dimecres, 3 de març de 2021

El pas de la via Augusta per l'entorn de Rubí

En una entrada anterior vam exposar el pas de l'antiga via Heraclea pel terme actual de Rubí, una ruta que des d'època protohistòrica enllaçava els Pirineus amb el sud de la península ibèrica i que va ser esmentada per diversos autors de l'antiguitat.

Aquesta gran via de penetració seria utilitzada pels romans després d'haver conquerit les nostres terres, però cap a finals del segle I aC, amb les reformes que efectuà el primer emperador, Octavià August, es va reorganitzar (entre tantes altres coses) el sistema viari. Sembla ser, segons Pallí (1985) que fou cap a l'any 8 aC la data de l'establiment d'una nova ruta que travessava el nostre territori de nord a sud i que en molts llocs seguia el traçat de l'antiga Heraclea, però en altres es desviava per seguir camins més planers o, millor dit, més adequats a les noves realitats, marcades per l'establiment de nous nuclis urbans. 

Planell de les vies romanes del voltant de Rubí segons Margenat (2006).
En taronja, el pas de la via Augusta

Així, a la Laietània, la regió on estava inclòs el que ara és Rubí i que abraçava grosso modo les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, els dos vallesos i el Maresme, existia un tram costaner que unia les ciutats de Blandae (Blanes), Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) i Barcino (Barcelona), recentment fundada, i un altre interior, hereva d'aquella antiga via Heraclea, que pasava pels dos vallesos. Aquestes dues rutes s'unirien, pel que sembla, a l'entrada del pont d'origen romà (pont del Diable) que travessa el Llobregat que es troba situat entre els termes de Castellbisbal i Martorell.

Pont del Diable, on s'unia la via Agusta de l'interior amb la de la costa.
Foto Jordi Vilalta

Si bé, com hem dit, l'antiga via Heraclea i la seva perduració en època romana republicana és molt probable que hagués creuat Rubí, totes les dades apunten que la nova ruta que l'emperador August establí pel Vallès no va passar per dins l'actual població, ni tant sols pel nostre terme, sinó que el va vorejar, com ja havien establert historiadors i arqueòlegs com Marc Mayer i Isabel Rodà (1984) o Federic Pallí (1985). 

L'últim estudi sobre el pas de les vies romanes pel terme de Rubí és de l'estudiós i erudit local Francesc Margenat, de 2006, i, a l'espera del treball que està efectuant Pau de Soto sobre la xarxa viària a l'actual territori de Catalunya, direm que Margenat anomena "Heraclea III" el nou tram augusteu en contraposició a l'Heraclea I (la més antiga i que sí passaria per l'actual centre de Rubí) i l'Heraclea II (la d'època romana republicana i que seguiria el mateix traçat que la I). La via d'època d'August, segons aquest investigador, i tal com subscriuen altres estudiosos del tema, passaria per Cerdanyola (església vella de Sant Martí), l'actual monestir de Sant Cugat i l'ermita de Sant Llorenç de Fontcalçada (al costat de la masia de ca n'Ametller); aniria a trobar la riba esquerra de la nostra riera a l'alçada de la desapareguda masia de ca n'Ubach, seguiria per davant d'on s'havia ubicat el Molí dels Bessons i, una mica més avall, molt prop de la masia de can Calopa per després anar a creuar el Llobregat a Sant Andreu de la Barca després de passar pel Canyet  i can Pedrerol de Baix (Castellbisbal). Després es dirigiria cap al nord a través de l'actual ermita de Santa Madrona per anar a trobar el pont del Diable. També addueix la possibilitat, com veiem en el mapa que va elaborar el 2006, que es dirigís cap al nord abans de creuar el Llobregat seguint la riba esquerra del riu per després girar cap a l'oest per anar al pont romà.

Ermita de Sant Llorenç de Fontcalçada. Foto Jordi Vilalta

Cal dir que a Cerdanyola i Sant Cugat s'han trobat diversos mil·liaris (pedres que indicaven la distància en milles romanes des d'un punt determinat i que de tant en tant eren restaurades per ordre dels emperadors de torn). A Cerdanyola, concretament a can Canaletes, va aparèixer un datat en torn a l'any 300, de l'època dels emperadors Galeri i Maximià, ja del baix imperi, mentre que al monestir de Sant Cugat han sorgit dos: un datat en època de Tiberi (del 14 al 37 dC) i un altre situat cronològicament en el regnat de Claudi (41 a 54 dC). A la vil·la romana de can Cabassa, al costat de l'Hospital General de Catalunya i, per tant, prop de la ja esmentada ermita de Sant Llorenç de Fontcalçada, es va trobar un altre sense cap inscripció.

