: 7.500 metres quadrats que ocupen molts terrenys de la desapareguda masia de can Cabanyes.
Si bé avui en dia el complex que sempre s'havia batejat com a "residencial" disposa de tots els serveis públics necessaris (molts d'ells municipals) com col·legis i instal·lacions esportives, entre d'altres, van passar bastants anys des que es va posar la primera pedra fins que els seus habitants pogueren gaudir-ne.
 |
| Postal de finals dels anys 70. |
Primer de tot, abans de començar a exposar la petita història de la construcció de Les Torres i de la progressiva implantació dels seus equipaments, direm que el nom ve de les torres o cases residencials que la família Massana va fer edificar a les rodalies, precisament a l'actual avinguda que porta el seu nom.
Ens hem que remuntar al 1963 quan la família Llobateras, els amos de la masia de can Cabanyes, van vendre les seves terres i la casa pairal a una immobiliària que de fet ja tenia pensat construir-hi un imponent complex residencial, amb plena connivència de l'alcaldia "desarrollista" de Manuel Murillo.
En primer lloc la constructora Bibloc va edificar els blocs situats a l'entorn de la plaça dels Nens, a la banda sud. A partir de 1968 començaren les obres de Les Torres pròpiament dites, a càrrec de la constructora Tejala, en dues fases. A la primera, fins 1969, es construïren els blocs que es situen al voltat de l'actual plaça de la Constitució, com la torre Albatros, així com l'edifici Torre Blanca, de 15 pisos d'alçada. Posteriorment, entre el 1970 i el 1972 es bastí la Torre Estela, més a l'oest, amb les mateixes característiques que l'anterior bloc. A partir de 1974, després de l'enderrocament de la masia de can Cabanyes, varen ser aixecats els restants edificis, situats més a l'est, fins als marges del torrent de l'Alba. Aquests constituïren l'ultima promoció dels habitatges.
 |
| 1968: es comença a construir la primera fase de Les Torres |
Es va impulsar una notable publicitat del "conjunto residencial" i de fet els primers pisos de Les Torres es van vendre molt ràpidament, bàsicament a causa de la seva proximitat amb l'estació dels ferrocarrils, que comportava una gran facilitat de comunicació amb les ciutats de Barcelona i Terrassa, més en una època en què no totes les famílies podien tenir un automòbil propi.
 |
| Anunci de venda de pisos de Les Torres. Setmanari Rubricata. |
No obstant, com succeïa en molts nous barris de Rubí (i de les perifèries de les ciutats catalanes en general) en aquells temps la manca d'infraestructures bàsiques era un fenomen habitual. Veiem ara com varen anar sorgint els principals equipaments i també l'activa associació de veïns del barri, una de les primeres de Rubí.
 |
| Construcció de Les Torres. 1969. |
Un dels principals serveis (si se'ns permet utilitzar aquesta expressió) seria el del gran cinema Rubí Palace, als edificis de la primera promoció, des de 1969, un dels més grans de l'estat espanyol, amb 1.800 localitats.
 |
| Programa inaugural del Rubí Palace. Arxiu Salvador Casanovas |
El mateix any es va constituir la tinença parroquial per tal d'habilitar un local com a parròquia per a la naixent comunitat. Aquesta va començar a ser operativa el 1972, amb mossèn Blai Blanquer (que, per cert es destacà, entre altres persones, en impedir, en va, l'enderrocament de la masia dos anys després). La parròquia, en un primer moment, feia servir els baixos d'un dels edificis, que en principi anaven destinats a usos comercials, i d'aquí el nom popular de "Santa María de la Tienda" en aquells temps inicials, i és que l'església seria consagrada a la Mare de Déu en honor d'una imatge de la Verge que s'havia ubicat a la masia de can Cabanyes. Finalment, entre 1977 i 1978 es va construir el temple definitiu (un dels arquitectes va ser-ne Miquel Llugany, primer alcalde del Rubí democràtic), beneït el 1977 i dedicat a Santa Maria de Rubí.
 |
| Imatge de Santa Maria de Rubí |
L'associació de veïns de Les Torres, com ja hem apuntat, fou una de les primeres de Rubí, després de les del Pinar i de Can Vallhonrat. Va néixer el 1974 i en un principi no disposava de cap local per reunir-s'hi; aprofitava el que ocupava la parròquia de Santa Maria, és a dir, "la Tienda", fins que el 1978 ja van tenir-ne un de propi. Abraçaria també el sector d'habitatges de Rubí 2000, molt lligat al barri de Les Torres. Un dels membres més destacats va ser Llàtzer Cañizar, que lluità activament contra la massificació del barri i contra la manca de serveis i que després seria regidor del PSUC al primer ajuntament de la democràcia. Una de les principals accions que va fer l'associació, quan encara manava l'últim alcalde franquista a Rubí, va ser la lluita perquè es reconegués la il·legalitat de molts aspectes de la construcció del complex "residencial", en base a l'excés d'habitatges, que superava el marc legal, cosa que es va reconèixer el 1977. Entre moltes altres coses, també denunciaren la presència de rates als edificis Boreal i Calypso.
 |
| Actual seu de l'associació de veïns de Les Torres i Rubí 2000 |
El mateix any que va néixer l'associació de veïns i s'enderrocà la masia, el 1974, el Banc Central va instal·lar-hi una oficina al complex, i el 1975 s'hi establí una "Asamblea de los Hermanos" (és a dir, un local de culte protestant) a l'edifici Calypso.
 |
| Enderrocament de la masia de Can Cabanyes per fer la segona fase de les Torres. Foto Josep Maria Escoda |
Però potser allò que calia amb més urgència seria un centre escolar. És sabuda la manca d'infraestructures educatives a Rubí als anys 70, que tenien que absorbir la gran població infantil producte de la immigració massiva d'aquelles dècades i més als barris de nova creació. Ja el 1968 s'hi va crear la guarderia Ixent i el 1976 un grup de pares i mares i un mestre del parvulari Baldufa van crear la Cooperativa Escola Baldufa a una de les cases residencials dels Massana, que després esdevindria el col·legi Torre de la Llebre. Fins el 1980 no s'acabaria de construir el CEIP Maria Montessori a la zona de les Torres amb elements prefabricats, tot i que ja esta va previst des del 1977.
 |
| El col·legi Torre de la Llebre el 2011. Foto Jordi Vilalta |
Així doncs, a principis dels anys 80 els principals serveis i equipaments en aquest barri ja estaven consolidats, no sense haver lluitat per a aconseguir-los en molts aspectes. Mancarien encara moltes qüestions per millorar que encara segueixen vigents als nostres dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada