La serralleria d'en Ramon Solsona

Si ens dirigim al número 49 del carrer de Cervantes podrem admirar unes belles portes de ferro forjat una de les quals presenta enmig un curiós gravat d'un ferrer que colpeja una enclusa rodejat de la llegenda "Serralleria any 1925".

És el taller de forja d'en Solsona, que, encara que fa molts anys que no està en activitat, encara conserva totes les eines i la maquinària original i està considerat com a element protegit pel Catàleg i Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Natural de Rubí. A més, sembla ser que es vol revitalitzar aquest interessant espai patrimonial per part de la família i fins i tot hi ha la intenció de fer-hi alguna visita guiada.

La serralleria avui en dia. Foto RubiGuiem

Segons un article de l'estudiós local Pere Bel, aparegut al Butlletí del Centre d'Estudis Rubinencs i el Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, 47 (2003), Martí Solsona i Torrelles va arribar a la nostra població a finals del segle XIX procedent de Maldà (l'Urgell) i es va instal·lar a la plaça de l'Aurora, una de les més importants d'aquells temps a Rubí. Aquí va iniciar la seva feina de serraller.

Martí Solsona, pare d'en Ramon. Foto família Solsona

Martí Solsona va tenir tres fills: Martí, Josep i Ramon, els quals van continuar amb la mateixa feina del pare després de ser ensenyats a la seva farga. Fou en Ramon, nascut el 1899, que aniria a Sabadell i després a Barcelona a perfeccionar la tècnica de la forja de metalls,  qui més destacaria a Rubí. Per cert, seves són diverses reixes artístiques del passeig de Gràcia i del centre de la ciutat comtal.

Ramon, el 1925, va instal·lar a la nostra vila el seu taller propi, a l'actual carrer de Cervantes, 49, on encara es manté, com hem dit. La serralleria era situada a la planta baixa mentre que la planta superior era destinada a habitatge familiar. Cal destacar les boniques portes de ferro fetes per ell que encara es conserven. 

Portes de la serralleria Solsona avui en dia. Foto Jordi Vilalta

Com a obres destacades d'en Solsona al Rubí de principis del segle passat podem esmentar, entre moltes reixes i portes de ferro, les del nou Ajuntament (abans, casa Rufé) i el pom de la porta de la farmàcia Feixas (Parrilla).

El pom de la farmàcia Feixas.
Extret de la web Barcelona modernista

D'idees força esquerranes i molt actiu a la política local, Ramon Solsona es va afiliar a la CNT i va ser un dels signants de l'escriptura de compra del local de la plaça d'en Clavé (actual edifici de la CGT), destinat a allotjar el Grup Pro-Escola Racionalista (inspirat en les idees anarquistes de Ferrer i Guàrdia). A l'Ajuntament que es va formar l'octubre de 1936, ja començada la guerra civil, fou nomenat representant de la CNT local i regidor d'Hisenda i Governació. El mateix any seria també delegat de la Col·lectiva de Mecànics, Serrallers i Ferrers, on també participaven els seus dos germans, i l'abril de 1938 va ser nomenat president de la Junta de la Metal·lúrgia d'aquest sindicat a Rubí.

Per tant, no és gens estrany que un cop guanyada la guerra per les tropes franquistes, s'exiliés a França (en cotxe) i anés a raure a Alemanya, on exercí el seu ofici. Anys més tard, tornà a Rubí, on patentaria alguns estris relacionats amb la serralleria. Finalment, el taller va tancar cap a finals dels 70 o principis dels 80, segons informa Pere Bel. 

Relleu de la porta de la serralleria. Foto Jaume Roura