La plaça del Dr. Guardiet actualment és un espai de socialització ciutadana que es troba al redós de la més que mil·lenària església de Sant Pere de Rubí.
No obstant, fa centenars d'anys el seu aspecte i també les seves funcions eren molt diferents de les d'ara; a més de lloc de reunió, era zona de mercat i cementiri.
 |
| Vista de les excavacions de 1993 a la part sud de l'església. Foto J. M. Roset |
Per trobar els orígens d'aquest espai d'enterraments que es situà durant molts segles al costat de l'església de Sant Pere, ens hem d'endinsar als segles del baix imperi romà, quan el cristianisme començà a tenir força peu a les nostres contrades i fou a poc a poc adoptat per les classes dirigents.
És molt possible que a mitjans segle V la gran vil·la romana que ocupava el centre de Rubí incorporés a les seves dependències un conjunt dedicat al culte cristià, atès que molts membres de les elits es convertiren a la nova religió, l'oficial de l'imperi romà a partir de finals del segle IV. Aquest possible temple paleocristià, base i precedent de la futura església de Sant Pere, aniria rodejant-se gradualment d'enterraments, com seria costum a partir d'aleshores. Tot això cau en l'àmbit de la hipòtesi encara que ens ho fa pensar les troballes que descriurem a continuació.
L'any 1946, segons explicava l'historiador local Josep Serra, es van efectuar unes rasses on ara es troba la part de la plaça del Dr. Guardiet, en aquells temps ocupada per l'antiga fonda de cal Sabaret i ara per diverses terrasses de bars, dins del context de les obres que havien de culminar amb l'aixecament de l'edifici ara enderrocat de l'antiga biblioteca, museu, correus, etc. Els obrers van descobrir una necròpolis o cementiri amb enterraments els més antics dels quals molt possiblement eren datats entre el segle V i el X. Eren elaborats a base de teules planes disposades formant una mena de cabana de planta rectangular (a Itàlia les anomenen "alla capuccina"). També en trobaren altres directament excavats al terra que eren coberts amb pedres planes procedents de can Calopa, aquests molt probablement d'època posterior. Va aparèixer també una tomba infantil constituïda per una àmfora romana dels segles V o VI dC en la qual el cap del nen (o nena) mirava cap a l'església i els peus eren a orient (cal dir que en aquella època era comú l'ús de recipients amfòrics com a lloc de sepultura d'infants).
 |
| Aspecte que tindria una sepultura de teules. Museu Etnogràfic Vallhonrat. Foto J. Vilalta |
Si ens remuntem encara més abans quant a descobriments arqueològics, hem de dir que a principis del segle passat, concretament entre els anys 1927 i 1928, van aparèixer al subsòl de l'altar de la Puríssima, a l'església de Sant Pere, unes sepultures antropomorfes (en forma de cos humà) cobertes també amb lloses de can Calopa i que molt probablement es troben datades al segle X. Dins d'una d'elles va aparèixer una mena d'amulet de pedra amb un forat.
 |
| Enterraments medievals descoberts els anys 20 sota l'església de Sant Pere. Revista Saba Nova, 1926 |
Les sepultures més antigues que varen excavar, no obstant, no eren d'època baix imperial, sinó del segle X. És bastant probable que la construcció del cementiri medieval fes que es destruïssin tombes i estructures romanes anteriors. De fet es van trobar a algunes tombes elements romans reaprofitats, cosa que també demostra la continuïtat de l'espai com a necròpolis.
Es descobriren 76 enterraments, dels quals 20 eren infantils, en una àrea que, a ran d'una nova intervenció efectuada el 1994, es va saber que des de la porta de ponent de l'església arribava fins al bar de Can Nadal, aproximadament. Segons els arqueòlegs que intervingueren, encapçalats per Goretti Vila, les sepultures medievals eren de set tipus: de fossa simple, piriforme (en forma de pera), antropomorfes, excavades al terreny natural, de protecció parcial, antropomorfes amb una protecció de lloses, còdols o altres elements, i de forma indeterminada. Les aparegudes davant del bar Can Nadal el 1994 eren de fossa simple i de coberta de lloses. A tota l'àrea del cementiri medieval les més abundoses eren les de fossa simple. Totes estarien cobertes i algunes serien utilitzades novament en una època posterior.
 |
| Diverses tombes trobades a la plaça del Dr. Guardiet entre 1993 i 1994. Font: Arqueociència |
El 1994, any en que es va confirmar la gran extensió de la necròpolis, també es descobriren dues sepultures posteriors al segle XV que disposaven d'una caixa de fusta, i un ossari datat entre els segles XVI i XVIII. En aquests temps un simple sudari cobria el cos del difunt o difunta i deixava lliure la cara, els mans i els peus; les seves restes eren transportades en una llitera fins a la fossa on reposaria. Poques persones eren enterrades dins un taüt de fusta, cosa que demostra la singularitat de les dues sepultures abans esmentades.
Deixant de banda la descripció de les cerimònies funeràries, direm que durant els segles posteriors a l'edat mitjana hi havia persones privilegiades com rectors, clergues o prohoms de les masies més importants que tenien dret a rebre sepultura dins el temple parroquial o en el subsòl d'alguna capella de les que varen començar a edificar-se després del segle XV. El 1657 Barthomeu Pich de Vilaroch, de la masia del mateix nom, fou enterrat sota la capella de Nostra Senyora del Roser i el 1732 Maria Frulles, de la Torre de la Llebre, va rebre sepultura sota la capella dedicada a la Verge Maria. Per donar un exemple de religiosos que varen rebre aquest privilegi, afegirem que el 1830 va ser enterrat sota la capella del Sant Crist el cos del rector Jaume Coinars.
Abans que el 1847 el cementiri parroquial es traslladés a l'actual plaça de la Sardana, en aquells temps dins les possessions de la marquesa de Moja amb la qual es va fer el contracte pertinent, encara es van fer algunes rehabilitacions durant el segle XIX. El 1811 es va arreglar la teulada i la paret, i el 1844 s'hi plantaren uns 50 arbrets. Curiosament, en un plànol del centre de Rubí datat del 1862, encara es veu una àrea a la part sud i occidental de l'església amb la llegenda "cementerio antiguo".
 |
| Planell de la plaça de l'església de 1962, fet per Pau Tambrú on es pot veure la ubicació del cementiri antic. |
Durant quasi cent anys la necròpolis parroquial de la gent de Rubí, doncs, estaria ubicada a l'actual plaça de la Sardana, en aquells temps uns terrenys situats als afores de la població, fins que a mitjans del segle passat, el 1944, es va traslladar a l'actual emplaçament a can Rosés.
Bibliografia
- Arqueociència, 1994a: "Resultats de les excavacions de la Plaça Dr. Guardiet", Ressenya, 36, març de 1994, p. 6.
- Arqueociència, 1994b: "Prospeccions arqueològiques a la plaça del Dr. Guardiet", Ressenya, 38, maig de 1994, p. 5.
- Bertran, J. L,, 1986: "Família i mort en una petita comunitat rural (segles XVI al XVIII)", a Aproximació a la Història de Rubí, Ajuntament de Rubí, p. 145-167.
- Margenat, F., 1985: "Els orígens de la parròquia de Sant Pere (3a part)", Butlletí Grup Col·laboradors Museu Rubí, 19, desembre de 1985, p. 54-64.
- Montiel, J., i Parras, J., 1998: "L'església i el clergat a Rubí durant el segle XIX", Butlletí Grup Col·laboradors Museu Rubí, 42, Nadal de 1998, p. 60-64.
- Rufé, M., 1987: Sant Pere de Rubí els darrers 200 anys, Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí.
- Vilalta, J., 1995: "La plaça del Dr. Guardiet, espai de trobada i nucli històric de la ciutat (2a part)", Ressenya, 45, gener de 1995, p. 5.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada