dissabte, 9 de juliol de 2016


Piscines de Rubí: una mica de la seva història

Una de les millors opcions per combatre la calor estival és capbusar-se en alguna piscina. Rubí, als anys 70 i 80 comptava amb diverses instal·lacions d'aquest tipus que eren molt populars entre els habitants del municipi.

En aquesta entrada farem ua breu ressenya del que ha esta la "història de les piscines de Rubí", un tema poc tractat pels estudiosos locals, però interessant dins del camp de la sociologia i també de la història de l'esport.

La primera piscina pública de Rubí varen ser les que havien estat les basses de la Seda, construïdes el 1836 per Narcís Menard, per ús de les naus de la Pelleria, i que s'alimentava de les aigües que sobreeixien de la font del Bullidor i d'un rec dels horts de l'Illa (entre el pont de Cadmo i el torrent de can Ramoneda). L'inconvenient és que s'havien de netejar molt sovint. Estaven situades aproximadament on ara es troba la plaça de Jaume Pla i Pallejá.  Doncs bé, a finals dels 50, un cop van perdre l'ús industrial que tenien, es van reutilitzar com a piscines municipals de pagament. Com hem dit, s'havien de netejar de llot i fulles cada quinze dies.

Les piscines municipals el 1959. Foto: "L'Abans"

Amb la rierada del 1962 van quedar molt afectades, com tots els edificis i instal·lacions properes a la riera, i durant 9 anys la nostra ciutat no va comptar amb cap piscina pública. Només hi havien les de Can Mac, que serien enderrocades el 1997 per fer unes noves que ara també ja han desaparegut (es trobaven a la zona de Can Bosch).

Uns anys més tard, el 1968, es va crear el club Sportenis, amb les seves instal·lacions de pistes de tenis, fronton, restaurant i piscina d'estiu. Situat prop de can Feliu i encara actiu, només era accessible als socis de l'entitat.

Piscina de l'Sportenis. Font: www.panoramio.com

El 1971 es va inaugurar la nova piscina municipal a l'Escardívol, molt popular entre els rubinencs, també per la seva situació al mateix centre de la ciutat. La gestió, a partir de 1984, va anar a càrrec del Club Natació Rubí, que també es faria càrrec de les diverses piscines públiques de la ciutat fins ara.

Piscina  a l'Escardívol els anys 80. Font: www.cnrubi.com

El fet és que els anys 70 i 80 són els de màxim esplendor de les piscines rubinenques. A part de la muicipal, el 1970 s'inaugurà la de Can Mir, juntament amb el restaurant de la masia, ara ja desapareguda llevat d'un petit parèntesi el 2001 en què es va tornar a obrir, però per poc temps ja que el mateix any s'havia detectat una fuga d'aigua que no es va solucionar mai més.

I no podem deixar d'esmentar les més espectaculars.  Són les piscines de Castellnou, ara un escenari fantasmagòric per rodar curtmetratges o publicitats. Conegudes com a "la platja del Vallès", per la gran afluència de públic que tenien (s'havien arribat a congregar a la zona d'oci dels voltants fins a 4000 persones en un dia), foren inaugurades el 1971. Uns desgraciats incidents mortals, però sobre tot la creixent competència d'altres centres i el major auge del turisme de platja varen fer que entressin en decadència i a finals del 80 fossin embargades per l'Ajuntament i posteriorment abandonades. Ara constitueixen un tètric paisatge d'abandó en mig de la urbanització de Castellnou.

Piscines  de Castellnou. Font: lugaresconmuchavida.blogspot.com.es

Finalment, el 1998 es va construir la piscina descoberta de Can Rosés, en substitució de la de l'Escardívol, que es convertí en un gran pàrquing de cotxes. Aquesta també seria gestionada pel Club Natació Rubí i actualment també podem gaudir de la piscina coberta i de les destinades a nadons i quitxalla.

Piscina d'estiu de Can Rosés. Font: www.rubitv.cat



3 comentaris:

  1. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  2. Hola,no existen fotos de las piscinas de can mir? porque cerraron?

    ResponSuprimeix
  3. No hemos encontrado. Se supone que por las mismas causas: mayor auge del turismo de playa y competencia de otros centros.

    ResponSuprimeix