dimarts, 22 d’agost de 2017

Tragèdies rubinenques

Diverses vegades al llarg de la nostra història més recent Rubí ha estat colpejada per la tragèdia. Rememorarem en aquesta entrada les que potser han causat major impacte i també han provocat la solidaritat de les altres persones i entitats envers les víctimes.

En primer lloc, parlarem de l'explosió de la caldera de cal Viloca (l'empresa Viloca i Batlle) el 22 de setembre de 1958, que causà la mort de 10 obrers i diversos ferits. Aquesta empresa estava situada al complex del Vapor Vell i el rescat, en el qual també hi participaren treballadors de la veïna fàbrica de Can Sedó, va durar tot el dia.


La fàbrica de Cal Viloca després de l'explosió. AMR.

El cerimonial d'enterrament de les víctimes, que s'oficià aprofitant l'edifici del mercat vell, fou una gran mostra de dolor col·lectiu. Tot Rubí va restar-ne commocionat.

S'obrí una subscripció prodamnificats en la qual participaren diverses empreses de Rubí, com la Bertrand y Bertrand Cia ("Vapor Nou"), cal Gaspà, Pich Aguilera (naus de l'Escardívol) i també algun taller com cal Ferrer de Tall.

Anys més tard, el 1962, també un fatídic mes de setembre, la rierada de Rubí va provocar una gran pèrdua de vides humanes: segons l'estudi d'Eduard Puigventós publicat al Butlletí del GCMR-CER núm. 58, de setembre de 2012, serien unes 255 víctimes. Varen desaparèixer famílies senceres, que habitaven el barri de l'Escardívol (on actualment està la rotonda, aproximadament), el de la Font de la Via i el de Can Fatjó.

Efectes de la rierada. Font: "L'Abans".

Va sorigir una gran onada de solidaritat, especialment la que va impulsar Ràdio Barcelona en els primers moments, a tavés del locutor Joaquín Soler Serrano. Van començar a arribar ajudes materials i econòmiques de tots els racons de l'estat. En cinc dies, per exemple, es van recollir 30 milions de pessetes de l'època.

Atenent els supervivients de la rierada al Casino Espanyol. Foto AMR

Així mateix, una gran quantitat de voluntaris col·laboraren en les desagradables tasques de cercar persones entre el fang i les runes, entre ells els minyons de muntanya. L'alcalde Miquel Rufé va decretar la paralització del treball a totes les empreses i l'obligació de tots els majors de 18 anys en fer aquestes tasques i ajudar els damnificats. Es van habilitar diversos espais per allotjat els supervivents.

La cerimònia de comiat que es va fer al mercat vell va ser multitudinària. La plaça estava plena de gom a gom amb els familiars de les víctimes i molta gent de Rubí que es va voler sumar al dolor col·lectiu. A la presidència del sepeli van venir el capità general de Catalunya, l'alcalde Miquel Rufé, el bisbe de Barcelona Gregorio Modrego Casaus, acompanyat del seu vicari general i de diversos rectors de poblacions veïnes... Atès l'elevat nombre de víctimes, es col·locà un sol fèretre en mig de la plaça en representació de totes elles.

Impressionant vista del funeral de les víctimes de la rierada. Foto: AMR

El 5 de maig de 1984 un tràgic accident de trànsit a Alcolea del Pinar (província de Guadalajara) segà les vides de 6 seguidors i seguidores de la Penya Blaugrana Ramon Llorens, mentre es dirigien a Madrid a presenciar la final de la Copa del Rei. Eren Mercè Bamala, Josep Casasayas, Trini Julià, Josep Rovira, Carles Soler i Maria Torres. L'accident, que es va produir quan l'autobús en el que viatjaven topà contra un vehicle militar, també va causar ferides a 49 persones més.

El 7 de maig, 10.000 persones varen acudir al funeral, que de nou es va celebrar al mercat vell. Fou presidit per Miquel Coll i Alentorn en representació del president de la Generalitat  Jordi Pujol, el governador civil de Barcelona, el director general d'Esports, el president del FC Barcelona (en Núñez) i un tinent coronel de l'exèrcit espanyol.

Cerimonial per les víctimes de l'accident de la Penya Blaugrana. Foto Rubricata

I fa pocs dies també el dolor per la mort de dues persones de Rubí víctimes de la barbàrie terrorista a Barcelona ha tornat a commocionar Rubí. Es tracta d'un nen de només tres anys i el seu tiet-avi, que van tenir la mala sort de trobar-se a les Rambles aquell fatídic 17 d'agost.

Més d'un mil·ler de rubinencs/ques es van atansar al temple parroquial de Sant Pere per dir adéu a aquestes víctimes innocents. El funeral fou oficiat pel bisbe de Terrassa i acudiren l'alcaldessa de Rubí, el conseller de la Presidència, el delegat del Govern a Barcelona, un tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, i representants de les forces de seguretat.

Enterrament de les víctimes rubinenques de l'atemptat del 17-A. Foto Tot Rubí.

L'Ajuntament també va obrir un llibre de condolències i s'improvisà un lloc de record als jardins de la plaça Pere Aguilera amb espelmes, missatges, etc. en record de les víctimes.

Esperem que cap tragèdia més afecti a la nostra comunitat. I si més no, que sapiguem reaccionar amb força i coratge.


Cap comentari:

Publica un comentari