dimarts, 16 de juliol de 2019

La pesta de la fil·loxera a Rubí

Des de temps dels romans, Rubí havia estat durant moltes èpoques de la seva història, una zona productora de vi. Els segles XVIII i XIX varen marcar l'apogeu d'aquest cultiu, fins que a finals dels anys 80 del XIX, una plaga procedent de França va començar a arruïnar els ceps locals, que ocupaven  en aquell temps un 75 % de les terres del municipi.

El protagonista d'aquesta plaga era la fil·loxera (Daktulosphaira vitifoliae o Phylloxera vastratrix), un insecte paràsit del cep que provocà que molta gent que vivia d'aquest cultiu (especialment els parcers o rabassaires) haguessin d'emigrar a Amèrica llatina entre altres llocs. La plaga afectà especialment les classes mitjanes i baixes, ja que l'agricultura estava en mans de grans propietaris dels quals depenien els seus parcers.


Ja el 1880 l'Ajuntament de Rubí va rebre un avís de la Diputació de Barcelona en el qual s'instava a adoptar mesures en cas que la plaga arribés al municipi. També es va establir un import especial per sufragar despeses en el seu cas.

Els primers brots de la pesta, si fem cas als estudis de Lluís García i Núria Julià, varen sorgir a unes vinyes de la Guinardera, entre Rubí i Sant Cugat, el 1886. I al cap de tres anys tots els ceps del terme ja estaven afectats.

Símptomes de la fil·loxera en una fulla de cep

La pesta de la fil·loxera, com ja hem avançat abans, perjudicà molt els rabassaires, que varen haver d'extingir els seus contractes de parceria en morir els ceps que cultivaven i es varen haver d'agremiar per trobar solucions. Ja hem dit que molts optaren per emigrar. A més, la crisi del cep no només va afectar els pagesos, sinó també l'economia local en general.

Es varen prendre mesures. El govern va reclamar als terratinents un impost d'una pesseta per hectàrea, i una mica després, el 1889, una llei eximia de la contribució les vinyes replantades amb ceps americans. I és que a França els agricultors varen començar a creuar espècies americanes resistents a la plaga ("Barbados") i a casa nostra una sèrie d'entitats varen impartir cursets per ajudar als pagesos replantar els ceps amb peus americans; es diu que a Rubí els millors resultats foren els de Josep Torras.

Acció d'empeltar amb peu americà (tret de YouTube)

Seguint amb les mesures per revitalitzar l'agricultura del cep, l'alcalde rubinenc Miquel Viver va dictar un ban en el qual es deia que tot veí, abans de plantar vinyes, ho havia de comunicar a l'autoritat; també s'establiren premis a qui descobrís qualsevol qui plantés sense permís i a qui descobrís lladres de ceps (que començaren a abundar molt en aquells anys).

A poc a poc els ceps creuats amb empelt americà començaren a repoblar les terres de Rubí; el 1893 ja teníem unes 7 hectàrees.  Algunes propietats com Can Pòlit no varen resistir la crisi, però altres masos com Can Copes o Can Tapis varen agafar una notable embranzida.

Can Tapis superà molt bé la crisi fil·loxèrica. Foto J. Vilalta

Rubí havia superat, una vegada més a la seva història, una crisi i omplia de noves esperances el seu futur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada