Rubí i l'antiga via Heràclea

Des de temps immemorials el terme de Rubí, situat a  la depressió prelitoral que consitueix el Vallès, fou un lloc de pas. Una antiquíssima via (o potser conjunt de camins) que anava de nord a sud, a cercar les terres de Cadis, passava amb tota seguretat per la ciutat que ara habitem. És la via Heràclea, anomenada així en honor de l'heroi grec Hèracles, que acudí a terres hispanes a complir un dels seus dotze treballs: robar el ramat de bous del monstre Gerió, i que per tornar a Grècia utilitzaria aquest camí.

El que sí és cert és que ja des de temps molt antics aquest "corredor mediterrani" travessava el Vallès i per València i Múrcia, es dirigiria a terres de la vall del Guadalquivir. En època imperial romana serà la via Augusta.

Al segle II aC fou senyalitzada amb miliaris, o pedres cilíndriques que indicaven les milles romanes. A més, cal destacar que els exèrcits romans, després de deembarcar a Emporion (Empúries), preferien anar per terra si volien dirigir-se a Tarraco, la seva gran base militar per conquerir la península. És a dir, per Rubí haurien passat  totes les tropes que des del nord s'haguessin dirigit al sud peninsular: els Escipions, i després grans comandants militars romans com M. Porci Cató o el mateix Juli Cèsar...

Camí de Rubí a Castellbisbal, per on possiblement passà l'Heràclea

Pel que fa a l'itinerari de la via Heràclea a la nostra comarca, ja l'investigador granollerí Josep Estrada havi indicat que la ruta passaria per Llinars, Gallecs, Palausolitar, Polinyà, l'ermita de la Salut (Sabadell), Sant Quirze del Vallès, Can Ferran i Rubí, per anar a parar al Llobregat, a Castellbisbal. Francesc Margenat ha dedicat bastant temps a estudiar el pas de les vies romanes a Rubí i pensa que, pel que fa al trajecte per la nostra població, aquest aniria des de la Bastida (venint de l'ermita de Sant Feliuet de Vilamilanys), cap al centre de Rubí, i d'aquí a Can Fatjó, l'ermita de Sant Genís, i ja a Castellbisbal, la masia de Can Campanyà (on al costat hi ha pedreres romanes), Can Riquer, Can Coromines i el riu Llobregat, al lloc on després le legions de l'emperador August construïrien el pont romà ("el del Diable").

Una de les versions del pas de la via Heraclea pel terme de Rubí

Al terme municipal de Rubí s'ha trobat restes arqueològiques que semblen confirmar aquest traçat, co trams empedrats a la part del Rubí nord o a can Fatjó, que tenen ja una cronologia de l'època de l'imperi romà, però que eren la continuació de la via preexistent.

A part d'aquesta via principal, que en època imperial, seria un ramal de la via Augusta interior, hi havien camins secundaris. Un d'ells és el camí vell de Sabadell, que de la Serreta anava a can Tiraïres i al Pinar, per enllaçar després amb l'Heràclea a Sant Feliuet. Prop d'aquesta via secundària s'ha trobat restes d'una torre romana que té una cronologia que comença al segle I aC, al lloc que ara ocupa el dipòsit general d'aigües (a Penjallops). Un altre camí és el que F. Margenat anomena "la Viastrella", que anava de nord a sud creuant tot el terme de Rubí, venint de Terrassa, i que també comptaria amb torres de control, com la tobada a la Creu de Conill (Serra de les Martines), que fou reutilitzada en època medieval, i la que es va identificar fa decennis, al camí que de l'ermita de Sant Muç va a can Fonollet.

Torre de Can Fonollet. Foto F. Margenat

Aquestes torres serivirien per fer-se senyals en cas de perill i van perdurar fins ben entrat l'imperi romà. En una altra entrada futura parlarem de la famosa via Augusta, però hem cregut oportú oferir ara unes línies sobre la seva antecessora.