Ja el mateix dia 19 de juliol, les patrulles de control de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), que formaven part, entre altres organitzacions, del Comitè de Milícies local, prengueren el control de la població i, entre altres accions, es dedicaren a cercar personalitats rubinenques d'ideologia dretana, per tal de tancar-los a la presó del carrrer de Terrassa (n'arreplagaren una vintena). Altres serien assassinats als afores.
La nit del 20 de juliol l'església de Sant Pere fou incendiada, després que alguns milicians anaren a la rectoria a demanar-ne les claus al mossèn Josep Guardiet. Cal dir que aquest rector estava molt arrelat a la població i, si bé no suscitava les simpaties de moltes persones d'extrema esquerra i anticlericals, era volgut també per gent que no compartia les seves idees, com Ramon Ratés, un republicà i maçó, que el va voler salvar en veient com anaven les coses, a la qual cosa en Guardiet es negà. "No he fet cap mal a ningú i no tinc por" va dir, segons diverses biografies apologètiques.
El Dr. Josep Guardiet |
L'ordre de detenir el rector de Sant Pere de Rubí la va donar el Comitè de Milícies local i el dia 21 de juliol dos milicians de 16 i 17 anys, entre ells Josep Martí, que va escriure el llibre Mossèn X i el milicià (1989) on rememora aquells tristos fets, es dirigiren a la casa rectoral per tal de donar compliment al mandat. Segons Josep Martí, l'altre milicià restà fora a la plaça, mentre que ell fou qui va demanar al mossèn, que es trobava dins la rectoria envoltat de quitxalla, que l'acompanyés. Quan marxaren, aquells noiets es precipitaren plorant sobre mossèn Guardiet, cosa que va commoure el milicià, el qual recordava que havia fet el catecisme i la primera comunió amb ell. Tot seguit enfilaren el carrer de Terrassa per anar a raure a la presó.
Cotxes del POUM i de la FAI a la plaça de la Marquesa, davant l'actual cansaladeria Milà |
La nit del 2 al 3 d'agost el Comitè de Milícies Central de Barcelona va donar l'ordre de lliurar els presoners, però i la secció local va decidir que serien els tres primers de la llista, mentre va deixar escapar els altres. Precisament el Dr. Guardiet era un d'aquests tres, juntament amb Antoni Moliner i Fuster (regidor del partit dretà Defensa Ciutadana) i Josep Grau i Coromines (membre de la Cambra Agrícola, un órgan de caire monàrquic i conservador). La matinada del dia 3 d'agost se'ls varen emportar a l'Arrabassada on foren assassinats a l'indret del Pi Bessó. Es diu que el rector de Rubí abans de morir perdonà als seus executors.
Les sabates del Dr. Guardiet exhumades. |
Fa pocs anys Mossèn Josep Guardiet fou beatificat.
Ell va batejar al meu pare.
ResponElimina