diumenge, 7 d’abril de 2019

Els orígens de l'Esbart Dansaire de Rubí

No hi ha cap mena de dubte, a hores d'ara, que una de les principals entitats culturals i artístiques de Rubí és el nostre Esbart Dansaire, que realitza una gran feina de divulgació de la dansa popular catalana arreu del territori i també més enllà de les nostres fronteres.

En aquesta entrada ens remuntarem als orígens de l'agrupació, que va tenir lloc, com tantes d'altres de Rubí, als anys 20 del segle passat, de la mà del gran Dr. Josep Guardiet, impulsor de la vida cultural de la vila. Concretament fou el 1923 quan va néixer l'entitat, com a secció del Casal Popular, que també crear l'infatigable mossèn on ara s'ubica l'Escola Montserrat.

L'Esbart Dansaire el 1925 a Sabadell. Foto Museu de Rubí.

El primer director i mestre de dansa va ser-ne Leandre Peracaula, que aleshores dirigia l'Esbart Pàtria, de Barcelona (nascut el mateix any que el nosrtre esbart). Els assajos, com és normal, es feien dins del mateix Casal Popular, acompanyats del piano que tocava Magí Ramèntol (o Pilar Feliu en cas d'absència). Tot i que la primera actuació en públic fou el 7 d'octubre del mateix 1923, on es ballaren unes sardanes, la presentació oficial no fou fins al 18 de novembre, al Casal, amb la representació del Ball Sardà,juntament amb diverses actuacions de l'Esbart Pàtria.


Els primers dansaires de l'esbart foren Leandre Solà, Joan Vila, Josep Colomer, Rosend Batlló i Wifred Catasús, que a partir del 1924 dirigiria la recent creada secció infantil. Les noies eren Pietat Montmany, Montserrat Cahís, Montserrat Mercader, Teresa Sugranyes, Remei Catasús, Cecília Torrents i Dolors Vila. Tots ells i elles, d'alguna manera, estaven vinculades a la parróquia de Sant Pere.

Leandre Peracaula als seus últims anys.

Les actuacions tenien lloc a Rubí o bé als seus voltants. A la Festa Major es feien davant l'església de Sant Pere, i al Casal Popular per la Festa de la Primavera (que era al maig, organitzada pel Centre Excursionista de Rubí des de 1923 fins a la guerra civil). També apareixien durant els aplecs de Sant Muç i de Sant Feliuet, a més de participar en obres benèfiques (avui en diríem "solidàries") a llocs com l'Asil Busquets de Terrassa o al dels Desamparats de Sabadell, entre altres.

Els balls representats per l'Esbart en els seus inicis eren les sardanes (Ball Sardà), però a partir de 1924 s'incorporaren noves danses: l'Indiot, la Patum, la Bolangera, el Galop de Cortesia, la Morisca, la Castanya, la Dansa de Castellterçol... i el 1927 va tenir lloc la primera actuació del Ball de Gitanes.


En un principi, les noies anaven abillades amb un vestit blanc amb mitges i sabates negres. Els nois portaven una camisa blanca, faixa vermella o lila i barretina lila. Al llarg dels anys es produïren algunes modificacions en el vestuari.

Peracaula continuà com a ànima de l'esbart molts anys, en qualitat d'assessor. El 1932 el segon director era el dansaire Wifred Catasús, que se'n va fer càrrec durant els anys de la República fins que va morir a la guerra civil.

Wifred Catasús. Família Catasús-Sugranyes

La única història que s'ha fet sobre aquesta entitat fou a càrrec de Rosa Maria Arís i Francesc Margenat, del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, al Butlletí núm. 11, de desembre de 1983, coincidint amb els 60 anys de l'Esbart.


En alguna posterior entrada continuarem amb la història del nostre esbart, del qual tots els rubinencs i rubinenques podem estar ben orgullosos per la seva gran tasca.

Cap comentari:

Publica un comentari