Fa uns mesos vam intentar donar una visió sobre allò que va significar l'existència de les diverses basses i safarejos escampats tant pel casc de la població com pel seu entorn rural i les diverses indústries abans que a finals del segle XIX Rubí pogués gaudir de l'aigua corrent. Però com s'alimentaven aquestes estructures, com rebien el preciós líquid vital? La riera i els diversos torrents que hi desguasses són la gran reserva hídrica de Rubí. Per tant, calia conduir l'aigua. mitjançant la instal·lació de recs, rescloses i canalitzacions, cap als diversos llocs on era aprofitada, bàsicament per a dues activitats vitals: la indústria (a partir del segle XIX) i els horts (des d'època medieval al menys), deixant a part el consum humà i l'ús domèstic, dels quals ja en vam fer ampli esment en l'entrada ressenyada.
Aquestes mines i canalitzacions havien de netejar-se cada cert temps i a tal efecte hi havia uns pous cada pocs metres a fi de realitzar aquesta tasca, bruta i perillosa, com comentava Joan Sucarrats. Precisament un bon article d'aquest autor, que ens va deixar ara fa ja uns anys, publicat al Butlletí del GCMR i del CER núm. 52 (2008) feia referència als diversos recs i canalitzacions construïts per tal de portar aigua a basses, horts i fàbriques i d'ell traurem el gruix de la informació que us oferim. Per altra banda, Josep Cahís també ens ha aportat moltes més dades que inclourem en aquesta entrada.
Si comencem per la part nord del terme municipal, hem de ressenyar el rec que portava aigua de la riera al molí de la Bastida i que regava els horts de les rodalies. Avui en dia es conserven restes de les instal·lacions que es poden visitar. Molt a la vora, però més a ponent, una mina situada al torrent de Sant Feliuet alimentava els horts de la masia de can Rosés.
 |
| Rec del Molí de la Bastida, ja al propi molí. Foto Jordi Vilalta, agost de 2014 |
Una altra resclosa era ubicada una mica més al sud, a la banda dreta de la riera, i conduïa aigua des d'una mina situada a can Fonollet (informació de Josep Cahís) a la fàbrica de cartró de la Llana, i d'aquí a l'antic molí de can Rafeló (on després s'ubicaria la fàbrica de Pich Aguilera, abans "la Seda") després de regar els horts de la Llana i de can Serra. Segons Ramon Rusiñol, fins a mitjans anys 80 era la zona de regadiu més important de la població. Parlem de la canalització que passava per sobre el pont de Can Claverí (edificat al segle XVIII), la qual, segons Cahís, moriria a una gran bassa ara desapareguda que es trobava al costat de l'antiga masia de can Claverí (davant les actuals naus de Pich Aguilera).
 |
| Rec situat sobre el pont de can Claverí. Foto Jordi Vilalta, agost de 2010. |
A la font del Bullidor confluïen dues deus d'aigua, segons explica Ramon Rusiñol (1981): una que procedia del torrent de can Ramoneda i una altra que veia de la zona de can Serra. La primera travessava la riera perpendicularment, mentre que la que venia de can Serra ho feia de manera obliqua i, després de passar per la font del Bullidor, es dirigia al peu la tàpia del cementiri vell (avui plaça de la Sardana).
 |
| Rec que portava aigua a la font del Bullidor, malmès per la rierada. Foto Bartomeu Cucurull. |
De la font del Bullidor un altre rec es dirigia a les dues basses de la Seda, fetes construir per l'industrial Narcís Menard a fi d'obtenir l'aigua per fer funcionar la seva filatura de seda, creada el 1835, la propietat de la qual posteriorment passaria per diverses mans (són les actual naus de l'Escardívol). Després d'alimentar aquestes basses regava els horts de l'Escardívol i, en direcció sud, alimentava posteriorment els safarejos dels carrers de Terrassa, Sant Sebastià, etc. Un altre ramal passava una mica més a l'est i alimentava les basses situades a l'actual passeig de Pau Claris i els carrers del Dr. Robert. Maximí Fornés, Pere Esmendia, Ramon Turró... A més, un rec seguia el curs de l'antiga riera descrivint un arc que passava pels actuals carrers del Gimnàs i de Joaquim Blume i que havia alimentat la fassina de cal Corrons. Finalment, un tub portaria també aigües a la zona de Can Fatjó.
 |
| Projecte urbanístic de 1874, on es poden veure en blau diversos recs. A la part esquerra, les dues basses de la Seda. |
Aquest sistema de conduccions és l'anomenat rec del Clausell, les conduccions del qual foren molt malmeses per la rierada de 1962. No obstant, el 1970, a fi de proveir d'aigua la piscina municipal (que en realitat era una de les velles basses de la Seda), es va fer un pou al torrent de Can Ramoneda (segons ens explica Ramon Rusiñol) comunicat amb la mina, d'on sorgia un tub que alimentava la piscina. Malgrat això, la deu es va esgotar i el 1981 es va desmuntar tota la instal·lació, per la qual cosa podem dir que ja no quedava res del Clausell.
Més avall, segons Sucarrats i Cahís, consta l'existència d'una resclosa a la riera, a la zona del Vapor Nou, que, a través d'un altre rec desviava les aigües cap a la banda esquerra de la riera i, després de passar per la zona de l'actual Rubi Forma, es dirigia vers la bassa de ca n'Alzamora, la qual proveïa les indústries situades a les seves rodalies (l'antic Vapor Vell). D'aquí un altre canal seguia en direcció a la masia de can Vallhonrat regant tots els horts situats entre les dues cases pairals. Segons Sucarrats, per sota del nivell de la riera, una mina portava encara més aigua als horts de la masia de can Vallhonrat. Al costat de la riera es trobava la font del Felip, de la qual, mitjançant una canonada, l'aigua es dirigia a la zona de la Cova Solera i des d'aquí passava al Molí dels Bessons, on hi havia una bassa i una resclosa al llit de la riera. Encara avui en dia es poden veure restes de la resclosa al llit de la riera davant del lloc on s'havia ubicat aquest molí. La rierada del 1962 va malmetre el rec i la bassa.
 |
| Restes de la resclosa del Molí dels Bessons. Foto Jordi Vilalta, febrer de 2015 |
Un altre rec portava el líquid element cap a la bassa del Molí de la Noguera i els seus horts, així com també als situats al costat de la masia de la Torre de la Llebre, per després tornar a la riera.
Des de la resclosa del Molí dels Bessons l'aigua passava a la part esquerra de la riera vers l'actual benzinera de Can Jardí, on hi havia una font. D'aquí s'extreia aigua per regar les plantacions de can Jardí i de can Calopa, més avall.
Avui en dia no queda quasi res de tot aquest conjunt d'instal·lacions que durant segles abastiren d'aigua els horts i les indústries que donaven vida a la població de Rubí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada