 |
| El tors del déu Bacus/Dionís. Foto J. Vilalta |
Però no era la primera vegada que se sabia de l'existència de restes romanes a Ca n'Oriol. Al Museu de Rubí reposen nombrosos elements d'aquesta època, entre ells dues làpides funeràries de marbre (vegeu Personatges romans de Ca n'Oriol en aquest blog) que es daten entre la primera meitat del segle I dC i la segona meitat del segle següent. Recordem que una d'elles és d'una certa Pòrcia Serana que li dedica al seu fill Luci Porci Nepot, mort als 27 anys d'edat i que a l'altra apareixen els, possiblement lliberts, Clodi Higí, Clòdia Gratil·la i Clodi Urs. També havia aparegut un altar opistògraf (és a dir, amb inscripcions en dues cares) en el qual, en un dels costats els esclaus Cares i Irineu expressen la seva devoció al déu Bel, i a l'altre figura la inscripció d'un cert Juli (Iulius).
 |
| Làpida de Clodi Urs. |
Al carrer actual de Flammarion (on abans es trobava el camí que des de l'actual avinguda de l'Estatut menava a la masia i a l'era) va sorgir un rellotge de sol fragmentat i una petita ara dedicada al déu Júpiter (Iovi), que ara es troben al magatzem del Museu de Rubí.
 |
| Rellotge de sol romà aparegut al carrer de Flammarion |
No hi ha cap mena de dubte que ens trobem amb una vil·la rústica, però que de la qual no s'han trobat allò que els arqueòlegs i els escriptors clàssics anomenaven la pars urbana o residència del propietari. És precisament d'aquest lloc (potser situat a la zona del bosc? Qui sap!) d'on procederia la peça estatuària abans esmentada i que es trobà llançada en una sitja ja d'època més tardana. El que sí està, doncs, testimoniada és la pars fructuaria o lloc on es trobaven les instal·lacions agrícoles: els magatzems de gran, oli, les premses, els dipòsits, els forns...
 |
| Lacus musealitzat al costat del bosc. Foto Jordi Vilalta |
La vil·la de ca n'Oriol es trobava ben situada, molt prop de la importantíssima via Augusta, que en època imperial passaria ran o dins del nostre terme municipal actual, i a més disposava de cursos d'aigua com el torrent de ca n'Oriol o, una mica més lluny, la riera.
 |
| Reproducció de la làpida dedicada a L. Porci Nepot. |
Els orígens d'aquest assentament, segons els arqueòlegs, es situen al segle I de la nostra era, si bé ha aparegut algunes monedes del segle anterior (vegeu l'entrada Tres curioses monedes de plata romanes trobades a Ca n'Oriol, en aquest blog). D'aquesta primera fase són 37 sitges o sots per emmagatzemar aliments, tres retalls i els dos lacus per emmagatzemar vi i oli que hem esmentat abans.
 |
| Lacus de l'aula de dibuix |
La vil·la seria abandonada cap a la segona meitat del segle III (potser a causa d'alguna incursió de bàrbars?), però va tornar a ser ocupada a principis del segle V per una nova població de costums diferents (possiblement relacionat amb l'arribada dels visigots). L'assentament, a partir d'aleshores, es dedicaria, pel que sembla, només a funcions agrícoles i aquests nous habitants varen reaprofitar elements com els lacus anteriors. D'aquesta època són tres edificis descoberts pels arqueòlegs: un era un magatzem, l'altre era per a un ús indeterminat i el tercer era un lloc on hi havia un forn metal·lúrgic que serviria tant per elaborar eines de pagès com per reparar-les.
En suma, considerem que el jaciment romà de ca n'Oriol és el segon més important del nostre terme després del de Can Fatjó, pel volum i l'interès de les troballes realitzades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada