dilluns, 21 de maig de 2018

L'ermita de Sant Muç

Avui ha tingut lloc una nova edició de la popular Festa dels Xatos, rehabilitada els anys 80 i vinculada a l'ermita de Sant Muç, un entranyable element, no només de la devoció popular de la gent de Rubí, sinó també del nostre patrimoni cultural.

L'ermita i la Festa actual dels Xatos. Foto Joaquim Gracia.

L'edifici actual, d'una sola nau, data del segle XVIII, mentre que la masoveria del costat és del XIX. Concretament, fou el 1759 quan es varen fer reformes profundes a la vella esglesiola d'origen medieval, el document més antic de la qual és del 1307 (està esmentada en un llegat de 12 diners a la llàntia de Sant Muç per part de Guillem i Elisenda de Vilaroc). La rehabilitació operada al set-cents va tenir com a resultat l'elaboració d'un nou altar (que seria cremat el 1936), el presbiteri de sobre la nau i les pintures de tema religiós del sostre interior, ara en procès de restauració, i que ens mostren escenes de la vida de Sant Muç. Una mica més tard, el 1771, es va instal·lar el petit campanar de cadireta, i, en una època indeterminada, però que creiem no allunyada dels finals del segle XVIII, l'atri amb columnes i l'escalinata que permet accedir-hi.

Postal antiga (1906) de l'ermita de Sant Muç. Font: todocololeccion.net

Cal esmentar que el 1980 es va trobar al subsòl de l'estatge dels exvots una pedra litogràfica que servia per imprimir estampes de l'altar de Sant Muç, segons informa el text que podem veure a l'entrada del recinte de Sant Muç i la masoveria venint des de la carretera que hi porta.

Els aplecs de les colles dels Xatos, entre el segle XVII i principis del XX, i altres celebracions de tipus religiós i festiu, han fet que aquesta ermita constitueixi un element important dins el nostre llegat etnogràfic. A més, a partir dels anys 80 es va tornar a revitalitzar la festa i aixó ha fet que l'esglesiola s'integri plenament al nostre calendari festiu, com sempre havia succeït.

Als anys 80 es va revitalitzar la Festa dels Xatos. Foto de l'època.

Hem de ressenyar també que des de fa pocs anys, concretament el 2012, i després de molt temps d'abandó, s'està consolidant arquitectonicament l'edifici. Mercés a l'Ajuntament, la parròquia de Sant Pere, les aportacions econòmiques dels feligresos i les de diverses entitats de la ciutat (amb l'organització de festivals benèfics, per exemple), a poc a poc, l'ermita ha anat rehabilitant-se quant a la seva estructura física. També les pintures de l'interior, com hem apuntat abans, estan recuperant-se de l'oblit.

Obres de rehabilitació de l'ermita. Foto Joaquim Gracia.

No podem deixar d'esmentar l'edifici veí, la masoveria, construït a mitjans segle XIX i que en un principi era el lloc on vivia el guarda de l'esglesiola i on es venien estampes, ciris i records. Actualment, després d'haver servit un temps també com a fonda, és un bar.

La masoveria i a l'esquerra l'ermita. Anys 80. Foto Sergi Colomer

I no ens oblidem de la font! Recentment també restaurada per diverses entitats ciutadanes, té una llarga història a la qual ja vam dedicat una entrada d'aquest blog fa quatre anys. Malauradament, d'ella encara no raja aigua, però s'hi fan activitats al seu voltant com l"Arran de Font" cada juliol, que contribueix a dinamitzar-la i a fer-la conéixer.

Estat actual de la font de Sant Muç.


Cap comentari:

Publica un comentari