La masia i la nissaga dels Ramoneda

Ja hem parlat al blog d'algunes masies destacades del municipi. Aquesta vegada ens detindrem en una que s'ha mantingut ben viva fins a l'actualitat i que la regenta la mateixa família des de fa 500 anys: els Ramoneda. 

La masia de can Ramoneda fa uns quants decennis. Foto Ajuntament de Rubí

No parlarem en aquesta entrada dels antecedents iberoromans i romans de la masia, que havia estat en aquells reculats temps una vil·la o assentament rural. Sí ens remuntarem, però, al segle XII, quan apareix esmentada com a mas Clapers o Clapera (mot que vol dir "munt de pedres"), concretament en una venda efectuada el 1187 a Pere de Xercavins de dues peces, una de les qual era situada als "Clapers", "sobre aquella serra que allí teniu per Sant Pere" i és que el mas i les seves terres eren una propietat alodial de la parròquia de Sant Pere de Rubí. 

Els Clapers o Clapés van administrar la masia i les terres durant diversos segles fins a finals del segle XV. Al segle XIII també surt esmentat com a mas Clapers i del 1271 coneixem un cert Benet des Clapers (hem de destacar que en aquells temps medievals encara es parlava "salat" a la costa catalana). Una mica més endavant, el 1351, apareix Elisa de Clapers, que va morir sense descendència, per la qual cosa el rector de Sant Pere va demanar als senyors del castell de Rubí el cobrament de la tercera part dels béns de la difunta (era un mal ús feudal anomenat "eixòrquia"). Finalment, el 1441 consta que la família Clapers va aconseguir per privilegi reial la carnisseria de Rubí, al barri de la Sagrera que s'havia anat formant.

Una altra vista de can Ramoneda, de principis d'aquest segle
Web de la masia.

Com va adquirir el nom de can Ramoneda, el qual ha arribat fins a l'actualitat? A finals del segle XV Antoni Clapers i la seva muller Eulàlia només van tenir una filla, Estevaneta,  que es va casar el 1473 amb el pubill Antoni Ramoneda. Fou una persona enèrgica i emprenedora que va arribar a ser batlle de la població el 1488, el 1503 i el 1512 (en aquells temps els alcaldes tenien un mandat molt curt). El 1511, Antoni Clapers, abans de morir aquell mateix any, va fer testament en favor del seu nét Bartomeu Ramoneda (que, per cert, també arribaria a ser batlle el 1521) i a partir d'aquell moment, com solia succeir a moltes altres masies quan la filla contreia noces amb un pubill de fora, la casa ja va assolir la seva denominació actual. Els membres d'aquesta família sempre han tingut una rellevància especial a Rubí i hi han ostentat diversos càrrecs polítics i religiosos. Així, nou Ramonedes han exercit el càrrec de batlle de Rubí, com en Francesc, que va ser-ne fins a quatre vegades, superant fins i tot a l'Antoni que, com hem vist ho havia estat tres.

De finals del segle XV, quan va començar aquesta etapa d'esplendor de la nissaga i de la casa pairal, data el bell finestral trilobulat amb relleus florals que encara podem contemplar a la façana, a la seva part esquerra.

Finestral de can Ramoneda. Foto Dani Ramoneda (2011)
Font: poblesdecatalunya.cat

Al fogatge o cens de 1553 també surt esmentada la casa i si ens endinsem ja al segle XVII, del qual possiblement data la portalada adovellada de pedra sorrenca d'arc de mig punt de la masia, trobem en Magí Ramoneda com a propietari, el qual posseïa els alous o terres dels masos Martorell, Madorell i part del de Libra. És a dir, el casal tenia altres petits masos que en depenien, com passava a moltes masies en aquells segles de l'edat moderna. Com a gran explotació agrària que s'havia configurat, va requerir mà d'obra fins i tot de fora de les nostres fronteres i així tenim constatada en aquest segle XVII la presència d'immigrants occitans que hi treballaven de temporers i que s'allotjaven en unes dependències (avui desaparegudes) que eren anomenades "la França". No obstant, també comptaven amb treballadors que avui en dia diríem "autòctons" i així hem de constatar que en un document de 1717 figura un mosso que treballava a la masia amb el nom de Francesc Vallès. 

Foto de portada d'un programa de la festa de Sant 
Antoni on podem veure la porta adovelladai la finestra
de finals del segle XV

El màxim apogeu de la masia i les seves terres va tenir lloc al segle XIX. En el mapa del cadastre de 1855, elaborat per mossèn Malet, veiem que les seves terres, amb una extensió de més de 80 ha, delimitaven al nord amb les possessions de can Fonollet, can Pòlit, can Rosés i la casa Serra del Molí, mentre que a l'oest ho feien amb les del castell (que pertanyien a la marquesa de Moja), al sud amb les terres del mas Papabous (ara desaparegut) i de can Bosch, i a ponent amb les de can Roig. Dins d'elles es trobava encara l'ermita de Sant Muç (poc després passaria a dependre del Bisbat de Barcelona) i també hi passava un bon tram del torrent que té el mateix nom de la masia que tractem. Pel que fa a l'ermita hem de dir que a can Ramoneda s'hi hostatjaven els pelegrins, entre ells els populars "xatus" que acudien en romeria als aplecs.

Possessions de la masia a mitjans segle XIX segons el cadastre de Mn. Malet

Arquitectònicament parlant, del segle XIX es data un recinte situat a la part nord-est de la masia al costat del camí que baixa vers el torrent i on s'hi troba una entrada a l'antiga mina que arribava fins a Sant Muç, la qual alimentava la bassa de can Ramoneda. També podríem datat d'aquest temps les finestres geminades de les golfes que es veuen a la façana principal.

Porta nord de la masia, al costat del camí que baixa al torrent.
Foto Jordi Vilalta, agost 2010

El cultiu del cep va ser el protagonista dels camps que depenien de can Ramoneda al segle XIX. Del raïm de les seves vinyes s'elaboraven vins blancs i negres que es destinaven a l'exportació.  Joan Ramoneda va aconseguir premis per als vins de les seves terres: medalla d'or a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 i medalla de bronze a la Nacional de Madrid de 1887.

Diploma aconseguit per Joan Ramoneda. Foto Joan Alemany

Precisament del segle XIX es conserva dins la masia una màquina trinxadora de raïms feta pel taller rubinenc de Marcel·lí Salvatella.

Els Ramoneda, a finals del Vuit-cents, també es destacaren a l'activitat política, com ja havien fet els seus antecessors en la vida municipal. En aquest aspecte no podem deixar d'esmentar Marià Ramoneda, que, per cert, va renovar les vinyes de les terres de la masia, a més de jutge municipal, va ser president del Cercle de Rubí el 1885, un dels fundadors de la Lliga Catalanista de Rubí el 1887 i delegat local a les Bases de Manresa el 1892. També col·laborava activament en la parròquia de Sant Pere.

Can Ramoneda. Quadre de Lupe Villaret

Els últims anys del segle XIX van estar marcats per la crisi provocada per la pesta de la fil·loxera, un insecte que afectà mortalment les vinyes de Rubí i de tot Catalunya. Tant és així que per a molts conreus castigats per la plaga, entre ells els dels ceps de can Ramoneda, el 1895 es va demanar l'exempció de pagar la contribució territorial, cosa que va acabar amb un decret de condonació d'aquesta obligació fiscal.

Un cop superada la crisi fil·loxèrica i entrats al segle XX, els cultius es van recuperar fins que a partir dels anys 60 el sector de l'agricultura a Rubí va entrar en una decadència de la qual mai no es recuperaria. Respecte a aquests temps de canvi i de crisi, hem de ressenyar una luctuosa anècdota d'un fet que precisament va tenir lloc el 1965, quan un lladre va assassinar el propietari Salvador Ramoneda, encara que al cap de pocs dies seria detingut per les forces de l'ordre.

Vista de la masia el 1991. Foto col·lecció Salvador Casanovas

Avui en dia la finca està regentada pels germans Aleix i Dani Ramoneda, els descendents actuals de la llarga nissaga de propietaris, que han convertit la masia en un bonic lloc per a festes i celebracions i o es cultiven calçots. Podeu consultar la seva web per si us animeu a organitzar algun esdeveniment especial.

Quan visiteu la masia, protegida al catàleg de patrimoni local com a Bé Cultural d'Interès Local (fitxa P5), a més dels elements arquitectònics que hem assenyalat al llarg d'aquesta entrada, podeu demanar que us ensenyin la biblioteca que es conserva, iniciada al segle XIX, i l'arbre genealògic dels Ramoneda, que començaren a portar les regnes de la casa a partir de principis del segle XVI, com hem vist.

I és que els germans Ramoneda en poden estar ben orgullosos!

Bibliografia

- Catàleg i Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Natural de Rubí, Ajuntament de Rubí, 2004.

- Garcia, L., 1995: "Sant Pere de Rubí a l'època baix-medieval; segles XII, XIII, XIV i XV", Butlletí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, març de 1995, p. 309-318.

- Garcia, L., 1996: "Sant Pere de Rubí: la seva evolució de parròquia rural a urbana", Butlletí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, març de 1996, p. 340-349.

- Garcia, L., 1998: "A Rubí, la flor del vi", Butlletí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Nadal de 1998, p. 20-28.

- Rufé, M., 1984: "Les masies de Rubí i la seva gent", Museu de Rubí.