divendres, 12 de juliol de 2019

El catalanisme conservador a Rubí abans de la guerra civil: els Pomells de Joventut i el setmanari Endavant

En diverses etapes de la nostra història, el catalanisme ha estat vinculat amb la ideologia conservadora. Com a botó de mostra hem d'esmentar els Pomells de Joventut, que foren impulsats per l'escriptor català Josep Maria Folch i Torras i  que eren una de les més genuïnes expressions del catalanisme catòlic. Es tractava de grups juvenils que reivindicaven el patriotisme català des d'una òptica cristiana i organitzaven aplecs i altres activitats per tot el territori. Nascuts el 1920, foren prohibits el 1923 a ran de la dictadura de Primo de Rivera.

A Rubí varen néixer el 1921, de la mà de mossèn Antoni Malats, vicari de la parròquia de Sant Pere, en aquells moments regida pel Dr. Josep Guardiet. El primer grup masculí de Pomells va rebre el nom de "Sant Muç" i era format per persones com Rossend Batlló, Pere Rosés, Martí Torralba i Manuel Camps (com a president). Hem de dir que Josep Fortino, futur alcalde de l'època franquista, també formà part dels Pomells. El grup femení es deia "Núria" i el constituïen noies com Cecília Torrents, Montserrat Arís o Eulàlia Rosés (presidenta). Es reunien a un local del carrer de la Unió, que abans havia estat el cafè Cots, i el seu òrgan d'expressió era el setmanari Endavant, fundat pel Dr. Guardiet, el primer número del qual aparegué el primer de desembre de 1921, i que era l'òrgan d'expressió del conservadorisme catòlic i catalanista de Rubí.


Per als Pomells i la redacció del setmanari, la idea de patriotisme no podia ser laica; havia d'estar unida a la defensa del catolicisme (seguint els postulats de Torres i Bages, a La Tradició Catalana, publicada el 1892). Afirmaven que Catalunya tenia dret a ser un poble lliure, encara que, tret d'alguns membres que fins i tot varen postular l'acció armada a la manera dels patriotes irlandesos catòlics de l'època, no defensaven l'independentisme pur i dur, que també va néixer a la mateixa època, val a dir. També creien en "les santes tradicions de la terra"; de fet contraposaven la puresa moral de l'habitant del camp front a la decadència de la ciutat, un lloc comú de la ideologia conservadora.

El 1927, quan ja no existien els Pomells, el Dr. Guardiet va crear el Casal Popular, al lloc on actualment es troba l'Escola Montserrat, però que anys després passaria a ocupar l'antic edifici de la Joventut Nacionalista, a l'actual carrer de Pere Esmendia (on encara es troba actualment). Era el centre cultural del catolicisme rubinenc i on s'ubicava la redacció del setmanari Endavant, el qual continuaria la seva trajectòria fins el 19 de juliol de 1936. El director de la publicació fou sempre Remigi Brustenga i passaren per la redacció persones com Josep Colomer, Josep Turu, Eulàlia Rosés (presidenta de la secció femenina dels Pomells) o Margarita Torra. 

Seu del Casal Popular a la primera meitat del segle XX.
       
En època de la II República, des de les pàgines d'Endavant sempre sorgirien crítiques a les actuacions dels ajuntaments controlats per les forces d'esquerra. De fet, Remigi Brustenga es presentaria a les eleccions municipals de 1934 per l'agrupació de dretes Defensa Ciutadana.

Remigi Brustenga. Fons Marroyo

La guerra del 1936 va suposar tot un trasbals per al país, no només pel nombre de víctimes, sinó també per la difícil presa de posició ideològica de molta gent que se sentia catòlica i conservadora, però que tampoc podia admetre els intents franquistes d'anorreament de la cultura i la llengua catalanes.

Cap comentari:

Publica un comentari