Mil·liari de l'època de Tiberi trobat a Sant Cugat
reaprofitat al baix imperi. Foto Museu de Sant Cugat

No podem deixar tampoc d'esmentar un altre mil·liari aparegut a Castellbisbal (ca n'Estaper), però on només apareixen les lletres (mal conservades) EP (Fabre, Mayer i Rodà, 1982).

Hem de tenir en compte, no obstant, que l'aparició de mil·liaris no ens ofereix la certesa que hi passés una via romana, ja que existeix la possibilitat que hagin estat traslladats en algun moment de la seva història. Per exemple, el de Castellbisbal havia estat utilitzat com a base d'una creu.

L'actual població de Rubí (possiblement l'antiga Rubricata?) estava ubicada entre dues mansiones o llocs de repòs i abastiment que es situaven a les principals vies: Arrago (potser l'assentament romà trobat al voltant del santuari de la Mare de Déu de la Salut, als afores de Sabadell) i Ad Fines (molt probablement la població de Martorell), separades entre sí 29,6 km (20 milles romanes). Aquestes parades surten esmentades als vasos votius de plata trobats a Vicarello, prop de Roma i datats precisament en època d'August. Margenat, no obstant, no fa passar la nova via Augusta per Arrago, situada a uns 10 km en línia recta al nord de Cerdanyola, sinó que creu que el tram entre aquella mansió i la d'Ad Fines és el que correspon amb els traçats anteriors al primer emperador (és a dir el que ell anomena Heraclea I i II). Però possiblement la ruta antiga possiblement se seguiria utilitzant si admetem la tesi de Margenat i és la que es descriu a l'itinerari ressenyat als vasos.

Els vasos de Vicarello. Font: roma1esoccss.blogspot.com

El fet és que tots els estudiosos actualment estant d'acord en assenyalar que és molt difícil precisar la ruta entre Arrago i Ad Fines i s'han proposat moltes hipòtesis. 

En època medieval el pas d'aquesta gran via romana es va mantenir en alguns topònims. Així, veiem com al Cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès apareix una strada publica l'any 995, o el nom de Fonte Calciata el 986, igual que a altres documents datats al segle XI. 

També destacarem que, complementant les grans vies que travessaven el nostre territori, existien altres de secundàries: una (que Margenat anomena "la Viastrella") des de la ciutat d'Egara (Terrassa) es dirigia fins a la zona de can Campanyà (Castellbisbal) i estava jalonada per un conjunt de torres (les Martines, can Fonollet, i les dues que possiblement eren a can Fatjó i a can Pi de Vilaroch); una altra via partia també d'Egara i es dirigia a l'ermita de Sant Llorenç de Fontcalçada després de passar pel molí de la Bastida, can Rosés i can Sant Joan, i finalment ressenyem la que de Rubí menava a l'actual població de Sant Cugat del Vallès passant per la vil·la romana de ca n'Oriol.

Restes de la torre de les Martines. Foto Jordi Vilalta

Altres caminets encara més secundaris i que moltes vegades encara han sobreviscut fins els nostres dies unien els assentaments rurals romans (vil·les) amb les vies importants.

Així doncs, l'actual Rubí es trobava dins el rovell de l'ou dels encreuaments de vies que travessaven la regió de la Laietània, cosa que afavorí el seu desenvolupament com a comunitat.

Bibliografia

-  Fabre, G., Mayer, M., i Rodà, I., 1982: “Epigrafia romana de Rubí i els seus encontorns”, Butlletñi Grup Col·laboradors Museu Rubí (BGCMR), 5, juny de 1982, p. 81-104.

-  Mayer, M., i Rodà, I., 1984: La romanització del Vallès segons l’epigrafia, Museu d’Història de Sabadell.

 Margenat, F., 2006: “Vies romanes de l’entorn de Rubí. Els seus antecedents ibèrics i les seves perduracions medievals”, BGCMR, 50, p. 2-52.

- Pallí, F., 1985: La vía Augusta en Cataluña, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada