dimecres, 10 d’octubre del 2018

Exvots de Sant Muç al Museu de Rubí

Sant Muç i la seva ermita sempre han tingut una significació especial per a la gent de Rubí. Molts devots demanaven la intercessió del sant per algun afer o per guarir d'alguna malaltia, i la manera com s'agraïa era portant i dipositant un exvot a les dependències de l'esglesiola.

Fa unes dècades encara es podien veure en una estança annexa, quan s'entrava a Sant Muç, cames, braços, ronyons i altres peces del cos humà, elaborats en cera, així com crosses, vestits de bateig i de casament... Eren petites ofrenes com a mostra d'agraïment per favors dispensats pel sant. És una tradició que arrenca d'època ibèrica i romana.

Però durant els segles XVIII i XIX el que més es va estilar van ser exvots que consistien en retaulons o taules de fusta pintades (encara que també podien ser de tela o simples aquarel·les sobre paper), on es reflectia alguna escena on Sant Muç va intercedir.

Els retaulons i pintures dedicades a Sant Muç van ser estudiats per Miquel Rufé a la seva Nadala de 1990 titulada Ex-vots de Sant Muç i és d'aquí d'on hem tret la informació per elaborar aquesta entrada.

En total es conserven (de la destrucció operada a la guerra civil) 15 exvots d'aquestes característiques: quatre al Museu de Rubí i onze al Museu Etnològic de Barcelona.

En aquesta entrada ens detindrem somerament en el que es conserven al nostre Museu. Si voleu més detalls sobre els que es troben a Barcelona, podeu consultar la Nadala abans esmentada.

En primer lloc ressenyem el de la colla dels Xatos que fan camí vers l'ermita amb tots els seus atuells. Es tracta d'una taula pintada del 1855 en la qual es veu tota la processó. La llegenda diu "EX-VOTO de la comitiva dels Chatus de Barcelona lo dia 27 de Maig de 1855". Se suposa que va ser feta per agrair la bona marxa de la festivitat a Sant Muç.


Un altre exvot del Museu, de data indeterminada, representa un piquet d'afusellament a punt d'executar un home que es troba acompanyat de la seva família (pot ser algun episodi de les guerres carlines?). Dalt a l'esquerra, com és habitual, es troba la imatge de Sant Muç que perdonà la vida a aquesta persona (no sabem com...).


Un altre quadre és una pintura sobre tela (no un retauló de fusta pintada com els altres) i s'hi pot veure uns 15 segadors i dues minyones asseguts en torn d'unes estovalles amb menjar (disposats a fer una mena de picnic). Al fons s'albira el poble de Rubí amb l'església de Sant Pere (que per cert no té cap mena de semblança ni amb l'actual ni amb la d'aquella època). Sembla ser, segons la llegenda situada a la dreta del quadre, que el 1788 va caure un llamp sobre el grup i no va matar ningú. A la part superior esquerra es troben les imatges de Sant Muç i la Verge del Roser.


Finalment comptem amb una tela sobre fusta molt mal conservada, però on s'hi poden veure cinc persones: tres dones i un home asseguts a terra; un dels homes es troba estirat sota un arbre. Tot indica que va passar alguna mena d'accident i que va aparéixer Sant Muç per solucionar el tema, però l'escena no es pot veure molt bé a causa del mal estat en què es troba el quadre. Sota, a l'esquerra, hi ha un cercle daurat on al seu centre apareixen les paraules EX VOTO.


Els altres quadres que es troben al Museu Etnològic de Barcelona són tots taules pintades (retaulons) llevat d'una aquarel·la sobre paper. En totes apareix a la part superior la imatge de Sant Muç que presideix l'escena on va succeir la seva intercessió. Generalment està explicat amb una llegenda situada a la part inferior.

Són una mostra de la devoció popular dels rubinencs i rubinenques (i també de forans, com els xatos de Barcelona) envers Sant Muç.  Actualment formen part del nostre patrimoni etnològic i religiós.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada