Parlarem més aviat de com va impactar en la vida cultural, social i econòmica l'aparició d'aquest nou mitjà de transport col·lectiu entre el 1918 i l'any que va esclatar la guerra. En aquells anys Rubí es va desenvolupar de manera clara en molts aspectes que potser no cal recalcar en detall en aquestes línies, però sí que incidirem en allò que va representar l'arribada i la presència del tren.
 |
| Estació de Rubí el 1918. Extreta de "Saba Nova", 13/09/2018 |
Així, el fet que hom pogués dirigir-se a Terrassa en només 20 minuts gràcies al ferrocarril i que per anar i venir de Barcelona, ja no s'havia d'anar al Papiol en tartanes o òmnibus per desprès prendre el tren, facilità molt les comunicacions i el trànsit de persones. Els forasters podien traslladar-se fàcilment a Rubí per tal de gaudir de les fonts, com la del Bullidor, que agafaria una gran notorietat, així com dels paratges naturals, i els obrers, obreres i menestrals podien arribar també a la ciutat industrial de Terrassa sense cap dificultat. A tall anecdòtic hem de dir que el 1919, un any després de la instal·lació de la via, l'últim representant de la colla dels xatus de Gràcia, Pau Miret ("Pau de la Barba") va arribar a Rubí per primera vegada amb el tren, i així ho devia fer, pensem, fins el 1922, en què va morir,
A més, quan hi havia algun esdeveniment important a Barcelona, com va ser per exemple l'Exposició Internacional de Barcelona, de 1929, es reforçava la freqüència de combois.
El fet, doncs, és que estem parlant de tota una revolució quant a mobilitat de persones.
 |
| El pont que salvava la riera per anar cap a Terrassa. Arxiu FGC |
No obstant, com apunta Escofet en el seu article publicat al Butlletí 70 del CER i del GCMR, ressenyat a la bibliografia, també sorgiren veus discordants. Algunes persones criticaven la "invasió" d'aquests forasters d'altres localitats (en tenim alguns exemples a la publicació Saba Nova d'aquesta actitud), ja que torbaven, segons les seves opinions, la tradicional quietud i pau que sempre havia gaudit Rubí, especialment pel que fa a la font del Bullidor, que va experimentar, com hem apuntat abans, un gran floriment social.
I és que pel que fa a les arribades de persones a través del tren, tenim una dada del 24 de novembre de 1918 que en indica que des que es va inaugurar la línia el 13 de setembre d'aquell any ja havien entrat a Rubí 35.000 passatgers, és a dir, uns 500 al dia aproximadament. El 1928 es despatxaven uns 600 bitllets diaris els dies feiners, i entre 1.800 i 2.000 els festius, cosa que ens fa veure com anava augmentant la magnitud dels desplaçaments al llarg dels anys.
 |
| Personal de l'estació de Rubí abans de la guerra civil. Arxiu FGC |
Moltes altres veus sí consideraren la presència del ferrocarril com a una innovació positiva per a la vila. A part de l'arribada de persones que donaven vida i caliu a la població amb resultats positius per la microeconomia local, també hem de recalcar que molts obrers que havien prestat els seus serveis en la construcció de la via i l'estació van adoptar Rubí com a lloc de residència (molts d'ells van ser els primers immigrants murcians que vam tenir, que parlaven en castellà entre ells, cosa que despertava la curiositat de la gent). El sector de la construcció va tornar a créixer a causa d'aquesta arribada de persones de fora, tant pertanyents a classes acomodades, que es feien la seva torreta, o de classe treballadora, com hem dit.
Tot això i altres aspectes va fer que Rubí experimentés una etapa d'esplendor durant els anys 20: la construcció del celler cooperatiu, la instal·lació de noves indústries i tallers amb mà d'obra que venia amb el tren, l'aparició de publicacions locals (comptava Rubí amb tres capçaleres setmanals) que es reien ressò de les inquietuds local del moment... També propicià l'impuls de determinades millores urbanístiques als anys 20, com la de l'enjardinada el 1927 de la "plaça del Domènech", quasi al costat de l'estació i que havia estat dedicada al Dr. Pearson, un dels impulsors, per cert, de l'arribada del tren al Vallès. De fet, el primer que veien les persones que arribaven a Rubí mitjançant el ferrocarril era, igual que passa en l'actualitat, aquest espai urbà.
 |
| El tren, aturat a l'estació de Rubí els anys 20. Arxiu FGC |
També cal constatar un creixement demogràfic i és que dels 5.000 habitants que tenia la vila el 1918, es passaria a finals dels anys 20 a unes 6.500 ànimes.
No obstant, si bé l'impacte general va ser positiu per a Rubí, com apunta també Escofet al seu article, no tot eren flors i violes. De tant en tant apareixien goteres als vagons quan plovia, i a més no eren bones les connexions amb Sabadell, com sí ho eren amb Terrassa, aspecte que encara continua vigent a l'actualitat.
I ja que parlem de punts negatius, no podem deixar d'esmentar l'accident mortal que va tenir lloc el 3 d'octubre de 1935 entre la Llana i Can Fonollet quan el comboi que sortia de Rubí en direcció a Terrassa va topar amb dues vagonetes de grava que s'havien desprès prop de l'estació d'aquesta ciutat. En l'incident va morir el maquinista, Emili Canalis i un altre ferroviari, Faustí Adell, i s'enregistraren moltes persones ferides.
 |
| L'accident ferroviari de 1965. Arxiu Fotogràfic del Museu de Rubí |
L'estació de Rubí era també el límit meridional del casc urbà de la població. Més enllà s'ubicaven els camps de can Cabanyes i la masia, fins que el 1932 es va crear a la zona el camp de futbol de la Unió Esportiva Rubí (el "Camp d'Esports"), que fou un altre factor que impulsaria la mobilitat de persones. Així, excursionistes, equips de futbol, participants a romeries... arribaven a la població amb el tren. També, com recalca Escofet, hem de dir que la via de Rubí a Terrassa no era de les principals del país, però per aquest motiu, es feia servir el tren per poder enllaçar els recorreguts amb les vies més importants.
En resum, podem dir que l'arribada del tren el 1918 va ser un dels esdeveniments més importants de Rubí al segle XX i que contribuí de manera notòria al seu impuls en tots els aspectes de la vida econòmica, social i cultural.
Bibliografia
- Endavant, 6 d'octubre de 1935.
- Escofet, E., 2018: "Rubí 2018. Cent anys de l'arribada del tren", Butlletí, 70, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, juny de 2018, p. 28-41.
- Freixes, J. M., 2000: "Rubí (1918-1930): una vila en creixement", Butlletí, 44, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, desembre de 2000, p. 17-31.
- Sapès, J., 1982: El Rubí d'ara fa cinquanta, seixanta anys..., Rubí.
- Puigventós, E., 2011: Festa dels Xatos, Ajuntament de Rubí.
- Torné, M., 2002: L'Abans. Rubí. Recull Gràfic 1872-1965, Editorial Efadós, el Papiol.
