dimarts, 8 de gener de 2019

Els primers rubinencs/ques

Al llarg del segle XX s'han anat succeint diverses troballes que proven la presència humana al territori comprès per l'actual terme de Rubí i també a les Fonts, especialment al llarg del curs de la riera de Rubí des de temps immemorials.

Durant el Paleolític, la primera de les etapes en què es divideix la Prehistòria, grups reduïts de nòmades caçadors i recol·lectors vagaven pel territori a la recerca d'aliments vegetals o bé perseguint animals per poder comptar amb la seva carn. Concretament eren petits mamífers o aus l'objecta de la seva recerca, encara que no menyspreuaven la cacera major, especialment els cérvols, els senglars, els cavalls o fins i tot algun mamut (el 1925 se'n va descobrir un gran ullal a la riera, actualment desaparegut). També està constatat que s'alimentaven de carronya.

Retocant còdols al Paleolític inferior. Dibuix de Raúl Ferreira

L'economia d'aquestes poblacions era caçadora i recol·lecotira i establien campaments temporals prop dels cursos d'aigua (com en el nostre cas, la riera de Rubí). A l'hivern es refugirarien en coves, que no s'han trobat a la nostra zona, cosa que demostra la temporalitat d'aquests assentaments.

El 1990, en ocasió d'unes excavacions d'urgència causades per la construcció d'una autopista molt prop del barri del Pinar, els arqueòlegs Josep M. Prats, Robert Sala i Josep Pere Rodríguez excavaren un jaciment del Paleolític (l'edat de la pedra tallada) que datava d'uns 300.000 anys, un dels més antics del Vallès. Però ja des dels anys 70, l'estudiós rubinenc Francesc Margenat, ja havia recollit moltes pedres tallades en aquest lloc. Es tractava de còdols toscament treballats per les mans d'aquells homes i dones prehistòrics: els choppers o tallats per un sol costat, i els chopping tools o retocats per les dues bandes. Aquests instruments servirien per triturar els ossos dels grans animals que pasturaven pels voltants de la riera de Rubí, a fi de menjar-ne la medul·la, tan tica en proteïnes. També es conserva del Pinar una mena de pic o punxó, un raspador de sílex i un esclat (fragment de pedra obtingut en tenar un còdil més gran), amb signes evidents d'haver estat treballat.

Útils trobats al Pinar per F. Margenat.

El jaciment del Pinar forma part d'un conjunt d'assentaments trobats a les terrasses de la riera de Rubí i de les Arenes, sobre tot a la part nord del terme de Rubí i a les Fonts, com hem dit. Ressenyem les restes trobades per Margenat als voltants de la masia de can Corbera, a la Llana i a can Fonollet, que corresponen a instruments de pedra utilitzats per aquelles gents: recollien els còdols dels cursos d'aigua i els retocaven fins a donar-los la forma que volien, en un principi de manera firça rudimentària. Molts d'aquests antiquíssims instruments lítics es troben al magatzem del Museu de Rubí.

Podríem afirmar que la riera era un lloc amb les condicions ideals per a l'existència de grups humans; d'ella es proveïen de la necessària aigua i també de les pedres per tallar les seves eines. També era un lloc de pas natural per a la fauna i les persones d'aquells temps, encara que moltes vegades farien incursions als boscos propers per cercar animals i fruits silvestres.

Com podeu veure, la riera ha estat com una mare per als nostres avantpassats més remots...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada