dissabte, 26 de gener de 2019

Els pagesos de Rubí en època medieval

Fa uns mesos un jove estudiant d'arqueologia de la Universitat de Barcelona va començar a realitzar un experiment a un camp de la masia de can Xercavins, a fi d'esbrinar la productivitat del camp en època alt medieval i investigar la quantitat de terreny que necessitava una família pgesa per poder sobreviure en aquells temps.


Camp experimental de can Xercavins. Font: NacióDigital

En aquesta entrada apuntarem alguns aspectes relatius a com era la vida dels agricultors de Rubí en època medieval. Després de la conquesta cristiana del que ara és el nostre terme, les terres passaren al comtat de Barcelona i, posteriorment, a mans de diversos senyors feudals, com el monestir de Sant Cugat, la catedral de Barcelona, i, sobre tot el castell de Rubí, que abans del segle XIII, com hem dit diverses vegades, es trobava al costat de l'ermita de Sant Genís, allunyat de l'actual centre de la ciutat. Tots aquests senyors eren a la vegada vasalls del comte de Barcelona i, posteriorment, del comte-rei.

Reproducció de l'antic castell de Rubí. Dibuix de Pere Bel.

Entre els segles VIII i X, doncs, un cop recuperades les terres de mans musulmanes i a fi de repoblar el territori, els comtes, en el nostre cas el de Barcelona, i després els senyors feudals com el del castell de Rubí, fomentaren el que s'anomena aprisió, o ocupació de terres ermes sense cap propietari, a fi de cultivar-la. Aquests colons, si conreaven un tros i el defensaven de les incursions sarraïnes, al cap de 30 anys ja era seu i no depenien de cap noble (era la usucapió). D'aquesta manera es formaren els alous o propietats lliures.

La majoria dels pagesos eren serfs de la gleba, subjectes en vasallatge al senyor (fos el castell, fos el monestir de Sant Cugat) i subjectes als mals usos i les gabelles. No podien deixar la terra a menys que paguessin la remença. Per això també se'ls anomenava "pagesos de remença" i els fills heredaven aquesta condició dels seus pares. Vivien en masos amb una sola habitació, convivint amb la seva família el bestiar. Altres agricultors, més afortunats, no depenien de cap senyor i les seves terres eren els anomenats alous i se sap que a Rubí n'hi havia bastants. Un  exemple era la masia de can Xercavins, que, fins i tot, tenia algun esclau, com es veu en un document de 1172.

Can Xercavins, un alou medieval. Foto Jordi Vilalta

Les prestacions que havien de fer els pagesos medievals al senyor eren els mals usos i les gabelles.  Els principals mals usos eren la remença (s'havia de satisfer una quantitat per poder abandonar la terra), la intèstia (el senyor es quedava la tercera part de les terres d'un pagés que moria sense testament), la cugúcia (el senyor percebia junt amb el marit els béns de la dona adúltera; si no hi havia el consentiment del marit, es quedava amb tots els béns), l'àrsia (si es cremava el mas, el pagés havia d'indemnitzar el senyor) i la firma d'espoli (el senyor cobrava per la signatura de l'escriptura del regal de casament del pagés a la seva dona). També hi havia prestacions menors que s'anomenaven gabelles, com la del lloçol o ingrés que feia el senyor per llosar les eines del pagés o ferrar els animals.

Els cultius en època medieval a Rubí eren el forment, l'espelta, el mestall, el pedrerol, el fajol, les faves, els pèsols... També està testimoniat el conreu del cànem, les hortalisses i els arbres fruiters, al costat de la riera i els principals cursos d'aigua. A partir del segle XIII trobem més testimonis del cultiu de la vinya i de l'olivera, si bé ja la viticultura es venia practicant des de feia molt temps. Però el fet és que els cereals i les llegums eren el aliment bàsic dels pagesos i per tant consituïen el conreu predominant. I és que hi havia molins al costat de la riera que feien la funció de produir farina, tan important per l'alimentació humana d'aquella època. També el bestiar domèstic tenia com a funció ajudar a les tasques agrícoles (per arrossegar l'arada, especialment, i també amb els fems).

Pagesos medievals. Font: unoitinere.wordpress.com

Finalment direm que aquests mals usos, després de les guerres remences del segle XV que enfrontaren els pagesos amb els seus senyors, foren abolits el 1485 per la sentència arbitral de Guadalupe.  Però a Rubí fou el 1383 quan podem considerar abolit el dret feudal, quan els pageos decidiren comprar la seva llibertat (vegeu l'entrada Com era el primer "ajuntament " de Rubí, del 30 de novembre de 2017).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada