Miquel Rufé, polític i erudit local

Si bé fa uns dies vam parlar de Pere Aguilera i Garriga, lluitador del catalanisme social i alcalde de Rubí a la II República, ara oferirem unes pinzellades sobre la figura d'un altre rubinenc destacat que també fou batlle de la vila, però en un context força diferent, i que a més fou un eminent erudit local. Ens referim a Miquel Rufé i Majó.

Va néixer al mateix Rubí el 1921, a la casa pairal dels Rufé, que poc després seria l'actual casa de la Vila. De família catòlica i conservadora, en època franquista, en època de l'alcalde Josep Fortino, seria nomenat cap de la Falange local (1949-1962) i delegat local de la CNS (Central Nacional Sindical) de 1949 a 1950. El 1955 fou designat segon tinent d'alcalde, i de 1958 a 1961, primer tinent d'alcalde, és a dir, era la mà dreta d'en Fortino. Amb ell i altres personalitats de la vila van fer diverses realitzacions: el setmanari Rubricata, el monument a Anselm Clavé, la inauguració de la Biblioteca Popular i el renovat Museu de Rubí, l'Escola Municipal de Música, la pista de la Cooperativa... A més, entre 1956 i 1962 també fou el representant de l'Ajuntament a la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí (FMBR).

Rufé, quan era cap de Falange. Foto M. A. Jorba

Entre març i octubre de 1962 va dirigir la política municipal com a batlle de la població, però fou destituït (oficialment es va retirar voluntàriament) després de manifestar el seu suport als escoltes que ajudaren en les tasques que varen tenir lloc els dies després de la rierada quan un dirigent falangista de zona va donar l'ordre que tots havien d'anar amb la camisa blava. A partir d'aquell moment es dedicaria plenament a la cultura local. Va fundar el Cercle Filatèlic i Numismàtic i va ser secretari de la FMBR i conservador del Museu de Rubí entre 1969 i la seva mort.

Caricatura de Pere Jacas

Amb l'arribada de la democràcia, el 1979 Miquel Rufé va ser escollit president de la secció local d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i seria regidor de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Rubí entre 1987 i 1991. Seguiria amb la seva passió per la història de la ciutat, testimoni de la qual és la seva participació activa en l'organització de la celebració del Mil·lenari el 1986, a més de la redacció de nombrosos articles a la premsa local i al Butlletí del GCMR-CER. I a més alguns llibres com Les masies de Rubí i la seva gent, així com Sant Pere de Rubí els darrers 200 anys. Finalment, cal dir que cada any escrivia una peculiar Nadala amb algun tema concret del patrimoni i la història de la població, especialment de tema religiós (póstumament es van publicar totes en un volum anomenat Brins d'històra. Les nadales de Miquel Rufé, editat per la FNBR).

Va morir el 2002 presa d'un atac de cor. Rubí va perdre un important erudit, però ens ha quedat la seva obra.