Els cognoms rubinencs més antics

Ja des del segle XII tenim testimoniats cognoms al terme de Rubí; el més antic sembla ser Xercavins, ostentat per la família que residia al mas del mateix nom i que proporcionà el primer batlle de la població a finals del segle XIV. En documentació dels segles XII i XIII ens consten també els Serra, els Llunell, els Vilaroc... tots associats als masos medievals.

Masia de Can Pi de Vilaroc. Foto Jordi Vilalta

Dels segles XIV i XV figuren als documents els Marcet, els Oriol (de Ca n'Oriol), els Ramoneda, els Borrell, els Palet, els Rosés, els Sucarrats... Venien de Sant Cugat, Terrassa, Castellbisbal, Ullastrell, el Papiol, Sant Julià d'Altura o Valldoreix, segons ens informa l'historiador local Miquel Rufé (Patronímics i cognoms rubinencs, 1987).

Can Ramoneda. Font: rubiidentitat.cat

Quan més ens avancem en el temps, de més lluny procedeixen els cognoms. Les comunicacions milloren i, si l'economia prospera, persones d'altres llocs vénen a establir-se a Rubí. Així, als segles XVI, XVII i XVIII trobem gent que ens venia d'Olesa, Caldes de Montbui, Vacarisses...

Però és a la segona meitat del segle XVI quan es va produir un curiós fenomen demogràfic a Catalunya, especialment a les comarques costaneres: l'allau immigratori procedent d'Occitània (encara que no tan fort com el de la segona meitat del segle XX que venia d'Andalusia). Occitània és la meitat sud de l'actual França i des d'època medieval es parlava una llengua molt semblant al català (de fet és una població de substrat ibèric, encara que celtitzada, i sempre ha estat més vinculada a Catalunya que a la resta de regions gal·les). Els immigrants que s'establiren a la nostra terra per tal de treballar a les masies venien de llocs com Tolosa, Foix, Comenges (fins i tot hi ha un de fora de terres occitanes, concretament de Lieja, Bèlgica). Tenien un escàs nivell sòciocultural i eren menyspreuats pel catalans "de tota la vida" (eren anomenats "gavatxos"), però tot i així molts esposaren dones catalanes.  A Rubí, on veniren uns 40 immigrants del migdia francès,  tenim documentats cognoms occitans com Corat, Casals, Vequer, Aranjier, Ruffé...

Occitània. Font: Viquipèdia

Com és lògic també continuaren els cognoms catalans autòctons: els Puig, els Ametller, els Ramoneda, els Llunell, els Font, els Balasch...

I, un cop assimilats els "gavatxos", arribem al segle XX, quan comencen a aparéixer els cognoms d'origen castellà (molts amb la típica terminació en -ez), fruit de la creixent immigració procedent, primer del sud-est de la península i, a la segona meitat del segle passat, del sud.  Als anys 80, segons l'esmentat estudi d'en Rufé, constituïen el 70 % de la població.

Noi amb la bandera andalusa a la cara.

Sense parlar dels cognoms dels actuals immigrants d'origen marroquí o africà, que apareixen sobre tot a principis del segle present.