Abans de la Seguretat Social: les mútues de socors mutus a Rubí

El passat dia 26 el nostre company i historiador local Jaume Parras va oferir a l'Ateneu una interessant xerrada sobre les relacions entre treballadors i amos a les fàbriques de Rubí durant el segle XIX i principis del XX. Un dels temes que va sorgir, com és lògic, va ser el de les dures condicions de treball que existien i la manca de protecció dels obrers i, sobre tot, de les obreres.

La primera mútua de Rubí.

No existia la Seguretat Social en aquells temps i aquestes persones van veure's obligades, per la necessitat, a agrupar-se en entitats que vetllessin per la seva subsistència en cas de caure malaltes o per fer front a altres despeses, com les de sepeli, dels afiliats, als quals cobraven una quota mensual. A canvi, es rebia una certa quantitat de diners, estipulada en els reglaments respectius, quan es produïa alguna eventualitat.

A la segona meitat del segle XIX, a Rubí totes les famílies pertanyien a alguna d'aquestes "societats de socors mutus". Les primeres, com és obvi en una societat on el poder de l'Església era molt gran, foren creades pels rectors de la parròquia i tenien un marcat caire religiós. La primera d'elles fou la "Pia Unión de San Mucio", creada el 1853, fundada pel mossèn d'aquell temps, Rafael Oliver. Seguí el 1855 la "Asociación de Socorros Mutuos para Enfermos bajo el Título del Santo Pendón de la Pía Unión de San Roque", que el 1898 tindria la seva continuació amb el "Monte-Pio de San Roque y San Pedro". El 1897, finalment, es va fundar una associació només per a dones, amb la condició que havien de ser catòliques practicants; era el "Monte-Pio de Señoras bajo la Advocación de Nuestra Señora de los Dolores".

Quant a mútues no catòliques, aparegudes una mica més tard, hem d'esmentar la "Sociedad de Socorros Mutuos Fraternidad Rubinense", que era d'ideologia republicana i fou creada el 1889 pel pastor protestant Francesc Albricias; la "Sociedad de Socorros Mutuos La Unión Familiar", de 1903; "La Igualtat Rubinenca. Germandat d'Homes i Dones", que va estar activa entre 1916 i 1935, i, finalment, la "Unió Mutual Rubinenca" (que s'autodefinia com a una "germandat bisexual", és a dir, per a homes i dones), fundada el 1937 i adherida a la Federació de Germandats de Catalunya i també a la Vil·la de Salut "L'Alianca" (Barcelona). La Unió Mutual va fusionar totes les entitats que hi havia a la nostra població aleshores, tant les religioses com les laiques, en una de sola, que va perdurar fins a després de la guerra, en ple primer franquisme. Com a data curiosa, el president d'aquesta mútua, als anys 40, era el prestigiós escriptor i periodista rubinenc Josep Ferrer Domingo.