dilluns, 18 de març de 2019

50 anys de les Gitanes de Rubí

Aquest cap de setmana el Teatre Municipal La Sala s'ha vestit de gala per acollir l'Esbart Dansaire de Rubí, que, amb motiu dels 50 anys de l'estrena de la coreografia d'Albert Sans del popular Ball de Gitanes, ha ofert als nombrosos assistents una actuació commemorativa on també s'ha homenatjat el gran coreògraf rubinenc.

Un moment de l'espectacle del passat cap de setmana. Foto Esbart Dansaire de Rubí

Es tracta d'un ball típic de les comarques properes a Barcelona (Vallès, Maresme, Baix Llobregat...) i a Rubí les actuacions tenen lloc especialment per Festa Major, on també, des de 1983, s'organitzen unes "gitanes al carrer" en les quals poden participar tots aquells i aquelles que ho destigin. A cada població hi ha versions una mica diferents, però tot apunta que aquest espectacle de dansa té la seva arrel en uns balls, probablement d'origen italià, que organitzaven els gitanos de la comarca en ocasió de les seves noces i que posteriorment, a finals del segle XVIII, es van incorporar al patrimoni folclòric del Vallès. Una altra versió la dóna l'Enciclopèdia Catalana, que el defineix com a una "dansa de parelles, de moviment viu, que hom ballava prop de les fàbriques i dels llocs de treball, a Manlleu i altres indrets, el dijous gras, al matí, com a continuació de les Festes de Carnaval”, és a dir, típica de la comarca d'Osona!

Ballada de Gitanes a Barcelona, 1908.

També actualment es fan ballades a altres comarques catalanes com el Penedés, la Selva, el Tarragonés...

Abans que l'Albert Sans li donés la seva versió, per tant, ja es ballaven gitanes, i així ho veiem al programa de Festa Major de Rubí de 1927, en què l'Esbart de Rubí, dirigit per Leandre Peracaula, ja oferí aquesta dansa a la plaça davant l'església de Sant Pere (tal i com també es fa actualment).


Però, com hem dit, fou entre 1969 i 1970 quan en Sans va treballar en la nova coreografia del tradicional Ball de Gitanes i la nova versió, molt més espectacular, es va estrenar el 19 de març de 1970 al Teatre de la Faràndula (Sabadell), on, entre els ballarins cal destacar la presència de Joan Fosas en el paper de nuvi i el gran actor Enric Majó com a diablot major.

Cartell de l'estrena de les gitanes. CDTC (Espona)

Aquest espectacle el composen els diablots, el diablot major, el vell, la vella, el capità de cavall, el nuvi, la núvia, els gitanos i les gitanes, els diablots de la tralla i els volants. L'estructura de la coreografia d'en Sans és la següent, segons les seves paraules: en un primer moment surten a escena els diablots amb pals, que són els encarregats de deixar espai lliure per als dansaires (en els balls de les noces gitanes serien els qui mantenien l'ordre); posteriorment apareixen el vell i la vella, que donen un toc còmic a l'espectacle (correspondrien als patriarques o avis a la boda dels gitanos), per donar pas tot seguit al capitá de cavall (amb una senyera), que demana el permís al diablot major per tal que comenci el ball; el diablot llegeix el pergamí lliurat pel capità i s'entèn que accedeix a l'instant, ja que el genet va immediatament a buscar els nuvis i la colla dels gitanos i gitanes perquè iniciïn la pintoresca dansa.

El nuvi i la núvia davant la colla de gitanos. Foto Jordi Garcia/Esbart Dansaire de Rubí

Les Gitanes de Rubí és un dels elements més importants i vistosos del nostre patrimoni floclòric i s'han ballat a països com França, Mèxic o Alemanya, sempre interpretades pel magnífic Esbart Dansaire de Rubí, possiblement el més prestigiós del país.

Un altre moment de l'actuació del passat cap de setmana. Foto rubi.cat

Cap comentari:

Publica un comentari