dijous, 27 de setembre de 2018

Ràdio Barcelona i la rierada de Rubí

En aquests dies que commemorem, com cada any, la catàstrofe que va suposar la rierada de Rubí, amb més de 250 persones mortes a la vila, cal recordar l'onada de solidaritat que va arribar a la nostra població procedent de tota Catalunya i de tota Espanya, mercès a la gran labor i entusiasme del locutor radiofònic Joaquín Soler Serrano.

Joaquin Soler. Foto http://fundacionjoaquinsolerserrano.es

A Rubí, el dia 26 de setembre de 1962, hi havia poquíssims mitjans materials per afrontar la tragèdia de la nit anterior: cap centre mèdic preparat ni ambulàncies, poquíssims empleats municipals i cap pla de protecció civil. Es podria dir que mancava de tot, excepte molta gent disposada a ajudar.

El dia després: recuperant un camió entre el fang. Foto: Sáez Guerrero

Per a més "inri", aquell dia el governador civil de Barcelona (Matías Vega) i l'alcalde de Barcelona (Josep Maria de Porcioles) es trobaven a Madrid. I és que les notícies no havien arribat encara a les institucions i a l'administració. Però els periodistes de Ràdio Barcelona sí que es varen assabentar de la recent tragèdia i es convertiren en els grans protagonistes de l'acció solidària que va tenir lloc aquella jornada. Ells van donar el primer crit d'alarma ivaren informar continuament sobre el tema, deixant de banda la programació habitual. Fou el locutor Joaquín Soler Serrano, com hem apuntat a l'inici, qui va liderar la campanya a través de les ondes. A més de cobrir tots els detalls dels esdeveniments, va posar-se en contacte amb els bombers i la Creu Roja i va coordinar l'enviament d'equips mòbils als municipis afectats.



Una gran quantitat de persones va respondre a la crida del locutor i va començar a aportar aliments, diners, medicaments, roba... Fins i tot l'alcalde de Rubí, Miquel Rufé, va demanar a Joaquín Soler productes bàsics com pa, llanternes, roba...

A Barcelona, la seu de Ràdio Barcelona, al carrer de Casp, va quedar col·lapsada a causa de l'ajuda de la gent. La crida va arribar també a la resta de Catalunya i a tot l'estat espanyol. A les 7 de la tarda del dia 26 varen sortir 32 camions i automòbils cap a Terrassa, i poc després 20 camions d'ajuda humanitària enfilaven cap a Rubí. Finalment, fins i tot va sobrar menjar...

Un cop satisfetes les necessitats bàsiques, Ràdio Barcelona va obrir una subscripció a fi de recollir diners: en 5 dies van aconseguir recaptar 30 milions de pessetes, una xifra considerable en aquella època.

La solidaritat de tota Catalunya i de la resta d'Espanya, tal com resa el monument commemoratiu que hi ha a Rubí, va aconseguir, si no curar la gran ferida que va suposar la tragèdia, sí aportar una gran ajuda als supervivents.

El setembre de 2012, coincidint amb el 50è aniversari de la rierada, Joaquín Soler Serrano (mort el 2010) fou homenatjat pòstumanent de manera institucional a Rubí i a Terrassa li fou dedicat un monòlit.

Homenatge el setembre de 2012 a Joaquín Soler Serrano. Font: arec.es

Algú ha suggerit que a Rubí fora bo que li haguessin dedicat un carrer.

Nota: la informació ha estat extreta bàsicament de l'article de Ramon Batalla aparegut al Butlletí núm. 58 del GCMR-CER, dedicat a la rierada de Rubí.

2 comentaris:

  1. L'empresa anglesa Azamón, S. A. (les cremalleres) va regalar una ambulància a l'Ajuntament ja que l'assistència sanitaria només era anar a cal Dr. Maximí i Josep Fornés i si era complicat i no hi podien fer més s'havia d'anar a Terrassa amb t
    axi. Com a curiositat l'ambulància sempre va anar amb matrícula anglesa.

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies per la informació, Salvador.

    ResponSuprimeix