L'Orfeó de Rubí (1914 - 1922)

Rubí sempre ha estimat el cant coral. A més de les diverses entitats claverianes, que han estat estudiades en diversos articles i publicacions, entre elles el Butlletí dedicat als 150 anys de cant claverià a Rubí, aparegut el maig de 2010, cal esmentar algunes altres que han fet que Rubí tingui un pes a la història de la música coral catalana del segle XX. Entre aquestes està l'Orfeó de Rubí.

Aquesta entitat va ser fundada el 1914 en el si de la Joventut Nacionalista (actual edifici del Casal Popular) i agrupava persones totalment deslligades de compromisos polítics, encara que sota el denominador del catalanisme i l'amor a la terra. Entre els iniciadors de l'Orfeó esmentem el gran músic Josep Sentís, que en fou el director fins el 1919, Emili Lleonart, Josefina Serra i Francesc Camps.També molts personatges importants de la vila de Rubí s'hi vincularen.

L'Orfeó de Rubí el 1915 davant el Cafè-Teatre Domènech.

L'associació sempre va tenir molts problemes econòmics, i Josep Sentís, una mica cansat d'aquestes desventures, en marxà el 1919 per anar a establir-se a París, la meca de l'art en aquells anys. Però cal dir que l'Orfeó havia actuat no només a Rubí sinó a altres localitats com Cerdanyola, Montcada (destaquem una gran cantada al Turó de Montcada, que es va publicar a la prestigiosa revista La Ilustració Catalana el 1915), Terrassa, Montblanc, Tarragona...

Cantada al Turó de Montcada (La Ilustració Catalana)

Succeí Josep Sentís com a director el mestre i pianista Manuel Borguñó, fins el 1921. De la seva etapa cal destacar els concerts on figurava la gran cantant Mercè Plantada.

El succeí el rector de l'església de Sant Pere de Rubí, mossèn Blanch. El 1922 es va celebrar la Festa dels Cent Cantaires al bosc de Ca n'Ametller, però el mateix any l'entitat va acabar desapareixent.

L'Orfeó quan era dirigit per mossèn Blanch (1921-1922)

No seria fins el 1958 quan es va tornar a reorganitzar sota la direcció del mestre Magí Ramèntol.