Les places del Rubí d'ara fa cent anys

Al planell del "Proyecto de Reforma, Mejora y Ensanche del Pueblo de Rubí", de 1875, que mai no es va arribar a implementar, podem veure com ja en aquella època la nostra població, que no esdevindria vila fins a finals del segle XIX però que comptava ja amb uns 3.500 habitants, tenia quatre places i dues en projecte (vegeu el mapa que acompanya aquesta entrada). Les quatre existents eren la de l'Església ("Major" o "del mercat"), la de l'Aurora (actual plaça d'Anselm Clavé), la de la Marquesa (en honor a la marquesa de Moja, que donà l'espai) i la Nova. En projecte estava fer una gran plaça als terrenys de can Cabanyes, a la part sud, que seria anomenada posteriorment "del Progreso", i que ara és la del Doctor Pearson. També, a la plana de Can Bertran, que era possessió de la masia del mateix nom, es faria després la de Figueres, un cop urbanitzada la zona amb les torres modernistes.

En aquest mapa de 1875 podem veure les places ja existents i les que estaven en projecte.

Cap a finals dels anys 10 del segle passat, abans de l'arribada del tren, Rubí ja comptaria amb cinc places, atès que es varen unificar la de la Marquesa i la Nova (formant la plaça de Salmerón), es mantingueren la Major i la de l'Aurora i aparegueren la del Progrés i la de Figueras.

En primer lloc esmentarem la més antiga, la plaça de l'Església, que al plànol de 1875 figura com a "Mayor" i que durant la I República va canviar el seu nom pel de "Plaza de la República". Aquí, des de temps immemorials es celebrava el mercat i fou el nucli de la població, al costat de l'església de Sant Pere. Possiblement sigui per això que el carrer de San Buenaventura (actual de Maximí Fornés), obert el 1854, que confluïa a aquesta plaça, fos durant la segona meitat del segle XIX la principal artèria del poble i el lloc on s'establiren molts comerços, abans que s'adeqües el passeig d'Alfonso Sala (actual de Francesc Macià). Ja durant les obres d'eixample de l'església, el vell cementiri es va traslladar a l'actual plaça de la Sardana, i l'espai destinat a mercat es va poder ampliar notablement. Remetem el lector a l'entrada d'aquest blog dedicada als "500 anys de mercat municipal a Rubí", d'11 de maig de 2016 per a més detalls sobre l'evolució de les estructures destinades a aquest mercat.

Plaça Major o del mercat el 1912. Postal de Salvador Casanovas

Per altra banda, una mica més a l'est s'ubicaven les places de la Marquesa (espai donat al municipi per la rica marquesa de Moja) i Nova, separades per un espai tancat que allotjava els horts d'en Malet. El 1912 es varen unificar, un cop eliminats aquests horts, i formaren un gran espai que es dedicaria a la figura de Salmerón, president de la I República espanyola.

La plaça de Salmerón el 1913, un cop unificades la plaça Nova i la de la Marquesa.

La plaça de l'Aurora, situada més a sud, ja existia també des del segle XIX. Abans de 1951, quan es va inaugurar el popular monument dedicat a Anselm Clavé, presidia l'espai una font sobre la qual s'alçava un gran fanal.

Plaça de l'Aurora a principis del segle XX. Foto Roset

I, finalment, ens detindrem sobre les dues noves places resultat de l'expansió de Rubí; la de Figueras i la del Progrés. La plaça de Figueras fou dedicada a un altre president de la República, Estanislau Figueras (Rubí, a principis del segle passat tenia una gran devoció pels presidents republicans, ja que el carrer de Maximí Fornés era el de Pi i Margall, predecessor de Figueras en el càrrec) i poc després s'hi bastiria la torre Texidó. Era l'epicentre d'un barri format per cases residencials, i d'aquí sortia el carrer de la Plana de Can Betran en direcció a la masia de ca n'Oriol (l'antic camí de Sagraments cap a aquesta casa pairal).

La plaça de Figueras, un cop construïda la Torre Teixidó. Font: todocoleccion.net

La plaça del Progrés, popularment anomenada "del Domènech", pel Café-Teatre que s'hi ubicava al costat sud, esdevindria, després de 1918, la plaça del Doctor Pearson. Havia estat un camp situat als confins meridionals de Rubí, en terrenys de la masia de can Cabanyes (formava part del pla de Can Cabanyes) i s'hi havien jugat els primers partits de futbol de l'equip local de Rubí abans que es traslladés al camp del Cairot amb motiu de l'arribada del tren i l'adequació de la zona com a plaça pública.

La plaça del Dr. Pearson, abans del Progrés, amb el Café-Teatre Doménech al fons.

Al llarg del segle XX, amb el creixement de Rubí (algunes vegades força descontrolat) es van anar obrint més places i més carrers... però les que hem esmentat en aquesta entrada formen part del Rubí més antic i són font de records i nostàlgia per qui les han gaudit des de la seva infantesa.