Les entitats de Rubí que tracten el nostre patrimoni i la nostra història

Durant els últims anys a Rubí han anat sorgint diverses associacions que no tenen per objectiu principal l'estudi de la nostra història i el nostre patrimoni cultural, però que en el transcurs de les sees activitats han abordat temes molt relacionats amb aquests àmbits.

Ens referim, per ordre d'aparició cronològica a l'escena cultural de la ciutat, a les següents entitats:

En primer lloc, l'Associació Sant Galderic, nascuda el 1995, que té com a temàtica fonamental el món de l'art i de la pagesia, i que cada any té la suficient capacitat organitzativa com per muntar diverses fires (la de Sant Galderic, la de Nadal, la de primavera...), així com una sèrie d'activitats relacionades amb la història de l'agricultura (bàsicament exposicions, conferències i publicacions). En aquest aspecte fan una gran labor de divulgació d'aquesta part del nostre patrimoni històric i cultural que ha donat com a resultat, per exmple, l'edició d'uns llibres de gran qualitat i rigor documental.

Una imatge de la Fira de Sant Galderic.

L'Associació per la Recuperació de la Memòria Història Neus Català, creada el 2007 i recentment revitalitzada després de dos anys d'inactivitat, té un caire de compromís polític, però dins dels seus objectius està la defensa de la dignitat de les víctimes del franquisme i altres règims de tipus autoritari o totalitari. Per tant, no cal dir que l'estudi de les diverses vicissituds del segle XX hi està clarament implícit. De fet, Neus Català, la persona a la qual està dedicada l'entitat, és una supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück.

Neus Català a Ravensbrück

Finalment, Rubí d'Arrel,creat el 2012, té com a meta principal la recuperació, conservació i dinamització econòmica del patrimoni natural i rural de la ciutat. Dins d'aquest projecte es troba l'entitat CEPNA, que té l'estudi i la conservació del món natural de Rubí com a línia bàsica de les seves activitats. Rubí d'Arrel ha organitzat activitats que tenen de vegades com a rerafons el nostre patrimoni cultural. Ens referim al món de les masies, a la història de l'agricultura i ramaderia, és a dir, el vell sector primari, o el de les fonts de Rubí, que són part indiscutible del nostre llegat.

Una xerrada del Rubí d'Arrel al CRAC

 Per altra banda també ha sorgit persones que a nivell particular també han posat el seu gra de sorra per a la digificació del nostre patrimoni. Només cal recordar la Núria Julià, amb el seu libre sobre la vinya a Rubí, o Blai Farran, amb els seus documentals sobre la rierada, el celler, el pagès Òscar Puig.., la qualitat dels quals està fora de qualsevol dubte.

Cal doncs que el Grup de Col·laboradors s'"espavili", parlant clar, i, que no només col·labori amb el Museu de Rubí, com tradicionalment sempre feia, sinó que, com a centre d'estudis que també és, es coordini amb totes aquestes entitats i persones. El nostre Centre d'Estudis, com ens va confesar un amic ja fa uns mesos, hauria de ser una mena de superestructura que ajudés i subministrés informació i mitjans (com per exemple, la nostra experiència en publicacions) a aquestes persones i associacions. D'aquesta manera deixaríem enrera una certa sensació de competitivitat, que hauria de ser subsituïda per la cooperació.