diumenge, 12 d’abril de 2020

Abans dels Maristes: el projecte de les Escoles Graduades

El 1931 arribà la II República i molts aires de canvi: un nou Ajuntament de Rubí, entre molts altres projectes, pensà de seguida en construir unes escoles graduades públiques. Malgrat que la població ja comptava amb les Escoles Ribas com a escoles graduades, la intenció era agrupar en un nou edifici els alumnes que rebien les seves lliçons a les deteriorades i velles escoles públiques de la vila.

Des d'aquell any fins als inicis de la guerra civil, Miquel Segura, president de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament (és a dir, el que avui seria el regidor de Cultura) fou la persona que més empenta donà a la consecució del projecte. Va ser l'artífex d'aconseguir el terreny (un turonet a l'àrea de les "Cases Barates" anomenat "vinya del Morros"), de buscar les fonts de finançament i, posteriorment, ja començada la guerra, de vigilar l'estat de les obres.

Projecte de les escoles graduades. Col·lecció Roset/Arxiu Municipal de Rubí

Per a aquest terreny de 2.780 metres quadrats adquirit per l'Ajuntament, l'arquitecte municipal F. Portillo projectà un complex de dues plantes, al voltant d'un gran pati de planta pentagonal, on hi hauria tot allò que calia en un centre educatiu avançat i modern (fins i tot un museu escolar!). La planta inferior, a més d'allotjar les dependències comunes de l'escola (serveis, sala de professors, consergeria...), acolliria les aules per als nens, i la superior les destinades a les nenes. També hi haurien aules especials, amb cabuda de 45 a 50 alumnes cadascuna, destinades a dibuix, música, treballs manuals, etc. El pati central seria el lloc on es faria la gimnàstica i l'esbarjo infantil.

Tot això era molt engrescador, però l'Ajuntament, en un principi, no comptava amb els recursos financers suficients. El pressupost per fer el complex eren de 648.396 pessetes de l'època, tal i com ens expliquen Jaume Parras i Manuel Santirso al seu llibre Rubí als pupitres. El ministeri d'educaciò aportaria 264.000 pta (després la xifra baixaria a 252.000) i el consistori de Rubí posaria la resta dels diners.

Les obres de construcció de les escoles el 1937. Foto Arxiu Municipal de Rubí

Es va demanar també un crèdit de 400.000 pta a la Caixa de Pensions, en un principi denegat, però finalment acceptat el 1936, any en què començarien les obres.

Durant la guerra es van anar aixecant les estructures del complex a càrrec de l'Ajuntament, però el preu dels elements i materials necessaris per a la seva construcció, així com el de la mà d'obra varen experimentar notables augments a causa del conflicte bèl·lic. De les 648.396 pta inicials el pressupost total va passar a 1.000.664 pta.

L'alcalde Joaquim Mariné, el 1937, va intentar que l'estat se'n fes càrrec i li cedí la titularitat de l'edifici, renunciant a les subvencions del govern central. L'últim batlle republicà, Joan Roba, el 1938, és qui va rebre la resposta afirmativa a la proposta de Mariné i d'aquesta manera els terrenys varen passar a ser propietat de l'estat central. Les obres, no obstant, restaren aturades a causa del conflicte.

Les obres, abandonades. Foto arxiu Salvador Casanovas

Després de la guerra tot va passar de nou a mans de l'Ajuntament franquista i les estructures que s'havien començat a edificar quedaren abandonades durant diversos decennis dalt del turó. El consistori va vendre el terreny a un fabricat de material elèctric que finalment no va tirar endavant amb el seu projecte i es va posar a la venda un altre cop. El 1951, segons exposa Eduard Puigventós al seu llibre Els Germans Maristes a Rubí, el va adquirir l'orde dels Germans de Sant Joan de Déu amb la intenció de construir-hi un centre de salut. Això tampoc va tirar endavant i finalment el 1967 els Germans Maristes acabarien comprant la finca.

El terreny amb les estructures, el 1962. Foto cartotecadigital.icc.cat

Les estructures abandonades es transformarien en un nou i flamant col·legi: els Maristes de Rubí.

1 comentari:

  1. Qué interesante Jordi, te enviaré un gmail solicitando unas fotos para mi nuevo libro. Me ha encantado esta entrada especialmente porque no tenia conocimiento de que el colegio maristas habia comprado esta edificación. Un abrazo

    ResponElimina