dijous, 6 de desembre del 2018

Elements del nostre patrimoni urbà

El patrimoni immoble de Rubí no són només les obres d'arquitectura més o menys importants pel seu valor artístic o/i històric, que afortunadament no en manquen a la ciutat, sinó també les petites obres d'art o altres elements que podem trobar per carrers i, especialment, places.

Alguns d'aquests, malauradament, ja han desaparegut, com la popular estàtua d'un nen amb una oca que coronava la font sirtuada a la part est de la plaça actual de Catalunya, o les que es situaven dalt de la façana del "Casino Espanyol (ara, reduïdes a uns quants fragments, que es troben al Museu Etnogràfic Vallhonrat). No podem oblidar tampoc la columna dedicada al mil·lenari de Rubí, de 1986, elaborada per Pep Borràs,  i que estava ubicada a la cruïlla entre l'avinguda de l'Estatut i la carretera de Sant Cugat; ara es troba "retirada", com ens diu la web monuments.iec.cat.

Monument al mil·lenari, 1986

Dels que encara es poden veure a la ciutat, esmentarem en aquesta entrada els que, al nostre judici, són potser els més representatius.

En primer lloc, el monument a Anselm Clavé, a la plaça del mateix nom, obra de l'escultor rubinenc Miquel Gomita, que fou inaugurada el 7 d'octubre de 1951, amb motiu d'una gran trobada de corals claverianes de tot Catalunya.

Monument a Anselm Clavé

El monument a les víctimes de la rierada, que es troba a l'entrada del pont del carrer de Cadmo, és obra del gran artista Josep Maria Subirachs, i fou erigit el 1963, després de la tragèdia que va marcar la població. És una columna de formigó amb una creu formada per bigues de ferro a la part superior, que simbolitza el Rubí industrial. No va voler signar aquesta obra com a protesta contre el règim franquista.

Monument a les víctimes de la rierada

La reproducció d'una antiga creu de terme de Rubí es va instal·lar el 1965 a una rotonda situada a la cruïlla de l'avinguda de l'Electricitat amb la carretera de Molins de Rei.

Reproducció de la creu de terme.

Si anem a la plaça de l'Agricultura (la popular "plaça del Carro") veurem un altre element que no és cap obra d'art feta ex-professo, sinó un trull d'oli, que prové de l'antiga Cambra Agrària i que hi fou col·locat el 1973 per les autoritats municipals quan es va acabar d'obrir l'avinguda aleshores anomenada "de Carrero Blanco" i ara dedicada a l'Estatut. Aquella nova via que connectava Rubí amb Terrassa i amb la carretera de Sant Cugat va comportar també la inauguració de la plaça. El trull volia recordar el vell Rubí rural.

Trull de la plaça de l'Agricultura

Del 1977 és el monument de la Sardana, a la plaça de la Sardana, erigit en commemoració del 50 aniversari del Foment de la Sardana, en una època marcada per la transició política i recuperació de la nostra identitat com a poble.

Monument a la Sardana

Podríem incloure en aquest ítem de patrimoni urbà la popular escultura del Bòdum, de Pep Borràs, que fou instal·lada a la plaça "del Domènech" ara fa 40 anys, també com a reflexe d'aquella època de canvi i obertura de nous horitzonts pel que fa a la política.

El popular Bòdum

També, entre finals del segle passat i principis del present, una sèrie d'artistes col·locaren diverses obres a places i carrers de la ciutat. En una entrada d'aquest blog ja férem esment de les del segle actual. Estem parlant del monument de l'11 de Setembre, a la plaça del mateix nom (de Pepa de Haro); del de Blas Infante, a la plaça d'Andalusia; "Hoy es siempre todavía", dedicat a Antonio Machado, davant el modern edifici de la biblioteca; el que rememora l'obra de Montserrat Roig, a la plaça del mateix nom; "Dansaire", a la rambla del Ferrocarril, o la polèmica "Inèrcia", d'Ernesto Knörr, que el 2005 fou instal·lada a la cruïlla entre l'avinguda de l'Estatut i la carretera de Rubí a Sant Cugat.

"Inèrcia", d'E. Knörr

No volem acabar aquesta entrada sense esmentar uns altres curiosos elements que podríem incloure dins la categoria de patrimoni urbà: els rellotges de sol. Destaquem el més antic que trobem dins el casc urbà de Rubí: el de cal Met Lleó. Posteriorment, diversos propietaris d'alguns immobles també han volgut tenir el seu particular rellotge de sol, com el que podem veure a una façana d'una casa del carrer de Murillo, o una altra del carrer d'Alacant, o el del restaurant Don Peppone.


Rellotge de sol de Cal Met Lleó


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada