Masia de Can Pi de Vilaroc. Foto Jordi Vilalta |
Dels segles XIV i XV figuren als documents els Marcet, els Oriol (de Ca n'Oriol), els Ramoneda, els Borrell, els Palet, els Rosés, els Sucarrats... Venien de Sant Cugat, Terrassa, Castellbisbal, Ullastrell, el Papiol, Sant Julià d'Altura o Valldoreix, segons ens informa l'historiador local Miquel Rufé (Patronímics i cognoms rubinencs, 1987).
Can Ramoneda. Font: rubiidentitat.cat |
Quan més ens avancem en el temps, de més lluny procedeixen els cognoms. Les comunicacions milloren i, si l'economia prospera, persones d'altres llocs vénen a establir-se a Rubí. Així, als segles XVI, XVII i XVIII trobem gent que ens venia d'Olesa, Caldes de Montbui, Vacarisses...
Però és a la segona meitat del segle XVI quan es va produir un curiós fenomen demogràfic a Catalunya, especialment a les comarques costaneres: l'allau immigratori procedent d'Occitània (encara que no tan fort com el de la segona meitat del segle XX que venia d'Andalusia). Occitània és la meitat sud de l'actual França i des d'època medieval es parlava una llengua molt semblant al català (de fet és una població de substrat ibèric, encara que celtitzada, i sempre ha estat més vinculada a Catalunya que a la resta de regions gal·les). Els immigrants que s'establiren a la nostra terra per tal de treballar a les masies venien de llocs com Tolosa, Foix, Comenges (fins i tot hi ha un de fora de terres occitanes, concretament de Lieja, Bèlgica). Tenien un escàs nivell sòciocultural i eren menyspreuats pel catalans "de tota la vida" (eren anomenats "gavatxos"), però tot i així molts esposaren dones catalanes. A Rubí, on veniren uns 40 immigrants del migdia francès, tenim documentats cognoms occitans com Corat, Casals, Vequer, Aranjier, Ruffé...
Occitània. Font: Viquipèdia |
I, un cop assimilats els "gavatxos", arribem al segle XX, quan comencen a aparéixer els cognoms d'origen castellà (molts amb la típica terminació en -ez), fruit de la creixent immigració procedent, primer del sud-est de la península i, a la segona meitat del segle passat, del sud. Als anys 80, segons l'esmentat estudi d'en Rufé, constituïen el 70 % de la població.
Noi amb la bandera andalusa a la cara. |
Sense parlar dels cognoms dels actuals immigrants d'origen marroquí o africà, que apareixen sobre tot a principis del segle present.
Que sorpresa Jordi!!! Llamar Gabachos a la emigración española como hacen aquellos que repudian a la mitad del pueblo "Catalán" con todos los "respetos" no me parece muy acertado
ResponEliminaNuria, es refereix a la immigració de França. Cito del text: "eren anomenats "gavatxos"), (...). A Rubí, on veniren uns 40 immigrants del migdia francès".
EliminaEfectivament, els "gavatxos" eren la denominació despectiva que els catalans feien als immigrants occitans. No t'enfadis, Núria, home...!
ResponEliminaYa se que te referidas a los franceses. Pero de refilón mencionas los apellidos terminados en "ez" y el aumento de la población... Lo cual ahí entran todos los que vinieron a Rubí en una época en la que sólo buscaban una vida mejor, un trabajo digno, y ahí entran mis padres y desde luego mi apellido "Sanchez" y a mucha honra... Y no permito que nadie hable en todo despectivo que es lo que a mi me a parecido al leerlo sobre aquellas cientos o miles de familias que tuvieron que dejar sus hogares y trasladarse de provincia para darle a sus hijos una vida mejor que la que ellos tu vieron.
ResponEliminaUn saludo a todos
Hola, yo soy hijo de una inmigrante andaluza y mi segundo apellido acaba en -ez. No creo que haya insultado a nadie. Sólo constataba un hecho.
ResponEliminaSaludos, Núria!!!
Un abrazo
Me quedo más tranquila. Saludos
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaQue jo sapiga la població d´altres parts d´España es denominen emigrants. Y els de fora d´España inmigrants. En cas d´haber canviat la definició la mestra de Ciéncies Socials que vaig tenir es va equivocar
ResponEliminaJo des de sempre he entès que immigrants eren els que venen d'un altre lloc i emigrants els que marxen fora.
Elimina